\id LUK
\ide UTF8
\h SAN LUCAS
\toc1 SAN LUCAS
\mt Diꞌs Ndac Cheꞌn Diox Coꞌ Mqueꞌ Luc Yeꞌs
\c 1
\s Trèꞌ ntlo ndluꞌ cón cheꞌn diꞌs ndac cheꞌn Diox coꞌ mqueꞌ Luc yeꞌs.
\p
\v 1 Anzeꞌf huax mèn mdoo lezoꞌ par mqueꞌ mèna yeꞌs cón cheꞌn Jesucrist par mdaꞌ mèna cuent cón cheꞌn thìb thìb conꞌ, conꞌ coꞌ ngòc làth nuꞌ, Tyofl.
\v 2 Mqueꞌ mèna yeꞌs no mdaꞌ mèna cuent xal ngòcpeꞌi. Mèna ngòc mèn coꞌ gunèepeꞌ conꞌ coꞌ ngòc. No mque tee lyath no mèna mèn coꞌ mque tee go yalbàn cón cheꞌn diꞌs ndac cón cheꞌn Diox.
\v 3 Daa, ne, noo noo mbral no cón cheꞌn thìb thìb conꞌ coꞌ ngòc, axta coꞌseꞌ mtlo ngòca. No ndyaquen huen naca queꞌen yeꞌs cón cheꞌn xal ngòc ryethe conꞌa lool, Tyofl, lùu coꞌ anzeꞌf ndyuꞌ loon no coꞌ anzeꞌf ndlin cas.
\v 4 Por cona, ngue queꞌen yeꞌs ndxèꞌ lool par taꞌl cuent no par nonl coꞌ huen huen cón cheꞌn conꞌ coꞌ nac lìcpeꞌ cón cheꞌn Jesucrist coꞌ mbluꞌleꞌ mèn lool.
\s Thìb angl ngue taꞌ cuent leꞌ thìb mbed coꞌ ryoꞌ lèe Juàn Bautist gáal.
\p
\v 5 Huiꞌ nexa, Tyofl. Coꞌseꞌ ngòc Herod rey loo mèn yèezyaꞌ coꞌ ngòc mèn gulàaz mèn jude tiempa, leꞌxqueꞌ leꞌn tiempa ngo ban thìb mbiꞌ coꞌ ngòc nguleyꞌ. Mbiꞌa ngroꞌ lèe Zacari. Thidte mxoꞌf zinꞌ mbiꞌ yalnguleyꞌ con thìb ned mèn coꞌ mnibeꞌ tedib mbiꞌ coꞌ ngòc nguleyꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Abi. Leꞌ xaꞌgot Zacari na, ngroꞌ lèe Elisabet. Ngòc Elisabet bin cheꞌn thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Aarón, ne.
\v 6 Ngòc Zacari ryop Elisabet mèn nalì no mèn nambìi loo Diox. Mdyubdiꞌs Zacari ryop Elisabet xal mnibeꞌ Diox loo ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn tiempa. Nec thìb mod no nec tedib mod yende chó mèn ngo tiempa coꞌ ngác ñii yèe ñii tìi cón cheꞌn Zacari ryop Elisabet loo chol conꞌ coꞌ nac cón cheꞌn Diox.
\v 7 Zacari ryop Elisabet neꞌndante xinꞌ tac Elisabet ngòc xaꞌgot rnith. Leque tiempa ngòc ryop saꞌl Zacari xaꞌgool, ne.
\p
\v 8 Coꞌseꞌ mzin huiz coꞌ ngòc tiemp coꞌ xoꞌf zinꞌ mèn coꞌ thidte nxoꞌf zinꞌ no Zacari yalnguleyꞌ par li mèna sirv loo Diox leꞌn templ,
\v 9 xalqueꞌ ngòc mod coꞌ mque no mèn coꞌ mxoꞌf zinꞌ thìb thìb mèn zinꞌ cón cheꞌn yalnguleyꞌ leꞌn templ, leꞌxqueꞌ tiempa ngroꞌ lèe Zacari rif par xoꞌf zinꞌ Zacari leꞌn templ cheꞌn Diox par tec Zacari duꞌr zen yalꞌ leꞌn templ.
\v 10 Sya, láth ngue tec Zacari duꞌr zen yalꞌ leꞌn templ, ryete mèn coꞌ mqueltàa nziriꞌ fuer loo lueꞌ coꞌteꞌ ndub templ. Nzi bez mèna Diox.
\v 11 Làth xtauꞌa, mbyúꞌ loo thìb angl cheꞌn Tad Diox loo Zacari. Ndoo angl ladlì cheꞌn còoꞌ coꞌteꞌ ntec nguleyꞌ duꞌr zen yalꞌ.
\v 12 Coꞌseꞌ gunèe Zacari ndoo angl, neꞌñeede Zacari cón li Zacari tant nzyeb Zacari.
\v 13 Sya, gunii angla. Ndxab angl loo Zacari:
\p ―Zacari, neꞌzyebtel. Diox mbìnqueꞌ diꞌs coꞌ ngue bezl loo Diox. Nalleꞌ ngue niin lool: Xaꞌgotl coꞌ nac Elisabet tyan thìb xganꞌl. No tub lèel mbed Juàn.
\v 14 Anzeꞌf xyoꞌf ndeꞌ xyoꞌf ndlaꞌ lezoꞌl no anzeꞌf tyac tínꞌ lezoꞌl por cón cheꞌn mbed. Más de cona, anzeꞌf huax mèn tyac lezoꞌ por cón cheꞌn mbed coꞌ tyan xaꞌgotl.
\v 15 Tac xganꞌ lùu coꞌ gáala gàc thìb mbiꞌ coꞌ anzeꞌf tyuꞌ loo Diox. Neꞌgude xganꞌl vin. Neꞌ neꞌ gu xganꞌl nítguy. Ndooreꞌ gáal xganꞌl tlo Xpii Natúꞌ, ñibeꞌ Xpii Natúꞌ loo xganꞌl.
\v 16 Xganꞌ lùua li leꞌ huax mèn nación Israel lyàa yéc no lyàa lezoꞌ par bere mèn nación Israel, yòo mèn nación Israel loo cón cheꞌn Dioxpeꞌ mèna tedib vez.
\v 17 Xganꞌ lùu, coꞌ ryoꞌ lèe Juàn, ya luꞌ ner loo mèn cón cheꞌn Crist ndooreꞌ yiꞌth luꞌ Crist loo mèn loo izlyoꞌ. Que tee teꞌth Juàn diꞌs loo mèn cón cheꞌn Crist xalqueꞌ mque tee teꞌth Lii coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox loo mèn póla. No gàp Juàn conꞌ laꞌs nii Juàn no laꞌs yaꞌ Juàn xalqueꞌ ngòp Lii conꞌ laꞌs nii Lii no laꞌs yaꞌ Lii póla. Tataa li Juàn loo mèn par yuꞌ yàl lezoꞌ mèn coꞌ nac gundan loo xinꞌ mèn no par tlo téꞌth mèn tyubdiꞌs mèn coꞌ nac mèn naad no mèn coꞌ nac mèn nguud loo Diox xalqueꞌ mèn coꞌ ndxác. Tataa li Juàn par gàc nab mèna loo cón cheꞌn Diox par tyubdiꞌs mèn loo Crist coꞌseꞌ yiꞌth Crist loo mèna.
\p
\v 18 Zacari mnibdiꞌs loo angl. Ndxab Zacari loo angl:
\p ―¿Xá mod gác yilazen chéꞌ, lìcqueꞌ, gàc conꞌ coꞌ ngue nee Uꞌ loon baꞌ, àꞌ? Huiꞌ Uꞌ nexa. Daa ngoxleꞌ no xaꞌgot daa ngoxleꞌ, ne.
\p
\v 19 Angl mcàb. Ndxab angl loo Zacari:
\p ―Daa nac Gabriel coꞌ nzo loo Diox par lin coꞌ ñibeꞌ Diox loon. Diox mnibeꞌ loon par mbal toodiz nonl par tan cuent cón cheꞌn diꞌs coꞌ gunee Diox loon par niin diꞌs ndxèꞌ lool.
\v 20 Per nalleꞌ gàc thìb conꞌ lool. Desde nalleꞌ par delant lùu gàc mud. Neꞌgáctel tyoodiꞌsl leꞌn rye mbeꞌ coꞌ tyoo nac xinꞌ xaꞌgotl. Conꞌa gàc lool tac neꞌngalaꞌstel diꞌs coꞌ ngue niin lool ndxèꞌ. Gàcqueꞌ conꞌa lool axta tyaa huiza no axta zin tiemp coꞌseꞌ tyan xaꞌgotl xinꞌ xaꞌgotl.
\p
\v 21 Láth ndxàc conꞌa loo Zacari, mèn nziriꞌ par fuer loo lueꞌ coꞌteꞌ ndub templ. Nzi bed mèn ryoꞌ Zacari leꞌn templ. Per ante mbuiꞌ mèn no ante gunaa mèn cón ndxàc loo Zacari no cón mxac Zacari susqueꞌ nen ndlyenꞌ Zacari leꞌn templ.
\v 22 Coꞌseꞌ ngroꞌ Zacari leꞌn templ, neꞌngácte Zacari tyoodiꞌs no Zacari mèn. Syareꞌ, mdenꞌ lezoꞌ mèn no mdaꞌ mèn cuent leꞌ Zacari mxyoꞌf loo conꞌ loo leꞌn templ. Mbli Zacari señ loo mèn leꞌ Zacari ngòc mud.
\p
\v 23 Coꞌseꞌ ngolo mdyaa huiz coꞌ ngòc huiz coꞌ mxoꞌf zinꞌ Zacari zinꞌ cheꞌn yalnguleyꞌ leꞌn templ, mdyàa Zacari par liz Zacari.
\v 24 Ngolo nguriꞌth conꞌa, Elisabet, xaꞌgot Zacari, mquée looleꞌ xinꞌ. No ale neꞌngroꞌde Elisabet, neꞌ por chuꞌth, liz Elisabet leꞌn gaꞌy mbeꞌ tac mbli Elisabet xtùuz, ndxab Elisabet leꞌn lezoꞌ Elisabet:
\v 25 Tad Diox mbli conꞌ ndxèꞌ loon nalleꞌ par taandxèꞌ mod neꞌtolode xìis no mèn daa.
\s Thìb angl ngue taꞌ cuent thìb mbetoꞌ coꞌ ryoꞌ lèe Jesús gáal.
\p
\v 26 Ngolo ndxàc xop mbeꞌ ndoo nac xinꞌ Elisabet, Diox mtelꞌ angl Gabriel par ngua angl leꞌn thìb yèez cheꞌn làaz mèn galile, yèezyaꞌ coꞌ lèe Nazaret.
\v 27 Ngua too naa angla thìb mzaꞌ yòn coꞌ ngroꞌ lèe Mari. Mzaꞌa ngòp trat con thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Chè par selyaꞌ mzaꞌ con Chè. Chèa nde bin thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe David coꞌ ngòc rey póla.
\v 28 Sya, ngòo angl coꞌteꞌ nzo mzaꞌ. Ndxab angl loo mzaꞌ:
\p ―San, Mari. ¿Máal, ey? Anzeꞌf thìb conꞌ ndac li Diox anggàc lool leꞌn huiz ndxèꞌ. Diox nzo noqueꞌ lùu. Anzeꞌf tyac lezoꞌl, Mari, loo rye mèngot coꞌseꞌ yilo gàc conꞌ ndxèꞌ lool.
\p
\v 29 Per coꞌseꞌ ñèe Mari ndyoodiꞌs no angl Mari, ante mbuiꞌ Mari no ante gunaa Mari. Ndxab Mari loo lezoꞌ Mari: ¿Chonon tatuaꞌ ngue toodiꞌs angl cheꞌn Diox baꞌ loon, yoo? ¿Cón gàc loon nalleꞌ?
\v 30 Sya, ndxab angl loo Mari:
\p ―Mari, neꞌzyebtel. Ngroꞌ lezoꞌ Diox li Diox anggàc thìb conꞌ ndac lool. Huiꞌ nexa xá nac diꞌs coꞌ ngue niin lool ndxèꞌ:
\v 31 Lùu quée loo xinꞌ. No tyanl thìb xganꞌl. Tub lèel mbed Jesús.
\v 32 Mbed coꞌ tyan lùua gàc thìb mbiꞌ roo no thìb mbiꞌ xèn. Hueꞌ mbed tedib lèe coꞌ lèe Xganꞌpeꞌ Diox, coꞌ nee diꞌs, gàcqueꞌ mbed xganꞌpeꞌ Diox. Noo noo taꞌ mèn cuent leꞌ mbed, lìcqueꞌ, nac xganꞌpeꞌ Diox, Diox coꞌ nac Diox roo no Diox xèn loo ryethe conꞌ. No li Tad Diox gàc mbed rey loo mèn nación Israel xal ngòc David coꞌ ngòc xudgool lùu rey loo mèn nación Israel póla.
\v 33 Neꞌlyuxte no neꞌ neꞌ lith no tiemp coꞌ ñibeꞌ xganꞌl loo mèn nación Israel thidtene yiloa.
\p
\v 34 Sya, mnibdiꞌs Mari loo angl. Ndxab Mari loo angl:
\p ―¿Xá mod gàc conꞌ ndxèꞌ loon, yey? Daa tarte que no saꞌlen. Más de cona, tarte neen cón mènbiꞌ.
\p
\v 35 Angl mcàb. Ndxab angl loo Mari:
\p ―Diox làa Xpii Natúꞌ lool. Por cón cheꞌn Xpii Natúꞌa, Diox li anggàc conꞌ roo conꞌ xèn lool par ndootel hueꞌ xinꞌl. Por cona, mbed coꞌ tyanla gàc xganꞌpeꞌ Diox par xoꞌf zinꞌ mbed cón cheꞌn Diox.
\v 36 No nalleꞌ nde niin tedib conꞌ lool: Elisabet coꞌ ndxàc mèn gulizl tyan thìb xganꞌ Elisabet, ne. Mastaleꞌ ngoxleꞌ Elisabet no mastaleꞌ mbez mèn leꞌ Elisabet nac xaꞌgot rnith, per nalleꞌ ndxàcleꞌ xop mbeꞌ ndoo nac xinꞌleꞌ Elisabet.
\v 37 Ryethe conꞌ coꞌ ndlyaꞌs Diox li Diox nzoqueꞌ mod li Dioxa xal ndlyaꞌs Diox.
\p
\v 38 Leꞌ sya, ndxab Mari loo angl:
\p ―Ana Diox. Daa nacleꞌ moz cheꞌn Diox. Li Diox conꞌ loon xal ngue nee Uꞌi loon.
\p Ngolo ndxab Mari tataa loo angl, ndyàa angl.
\s Mari ngua too naa Elisabet liz Elisabet.
\p
\v 39 Leque leꞌn huiza, anzeꞌf mguen lezoꞌ Mari. Mxen Mari ned, nda Mari leꞌn thìb yèez coꞌ nziriꞌ leꞌn yiidoꞌ par ned làaz mèn jude.
\v 40 Ngua Mari liz Zacari. Gunii Mari Diox loo Elisabet. Ndxab Mari:
\p ―San, Elisabet. ¿Máal? ¿Cón ngue lil?
\p
\v 41 Coꞌseꞌ mbìn Elisabet gunii Mari Diox loo Elisabet, ale mbuin mbed leꞌn xànꞌ leꞌn Elisabet. Sya, ngulàa Xpii Natúꞌ loo Elisabet par tlo Xpii Natúꞌ, ñibeꞌ Xpii Natúꞌ loo Elisabet.
\v 42 Sya, cabii ndxab Elisabet loo Mari:
\p ―Mari, angngroꞌ lezoꞌ Diox mbli Diox ngòc más conꞌ ndac lool leque loo rye mèngot coꞌ naban dib athu loo izlyoꞌ. No angngroꞌ lezoꞌ Diox gàc más conꞌ ndac loo xganꞌl coꞌ gáala.
\p
\v 43 Tolo mdoodiꞌs Elisabet. Ndxab Elisabet loo Mari:
\p ―¿Chó nac daa par yiꞌth too naa xnaꞌ Tad daa daa, yoo? Yende cón ntac daa, ndyaquen.
\v 44 Tac texal mbìnen guniil Diox loon, Mari, ale chàa, mdenꞌen mbuin mbed coꞌ ndoo nac xinꞌen ndxèꞌ leꞌn xànꞌ leꞌnen, tant ndyac lezoꞌ mbed, ndyaquen.
\v 45 Huen ndal, Mari, tac ngolaꞌsl leꞌ Tad Diox liqueꞌ coꞌ mcàbgòn Tad Diox lool li Tad Diox lool.
\p
\v 46 Sya, ndxab Mari loo Elisabet:
\pi1 Elisabet, dib nzo yéquen no dib nzo lezon mbezen loo Tad Diox: Tad Diox roo Tad Diox xèn nac U, Tad Diox.
\pi1
\v 47 Leque daa ngue xoꞌf ndeꞌ ngue xoꞌf ndlaꞌ lezon. No anzeꞌf ndyac lezon loo Diox, Diox coꞌ nac Diox daa coꞌ mteláꞌ daa loo ryethe conꞌ ryes.
\pi1
\v 48 Tad Diox ngoqueꞌ cuent leꞌ daa nacqueꞌ thìb moz loo Diox mastaleꞌ ndyaquen yende cón ntac daa. No desde nalleꞌ par delant, ryete mèn coꞌ naban chol tiemp, ñee mèna loon: Huen ndal, Mari, por cón cheꞌn conꞌ coꞌ ngòc loon.
\pi1
\v 49 Diox, coꞌ nac Diox roo Diox xèn mblileꞌ ngòc conꞌ coꞌ huiꞌ mèn no conꞌ coꞌ ñaa mèn loon. Anzeꞌf natúꞌ nac lèe Diox.
\pi1
\v 50 Tlatqueꞌ lezoꞌ Diox ñèe Diox mèn, mèn coꞌ zyeb no mèn coꞌ tyóo loo cón cheꞌn Diox leꞌn rye tiemp.
\pi1
\v 51 Conꞌ roo no conꞌ xèn nac coꞌ nde teeleꞌ ndli Diox loo mèn. No mbli Diox ngòc nadoꞌ mèn nateꞌs no mèn naxalꞌ.
\pi1
\v 52 Mbli Diox par ngòc mèn coꞌ mnibeꞌ loo izlyoꞌ ndxèꞌ mèn beꞌthe loo yalnibeꞌ coꞌ mnibeꞌ mèn loo xtàa mèn. Leꞌ loo mèn prob coꞌ inacte mèn nateꞌs na, mbli Diox ngòc mèn proba mèn roo no mèn xèn loo xtàa mèn.
\pi1
\v 53 Leꞌ mèn coꞌ mque tee lanꞌ, mèn coꞌ msyon coꞌ hua, loo mèna Diox mbli ngòp mèna cheꞌn mèn. Loo mèn ric na, mbli Diox nagueꞌs yaꞌ mèna no nagueꞌs nii mèna. Yende cón ngòp mèna.
\pi1
\v 54 Mblyath no Diox mèn nación Israel, mèn coꞌ mxoꞌf zinꞌ cón cheꞌn Diox. Mblyat lezoꞌ Diox gunèe Diox mèn nación Israel.
\pi1
\v 55 No ngòcqueꞌ mblyath noqueꞌ Diox mèn nación Israel xalqueꞌ ngòc diꞌs coꞌ mcàbgòn Diox loo mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Abraham coꞌ ngòc xudgool naꞌ no loo mèn guliz mbiꞌ thidtene.
\p
\v 56 Ngolo mdoodiꞌs Mari diꞌsa loo Elisabet, mbyanꞌ Mari liz Elisabet casqueꞌ leꞌn son mbeꞌ. Ngoloa, ndyàa Mari par liz Mari.
\s Trèꞌ ndluꞌ xá mod ngòc coꞌseꞌ ngóol Juàn Bautist.
\p
\v 57 Nde nxonꞌ, mdyaa huiz coꞌ mdoo nac xinꞌ Elisabet. Ngóol xinꞌ Elisabet.
\v 58 Coꞌseꞌ mbìn mèn vecin Elisabet no mèn guliz Elisabet leꞌ Diox mbli conꞌ ndac loo Elisabet, ngua too naa mèna Elisabet no mbed par tyac lezoꞌ mèna con Elisabet.
\v 59 Ngolo xon huiz ngóol xinꞌ Elisabet, mbeꞌ Zacari ryop Elisabet mbed par gàc circuncidar mbed xal ngòc costumbr cheꞌn mèn tiempa. Leque tiempa mblyaꞌs mèn tub lèe mèn mbed xal lèe Zacari, xud mbed.
\v 60 Per xnaꞌ mbed ndxab loo mèna:
\p ―¡Aaꞌa! Juàn ryoꞌ lèe mbed.
\p
\v 61 Mèna ndxab loo xnaꞌ mbed:
\p ―¿Chonon indlyaꞌstel ryoꞌ lèe mbed Zacari, àꞌ? Yende chó mèn gulizl nzo coꞌ lèe Juàn, ¿léꞌ?
\p
\v 62 Sya, mbli mèna señ loo Zacari, xud mbed, par ñee mèna chó lèe ndlyaꞌs Zacari tyub lèe mbed.
\v 63 Per Zacari coꞌ nac xud mbed mnaꞌb thìb leꞌ yeꞌs loo mèna. Sya, mdub xud mbed diꞌs loo yeꞌs. Coꞌseꞌ gunèe mèna mdub Zacari lèe mbed loo yeꞌs coꞌ ndlyaꞌs Zacari ryoꞌ lèe mbed coꞌ ndxab Zacari loo mèna loo yeꞌs: Juàn ryoꞌ lèe mbed, ante mbuiꞌ mèna no ante gunaa mèna por tataa mdub Zacari lèe mbed loo yeꞌs.
\v 64 Leque hora, mbere Zacari, mdoodiꞌs Zacari tedib vez. Ndxab Zacari:
\p ―Anzeꞌf Diox roo no Diox xèn nac Diox. No anzeꞌf ndac tínꞌ nac Diox.
\p
\v 65 Coꞌseꞌ ngolo nguriꞌth conꞌ ngòc loo Elisabet no loo Zacari, ryete mèn xtàa no vecin Elisabet coꞌ nzo ban no gax Zacari no Elisabet anzeꞌf mzyeb no ante mbuiꞌ mèna no ante gunaa mèna. No mbyath mbyèn conꞌ coꞌ ngòc loo Elisabet no loo Zacari par ned leꞌn rye yèezyaꞌ coꞌ nziriꞌ leꞌn yiidyoꞌ coꞌ nac gulàaz cheꞌn mèn jude.
\v 66 Coꞌseꞌ mbìn rye mèn par neda conꞌ coꞌ ngòc loo Elisabeta, mbli mèna xtùuz no mnibdiꞌs thìb thìb mèna loo thìb xtàa mèna no loo tedib xtàa mèna:
\p ―¿Cón li mbeda? No ¿cón gác mbeda?
\p Tac, lìcpeꞌ baꞌi, anzeꞌf thìb conꞌ ndac angmbli Tad Diox loo mbeda.
\s Diꞌs ndxèꞌ ngòc diꞌs coꞌ gunii Zacari loo Diox.
\p
\v 67 Hora mbli Diox mtlo Zacari, mdoodiꞌs Zacari tedib vez. No ngulàa Xpii Natúꞌ cheꞌn Diox loo Zacari. Mtlo Xpii Natúꞌ, mnibeꞌ Xpii Natúꞌ loo Zacari par bere Zacari, tyoodiꞌs Zacari diꞌs coꞌ ndxab Diox angndoo Zacari tyoodiꞌs Zacari. Ndxab Zacari:
\pi1
\v 68 Loo Tad Diox coꞌ nac Diox cheꞌnpeꞌ mèn nación Israel ndyazen gab mèn leꞌ Diox roo no Diox xèn nac Diox tac Diox mbiꞌth loo naꞌ, naꞌ coꞌ nac mèn nacionpeꞌ cheꞌn Diox. Mteláꞌleꞌ Diox naꞌ loo conꞌ ryes.
\pi1
\v 69 Mbli Diox par gáal thìb mbiꞌ coꞌ gàp conꞌ roo no conꞌ xèn laꞌs nii mbiꞌ no laꞌs yaꞌ mbiꞌ par tíꞌ no làa mbiꞌ naꞌ loo conꞌ ryes. Gáal mbiꞌa làth mèn coꞌ nac bin cheꞌn David coꞌ ngòc rey póla coꞌ mxoꞌf zinꞌ thìb zinꞌ coꞌ nac cón cheꞌn Diox.
\pi1
\v 70 Tataa mcàbgòn Diox gàca loo mèn nación Israel xal ndxab Diox teꞌth mèn coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox cón cheꞌn coꞌ gàc loo mèn nación Israel más póla.
\pi1
\v 71 Mbiꞌ coꞌ gáala yiꞌth yáal par tíꞌ no làa mbiꞌ naꞌ loo mèn coꞌ nac ngolo ngolaꞌs naꞌ no laꞌs yaꞌ rye mèn coꞌ ndxòo xyàn lezoꞌ ñèe mèna naꞌ.
\pi1
\v 72 Ndlyatqueꞌ lezoꞌ Tad Diox ñèe Tad Diox naꞌ xal mcàbgòn Tad Diox diꞌs loo mèn coꞌ ngòc xudgool naꞌ li Tad Diox loo naꞌ. Axta huiza no axta huiz nalze neꞌngyathlaꞌste Tad Diox cón cheꞌn conveñ natúꞌ coꞌ mbli Diox con xudgool naꞌ.
\pi1
\v 73 Conꞌ ndxèꞌ nac conꞌ coꞌ mcàbgòn Diox loo xudgool naꞌ, Abraham, li Diox.
\pi1
\v 74 Leꞌ Diox tíꞌ no làa Diox naꞌ loo mèn coꞌ nac ngolo ngolaꞌs naꞌ par tataa mod neꞌzyebte naꞌ li naꞌ sirv loo Diox.
\pi1
\v 75 Tataa li Diox par gàc naꞌ mèn coꞌ thidtene ngro xàꞌ loo cón cheꞌn xab izlyoꞌ par gàc naꞌ cheꞌnpeꞌ Diox no par gàc naꞌ mèn nalì no mèn nambìi loo Diox leꞌn ryethe huiz coꞌ naban naꞌ.
\m
\v 76 Ngolo gunii Zacari diꞌs ndxèꞌ loo Diox, mbere Zacari, mtlo Zacari, mdoodiꞌs no Zacari Juàn xganꞌ Zacari coꞌ nac mbedtoꞌ hora. Ndxab Zacari loo Juàn:
\pi1 ―Leꞌ loo lùu na, xganꞌ, lùu ryoꞌ lèe mèn coꞌ teꞌth diꞌs coꞌ gunii Tad Diox coꞌ nac thidte Diox roo Diox xèn. Loo Tad Crist lùu ya ner par ya luꞌl loo mèn no li nabl mèn par yòo mèn loo cón cheꞌn Tad,
\pi1
\v 77 par tataa mod mèn coꞌ nac mèn nacionpeꞌ Diox taꞌ cuent xá mod lyáꞌ mèna loo conꞌ ryes no par taꞌ mèna cuent xá mod tyonꞌ xtol mèna, ndee.
\pi1
\v 78 Tataa li Diox lool por tant ndlyat lezoꞌ Diox ñèe Diox mèn no por anzeꞌf nqueꞌ lezoꞌ Diox ñèe Diox mèn. Lomisqueꞌ, yiꞌth yáal thìb mbiꞌ loo izlyoꞌ ndxèꞌ. Mbiꞌa li par tyub xnìi yéc mèn no li mbiꞌ par tyub xnìi lezoꞌ mèn loo cón cheꞌn Diox xal coꞌseꞌ ndlyen huiz par tenìi huiz loo izlyoꞌ.
\pi1
\v 79 Mbiꞌa li par tyub xnìi yéc mèn no par tyub xnìi lezoꞌ mèn, mèn coꞌ nauꞌ yéc nauꞌ loo loo cón cheꞌn Diox. No li mbiꞌa par tyub xnìi yéc mèn no par tyub xnìi lezoꞌ mèn loo cón cheꞌn Diox, mèn coꞌ nzi tee ban loo coꞌ nac xin no loo coꞌ nac xnaa cheꞌn conꞌ coꞌ ncàb nquée yalguth loo mèn. No li mbiꞌa par que tee ban naꞌ rye nda naꞌ no rye ndyeꞌth naꞌ làth xtàa naꞌ.
\m Conꞌ ndxèꞌ ngòc diꞌs coꞌ gunii Zacari no coꞌ mdeꞌth Zacari loo mbedtoꞌ coꞌ ngòc Juàn, xganꞌ Zacari.
\p
\v 80 Leꞌ mbed xganꞌ Zacari coꞌ nac Juàn na, mtlo mbed, ndoo roo mbed ndoo xèn mbed. No sate más ndyub xnìi yéc mbed no ndyub xnìi lezoꞌ mbed loo coꞌ nac xtùuz mbed loo cón cheꞌn Diox. No ale ngua mbed par ngòo ban mbed coꞌteꞌ nagán axta mzin huiz leque mbed mbluꞌ too mbed loo mèn nación Israel.
\c 2
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn xá mod ngóol Tad Jesús.
\r (Mt. 1.18–25)
\p
\v 1 Leꞌxqueꞌ leꞌn tiemp coꞌseꞌ ngóol Juàn, ngo thìb mbiꞌ coꞌ ngòc gobiern coꞌ mnibeꞌ loo mèn casqueꞌ dib athu loo izlyoꞌ tiempa. Mbiꞌa ngroꞌ lèe rey Agust. Mbiꞌa mdub ñibeꞌ loo mèn nación Israel, ne. Mnibeꞌ mbiꞌa loo mèn yèezyaꞌ cheꞌn rye làaz mèn nación Israel que no mèn nac zinꞌ thìb padron yòolau.
\v 2 Ner yeꞌs coꞌ ngòc padron mtoxcuaꞌ mèn coꞌseꞌ ngòc thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Ciren gobernador loo mèn rye yèezyaꞌ coꞌ nac mèn gulàaz siria.
\v 3 Mnibeꞌ Cesar Agust leꞌ ryete mèn coꞌ inzo bante coꞌteꞌ nac làazpeꞌ mèn no coꞌteꞌ nac lizpeꞌ mèn, mèn coꞌ nzo ban chol lugar coꞌteꞌ inacte làaz mèn, bii mèn par làaz mèn par gàc empadronar mèn, coꞌ nee diꞌs, ya lo mèn lèe mèn loo yeꞌs yòolau coꞌteꞌ nac làaz mèn.
\v 4 Cona, por fuerz mbli Chè ngroꞌ Chè ryop Mari leꞌn yèez Nazaret. Ngua Chè ryop Mari thìb yèez coꞌ nac làaz mèn jude par ngua Chè ryop Mari yèez Belén, coꞌteꞌ ngóol mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe David coꞌ ngòc rey axta pólleꞌa, par ya lo Chè lèe Chè loo padron yòolau tya tac Chè nde bin David coꞌ ngòc reya póla.
\v 5 Sya, ngua Chè ryop Mari yèez Belén par ngua lo Chè lèe Chè ryop Mari loo padron par nacleꞌ diꞌs leꞌ Mari selyaꞌ con Chè. No leꞌpeꞌ ante pen ndoo Mari ndoo nac xinꞌ Mari.
\v 6 Láth nzo Chè ryop Mari leꞌn yèez Belén, ale mtlo mdenꞌ Mari mquée yoꞌf lezoꞌ Mari par gáal xinꞌ Mari. Ale ngóol xinꞌ Mari.
\v 7 Pues yèez Belena ngóol mbed coꞌ ngòc ner mbed ndlyo xganꞌ Mari. Ngóol mbed leꞌn liz ngon coꞌteꞌ ndoo ngon. Ngolo ngóol mbed, mchix Mari mbed larꞌ lad mbed. Ngoloa, ngua thix Mari mbed leꞌn thìb bate yaa coꞌteꞌ ndxuhua ngon yix tac ya yende lugar coꞌteꞌ cued Chè ryop Mari leꞌn mesón, tant huax mèn ndoo ned ndyeꞌth.
\s Trèꞌ ndluꞌ leꞌ angl mdoodiꞌs no mèn coꞌ ngòc pastor tiempa.
\p
\v 8 Tiempa, mque no mèn coꞌ ngòc mèn yèeza ranch mèn gaxte ro yèez Belén par huan par nqueno mèna mbacxilꞌ tac mèna ngòc pastor coꞌ thìb loote que no mbacxilꞌ par nquenap mèna mbacxilꞌ ndxáal yálꞌ.
\v 9 Látha, chàa, ngroꞌ too thìb angl cheꞌn Tad Diox loo mèna. No mbyàꞌx thìb xnìi tínꞌ cheꞌn Tad Diox loo mèna. Látha, anzeꞌf mzyeb mèna axta plóthe.
\v 10 Sya, ndxab angl loo mèna:
\p ―Neꞌzyebte guꞌ, ey. Daa ndal no diꞌs coꞌ nac diꞌs ndac coꞌ tan cuent loo guꞌ. Diꞌs ndac ndxèꞌ càb leꞌ rye mèn xyoꞌf ndeꞌ xyoꞌf ndlaꞌ lezoꞌ.
\v 11 Diꞌs ndac coꞌ ngue niin loo guꞌ ndxèꞌ no coꞌ ngue tan cuent loo guꞌ ndxèꞌ nac: Nalleꞌqueꞌ ngolo ngóol thìb mbed coꞌ tíꞌ no làa guꞌ loo conꞌ ryes. Ngóolleꞌ mbeda leꞌn yèez Belén coꞌ ngòc liz no làaz cheꞌn mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe David coꞌ ngòc rey póla. Mbeda nac Crist coꞌ nac Tad loo ryethe conꞌ.
\v 12 Diꞌs coꞌ ngue niin loo guꞌ ndxèꞌ nac diꞌs coꞌ ngue tan cuent loo guꞌ pá ngóol mbed. Coꞌseꞌ ñèe guꞌ nax thìb mbetoꞌ leꞌn thìb bate yaa coꞌteꞌ ndxuhua ngon no nabix mbetoꞌa larꞌ, sya, taꞌ guꞌ cuent mbedai.
\p
\v 13 Leque hora, chàa, mbyúꞌ loo huax angl loo angla no loo mèn coꞌ nquenap mbacxilꞌ ndxáal yálꞌ rancha. Mtlo angla, mbilꞌ ro angla loo Diox. Ndxab angla:
\pi1
\v 14 Li naꞌ leꞌ lèe Diox gàc conꞌ guryath no conꞌ guryèn loo béꞌ. Leꞌ loo izlyoꞌ na, Diox li yuꞌ yàl lezoꞌ mèn loo Diox no cue ban mèn rye nda mèn no rye ndyeꞌth mèn làth xtàa mèn. No tyac lezoꞌ mèn loo conꞌ coꞌ nac coꞌ nee lezoꞌ Diox, mèn coꞌ ndxòo lezoꞌ Diox ñèe Diox.
\p
\v 15 Leꞌ sya, coꞌseꞌ ngolo ndyàa rye angl loo béꞌ tedib vez, mtlo mèn coꞌ nquenap mbacxilꞌ rancha, mbez mèna loo thìb xtàa mèna no loo tedib xtàa mèna:
\p ―Nda naꞌ yèez Belén, tá. Nda tee huiꞌ naꞌ ñeeneꞌ cón ngòc cón cheꞌn coꞌ gunee Tad Diox loo naꞌa.
\p
\v 16 Mxen mèna ned. Sirs sirs nda mèna par yèez Belén. Látha, chàa, ngua loo mèna. Gunèe mèna Mari no Chè. Gunèe mèna mbed, ne. Nax mbed leꞌn thìb bate yaa coꞌteꞌ ndxuhua ngon yix.
\v 17 Coꞌseꞌ gunèe mèn coꞌ ngue no ranch huan coꞌ nquenap mbacxilꞌ ndxáal yálꞌ mbed, mdaꞌ mèna cuent loo chol mèn xal mdaꞌ angl cuent loo mèna cón cheꞌn mbed.
\v 18 Coꞌseꞌ ndxòn chol mèn cuent coꞌ mdaꞌ mèna cuent, mèn coꞌ nqueno mbacxilꞌ ndxáal yálꞌ, ante ngüiꞌ rye mèna no ante ñaa rye mèna.
\v 19 Coꞌseꞌ mbìn Mari cón cheꞌn diꞌs coꞌ ndyoodiꞌs mèn coꞌ nqueno mbacxilꞌ ndxáal yálꞌ, ante leꞌn lezoꞌ Mari non Mari diꞌsa. Yende chó loo mèn ndaꞌ Mari cuenta. Ante mdyóo Mari cón cheꞌn diꞌsa no maste.
\v 20 Ngolola na, mxen mèn coꞌ nqueno mbacxilꞌa ned, ndyàa mèna. No mbez mèna naroo nac Diox no conꞌ roo conꞌ xèn nac coꞌ mbli Diox. No ndxab mèna: Diox quix Uꞌ, Diox, loo Diox tac ngòcqueꞌ conꞌ xalqueꞌ mdaꞌ angl cuenta loo mèna.
\s Chè ryop Mari ngua no mbed leꞌn templ.
\p
\v 21 Ngolo xon huiz ngóol mbed, mbli Chè ryop Mari mandad ngòc circuncidar mbed xal ngòc costumbr cheꞌn mèn tiempa. No sangmdub lèe Chè ryop Mari mbed Jesús coꞌ ngòc lèe coꞌ ndxab angl loo Mari coꞌseꞌ ndooreꞌ quée loo mbed lezoꞌ Mari.
\p
\v 22 Coꞌseꞌ ngolo mdyaa sman mbembìi Mari loo yíiz ftan xal ngòc costumbr coꞌ mnibeꞌ ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn, mbeꞌ Chè ryop Mari mbed leꞌn templ coꞌ ndub leꞌn ciuda Jerusalén par luꞌ Chè ryop Mari mbed loo nguleyꞌ par ngòcqueꞌ no mdyaaqueꞌ no mdyubqueꞌ diꞌs coꞌ gunii Diox no coꞌ mnibeꞌ Diox li mèn par luꞌ mèna leꞌ mbed nac cheꞌnpeꞌ Diox.
\v 23 Tataa mbli Chè ryop Mari tac loo ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn ndub diꞌs coꞌ mnibeꞌ Tad Diox leꞌ ryete mbedbiꞌ coꞌ nerlequeꞌ gáal, mbeda gàc cheꞌn Diox, coꞌ nee diꞌs, xoꞌf zinꞌ mbed cón cheꞌn Diox loo Diox.
\v 24 Mbeꞌ Chè ryop Mari chop mbin par guth nguleyꞌ mbina loo Diox xal mnibeꞌ ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn cón cheꞌn mbed ndlyo, diꞌs coꞌ mbez: Cheleꞌ mèn neꞌguthte chop ngooꞌ, guth mèn chop palomxtilꞌ.
\p
\v 25 Leꞌn tiempa ngo ban thìb mbiꞌ leꞌn ciuda Jerusalén coꞌ ngroꞌ lèe Simeón. Mbiꞌa ngòc thìb mbiꞌ ndac. No thidtene indxàc falte mbiꞌ leꞌn templ par mbez mbiꞌ Diox no par mcòoꞌ mbiꞌ yéc mbiꞌ loo Diox. Mdub quee lezoꞌ mbiꞌ ¿pól zin thìb huiz no zin thìb ze coꞌseꞌ telꞌ Diox Crist coꞌ mcui Diox par tíꞌ no làa Diox mèn nación Israel loo mèn coꞌ ngòc ngolo ngolaꞌs cheꞌn mèn nación Israel por cón cheꞌn Crist? No thidtenequeꞌ ñibeꞌ Xpii Natúꞌ cheꞌn Diox loo mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Simeón.
\v 26 Xpii Natúꞌ cheꞌn Diox mblo xoꞌf diꞌs loo Simeón leꞌ Simeón neꞌgathte ndooreꞌ huiꞌ Simeón loo Crist coꞌ telꞌ Diox, coꞌ yiꞌth yáal loo izlyoꞌ ndxèꞌ.
\v 27 Simeón ngua leꞌn templ xal mnibeꞌ Xpii Natúꞌ loo Simeón. Coꞌseꞌ ngòo no Chè ryop Mari mbed, coꞌ lèe Jesús, leꞌn templ par gàca loo mbed xal ñibeꞌ diꞌs coꞌ ndub loo ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn,
\v 28 sya, mxen mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Simeón mbed. Mdeꞌs mbiꞌ mbed. Ndxab mbiꞌ diꞌs coꞌ nac diꞌs natúꞌ no diꞌs roo no diꞌs xèn loo Diox. Ndxab mbiꞌ loo Diox, ne:
\pi1
\v 29 Tad, nase gàca xal nee lezoꞌ Uꞌ loon. Laꞌ Uꞌ gath daa tac Uꞌ mblileꞌ no ngòcleꞌ conꞌ mcàbgòn Uꞌ gàc loon, daa coꞌ nac moz Uꞌ, Tad.
\pi1
\v 30 Nase gunèelen mbed coꞌ tíꞌ no làa mèn loo conꞌ yeꞌrsinꞌ.
\pi1
\v 31 No ngóol mbed ndxèꞌ làth mèn. No mdoo Uꞌ mbed ndxèꞌ loo mèn par tíꞌ no làa mbed ryete mèn loo conꞌ yeꞌrsinꞌ.
\pi1
\v 32 Mbed ndxèꞌ li par tyub xnìi yéc mèn no par tyub xnìi lezoꞌ mèn loo cón cheꞌn Diox, mèn coꞌ inacte mèn nación Israel. No por cón cheꞌn conꞌ coꞌ li mbed ndxèꞌ, xyoꞌf lèe xyoꞌf xtiꞌs mèn nación Israel.
\p
\v 33 Leꞌ Chè ryop Mari na, ante mbuiꞌ no ante gunaa coꞌseꞌ mbìn Chè ryop Mari diꞌs coꞌ mbez Simeón cón cheꞌn mbed loo Diox.
\v 34 Ngoloa, ndxab Simeón loo Mari no loo Chè:
\p ―Ndlyazen leꞌ Diox li huen nda guꞌ, ndee guꞌ.
\p Sya, ndxab Simeón loo Mari, xnaꞌ Jesús, ne:
\p ―Mari, huiꞌ nexa. Càba loo mèn nación Israel por cón cheꞌn mbed ndxèꞌ huax mèn lyáꞌ loo conꞌ ryes. No huax mèn tolo ryo xàꞌ loo cón cheꞌn Diox, ne, por cón cheꞌn mbed ndxèꞌ. No gàc mbed ndxèꞌ xal thìb señ loo mèn nación Israel. Ale tèꞌb mèn nación Israel mbed no choblaꞌ mèn nación Israel mbed.
\v 35 No por cón cheꞌn mbed, yúꞌ no gàc beꞌ xá ñaa conꞌ ndli thìb thìb mèn xtùuz leꞌn lezoꞌ mèn. Leꞌ part cón cheꞌnl na, Mari, ryete conꞌ coꞌ gàc loo xganꞌl ndxèꞌ càb lool xi lezoꞌl no tenꞌl thìb yalnè tínꞌ leꞌn lezoꞌl xal coꞌseꞌ nguiid mèn cuchi lad xtàa mèn. Thìba conꞌ ndxèꞌ.
\p
\v 36 Leꞌ tediba na, leꞌxqueꞌ tiempa ngo thìb xaꞌgotgool coꞌ ngro lèe An leꞌn templ. Xaꞌgota ngòc rsap thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Fanuel. Mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Fanuela nde bin tedib mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Aser. An ngòc thìb xaꞌgotgool tiempa, ngoxleꞌ An. Per coꞌseꞌ mselyaꞌ An, myenꞌgot yènꞌlequeꞌ An mselyaꞌ An. Pente mdub An con mbyòo coꞌ mselyaꞌ Ana gaz línꞌ no maste ndooreꞌ gath mbyòo. An beꞌ mxec gunèe An mbed coꞌ lèe Jesús.
\v 37 Mxec An, mbyanꞌ thìb An, thap gal nzo thap línꞌ anon nguth mbyòo coꞌ ngòc saꞌl An. Thidtenequeꞌ ngòo An leꞌn templ ze no yálꞌ. Mxoꞌf zinꞌ An zinꞌ cón cheꞌn Tad Diox. Huax vez xlat An mbez An Diox, ne.
\v 38 Leꞌxqueꞌ hora, mzin An leꞌn templ. Gunèe An mbed coꞌ lèe Jesús. Ngurez An Diox. Ngolo ndxab An Diox quix Uꞌ, Diox, loo Diox por cón cheꞌn mbed coꞌ lèe Jesús, mtlo An, mdoodiꞌs An cón cheꞌn mbed coꞌ lèe Jesús loo mèn leꞌn ciuda Jerusalén, mèn nación Israel coꞌ nzi quee lezoꞌ lyáꞌ mèn loo ryethe conꞌ ryes laꞌs yaꞌ mèn coꞌ ngòc ngolo ngolaꞌs loo mèn nación Israel.
\s Chè ryop Mari mbere mbyàa no mbed yèez Nazaret.
\p
\v 39 Coꞌseꞌ ngolo mdyaa ryete diꞌs coꞌ ndub loo ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn nación Israel cón cheꞌn ner myenꞌbiꞌ bix coꞌ ndxáal, ndyàa Chè ryop Mari con mbed coꞌ lèe Jesús par ned leꞌn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile coꞌteꞌ ngòc làazpeꞌ Chè no Mari coꞌ ngòc yèez Nazaret tedib vez.
\v 40 Leꞌ mbed na, sate más ndoo roo mbed, no sate más ndoo xèn mbed, no sate más ale yub mbed ndoo yác mbed. Làth xtauꞌa, Diox mbli sate más ndxàc conꞌ ndac loo mbed, ne.
\s Tad Jesús mdoodiꞌs no mèn coꞌ ngòc maistr leꞌn templ tiempa.
\p
\v 41 Tiempa, xud mbed no xnaꞌ mbed mque tee lni pasc atate línꞌ coꞌ ndxàc ciuda Jerusalén. Coꞌseꞌ ndxàc lnia, huen huen nteꞌ lezoꞌ mèn nación Israel cón cheꞌn coꞌseꞌ mteláꞌ Diox mèn nación Israel laꞌs yaꞌ mèn nación Egipt más tiemp coꞌ nde teeleꞌ ndriꞌth.
\v 42 Coꞌseꞌ mtaa Jesús siꞌ fchop línꞌ, ngua Chè ryop Mari con Jesús lni pasc ciuda Jerusalén xalqueꞌ nac costumbr coꞌ ngure no mèn tiempa no coꞌ nguled no mèna tiempa.
\v 43 Coꞌseꞌ ngolo mblyuz huiz lnia, mbii Chè ryop Mari ciuda Jerusalén. Per neꞌndaꞌde Chè ryop Mari cuent leꞌ Jesús mbyanꞌ leꞌn ciuda Jerusalén.
\v 44 Mbli Chè ryop Mari xtùuz peser làth rye mèn coꞌ ngua lnia ndyeꞌth Jesús. Pues mdoo Chè ryop Mari ned thìb huiz. Syareꞌ, mcuaꞌn Chè ryop Mari Jesús làth rye mèn guliz Chè no Mari no làth rye mèn coꞌ ndlibeꞌ Chè no Mari.
\v 45 Coꞌseꞌ ñee Chè ryop Mari neꞌyilode syal Jesús làth rye mèna, mbere Chè ryop Mari. Mquée Chè ryop Mari par ciuda Jerusalén tedib vez par cuaꞌn Chè ryop Mari Jesús tya.
\p
\v 46 Axta ngolo son huiz, syareꞌ mbli Chè ryop Mari gan mzyal Jesús. Ndub Jesús làth mèn coꞌ ngòc maistr cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèna leꞌn templ. Ndub yòn Jesús diꞌs coꞌ ndyoodiꞌs mèna no leꞌleꞌ mnibdiꞌs Jesús diꞌs cón cheꞌn diꞌs coꞌ ndyoodiꞌs mèn loo mèna.
\v 47 Coꞌseꞌ ndxòn rye mèn coꞌ nac maistra diꞌs coꞌ ndyoodiꞌs Jesús, ante ngüiꞌ mèna no ante ñaa mèna xá mod susqueꞌ ndxác Jesús no xá mod susqueꞌ ndxác Jesús ncàb ndac Jesús loo mèna.
\v 48 Coꞌseꞌ mzyal Chè ryop Mari Jesús, ndub Jesús leꞌn templ. Ale mbyuꞌ mbyàl Chè ryop Mari. Ndxab Mari loo Jesús:
\p ―Xganꞌ, ¿chonon tatuaꞌ mbli nol nuꞌ, àꞌ? Daa no xudl anzeꞌf mdyóo nuꞌ máal. No ale ngue tee cuaꞌn nuꞌ lùu.
\p
\v 49 Sya, mcàb Jesús loo Chè no loo Mari. Ndxab Jesús:
\p ―¿Chonon ngue tee cuaꞌn guꞌ daa, àꞌ? ¿Chéꞌ inonte guꞌ leꞌ daa naquinqueꞌ xoꞌf zinꞌ zinꞌ loo conꞌ coꞌ nac cón cheꞌn xudpeꞌen, càꞌ?
\p
\v 50 Per ale ndxeꞌlequeꞌ, neꞌndaꞌde Chè ryop Mari cuent no indxònte Chè ryop Mari cón nee diꞌs coꞌ ndxab Jesús.
\p
\v 51 Ngoloa, ndyeꞌth no Chè no Mari Jesús par yèez Nazaret. Leꞌ Jesús na, toloqueꞌ mdubdiꞌs loo Chè ryop Mari. Leꞌ diꞌs coꞌ ndxab Jesús loo Maria na, ante leꞌn lezoꞌ Mari nanee Mari cón cheꞌn diꞌsa. Yende chó loo mèn ndaꞌ Mari cuent cón cheꞌn diꞌsa. Ante Mari ndyóo cón cheꞌn diꞌsa.
\v 52 Látha, sate más ndoo roo mbed no ndoo xèn mbed. No sate más ndyeꞌth xtùuz mbed yéc mbed. No sate más non mèn no nanee mèn leꞌ mbed nac thìb mbed ndac loo Diox no loo mèn por cón cheꞌn conꞌ ndac coꞌ mtlo ndli mbed.
\c 3
\s Juàn Bautist mtlo mbluꞌ loo mèn cón cheꞌn diꞌs ndac coꞌteꞌ nagán.
\r (Mt. 3.1–12; Mr. 1.1–8; Jn. 1.19–28)
\p
\v 1 Coꞌseꞌ ngòc línꞌ línꞌ siꞌn, línꞌa o tiempa mdub mnibeꞌ thìb mbiꞌ coꞌ ngòc rey loo mèn. Mnibeꞌ mbiꞌa loo mèn casqueꞌ dib athu loo izlyoꞌ tiempa. Mbiꞌa ngroꞌ lèe Tiber. Leque línꞌa ngòc Pons Pilat gobernador loo mèn coꞌ ngòc mèn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn jude. Leꞌ Herod na, ngòc gobernador loo mèn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile. Leꞌ Lip hues Herod na, ngòc gobernador loo mèn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn iture. No ngòc Lip gobernador loo mèn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn traconit. Leꞌ Liseni na, ngòc gobernador loo mèn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn abilini.
\v 2 Leque tiempa, ngòc Anás no Caifás nguleyꞌ roo no nguleyꞌ xèn loo mèn nación Israel. Leque leꞌn tiempa, Diox mbluꞌ loo Juàn xganꞌ Zacari coꞌteꞌ nagán xá mod que tee xoꞌf zinꞌ Juàn zinꞌ coꞌ nac rsinꞌ Diox loo mèn.
\v 3 Ngua riid Juàn huax lugar coꞌteꞌ nziriꞌ mèn gax ro yóꞌbeꞌ Jordán. Mbez Juàn loo mèna:
\p ―Gulàa yéc guꞌ no gulàa lezoꞌ guꞌ par tataa mod seꞌ guꞌ mod coꞌ ndxàp guꞌ loo Diox par tataa mod gàc tyonꞌ xtol guꞌ no yiloa lin bautizar guꞌ.
\v 4 Ngòcqueꞌ conꞌa tataa xalqueꞌ mqueꞌ Sayi coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox yeꞌs loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox. Sayi ndxab:
\pi1 Mbyèn thìb diꞌs cheꞌn thìb mbiꞌ coꞌ mbez yèe cabii coꞌteꞌ nagán coꞌseꞌ ngo mbiꞌ yalbàn. Mbez mbiꞌ: Bli nab guꞌ guꞌ par tyubdiꞌs guꞌ loo Tad Diox guꞌ tac Tad Diox guꞌ yiꞌth ñibeꞌ loo guꞌ.
\pi1
\v 5 Bli guꞌ par gàc loo guꞌ loo ryethe mod yeꞌrsinꞌ coꞌ ndxàp guꞌ xal ndli mèn coꞌseꞌ nsè mèn thìb ftee, no xal ndli lal mèn thìb yii no thìb den, no xal ntelì mèn thìb ned coꞌ nac ned narec, no xal ndli mèn coꞌseꞌ ndli lal mèn thìb ned coꞌ mtelau nít yòo par tataa mod gàc nab guꞌ coꞌseꞌ yiꞌth ñibeꞌ Tad Diox guꞌ loo guꞌ.
\pi1
\v 6 No gàca leꞌ ryete mèn gòn cón cheꞌn xá mod tíꞌ no làa Diox mèn loo conꞌ ryes.
\p
\v 7 Coꞌseꞌ ndryoꞌ mèn liz mèn no làaz mèn par nde mèn loo Juàn par li Juàn bautizar mèna, mbez Juàn loo mèna:
\p ―¡Aa mèn yeꞌrsinꞌtúb! Susqueꞌ nayiꞌ guꞌ xal mbelꞌ coꞌ lèe huid. ¿Chó mèn ngòc mèn coꞌ mdaꞌ cuent loo guꞌ par yiꞌth guꞌ loon par lyáꞌ guꞌ laꞌs yaꞌ Diox coꞌseꞌ gàc tiemp tetìi Diox guꞌ, àꞌ?
\v 8 Nabeꞌste fque tee ban lì guꞌ no gòc guꞌ mèn ndac par luꞌ guꞌ guꞌ loo mèn leꞌ guꞌ, lìcqueꞌ, mzyeꞌ mod coꞌ nac guꞌ no coꞌ ndxàp guꞌ loo Diox. No neꞌgabte guꞌ loo xtàa guꞌ: Abraham ngòc xudgool naꞌ. Na nii loo guꞌ: Axta loo chol quèe coꞌ ngüiꞌ guꞌ baꞌ, Diox ndxácqueꞌ par li Diox leꞌ quèe baꞌ gàc xinꞌ Abraham. No gàcqueꞌ quèe baꞌ xinꞌ Abraham.
\v 9 Ndxàcla loo guꞌ nalleꞌqueꞌ nde zinꞌ gaxleꞌ tiemp coꞌseꞌ tlo gàc tub rez Diox cón cheꞌn guꞌ par tetìi Diox guꞌ xal coꞌseꞌ ntlo mèn, ngue choꞌ mèn thìb xanꞌ yaa xlè coꞌ indaꞌde xlè ndac. Yaa xlèa choꞌ. No tec mèn yaa xlèa loo quìi.
\p
\v 10 Sya, mnibdiꞌs mèna loo Juàn. Ndxab mèna:
\p ―¿Cón ndxàal li nuꞌ loo cón cheꞌn Diox nalleꞌ, sya?
\p
\v 11 Juàn mcàb loo mèna. Ndxab Juàn:
\p ―Guꞌ coꞌ ngue no chop camis, ndxàal taꞌ guꞌ thìb camis càa mèn coꞌ ingue node nec thìb camis par goc mèna. Leꞌ guꞌ coꞌ ngue no xít guꞌ no luaꞌ guꞌ na, ndxàal taꞌ guꞌ thìb ro xít guꞌ no luaꞌ guꞌ par hua prob mèn coꞌ ingue node conꞌ hua mèn.
\p
\v 12 Làth xtauꞌa, mbiꞌth plá mèn coꞌ ndli cobrar cón cheꞌn contribución loo Juàn par li Juàn bautizar mèna. Mèna mnibdiꞌs loo Juàn. Ndxab mèna:
\p ―Maistr, ¿nuꞌ, àꞌ? ¿Con ndxàal li nuꞌ?
\p
\v 13 Juàn ndxab loo mèna:
\p ―Neꞌlide guꞌ cobrar masreꞌ loo mèn cón cheꞌn contribución loo coꞌ ñibeꞌ ley loo guꞌ.
\p
\v 14 Mnibdiꞌs plá solndad loo Juàn, ne. Ndxab solndad:
\p ―¿Nuꞌ, aꞌ? ¿Cón ndxàal li nuꞌ?
\p Juàn mcàb. Ndxab Juàn loo solndada:
\p ―Neꞌtechede guꞌ nec thìb conꞌ loo nec thìb mèn. Neꞌ neꞌ quexùꞌ queꞌ fals guꞌ mèn loo conꞌ coꞌ tarte li mèn. Blec lezoꞌ guꞌ loo tmi coꞌ ndli guꞌ gan thìb huiz zinꞌ.
\p
\v 15 Per ryete mèn coꞌ nzi beda, imbe see teede xtùuz mèna no lezoꞌ mèna. Ndli mèna xtùuz cón cheꞌn Juàn: Neꞌstolqueꞌ Juàn nac Crist.
\v 16 Juàn mcàb loo mèna. Ndxab Juàn:
\p ―Lìcpeꞌ baꞌi, daa ndli bautizar guꞌ con nít. Per axta nareꞌ yiꞌth thìb mbiꞌ coꞌ lipeꞌ par tlo ñibeꞌ Xpii Natúꞌ loo guꞌ. No tub rez mbiꞌ cón cheꞌn conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌ ndli guꞌ par tetìi mbiꞌ guꞌ. Mbiꞌa ndxàp más conꞌ roo no conꞌ xèn laꞌs nii mbiꞌ no laꞌs yaꞌ mbiꞌ leque daa. Neꞌ neꞌ indxàal daa par xaquen bò coꞌ ndub dóꞌ yilid nii mbiꞌ par làan yilid nii mbiꞌ.
\v 17 Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: Nde zinꞌ gaxleꞌ huiz no nde zinꞌ gaxleꞌ ze coꞌseꞌ li Diox loo guꞌ xal ndli mèn coꞌ nguis nzob triu. Nguis mèn nzob triu no ngoꞌ xàꞌ mèn nzob triu loo yix triu. Ndxeloa, ngosuaꞌ mèn nzob triu. Leꞌ yix triu na, tec mèn. Tataa li no Diox mèn. Leꞌ mèn coꞌ ngòc mèn nalì no mèn nambìi loo Diox na, Diox hueꞌ mèna loo béꞌ. Leꞌ mèn coꞌ ngòc mèn naad no mèn nguud loo cón cheꞌn Diox na, Diox ñibeꞌ par ya mèna leꞌn yeꞌrbiil coꞌteꞌ neꞌyuꞌde quìi no bèel thidtene.
\p
\v 18 Taandxèꞌ mod ngo Juàn yalbàn. No tolo mcoꞌx Juàn thìb mod no tedib mod coꞌseꞌ mdeꞌth Juàn no mblo Juàn yalbàn loo mèn cón cheꞌn diꞌs ndac.
\v 19 Más de cona, ale mbyoo Juàn Herod coꞌ ngòc gobernador coꞌ ngòc hues Lip tac Herod mque no Herodi coꞌ ngòc saꞌl Lip xal xaꞌgot Herod. Mbyoo Juàn Herod por mbli Herod taamas conꞌ yeꞌrsinꞌ, ne.
\v 20 Per lugar de gòn Herod diꞌs no tenꞌ Herod diꞌs coꞌ ndxàb Juàn cón cheꞌn Herod, ale mbli Herod tedib conꞌ yeꞌrsinꞌ. Mbli Herod mandad ya queꞌ solndad Juàn leziꞌf.
\s Juàn Bautist mbli bautizar Tad Jesús.
\r (Mt. 3.13–17; Mr. 1.9–11)
\p
\v 21 Ndooreꞌ queꞌ solndad Juàn Bautist leziꞌf, ngòc thìb conꞌ. Juàn mbli bautizar huax mèn. Látha, mbli Juàn bautizar Jesús, ne. Ngolo ngòc bautizar Jesús, ngurez Jesús Diox. Látha, chàa, mxyalꞌ loo béꞌ.
\v 22 Ngulàa Xpii Natúꞌ loo béꞌ. Hora, gunaa Xpii Natúꞌa xal thìb palomxtilꞌ coꞌseꞌ ngulàa Xpii Natúꞌ loo Jesús. Texal ngulàa Xpii Natúꞌ loo Jesús, mbyèn thìb diꞌs loo béꞌ coꞌ mbez:
\p ―Lùu nac xganꞌ daa coꞌ anzeꞌf lezon no ngudloon. Anzeꞌf ndxòo lezon ñèen cón cheꞌnl, ey.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn rye mèn coꞌ ngòc bin cheꞌn xudgool cheꞌn Tad Jesús.
\r (Mt. 1.1–17)
\p
\v 23 Coꞌseꞌ mtlo Jesús, mxoꞌf zinꞌ Jesús zinꞌ coꞌ ngòc rsinꞌ Jesús xal mnibeꞌ Diox loo Jesús par li Jesús, nzo Jesús gal psiꞌ línꞌ. Ngòc Jesús xganꞌ Chè xal mxyoꞌf diꞌs coꞌ ngolaꞌs mèn cón cheꞌn Chè tiempa. Leꞌ Chè na, ngòc xganꞌ thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Elí.
\v 24 Leꞌ Elí na, ngòc xganꞌ Matat. Leꞌ Matat na, ngòc xganꞌ Leví. Leꞌ Leví na, ngòc xganꞌ Melqui. Leꞌ Melqui na, ngòc xganꞌ Jan. Leꞌ Jan na, ngòc xganꞌ tedib mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Chè.
\v 25 Leꞌ Chèa na, ngòc xganꞌ Matati. Leꞌ Matati na, ngòc xganꞌ Amós. Leꞌ Amós na, ngòc xganꞌ Nahum. Leꞌ Nahum na, ngòc xganꞌ Esli. Leꞌ Esli na, ngòc xganꞌ Nagai.
\v 26 Leꞌ Nagai na, ngòc xganꞌ Maat. Leꞌ Maat na, ngòc xganꞌ Matati. Leꞌ Matati na, ngòc xganꞌ Semei. Leꞌ Semei na, ngòc xganꞌ tedib mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Chè. Leꞌ Chèa na, ngòc xganꞌ Judá.
\v 27 Leꞌ Judá na, ngòc xganꞌ Joan. Leꞌ Joan na, ngòc xganꞌ Res. Leꞌ Res na, ngòc xganꞌ Zorobabel. Leꞌ Zorobabel na, ngòc xganꞌ Salatiel. Leꞌ Salatiel na, ngòc xganꞌ Ner.
\v 28 Leꞌ Ner na, ngòc xganꞌ Melqui. Leꞌ Melqui na, ngòc xganꞌ Adi. Leꞌ Adi na, ngòc xganꞌ Cosam. Leꞌ Cosam na, ngòc xganꞌ Elmodam. Leꞌ Elmodam na, ngòc xganꞌ Er.
\v 29 Leꞌ Er na, ngòc xganꞌ Josué. Leꞌ Josué na, ngòc xganꞌ Eliezer. Leꞌ Eliezer na, ngòc xganꞌ Jorim. Leꞌ Jorim na, ngòc xganꞌ tedib mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Matat.
\v 30 Leꞌ Matata na, ngòc xganꞌ tedib mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Leví. Leꞌ Levia na, ngòc xganꞌ Simeón. Leꞌ Simeón na, ngòc xganꞌ tedib mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Judá. Leꞌ Judaa na, ngòc xganꞌ tedib mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Chè. Leꞌ Chèa na, ngòc xganꞌ Jonán. Leꞌ Jonán na, ngòc xganꞌ Eliaquim.
\v 31 Leꞌ Eliaquim na, ngòc xganꞌ Mele. Leꞌ Mele na, ngòc xganꞌ Mainán. Leꞌ Mainán na, ngòc xganꞌ tedib mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Matat. Leꞌ Matata na, ngòc xganꞌ Natán.
\v 32 Leꞌ Natán na, ngòc xganꞌ David. Leꞌ David na, ngòc xganꞌ Isaí. Leꞌ Isaí na, ngòc xganꞌ Obed. Leꞌ Obed na, ngòc xganꞌ Booz. Leꞌ Booz na, ngòc xganꞌ Salmón. Leꞌ Salmón na, ngòc xganꞌ Naasón.
\v 33 Leꞌ Naasón na, ngòc xganꞌ Aminadab. Leꞌ Abinadab na, ngòc xganꞌ Aran. Leꞌ Aran na, ngòc xganꞌ Esrom. Leꞌ Esrom na, ngòc xganꞌ Far. Leꞌ Far na, ngòc xganꞌ tedib mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Judá.
\v 34 Leꞌ Judaa na, ngòc xganꞌ Cob. Leꞌ Cob na, ngòc xganꞌ Isaac. Leꞌ Isaac na, ngòc xganꞌ Abraham. Leꞌ Abraham na, ngòc xganꞌ Tar. Leꞌ Tar na, ngòc xganꞌ Nacor.
\v 35 Leꞌ Nacor na, ngòc xganꞌ Serug. Leꞌ Serug na, ngòc xganꞌ Rag. Leꞌ Rag na, ngòc xganꞌ Peleg. Leꞌ Peleg na, ngòc xganꞌ Heber. Leꞌ Heber na, ngòc xganꞌ Sal.
\v 36 Leꞌ Sal na, ngòc xganꞌ Cainán. Leꞌ Cainán na, ngòc xganꞌ Arfax. Leꞌ Arfax na, ngòc xganꞌ Sem. Leꞌ Sem na, ngòc xganꞌ Noé. Leꞌ Noé na, ngòc xganꞌ Lamec.
\v 37 Leꞌ Lamec na, ngòc xganꞌ Matusalén. Leꞌ Matusalén na, ngòc xganꞌ Enoc. Leꞌ Enoc na, ngòc xganꞌ Jared. Leꞌ Jared na, ngòc xganꞌ Mahalaleel. Leꞌ Mahalaleel na, ngòc xganꞌ tedib mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Cainán.
\v 38 Leꞌ Cainana na, ngòc xganꞌ Enós. Leꞌ Enós na, ngòc xganꞌ Set. Leꞌ Set na, ngòc xganꞌ Adán. Adana ngòc ner mbiꞌ coꞌ nerlequeꞌ mtoxcuaꞌ Diox. Adana ngòc nerlequeꞌ mbiꞌ coꞌ ngòo loo izlyoꞌ coꞌ mblec biz no bin loo izlyoꞌ.
\c 4
\s Mebizya mblobyaꞌ Tad Jesús no mbli Mebizya preb loo Tad Jesús par ñee Mebizya ñeeneꞌ chéꞌ tòn Tad Jesús ro Mebizya.
\r (Mt. 4.1–11; Mr. 1.12–13)
\p
\v 1 Ngolo mbli Juàn Bautist bautizar Jesús, mbere Jesús, mbii Jesús ro yóꞌbeꞌ Jordán. Làth xtauꞌa, Xpii Natúꞌ mnibeꞌ loo Jesús, nda Jesús thìb lugar coꞌteꞌ nagán.
\v 2 Ngo Jesús coꞌteꞌ nagána choꞌ huiz. Leꞌn huiza, ngua Mebizya coꞌteꞌ ngo Jesús par mblobyaꞌ Mebizya Jesús. No mbli Mebizya preb loo Jesús par ñee Mebizya ñeeneꞌ chéꞌ tli Jesús conꞌ coꞌ gab Mebizya loo Jesús. Leꞌn huiza neꞌnghuade Jesús thidtene. Ngolo nguriꞌth rye huiza, anzeꞌf mblyanꞌ Jesús.
\v 3 Sya, ndxab Mebizya loo Jesús:
\p ―Cheleꞌ lùu, lìcqueꞌ, nac xganꞌpeꞌ Diox, bli leꞌ quèe ndxèꞌ gàc pan par hual.
\p
\v 4 Jesús mcàb loo Mebizya. Ndxab Jesús:
\p ―Loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox ndluꞌ: Iante con xít mèn no luaꞌ mèn ban mèn. Ndxeꞌlequeꞌ, mèn ban por cón cheꞌn ryete diꞌs coꞌ nac xtiꞌs Tad Diox coꞌ mbez Tad Diox loo mèn.
\p
\v 5 Ngoloa, mbeꞌ Mebizya Jesús loo thìb yii roo. No mbli Mebizya setilte mbyúꞌ ryete nación coꞌ nziriꞌ dib athu loo izlyoꞌ loo Jesús.
\v 6 Sya, ndxab Mebizya loo Jesús:
\p ―Daa ta lugar lool par ñibeꞌl loo rye nación baꞌ. No tan lugar lool gàc ryethe conꞌ roo no conꞌ xèn cheꞌn rye nación baꞌ cheꞌnpeꞌ lùu tac cheꞌnpeꞌen nac rye nación baꞌ no ndana loo chol mèn coꞌ ndlyazen tana.
\v 7 Cheleꞌ lùu tyub xib loon no còoꞌl yécl loon, ryethe conꞌ baꞌ gàc cheꞌnl.
\p
\v 8 Per ale ndxeꞌlequeꞌ, mcàb Jesús loo Mebizya. Ndxab Jesús:
\p ―Byàa, Mebizya. Biiche loon. Loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox ndluꞌ: Diox ñibeꞌ loo mèn. No ante loo Dioxpeꞌ tyub xib mèn no còoꞌ mèn yéc mèn loo Dioxpeꞌ no maste. No ante loo Dioxpeꞌ li mèn sirv.
\p
\v 9 Ngoloa, mbeꞌ Mebizya Jesús leꞌn ciuda Jerusalén. Mtequée Mebizya Jesús yéc templ. Ndxab Mebizya loo Jesús:
\p ―Cheleꞌ lùu, lìcqueꞌ, nac xganꞌpeꞌ Diox, leque lùu blaꞌ par gàb chel loo yòo.
\v 10 Tac loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox ndub diꞌs coꞌ mbez:
\pi1 Diox ñibeꞌ loo angl cheꞌn Diox par quenap angl lùu.
\pi1
\v 11 Leꞌ angl teꞌf yaꞌ angl par lyàal yaꞌ angl par quenap angl lùu par neꞌhuíꞌde niil loo quèe coꞌteꞌ gàb chel.
\p
\v 12 Jesús mcàb loo Mebizya. Ndxab Jesús:
\p ―Loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox ndluꞌ: Neꞌaselidel par lil preb Tad Diox, coꞌ nac Tad Diox lùu, par ñeel ñeeneꞌ chéꞌ tli Tad Diox lùu conꞌ ndlyaꞌsl.
\p
\v 13 Coꞌseꞌ ñee Mebizya ya yende mod li Mebizya gan loo Jesús par li Jesús conꞌ ndlyaꞌs Mebizya coꞌseꞌ mblobyaꞌ Mebizya Jesús no coꞌseꞌ mbli Mebizya preb loo Jesús par ñee Mebizya chéꞌ tli Jesús conꞌ ndlyaꞌs Mebizya, mxen Mebizya ned. Ndyàa Mebizya. Mbláꞌ Mebizya Jesús ndxep tiemp.
\s Tad Jesús mtlo mxoꞌf zinꞌ cón cheꞌn Tad Jesús leꞌn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile.
\r (Mt. 4.12–17; Mr. 1.14–15)
\p
\v 14 Leꞌ Jesús na, mbere ndyàa par ned leꞌn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile. No Xpii Natúꞌ cheꞌn Diox thidtenequeꞌ ngo loo Jesús par li Xpii Natúꞌ conꞌ roo no conꞌ xèn por cón cheꞌn Jesús. Por cona, mbyath no mbyèn cón cheꞌn Jesús leꞌn rye yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile.
\v 15 Mque tee luꞌ Jesús mèn coꞌteꞌ ndub sinagog mèn ned ngua que tee Jesús. Ryete mèna sate más ndli mxyoꞌf lèe mxyoꞌf xtiꞌs Jesús. No ndxàc conꞌ guryath no conꞌ guryèn cón cheꞌn Jesús làth mèna.
\s Tad Jesús ngo ban leꞌn yèez Nazaret.
\r (Mt. 13.53–58; Mr. 6.1–6)
\p
\v 16 Ngoloa, ngroꞌ Jesús par ned làaz mèn galile. Ndyàa Jesús par yèez Nazaret coꞌteꞌ mbryoo mxyèn Jesús. Coꞌseꞌ ngòc huiz sabd coꞌ ndli mèn descans tiempa, Jesús ngòo leꞌn sinagog xalqueꞌ ngòc mod cheꞌn Jesús par ndlab Jesús libr coꞌ nac xtiꞌs Diox.
\v 17 Leꞌ sya, mbiꞌ coꞌ ndyoo ner no coꞌ ndyoo naa loo mèn leꞌn sinagog, mbiꞌa mdaꞌ libr coꞌ mqueꞌ Sayi coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox yeꞌs par lab Jesús yeꞌsa. Mxen Jesús libr. Coꞌseꞌ mxalꞌ Jesús loo libra, mzyal Jesús diꞌs coꞌ ndub loo libr coꞌ mbez taandxèꞌ:
\pi1
\v 18 Xpii Natúꞌ cheꞌn Tad Diox ngue ñibeꞌ loon. Diox mdoo daa loo mèn par gon yalbàn no tethen cón cheꞌn diꞌs ndac coꞌ nac cón cheꞌn Diox loo mèn prob. No mtelꞌ Diox daa par tegánen lezoꞌ mèn coꞌ nxi tínꞌ lezoꞌ. No mtelꞌ Diox daa par teláꞌen mèn coꞌ nac xal pres loo cón cheꞌn Mebizya, no par tuben xnìi yéc mèn no lezoꞌ mèn loo cón cheꞌn Diox, mèn coꞌ nauꞌ yéc no mèn coꞌ nauꞌ loo loo cón cheꞌn Diox. No mdoo Diox daa par teláꞌen mèn coꞌ ndxeziꞌf no mèn coꞌ ndxegaꞌs loo ryethe yaltìi coꞌ nac cón cheꞌn Mebizya.
\pi1
\v 19 Mdoo Diox daa loo mèn par tethen no gon yalbàn coꞌ nac xtiꞌs Diox loo mèn leꞌn tiemp ndxèꞌ coꞌ nac tiemp ndac coꞌ nac coꞌ guneepeꞌ lezoꞌ Diox par tlo mèn, lyáꞌ mèn loo ryethe conꞌ ryes.
\p
\v 20 Ngolo mblab Jesús diꞌsa, mtauꞌ Jesús loo libr. Mdaꞌ Jesús libr loo thìb mbiꞌ coꞌ nquenap sinagog. Ngoloa, mdub Jesús. Látha, xèe ngüiꞌ mèn loo Jesús ñeeneꞌ cón gab Jesús loo mèna.
\v 21 Sya, mtlo Jesús, mdoodiꞌs Jesús. Ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Nalzepeꞌ ngòcqueꞌ no mdyaaqueꞌ no mdyubqueꞌ diꞌs coꞌ ndub loo libr baꞌ coꞌ ngolo mbìn guꞌ.
\p
\v 22 Látha, rye mèna huenqueꞌ mdoodiꞌs cón cheꞌn Jesús. No ante ngüiꞌ mèna no ante ñaa mèna cón cheꞌn diꞌs coꞌ nabeꞌs ndyoodiꞌs Jesús loo mèna. No ale mnibdiꞌs mèna loo xtàa mèna. Mbez mèna:
\p ―¿Xá nee guꞌ? ¿Chéꞌ inacte mbiꞌ baꞌ xganꞌ Chè, càꞌ?
\p
\v 23 Jesús ndxab loo mèna:
\p ―Na tolo nii loo guꞌ: Lìcpeꞌ baꞌi, daa ngobeꞌ guꞌ ñee loon xal ndxab diꞌs coꞌ mbez: Doctor, leque lùu fteyacl. No ñee guꞌ loon: Conꞌ coꞌ mbìn nuꞌ cón cheꞌn conꞌ coꞌ mblil loo mèn yèez Capernaum, bli conꞌa loo mèn gulàazpeꞌl, ne.
\p
\v 24 Tolo ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Lìcpeꞌ baꞌi, na nii loo guꞌ: Nec thìb mèn gulàaz cheꞌn thìb mbiꞌ coꞌ ndeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox, neꞌñèe loo ndacte mèn gulàazpeꞌ mèna loo prob mèna.
\v 25 Daa nii tedib conꞌ coꞌ nac lìcpeꞌ loo guꞌ, ne: Huax xaꞌgot viud ngo ban trèꞌ làth mèn nación Israel leꞌn tiemp coꞌseꞌ mdeꞌth Lii diꞌs coꞌ ndxab Diox coꞌseꞌ ngòc tiemp coꞌ neꞌnglàade yuu leꞌn son línꞌ narol loo mèna. Ngulàa thìb huin tínꞌ loo mèna tiempa, ne.
\v 26 Per Diox neꞌntelꞌte Lii loo nec thìb mèngot viud coꞌ ngo ban làth mèna tiempa. Ndxeꞌlequeꞌ, Diox mtelꞌ Lii loo thìb xaꞌgot viud coꞌ ngo ban leꞌn thìb yèez tith coꞌ ngroꞌ lèe Sarept coꞌ ngure gaxte ciuda Sidón.
\v 27 Nonqueꞌ guꞌ, ne, ngo huax mèn coꞌ mque no thìb yíiz coꞌ mteyaꞌs no coꞌ mteyèe yid lad mèn leꞌn nación Israel, coꞌ ngòc tiemp coꞌseꞌ mdeꞌth Elise diꞌs coꞌ ndxab Diox. Per neꞌngyacte nec thìb mèna por cón cheꞌn Elise tiempa.
\p
\v 28 Coꞌseꞌ ngolo mbìn mèn coꞌ ngo leꞌn sinagog diꞌs coꞌ ndxab Jesús, sya, ryete mèna anzeꞌf ngocloo gunèe Jesús.
\v 29 Ngo too ndeꞌf mèna. No nguree mcàa mèna Jesús. Mbloꞌ mèna Jesús thib lad ro ciuda. Ale mbeꞌ mèna Jesús loo thìb yii coꞌteꞌ nziriꞌ thìb yèez. Loo yiia ngue thìb quèe rhue. Tya mbeꞌ mèna Jesús par tùub mèna Jesús par xànꞌ.
\v 30 Per coꞌseꞌ mzin no mèna Jesús ro quèe rhueꞌa, mbli Jesús ale xèe ngure mèna. Látha, mbli Jesús thìb conꞌ loo mèna. Xex xex nguriꞌth ndeꞌf Jesús xiꞌth mèna, ndyàa Jesús.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn thìb mbiꞌ. Leꞌ thìb xpii yeꞌrsinꞌ ngòo loo mbiꞌa.
\r (Mr. 1.21–28)
\p
\v 31 Ngoloa, mxen Jesús ned. Nda Jesús par ned ciuda Capernaum coꞌ nac thìb ciuda cheꞌn làaz mèn galile. Tya mbluꞌ Jesús mèn atate huiz sabd coꞌ ngòc huiz descans tiempa.
\v 32 Per coꞌseꞌ ndxòn mèn diꞌs coꞌ ndyoodiꞌs Jesús, mèna ante mbuiꞌ no ante gunaa mèna xal ngue luꞌ Jesús mèn tac ndyoodiꞌs Jesús xalqueꞌ ñibeꞌ Diox.
\p
\v 33 Leꞌxqueꞌ huiza, ngo thìb mbiꞌ leꞌn sinagog mèna. Mbiꞌa mque no thìb xpii yeꞌrsinꞌ. Mbli xpiia par cabii ndxab mbiꞌ loo Jesús:
\p
\v 34 ―Bláꞌ Uꞌ nuꞌ, Jesús, Uꞌ coꞌ nac mèn yèez Nazaret. ¿Chonon ndxòo Uꞌ xiꞌth nuꞌ, àꞌ? ¿Chéꞌ nde Uꞌ par telux Uꞌ nuꞌ, càꞌ? Daa ndlibeꞌ Uꞌ, Jesús. Daa naneequeꞌ leꞌ Uꞌ nac mbiꞌ natúꞌ cheꞌnpeꞌ Diox.
\p
\v 35 Jesús mbyoo xpii yeꞌrsinꞌa. Ndxab Jesús loo xpiia:
\p ―¡Quex! Ftauꞌ roꞌl. Groꞌ loo mbiꞌ baꞌ.
\p Sya, mbli xpiia mquée mbii yéc mbiꞌ. Ale ngulàa mbiꞌ loo yòo loo ryete mèn coꞌ ngo leꞌn sinagoga. Ngro xpii yeꞌrsinꞌa loo mbiꞌ. Ale yende chó yalquìi ngòc loo mbiꞌ.
\v 36 Ryete mèna mzyeb coꞌseꞌ gunèe mèna conꞌ coꞌ ngòc loo mbiꞌa. No mbez mèna loo thìb xtàa mèna no loo tedib xtàa mèna:
\p ―Susqueꞌ ndxác mbiꞌ baꞌ. Ñibeꞌ mbiꞌ loo chol conꞌ. No axta xpii yeꞌrsinꞌ cheꞌn meexùꞌ ndxòn diꞌs coꞌ mbez mbiꞌ. No ndryo xpii yeꞌrsinꞌ cheꞌn meexùꞌ loo mèn ante por diꞌs coꞌ mbez mbiꞌ no maste.
\p
\v 37 No ale ndyoodiꞌs rye mèn yèezyaꞌ coꞌ nac cheꞌn làaz mèn ciuda Capernaum coꞌ nziriꞌ gax loo ciuda Capernaum cón cheꞌn Jesús.
\s Tad Jesús mteyac xnaꞌzap Mon Pedr.
\r (Mt. 8.14–15; Mr. 1.29–31)
\p
\v 38 Texal ngroꞌ Jesús leꞌn sinagog, ngòo Jesús liz Mon. Leꞌpeꞌ nax xnaꞌzap Mon loo xléꞌ. Nalyat ndxab mèn guliza loo Jesús:
\p ―Tad, fteyac Uꞌ mbíiz ndxèꞌ.
\p
\v 39 Sya, mbii gax Jesús coꞌteꞌ nax xnaꞌzap Mon. Mteyac Jesús gunaꞌ. Leque hora, ngro xléꞌ gunaꞌ. No ngo che gunaꞌ. Mbli gunaꞌ cas mèna.
\s Tad Jesús mteyac huax mèn yíiz.
\r (Mt. 8.16–17; Mr. 1.32–34)
\p
\v 40 Coꞌseꞌ nde bix huiz huiza, nde no mèn mèn yíiz coꞌ ndyac len chol yíiz loo Jesús par teyac Jesús mèna. Ante mxoꞌf Jesús yaꞌ Jesús lad rye mèn yíiza, mteyac Jesús mèn yíiza.
\v 41 Làth rye mèn yíiz coꞌ mbiꞌth no mèn loo Jesús ngòo mèn coꞌ mque no xpii cheꞌn meexùꞌ, ne. Coꞌseꞌ mbloꞌ Jesús xpii cheꞌn meexùꞌ loo mèna, mbli xpii meexùꞌa par mbez mèna cabii loo Jesús:
\p ―Uꞌ nac xganꞌpeꞌ Diox.
\p Jesús mbyoo xpii meexùꞌa. Neꞌndaꞌde Jesús lugar tolo ngnii xpiia tac xpii meexùꞌ coꞌ ngo loo mèna nonqueꞌ no naneequeꞌ leꞌ Jesús nacqueꞌ Crist.
\s Tad Jesús ngo yalbàn cón cheꞌn diꞌs ndac loo mèn leꞌn rye yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile.
\r (Mr. 1.35–39)
\p
\v 42 Coꞌseꞌ ngo nìi izlyoꞌ tedib huiz coꞌ nde nquea, Jesús ngroꞌ thìb lad ro ciuda coꞌteꞌ yende chó mèn nzo no coꞌteꞌ neꞌñeede mèn Jesús. Per mèn coꞌ nziriꞌa mcuaꞌnqueꞌ Jesús. Ngua mèna coꞌteꞌ nzo Jesús. Mcuaꞌn mèna mod par telenꞌ mèna Jesús par neꞌbiide Jesús loo mèna.
\v 43 Jesús ndxab loo mèna:
\p ―Blaꞌ guꞌ biin, ey. Tac daa naquinqueꞌ ga lo yalbàn loo mèn leꞌn taamas yèez, ne, cón cheꞌn xá mod ndlyaꞌs Diox ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn. Tac por cona mtelꞌ Diox daa loo mèn loo izlyoꞌ ndxèꞌ.
\p
\v 44 Cona, toloqueꞌ mque tee go Jesús yalbàn loo mèn leꞌn rye yèezyaꞌ coꞌteꞌ ndub sinagog cheꞌn mèn coꞌ nac mèn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile.
\c 5
\s Tad Jesús mbli thìb yalguzyeꞌ par ngogaa huax mbèel leꞌn yex cheꞌn Pedr.
\r (Mt. 4.18–22; Mr. 1.16–20)
\p
\v 1 Thìb vez ngòc thìb conꞌ. Jesús ngo gax ro thìb lagun coꞌ lèe lagun cheꞌn làaz mèn genesaret. Látha, anzeꞌf thìb mènléyꞌ mqueltàa loo Jesús axta mdíꞌ mèna Jesús. Anzeꞌf thìb mèn mblyaꞌs ngòn diꞌs ndac cheꞌn Diox.
\v 2 Jesús gunèe ndub chop yòoyaa loo laguna gaxte ro play. No gunèe Jesús yende chó mèn nzo loo yòoyaaa. Tac mèna ngroꞌ loo yòoyaa par tech mèna yex mèna. Mèna ngòc mèn coꞌ ndyen mbèel.
\v 3 Leꞌ sya, ngòo Jesús loo thìb yòoyaa. Yòoyaaa ngòc cheꞌnpeꞌ Mon Pedr. Mnaꞌb Jesús loo Mon Pedr tetee Mon Pedr yòoyaa taachuꞌte más par leꞌn lagun. Mtlo Jesús, mbluꞌ Jesús mèn axta coꞌteꞌ ndub yòoyaa loo lagun. Leꞌ mèna na, ngure ro laguna.
\v 4 Coꞌseꞌ ngolo mdoodiꞌs Jesús loo mèn coꞌ mqueltàa, ndxab Jesús loo Mon Pedr:
\p ―Yaꞌ nda naꞌ, Mon. Ftetee yòoyaa. Nda naꞌ coꞌteꞌ más naꞌs nzi nít par cobii guꞌ yex guꞌ leꞌn nít par yigaa mbèel leꞌn yex.
\p
\v 5 Mon Pedr mcàb loo Jesús. Ndxab Mon Pedr:
\p ―Maistr, dib xec yálꞌ mque tee gobii nuꞌ yex leꞌn nít. Per nec thìb mbèel neꞌnglide nuꞌ gan ngagaa. Per ya que ñibeꞌleꞌ Uꞌ loon, nda lobiin yex leꞌn nít ñeeneꞌ chéꞌ tagaa mbèel leꞌn yex.
\p
\v 6 Coꞌseꞌ mblobii Mon Pedr con myenꞌ xtàa Mon Pedr yex leꞌn nít, axta mbryed yex tant thìb mbèel ngogaa leꞌn yex.
\v 7 Sya, mbli Mon Pedr no xtàa Mon Pedr señ loo taamas mèn coꞌ nac xtàa Mon Pedr coꞌ nzo leꞌn tedib yòoyaa par yiꞌth lyath no myenꞌ Mon Pedr. Sya, mtetee myenꞌ yòoyaa myenꞌ loo nít axta coꞌteꞌ ndub yòoyaa Mon Pedr loo nít. Mblyath no myenꞌ Mon Pedr con xtàa Mon Pedr. Msè myenꞌa ryop yòoyaa con anab mbèel axta yamerleꞌ dyep yòoyaa leꞌn nít tant néꞌ yòoyaa con anab mbèel.
\v 8 Coꞌseꞌ ñèe Mon Pedr ndxàc conꞌa, mdub xib Mon Pedr loo Jesús. Ndxab Mon Pedr loo Jesús:
\p ―Tad, inzyalte daa ngue tee non Uꞌ tac daa nac thìb mbiꞌ coꞌ ndxàp xtol no coꞌ ncuaꞌn xquin. Más huen ya neꞌtolode que tee non Uꞌ, ndyaquen.
\p
\v 9 Ante mbuiꞌ Mon Pedr con myenꞌ coꞌ ngòc xtàa Mon Pedr no ante gunaa Mon Pedr con myenꞌ coꞌ ngòc xtàa Mon Pedr por tant thìb mbèel coꞌ ngogaa leꞌn yex.
\v 10 Leque conꞌ coꞌ ngòc loo Pedr ngòc loo Cob no Juàn coꞌ ngòc xganꞌ Zebede coꞌ ngòc xtàa Mon Pedr. Per mdenꞌ lezoꞌ Jesús conꞌa. Jesús ndxab loo Mon Pedr:
\p ―Neꞌzyebtel, Mon. Desde nalleꞌ par delant, ñibeꞌen lool tatuaꞌ lil loo mèn par tyal mèn yòo mèn loo cón cheꞌn Diox xalqueꞌ mblin ngogaa tant mbèel baꞌ leꞌn yex.
\p
\v 11 Coꞌseꞌ mzin no rye mèna yòoyaa ro yòo biz, taate mbláꞌ Mon Pedr no Cob no Juàn yòoyaa nazálꞌ mbèel yòoyaa. Mbláꞌ Mon Pedr no Cob no Juàn zinꞌa, ne. Mdoo nque Pedr no Cob no Juàn xís Jesús.
\s Tad Jesús mteyac thìb mbiꞌ coꞌ mque no yíiz coꞌ mteyaꞌs no coꞌ mteyèe yid lad mbiꞌ.
\r (Mt. 8.1–4; Mr. 1.40–45)
\p
\v 12 Láth ngo Jesús leꞌn thìb yèez, mzin thìb mbiꞌ coꞌ mque no thìb yíiz coꞌ nteyaꞌs no coꞌ nteyèe yid lad mbiꞌ loo Jesús. Coꞌseꞌ gunèe mbiꞌ Jesús, mdub xib mbiꞌ loo Jesús no mcòoꞌ mbiꞌ yéc mbiꞌ loo Jesús. Nalyat mdeꞌf ro mbiꞌ loo Jesús. Mnaꞌb mbiꞌ loo Jesús. Ndxab mbiꞌ:
\p ―Tad, cheleꞌ Uꞌ ndlyaꞌs teyac Uꞌ daa, Uꞌ ndxác nteyac mèn. Fteyac Uꞌ daa, Tad.
\p
\v 13 Sya, ante mxoꞌf Jesús yaꞌ Jesús lad mbiꞌ no ndxab Jesús loo mbiꞌ:
\p ―Ndlyazen leꞌ lùu yac.
\p Texal ngolo ndxab Jesús diꞌsa loo mbiꞌ, chàa, mbyac mbiꞌ. Mbembìi lad mbiꞌ. Mbiiche yíiz coꞌ mteyaꞌs no coꞌ mteyèe yid lad mbiꞌ.
\v 14 Sya, mnibeꞌ Jesús loo mbiꞌ. Ndxab Jesús:
\p ―Yende chó loo taꞌl cuent cón cheꞌn conꞌ coꞌ ngolo ngòc lool baꞌ. Ante huàa luꞌl loo nguleyꞌ leꞌn templ. No sangtaꞌl ofrend coꞌ mnibeꞌ Moisés loo mèn taꞌ mèn coꞌseꞌ ndxelo ndxac mèn loo yíiz coꞌ mxac lùu baꞌ. Tataa huàa li par non mèn no taꞌ mèn cuent leꞌ lùu mbyacleꞌ.
\p
\v 15 Leꞌ cón cheꞌn Jesús na, sate más ndxath ndxèn no sate más mqueltàa mèn loo Jesús par gòn mèn diꞌs ndac cheꞌn Diox coꞌ ndyoodiꞌs Jesús no par teyac Jesús mèn loo chol yíiz coꞌ mque no mèn.
\v 16 Per ale ndxeꞌlequeꞌ, ngroꞌ Jesús thìb lad làth mèna. Ngua rez Jesús Diox tya.
\s Jesús mteyac thìb mbiꞌ coꞌ mtequech mbii.
\r (Mt. 9.1–8; Mr. 2.1–12)
\p
\v 17 Ngòc thìb conꞌ thìb huiz láth ngue luꞌ Jesús mèn liz thìb mbiꞌ. Xiꞌth mèn coꞌ nziriꞌa nzi ndub ndxep mèn coꞌ ngòc mèn xleyꞌ farise. No mdub ndxep mèn coꞌ ngòc maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn nación Israel. Mèna ngroꞌ leꞌn rye yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile, no coꞌ nac rye yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn jude, no ngroꞌ mèna ciuda Jerusalén. Látha, ndxàc conꞌ roo no conꞌ xèn cheꞌn Diox laꞌs nii Jesús no laꞌs yaꞌ Jesús par ngue teyac Jesús mèn yíiz.
\v 18 Látha, mzin ndxep mènbiꞌ. Nde no mèna thìb mbiꞌ loo thìb cami. Mbiꞌ mque no mbii cheꞌn yíiz coꞌ ntequech mèn. Ale mtequech mbii mbiꞌ. Mblyaꞌs mèna ale sangyòo no mèna mbiꞌ leꞌn nyòo coꞌteꞌ nzo Jesús par quix mèna mbiꞌ loo Jesús.
\v 19 Per yende mod yòo no mèna mbiꞌ yíiza loo Jesús leꞌn nyòo tant thìb mènléyꞌ nziriꞌ loo Jesús. Sya, mcuaꞌn mèna mod. Mquée no mèna mbiꞌa par yéc yòo. Ale mxalꞌ mèna yéc yòo. No mcuaꞌn mèna mod. Mtedóꞌ mèna cami con dóꞌ par làa mèna mbíiz nazálꞌ cami mbíiz par leꞌn nyòo xiꞌth mèn loo Jesús.
\v 20 Coꞌseꞌ ñèe Jesús leꞌ mèna ndxelaꞌspeꞌ no, lìcqueꞌ, ndxàp mèna yalxlaꞌs loo Jesús, ante ndxab Jesús loo mbiꞌ yíiza:
\p ―Mbiꞌ, xtol lùu no xquin lùu mtonꞌlen.
\p
\v 21 Sya, mèn coꞌ ngòc maistr cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn no mèn xleyꞌ farise, mtlo mèna, mbli mèna xtùuz leꞌn lezoꞌ mèna no ndxab mèna leꞌn lezoꞌ mèna: ¿Chó mbiꞌ ndli mbiꞌ baꞌ cuent nac mbiꞌ? Ale ndli mbiꞌ baꞌ cuent nac mbiꞌ Diox. Anzeꞌf nazab nac coꞌ ndli mbiꞌ cuent nac mbiꞌ. Non naꞌ no nanee naꞌ yende chó mèn izlyoꞌ gác tonꞌ xtol mèn no xquin mèn. Angoluxte Diox ndxác ntonꞌ xtol mèn no xquin mèn, ¿léꞌ?
\p
\v 22 Per Jesús nonqueꞌ conꞌ coꞌ ngue li mèna xtùuz. Ndxab Jesús loo mèna:
\p ―¿Chonon tatuaꞌ ndli guꞌ xtùuz leꞌn lezoꞌ guꞌ, àꞌ? ¿Xá nee guꞌ?
\v 23 Ñibdizen thìb conꞌ loo guꞌ: ¿Cón nac coꞌ más inagànte par daa par gaben loo mbiꞌ baꞌ? ¿Chéꞌ más inagànte gaben: Xtol lùu mtonꞌlen o chéꞌ más inagànte gaben: Goo che no byàa lizl, càꞌ? Per ale yende chó mèn mcàb loo Jesús.
\v 24 Tolo ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Daa ndxab loo mbiꞌ baꞌ mtonꞌlen xtol mbiꞌ par ñee guꞌ no yilaꞌs guꞌ leꞌ daa, coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ ndxèꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn loo izlyoꞌ, ndxàpen conꞌ laꞌs niin no laꞌs yan loo izlyoꞌ ndxèꞌ par tonꞌen xtol mèn.
\p Sya, alanlequeꞌ ndxab Jesús loo mbiꞌ yíiz coꞌ mtequech mbiia loo rye mèna, loo lùu ngue niin:
\p ―Goo too, fthùuz dáal, byàa lizl.
\p
\v 25 Leque hora, chàa, ngo too ndeꞌf mbiꞌ coꞌ mtequech mbiia loo rye mènléyꞌ coꞌ nziriꞌ. Ale mthùuz mbiꞌ dáa mbiꞌ coꞌ ngoꞌth mbiꞌ. No ale mxen mbiꞌ ned, ndyàa mbiꞌ. No mbez mbiꞌ:
\p ―Ay, Dioꞌs. Conꞌ roo conꞌ xèn mbli Diox loon, yey. Ale mteyac Diox daa.
\p
\v 26 Ryete mèn coꞌ nziriꞌa, ante mbuiꞌ mèna no ante gunaa mèna. Mbez mèna:
\p ―Conꞌ roo no conꞌ xèn nac coꞌ ndli Diox, cara.
\p No por gunèe mèna leꞌ mbiꞌa mbyacleꞌ, anzeꞌf mzyeb mèna no ndxab mèna loo xtàa mèna:
\p ―Nalze, por derech, mbuiꞌ naꞌ ngòc thìb yalguzyeꞌ roo no thìb yalguzyeꞌ xèn loo naꞌ no loo mbiꞌ coꞌ mbyaca, ¿léꞌ?
\s Tad Jesús ndxab loo thìb mbiꞌ coꞌ lèe Leví: ―Ftoo nque xísen. Yaꞌ nda naꞌ, ey.
\r (Mt. 9.9–13; Mr. 2.13–17)
\p
\v 27 Ngolo ngòc conꞌ coꞌ ngòc loo mbiꞌ coꞌ mtequech mbiia, ngroꞌ Jesús liz mbiꞌ coꞌteꞌ ngòc conꞌa. Láth nda riid Jesús par neda, gunèe Jesús mdub thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Leví. Ndub li mbiꞌ cobrar cón cheꞌn contribución. Ndxab Jesús loo mbiꞌ:
\p ―Ftoo nque xísen. Yaꞌ nda naꞌ.
\p
\v 28 Texal mbìn mbiꞌ diꞌs coꞌ ndxab Jesús, ngo too mbiꞌ. Mbláꞌ mbiꞌ rye conꞌ ngue no mbiꞌ tya. Nda no mbiꞌ Jesús.
\p
\v 29 Ngolo nguriꞌth plá huiz, mbli Leví mandad ngòc thìb yalhua liz Leví par hua no Leví Jesús. Nde nxonꞌ, mqueltàa huax mèn coꞌ ndli cobrar cón cheꞌn contribución no taamas mèn liz Leví par thidte hua no mèna Leví con Jesús loo mes.
\v 30 Mèn coꞌ ngòc mèn xleyꞌ farise no mèn coꞌ ngòc maistr coꞌ mbluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn, mèna nziriꞌ loo lueꞌ no ro ryoꞌ liz Leví. Nzi laꞌs mèna xal ngue yuhua no Jesús Leví no taamas mèn coꞌ mqueltàaa. Sya, mtlo mèna, xexte ngue bez mèna loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús. Ndxab mèna:
\p ―¿Chonon nzi yuhua no guꞌ mèn coꞌ ndli cobrar cón cheꞌn contribución no con mèn coꞌ ndxàp xtol, àꞌ?
\p
\v 31 Per lugar de càb myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús loo mèna, ale yub Jesús mcàb loo mèna. Ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Huiꞌ guꞌ nexa. Daa tetac thìb diꞌs loo guꞌ. Leꞌ mèn coꞌ huen nzo lezoꞌ no indyac yíizte mèn, mèna ndyac inquinte teyac doctor mèna. Per mèn coꞌ ndyac yíiz, mèna naquinqueꞌ teyac doctor.
\v 32 Daa neꞌngalte par bezen mèn coꞌ ndyac nac mèn ndac. Ndxeꞌlequeꞌ, daa ndal par bezen mèn coꞌ non leꞌ mèna ndxàp xtol par lyàa yéc mèna no lyàa lezoꞌ mèna no par zyeꞌ mod coꞌ ndxàp mèna loo cón cheꞌn Diox.
\s Mèn xleyꞌ farise no mèn coꞌ ngòc maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn tiempa, mèna mnibdiꞌs loo Tad Jesús: ¿Chonon imbe xlatte myenꞌ xinꞌ mtéꞌth lùu, àꞌ?
\r (Mt. 9.14–17; Mr. 2.18–22)
\p
\v 33 Sya, mnibdiꞌs mèn farise no mèn coꞌ ngòc maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn loo Jesús. Ndxab mèna:
\p ―¿Chonon mèn coꞌ ngòc xinꞌ mtéꞌth Juàn no mèn coꞌ ngòc xinꞌ mtéꞌth mèn xleyꞌ farise anzeꞌf ngure xlat no ngòc mèna mèn coꞌ anzeꞌf ngurez Diox. Per ndxeꞌlequeꞌ, myenꞌ xinꞌ mtéꞌth lùu baꞌ ale ndxuhuaqueꞌ no ndxuqueꞌ, àꞌ?
\p
\v 34 Jesús mcàb loo mèna. Ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ. No ndlyazen càb guꞌ loon: ¿Chéꞌ nzo mod li guꞌ thìb conꞌ coꞌseꞌ mselyaꞌ thìb ned myenꞌ coꞌ mselyaꞌ par cue xlat mèn coꞌ nac mèn guliz mbyòo láth nzo yalhua liz mbyòo coꞌ mselyaꞌ no láth nzi no mbyòo mèna liz mbyòo, càꞌ? Yende moda, ¿léꞌ?
\v 35 Per zin thìb huiz no zin thìb ze coꞌseꞌ ya neꞌyo node no ya neꞌcue node mbyòo coꞌ mselyaꞌ mèn coꞌ nac mèn guliz mbyòo. Axta syareꞌ, gàc huiz coꞌseꞌ cue xlatqueꞌ mèn coꞌ nac mèn guliz mbyòo coꞌ mselyaꞌ.
\p
\v 36 Mtetac Jesús tedib diꞌs loo mèna, ne. Ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Nde niin tedib conꞌ loo guꞌ: Yende chó xaꞌgot nzo coꞌ choꞌxùꞌ thìb vestid cub par co bdè xaꞌgota larꞌ coꞌ nac vestid cub thìb vestid gox. Cheleꞌ xaꞌgota tataa li, ale tezaꞌxùꞌ xaꞌgota vestid cub, ¿léꞌ? Más de cona, indxàalte yòo bdè larꞌ cub cheꞌn vestid cub loo vestid gox.
\v 37 Tolo ndxab Jesús loo mèna: Yende chó mèn nzo coꞌ co mezcal coꞌ diz ngroꞌ palenc leꞌn thìb garrafón gox coꞌ naléꞌleꞌ, ¿léꞌ? Tac chele mèn co mezcal coꞌ diz ngroꞌ palenc leꞌn thìb garrafón gox coꞌ naléꞌleꞌ, leꞌ sya, tolo lyéꞌ garrafón goxa no xyo mezcala. Ngòc perdid ryop conꞌa.
\v 38 Por cona, más huen co mèn mezcal coꞌ diz ngroꞌ palenc leꞌn thìb garrafón cub. Sya, tataa mod nabeꞌste quenap mèn ryop conꞌa.
\v 39 Más de cona, yende chó mèn coꞌ ndxu mezcal coꞌ ndxàcleꞌ mbeꞌ ngue no mèn tyublaꞌs mèna gu mèna mezcal coꞌ diz ngroꞌ palenc. Tac mbez mèna loo xtàa mèna: Ale ndyac naꞌ masqueꞌ nix nac mezcal coꞌ ndxàcleꞌ mbeꞌ ngue no naꞌ leque mezcal coꞌ diz ngroꞌ palenc, ¿léꞌ?
\c 6
\s Myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús mchoꞌ bacdò cheꞌn nzob triu par nduhua myenꞌ nzob triua thìb huiz sabd coꞌ ngòc huiz descans tiempa.
\r (Mt. 12.1–8; Mr. 2.23–28)
\p
\v 1 Ngòc thìb conꞌ thìb huiz sabd coꞌ ngòc huiz descans tiempa. Nda riid Jesús coꞌteꞌ nax thìb leꞌ yòo coꞌteꞌ mblo mèn bin nzob triu. Láth nda riid no Jesús myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús leꞌn ñaꞌ triua, mtlo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús, mchoꞌ myenꞌ bacdò triua. No mtlo myenꞌ, mdobyaꞌ myenꞌ bacdò triu par hua myenꞌ nzob triua.
\v 2 Sya, ndxab ndxep mèn xleyꞌ farise coꞌ nziriꞌ tya loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―¿Chonon indyubdiꞌste guꞌ xal mnibeꞌ Moisés loo naꞌ loo ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo naꞌ par neꞌlide guꞌ zinꞌ huiz descans coꞌ nac huiz sabd, àꞌ?
\p
\v 3 Per ale leꞌleꞌ yub Jesús mcàb loo mèna. Ndxab Jesús:
\p ―¿Chéꞌ tarte lab guꞌ diꞌs coꞌ ndub loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox coꞌ ndaꞌ cuent no coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn conꞌ coꞌ mbli David coꞌ ngòc rey póla thìb vez coꞌseꞌ mblyanꞌ David no mblyanꞌ mèn coꞌ mque tee no Davida, càꞌ?
\v 4 David ngòo leꞌn tabernáculo cheꞌn Diox tiempa. Negadiꞌs mxen David pan coꞌ nziꞌf loo mes coꞌ ngòc pan natúꞌ loo Diox ndooreꞌ. Nduhua David pana. Mdaꞌ David pana nduhua mèn coꞌ ngo no David leꞌn tabernáculo, ne. Per guꞌ nonqueꞌ no naneequeꞌ guꞌ leꞌ pana indxàalte hua chol mèn. Ndxeꞌlequeꞌ, ante nguleyꞌ ndxàp permis hua pana xalqueꞌ ngòc mod coꞌ ngòp mèna tiempa. Per ale neꞌngode Diox cuent leꞌ David mbli conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌseꞌ mbli David conꞌa.
\p
\v 5 Ndxab Jesús loo mèna, ne:
\p ―Daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn loo izlyoꞌ ndxèꞌ, daa ñibeꞌpeꞌ loo mèn cón li mèn huiz sabd.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn thìb mbiꞌ coꞌ mque no sa yaꞌ biiz.
\r (Mt. 12.9–14; Mr. 3.1–6)
\p
\v 6 Ngòc tedib conꞌ tedib huiz sabd coꞌ nac huiz descans coꞌ nde nquea. Jesús ngòo leꞌn sinagog. Mtlo Jesús, mbluꞌ Jesús mèn. Ngo thìb mbiꞌ yíiz xiꞌth mèna, ne. Mbiꞌa mque no sa yaꞌ mbiꞌ coꞌ nac ladlì. Ale mbiiz cueꞌ sa yaꞌ mbiꞌa.
\v 7 Làth mèna ngòo ndxep mèn coꞌ ngòc maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèna no ndxep mèn xleyꞌ farise, ne. Mèna xèe nzi laꞌs loo Jesús par ñee mèna ñeeneꞌ chéꞌ teyac Jesús mbiꞌa huiz sabd par tataa mod tyub nii mèna quexùꞌ queꞌ fals mèna Jesús.
\v 8 Per Jesús nonqueꞌ xtùuz coꞌ ngue li mèna xtùuz. Ndxab Jesús loo mbiꞌ coꞌ nayíiz yaꞌa:
\p ―Goo too xiꞌth mèn baꞌ.
\p Sya, ngo too mbiꞌ xiꞌth mèn coꞌ nziriꞌ tya.
\p
\v 9 Sya, mbere Jesús. Ndxab Jesús loo mèn coꞌ ngòc maistr no loo mèn xleyꞌ farise:
\p ―Ñibdizen thìb conꞌ loo guꞌ. ¿Cón nac conꞌ coꞌ, lìcqueꞌ, mnibeꞌ Diox loo mèn li mèn huiz sabd coꞌ nac huiz descans? ¿Xá nee guꞌ? ¿Chéꞌ ndxàal li mèn conꞌ ndac o chéꞌ ndxàal li mèn conꞌ yeꞌrsinꞌ, àꞌ? ¿Chéꞌ más ndxàal tíꞌ no làa mèn xtàa mèn loo conꞌ ryes huiz sabd coꞌ nac huiz descans o chéꞌ más ndxàal guth mèn xtàa mèn huiz sabd coꞌ nac huiz descans, àꞌ?
\p
\v 10 Sya, mbuiꞌ Jesús loo ryete mèn coꞌ nziriꞌ loo Jesús. No ndxab Jesús loo mbiꞌ yíiza:
\p ―Ftegaꞌ yaꞌl, ey.
\p Mbiꞌ mtegaꞌ yaꞌ mbiꞌ. Ale, chàa, mbyac yaꞌ mbiꞌ. Mbyanꞌ yaꞌ mbiꞌ xalqueꞌ taasa yaꞌ mbiꞌ.
\v 11 Syase, por derech, ngòc loc mèn xleyꞌ farise no mèn coꞌ ngòc maistr cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn, tant ngroꞌ nayiꞌ mèna gunèe mèna Jesús. Mtlo mèna, mbez mèna loo thìb xtàa mèn no loo tedib xtàa mèn:
\p ―¿Cón li no naꞌ mbiꞌ baꞌ par guth naꞌ mbiꞌ baꞌ thidtene, cara?
\s Tad Jesús mcui siꞌ fchop myenꞌ coꞌ ngòc myenꞌ xinꞌ mtéꞌthpeꞌ Tad Jesús.
\r (Mt. 10.1–4; Mr. 3.13–19)
\p
\v 12 Leque leꞌn huiza, mxen Jesús ned. Nda Jesús loo thìb yii par cuez Jesús Diox. No dib yálꞌ ngurez Jesús Diox yálꞌa.
\v 13 Coꞌseꞌ ngo nìi izlyoꞌ tedib huiz coꞌ nde nquea, Jesús mtelꞌ chez mèn coꞌ ngòc xinꞌ mtéꞌth Jesús par mqueltàa no mèna Jesús. Mcui Jesús siꞌ fchop myenꞌ. Jesús mblo lèe myenꞌa mèn coꞌ ndxeꞌ diꞌs cheꞌn Jesús loo mèn dib athu loo izlyoꞌ.
\v 14 Ryete siꞌ fchop myenꞌa ngòc mèn ndxèꞌ: Mon, coꞌ mdub Jesús tedib lèe coꞌ ngòc lèe Pedr; Ndech, hues Mon; Cob; Juàn; Lip; Bartol;
\v 15 Mate; Max; Cob, coꞌ ngòc xganꞌ Alfe; Mon, coꞌ ngòc thìb mbiꞌ coꞌ ngòc partid cheꞌn thìb ned mèn coꞌ ngroꞌ lèe cananist;
\v 16 Jud, hues Cob; no Jud Iscariot, coꞌ ngòc entregador coꞌ mbluꞌxùꞌ Jesús loo mèn coꞌ ngòc ngolo ngolaꞌs cheꞌn Jesús.
\s Tad Jesús ngue luꞌ loo huax mèn no ngue go xoꞌf Tad Jesús cón cheꞌn Diox loo mèn.
\r (Mt. 4.23–25)
\p
\v 17 Ngoloa, ngulàa tùub no Jesús myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús loo yiia. Jesús mbyanꞌ loo thìb laꞌs coꞌ nziriꞌ xanꞌ yiia con myenꞌ coꞌ ngòc xinꞌ mtéꞌth Jesús. Ngure huax mènléyꞌ tya, ne. Mèna nde leꞌn rye yèezyaꞌ coꞌ nac cheꞌn làaz mèn jude. No nde mèn ciuda Jerusalén. No nde mèn costeñ coꞌ nde par ned cost Tir no mèn costeñ coꞌ nde par ned cost Sidón. Mèna mbiꞌth par gòn mèna diꞌs coꞌ ngo Jesús yalbàn no par teyac Jesús mèn coꞌ ndyac chol yíiz.
\v 18 Mbloꞌ Jesús xpii meexùꞌ loo mèn coꞌ mxactìi por cón cheꞌn xpii meexùꞌa, ne.
\v 19 Ryete mèn yíiz mblyaꞌs ante gàal mèn yíiz Jesús tac mèna ñee mteyac Jesús mèna ante por cón cheꞌn conꞌ coꞌ nzo laꞌs yaꞌ Jesús no coꞌ nzo laꞌs nii Jesús.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn chop ned mèn: Loo thìb ned mèn gàc conꞌ ndac. Leꞌ loo tedib ned mèn na, gàc conꞌ yeꞌrsinꞌ.
\r (Mt. 5.1–12)
\p
\v 20 Látha, mbuiꞌ Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús. Ndxab Jesús loo myenꞌ:
\p ―Huen nda guꞌ coꞌ nac mèn prob tac Diox ñibeꞌpeꞌ loo guꞌ nalleꞌ.
\p
\v 21 Huen nda guꞌ, guꞌ coꞌ nde che conꞌ loo no guꞌ coꞌ nzi yath huin nalleꞌ tac yiloa Diox li hua guꞌ axta plóthe.
\p Huen nda guꞌ, guꞌ coꞌ ndxónꞌ nalleꞌ. Per zin thìb huiz no zin thìb ze li Diox tyac lezoꞌ guꞌ no xyoꞌf ndeꞌ xyoꞌf ndlaꞌ lezoꞌ guꞌ.
\p
\v 22 Huen nda guꞌ coꞌseꞌ tlo yòo xyàn lezoꞌ mèn ñèe mèn guꞌ; coꞌseꞌ tèꞌb mèn guꞌ thìb lad; coꞌseꞌ aseli mèn taꞌ mèn xyàn lezoꞌ guꞌ; no coꞌseꞌ neꞌ neꞌ indlyaꞌs mèn gòn mèn cón cheꞌn guꞌ. Mèna li cuent leꞌ guꞌ nac mèn yeꞌrsinꞌ por cón chenen, daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ ndxèꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn loo izlyoꞌ.
\v 23 Cona, ngue niin loo guꞌ: Fxoꞌf ndeꞌ fxoꞌf ndlaꞌ lezoꞌ guꞌ axta plóthe no cue guꞌ guyith guxìis leꞌn tiemp ndxèꞌ tac Diox angtaꞌlaꞌs huax conꞌ ndac loo guꞌ loo béꞌ coꞌ gàc cheꞌn guꞌ coꞌseꞌ gàc huiza. Guꞌ nonqueꞌ no naneequeꞌ guꞌ tatuaꞌqueꞌ mbli xudgool mèna ngòc nguàal conꞌ loo prob mèn coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox póla, ne.
\p
\v 24 Tolo ndxab Jesús:
\p ―Per, ay prob guꞌ izlyoꞌ, mèn ric. Tac nalleꞌ ngololeꞌ mdaꞌ guꞌ gust lezoꞌ guꞌ axta plóthe. Nase guneeleꞌ cón cheꞌn guꞌ.
\p
\v 25 Ay, prob guꞌ izlyoꞌ. Ale ndlyaꞌs guꞌ que no guꞌ ryethe conꞌ lyaꞌs guꞌ axta plóthe. Yiloa, tenꞌ guꞌ huin axta plóthe, ne.
\p Ay, prob guꞌ izlyoꞌ, guꞌ coꞌ alithe ndyac lezoꞌ no coꞌ alithe nzoꞌf ndeꞌ nzoꞌf ndlaꞌ lezoꞌ. Zin thìb huiz no zin thìb ze coꞌseꞌ gónꞌ guꞌ no xi lezoꞌ guꞌ axta plóthe.
\p
\v 26 Ay, prob guꞌ izlyoꞌ. Ryete mèn nabeꞌste ndaꞌ cuent cón cheꞌn guꞌ nalleꞌ. Pues, tataaguèꞌ mbli mèn coꞌ ngòc mèngool tiempa con mèn gutyèꞌ coꞌ ndxab mdeꞌth mèna diꞌs coꞌ ndxab Diox. Per ilìcte mdeꞌth mèna diꞌs coꞌ ndxab Diox.
\s Jesús ngue ñibeꞌ loo mèn queꞌ lezoꞌ mèn ñèe mèn hues xtàa mèn coꞌ nac ngolo ngolaꞌs loo mèna.
\r (Mt. 5.38–48; 7.12)
\p
\v 27 Guꞌ coꞌ nzi yòn diꞌs coꞌ ngue niin loo guꞌ, niin conꞌ ndxèꞌ loo guꞌ: Fqueꞌ lezoꞌ guꞌ gunèe guꞌ mèn coꞌ nac ngolo ngolaꞌs cheꞌn guꞌ. Bli guꞌ conꞌ ndac loo mèn coꞌ ndxòo xyàn lezoꞌ ñèe guꞌ.
\v 28 Nadoꞌ diꞌs nadoꞌ cuent gunii guꞌ loo mèn coꞌ ñii yèe ñii tìi cón cheꞌn guꞌ. Gurez guꞌ Diox por cón cheꞌn mèn coꞌ asendli ngòc nguàal conꞌ loo guꞌ.
\v 29 Cheleꞌ chó mèn quis thìb lad cuat guꞌ, ftaꞌ guꞌ tedib lad cuat guꞌ par quis mèna, ne. Cheleꞌ chó mèn ndlyaꞌs a la fuerz teche mèna chamar guꞌ, blaꞌ guꞌ teche mèna camis guꞌ, ne.
\v 30 Ftechè guꞌ conꞌ loo mèn coꞌ nde techè conꞌ loo guꞌ. Leꞌ mèn coꞌ angmbeꞌxùꞌ cón cheꞌn guꞌ na, yende chó gabte guꞌ loo mèna par bere mèna, yiláꞌ mèna coꞌ mteche guꞌ loo mèna.
\v 31 Fcuaꞌn guꞌ mod li guꞌ conꞌ ndac loo mèn coꞌ ndxàc hues xtàa guꞌ xalqueꞌ ndlyaꞌs guꞌ cuaꞌn mèna mod li mèna conꞌ ndac loo guꞌ.
\p
\v 32 Cheleꞌ guꞌ ante queꞌ lezoꞌ ñèe mèn coꞌ nqueꞌ lezoꞌ ñèe guꞌ, ¿chéꞌ ndyac guꞌ ngue li guꞌ conꞌ ndac coꞌseꞌ ngue li guꞌ tataa, càꞌ? Yende xàa. Tac chol mèn coꞌ nac ante mèn yeꞌrsinꞌ, ne, ante nqueꞌ lezoꞌ ñèe xtàa mèna, mèn coꞌ ndli conꞌ ndac loo mèn yeꞌrsinꞌa. Cheleꞌ guꞌ tataa ndli, leꞌ sya, lalqueꞌ nac guꞌ con mèna no lalqueꞌ ngue li guꞌ xal ndli chol mèn yeꞌrsinꞌ, cara.
\v 33 No cheleꞌ guꞌ ante li conꞌ ndac loo mèn coꞌ ndli conꞌ ndac loo guꞌ, ¿chéꞌ ndyac guꞌ ngue li guꞌ conꞌ ndac coꞌseꞌ ngue li guꞌ tataa, càꞌ? Yende xàa. Lomisqueꞌ ne, chol mèn coꞌ nac mèn yeꞌrsinꞌ ndli conꞌa con xtàa mèna.
\v 34 Cheleꞌ guꞌ ntechè conꞌ loo mèn ante por cón cheꞌn interes coꞌ taꞌ mèn càa guꞌ par li guꞌ gan por mtechè guꞌ conꞌ loo mèn, ¿chéꞌ ndyac guꞌ no chéꞌ ngue li guꞌ cuent ngue li guꞌ conꞌ ndac loo mèn coꞌseꞌ ngue li guꞌ tataa, càꞌ? Yende xàa. Lomisqueꞌ mod ne, mèn yeꞌrsinꞌ ntechè conꞌ loo xtàa mèna ante por interes coꞌ càa mèna yiloa no maste.
\v 35 Per ndxeꞌlequeꞌ, guꞌ ndxàal queꞌ lezoꞌ ñèe guꞌ mèn coꞌ nac ngolo ngolaꞌs cheꞌn guꞌ no li guꞌ conꞌ ndac loo chol mèn. No ftechè guꞌ conꞌ loo mèn coꞌseꞌ nquin mèn conꞌ. No neꞌcue queede lezoꞌ guꞌ techè guꞌ conꞌ por interes coꞌ taꞌ mèn ndxep conꞌ càa guꞌ por cón cheꞌn conꞌ coꞌ mtechè guꞌ loo mèn. Cheleꞌ guꞌ tataa li, sya, Diox tolo li anggàc más conꞌ ndac loo guꞌ. Sya, non mèn no ñee mèn leꞌ guꞌ, lìcqueꞌ, nac xinꞌpeꞌ Diox coꞌ ñibeꞌ loo alux conꞌ. Tac Diox, ne, ndliqueꞌ huax conꞌ ndac loo mèn coꞌ indxàpte mod par gab mèn Diox quix Uꞌ, Diox, loo Diox, no loo mèn coꞌ nac mèn yeꞌrsinꞌ.
\v 36 Gòc guꞌ mèn coꞌ ndlyat lezoꞌ ñèe hues xtàa mèn xalqueꞌ ndlyat lezoꞌ xud guꞌ Diox ñèe xud guꞌ Diox chol mèn.
\s Jesús ngue ñibeꞌ loo mèn neꞌlaꞌste mèn loo xtàa mèn.
\r (Mt. 7.1–5)
\p
\v 37 Neꞌhuiꞌde guꞌ no neꞌñaade guꞌ loo mèn par laꞌs guꞌ loo mèn. Leꞌ sya, tataa mod neꞌtub rezte Diox cón cheꞌn guꞌ, ne, por mcuaꞌn guꞌ xquin guꞌ tataa coꞌseꞌ ndlaꞌs guꞌ loo mèn. Neꞌ neꞌ cuaꞌn guꞌ mod quexùꞌ guꞌ no queꞌ fals guꞌ chol mèn. Leꞌ sya, Diox neꞌquexùꞌde guꞌ por mcuaꞌn guꞌ xquin guꞌ no xtol guꞌ coꞌseꞌ nquexùꞌ guꞌ no nqueꞌ fals guꞌ mèn. Fteriꞌth ftecanꞌ guꞌ chol conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌ ndli xtàa guꞌ loo guꞌ par tataa mod tonꞌ Diox xtol guꞌ, ne.
\v 38 Ftaꞌ guꞌ conꞌ ncàa mèn coꞌ naquin conꞌ. Leꞌ sya, Diox, ne, taꞌ conꞌ naquin guꞌ. No coꞌseꞌ taꞌ Diox conꞌ càa guꞌa, Diox taꞌi loo guꞌ xal coꞌseꞌ nchìx mèn nzob, ndub ndub nzob loo xibèꞌ no loo almud no xal coꞌseꞌ ndiꞌ mèn nzob leꞌn bols. No nzib mèn bols par tolo lyàa loo nzob leꞌn bols. Leque moda, taꞌ Diox conꞌ càa guꞌ xalqueꞌ mdaꞌ guꞌ conꞌ ncàa mèna.
\p
\v 39 Ngoloa, mtetac Jesús thìb diꞌs loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús. Ndxab Jesús:
\p ―Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: ¿Chéꞌ nzo mod tyen thìb mbiꞌ coꞌ nac mbiꞌ sieu yaꞌ tedib mbiꞌ coꞌ nac mbiꞌ sieu par tyoo ner mbiꞌ sieua loo xtàa sieu mbiꞌ, càꞌ? ¿Chéꞌ ngobeꞌ guꞌ neꞌyiziꞌfte no neꞌyigaꞌste ryop mèna leꞌn thìb yeꞌr, càꞌ? Taziꞌfqueꞌ ryop mbiꞌ sieua leꞌn yeꞌr, ¿léꞌ?
\v 40 Nec thìb myenꞌ coꞌ nac xinꞌ mtéꞌth thìb maistr neꞌtaꞌde myenꞌa con xtùuz coꞌ ndli maistr no xtùuz coꞌ ndli myenꞌ. Per coꞌseꞌ axta yilo li myenꞌ stud, syareꞌ gàc myenꞌ xal maistr myenꞌ.
\p
\v 41 Nde niin tedib conꞌ loo guꞌ, ne: ¿Xá mod más ngüiꞌ guꞌ loo thìb leꞌ chuꞌth yix coꞌ nzo ngudloo hues xtàa guꞌ leque huiꞌ guꞌ loo thìb leꞌ yaa vig coꞌ nac más naroo coꞌ nzo ngudloopeꞌ guꞌ, coꞌ nee diꞌs, ale más ngüiꞌ guꞌ loo ndxep conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌ ndli hues xtàa guꞌ no ingüiꞌde guꞌ loo guꞌ loo huax conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌ ndlipeꞌ guꞌ, àꞌ?
\v 42 No ¿xá mod ale ndli guꞌ ryes mbez guꞌ loo hues xtàa guꞌ: Hues, led cuante; blaꞌ goꞌen thìb leꞌ yix chuꞌth coꞌ nzo ngudlool baꞌ, no indaꞌde guꞌ cuent cón cheꞌn yaa vig coꞌ nac más naroo coꞌ nzo ngudloo guꞌ baꞌ, àꞌ? Aa que ndxác guꞌ ntembìi guꞌ ro guꞌ no ntembìi guꞌ xtiꞌs guꞌ, ndee guꞌ. Ner bloꞌ guꞌ yaa vig coꞌ más naroo coꞌ nzo ngudloo guꞌ baꞌ. Leꞌ yiloa na, coꞌ guꞌ yix coꞌ nzo ngudloo hues xtàa guꞌ baꞌ.
\s Jesús ngue taꞌ cuent loo mèn xá mod ndaꞌ mèn cuent cón cheꞌn xtàa mèn por mod coꞌ ndxàp mèn xal ndxàc beꞌ thìb yaa xlè coꞌseꞌ ngüiꞌ mèn loo xlè coꞌ ndaꞌ yaaa.
\r (Mt. 7.17–20; 12.34–35)
\p
\v 43 Nde niin tedib conꞌ loo guꞌ, ne: Yende thìb yaa xlè ndac coꞌ taꞌ thìb xlè yeꞌrsinꞌ. Neꞌ neꞌ yen thìb yaa xlè yeꞌrsinꞌ coꞌ taꞌ xlè ndac.
\v 44 Tac thìb thìb yaa xlè ndxàc beꞌ por xlè coꞌ ndaꞌ yaa xlè. Yende mod làa mèn ngudyuug loo thìb yaa yis, ¿léꞌ? Neꞌ neꞌ làa mèn uv loo yaa yis sars, ¿léꞌ?
\v 45 Lomisqueꞌ ne, thìb mbiꞌ ndac ndliqueꞌ conꞌ ndac tac mbiꞌ ndxòoqueꞌ lezoꞌ li conꞌ ndac coꞌ ndyeꞌth xtùuz yéc mbiꞌ li mbiꞌ. Per mbiꞌ coꞌ nac mbiꞌ yeꞌrsinꞌ ndli conꞌ yeꞌrsinꞌ tac mbiꞌ yeꞌrsinꞌ ndxòoqueꞌ lezoꞌ li conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌ ndyeꞌth xtùuz yéc mbiꞌ li mbiꞌ. Tac ryete diꞌs coꞌ ndyoodiꞌs mèn, que naca diꞌs ndac, que naca diꞌs zab, diꞌsa nac coꞌ ndli mèn xtùuz no diꞌsa nac coꞌ más ndaꞌ gust lezoꞌ mèn par ndyoodiꞌs mèn diꞌsa.
\s Jesús ngue taꞌ cuent cón cheꞌn chop ned mèn coꞌ nac xal thìb liz mèn coꞌ ndub loo thìb cimient no tedib liz mèn coꞌ ndub tuaꞌte.
\r (Mt. 7.24–27)
\p
\v 46 ¿Chonon coꞌseꞌ mbez guꞌ daa, mbez guꞌ, Tad, loon no indlide guꞌ cas diꞌs coꞌ ñibeꞌen loo guꞌ, àꞌ?
\v 47 Nde niin loo guꞌ: ¿Chó mèn nac xal nac mèn coꞌ, lìcqueꞌ, nqueltàa loon no ndxòn mèn diꞌs coꞌ mbezen no ndli mèn conꞌ coꞌ ñibeꞌen?
\v 48 Pues mèna nac xal thìb mbiꞌ coꞌ mxít teꞌf thìb liz ro thìb yóꞌbeꞌ. Nerlequeꞌ conꞌ mbli mbiꞌ, naꞌs mdenꞌ mbiꞌ cimient par tub mbiꞌ liz mbiꞌ. Coꞌteꞌ mdenꞌ mbiꞌ cimient ngòc antub loo quèe. No ngolo mxít teꞌf mbiꞌ liz mbiꞌ, ngulàa thìb nít yòo yóꞌbeꞌa. Ngoziꞌf nít yòoa cho liz mbiꞌ con dib fuerz cheꞌn nít. Per yende cón mxac liz mbiꞌ tac ndub liz mbiꞌ loo cimient coꞌ nac antub loo quèe.
\v 49 Per mèn coꞌ nzi yòn diꞌs coꞌ ngue bezen no indlide mèna cas loo diꞌs coꞌ ngue bezen, mèna nac xal thìb mbiꞌ coꞌ mxít teꞌf thìb liz mbiꞌ ro thìb yóꞌbeꞌ. No sangmblít teꞌf mbiꞌ ftoo liz mbiꞌ loo yòo. Neꞌngenꞌte mbiꞌ cimient coꞌteꞌ mdub mbiꞌ liz mbiꞌ. Coꞌseꞌ ngroꞌ nít yòo no nguáp nít yòo yóꞌbeꞌa, ngoziꞌf nít yòoa liz mbiꞌ. Ale mtexyath nít yòoa liz mbiꞌ. Por derech, mblyux liz mbiꞌ thidtene tac antub loo yòo mdub mbiꞌ liz mbiꞌ.
\c 7
\s Jesús mteyac thìb moz cheꞌn thìb capitán cheꞌn nación coꞌ ñibeꞌ ciuda Rom.
\r (Mt. 8.5–13)
\p
\v 1 Coꞌseꞌ ngolo mdoodiꞌs Jesús loo mèn coꞌ mqueltàa loo Jesús, mxen Jesús ned. Nda Jesús par ciuda Capernaum.
\v 2 Leꞌn ciuda Capernaum ngo thìb mbiꞌ coꞌ ngòc capitán. Mbiꞌa ngòc mèn gulàaz cheꞌn mèn ciuda Rom. Mque no mbiꞌ thìb moz. No nde nxonꞌ, anzeꞌf nqueꞌ lezoꞌ mbiꞌ gunèe mbiꞌ moz mbiꞌ. Mxac len moz axta yamerleꞌ mtin liz moz.
\v 3 Coꞌseꞌ ndxòn capitán leꞌ Jesús nteyac mèn yíiz, mtelꞌ capitán plá mèngool coꞌ nac mèn nación Israel loo Jesús par ya naꞌb mèna diꞌs loo Jesús par ya teyac Jesús moz capitán.
\v 4 Mèngoola mbii gax loo Jesús. Mtlo mèngoola, nalyat mbez mèngoola loo Jesús. Ndxab mèngoola:
\p ―Tad, ndxàalqueꞌ li Uꞌ favor ya lyath no Uꞌ capitán.
\v 5 Tac capitana anzeꞌf nqueꞌ lezoꞌ ñèe capitán mèn nación naꞌ. No mnibeꞌ capitán mxít teꞌf mèn thìb sinagog nuꞌ cón cheꞌn capitán.
\p
\v 6 Sya, mxen Jesús ned. Nda no Jesús mèngoola. Coꞌseꞌ nda zinꞌ gaxleꞌ Jesús con mèngoola liz capitán, capitán mtelꞌ plá amiu capitán par ya sálꞌ amiua Jesús. Ndxab mèn coꞌ ndxàc amiu capitana loo Jesús:
\p ―Tad, indlyaꞌste capitán li xol capitán Uꞌ tac ndenꞌ capitán inzyálꞌte capitán yòo Uꞌ liz capitán.
\v 7 Cona, neꞌnglide capitán ryes nguiꞌth yub capitán loo Uꞌ par nguiꞌth cuaꞌn yub capitán Uꞌ. Cona, mtelꞌ capitán nuꞌ, nde nuꞌ. No gunee capitán diꞌs loo nuꞌ coꞌ taꞌ nuꞌ cuent loo Uꞌ. Taandxèꞌ gunee capitán: Tad Jesús, daa ngue naꞌb loo Uꞌ, bli Uꞌ favor, ante ñibeꞌ Uꞌ leꞌ moz daa yac. Ndxelazquen yac moz daa.
\v 8 Tac leque yub daa nzo xanꞌ yalñibeꞌ coꞌ nac yalñibeꞌ roo no ngue non solndad coꞌ ñibeꞌen loo. Cheleꞌ daa gab loo thìb solndad par ya solndad thìb mandad, solndad ya. No cheleꞌ daa gab loo tedib solndad par yiꞌth solndad loon, solndad yiꞌth loon. No cheleꞌ daa ñibeꞌ loo moz daa par li moz daa thìb zinꞌ, moz ya lii.
\p
\v 9 Coꞌseꞌ mbìn Jesús diꞌs coꞌ ndxab mèna, ante mbuiꞌ Jesús no ante gunaa Jesús cón cheꞌn capitana. Mbuiꞌ Jesús loo mèn coꞌ nziriꞌ coꞌ nda nque xís Jesús. Ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Lìcpeꞌ baꞌi, neꞌ neꞌ làth rye mèn nación Israel iñèeden nec thìb mèn coꞌ anzeꞌf ndxelaꞌs no coꞌ ndxàp yalxlaꞌs loo Diox xal capitán baꞌ.
\p
\v 10 Coꞌseꞌ mbere mèn coꞌ ngòc amiu capitán coꞌ ngua sálꞌ Jesús con mèngoola, ndyeꞌth mèna con mèngoola par liz capitana, ale ñee mèna mbyacleꞌ moz capitán tac Jesús mteyac moza axta coꞌteꞌ ndoo Jesús ned nda Jesús.
\s Jesús mblo xban thìb xganꞌ thìb xaꞌgot viud.
\p
\v 11 Ngolo ngòc conꞌa loo moz capitana, tedib huiz coꞌ nde nquea, mxen Jesús ned. Nda Jesús par tedib yèez, yèez coꞌ ngroꞌ lèe Naín. Nda no Jesús ryete myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús. No nda nque rye mèn coꞌ mqueltàa loo Jesús xís Jesús.
\v 12 Coꞌseꞌ nda zin gax Jesús ro yèez Naín, ñèe Jesús neꞌ mèn thìb thebol. Nda caꞌs mèn thebola panteón. Thebola ngòc angoluxte mbyòo loo gunaꞌ coꞌ nac xnaꞌ thebol. Ngòc gunaꞌ coꞌ nac xnaꞌ thebola thìb viud, ne. Anzeꞌf thìb mèn yèeza mqueltàa con xnaꞌ thebol par nda caꞌs mèna thebol.
\v 13 Coꞌseꞌ gunèe Tad Jesús gunaꞌa, mblyat lezoꞌ Tad Jesús gunèe Tad Jesús gunaꞌ. Ndxab Tad Jesús loo gunaꞌ:
\p ―Neꞌgónꞌtel, ey.
\p
\v 14 Sya, mbii gax Jesús. Mbuàal Jesús caj cheꞌn thebol. Leꞌ mèn coꞌ neꞌ thebol na, ngo too. Nguled mèna cuante. Ndxab Jesús loo thebola:
\p ―Mbyòo, na ngue nii lool: Goo che.
\p
\v 15 Leꞌ sya, mbyòo coꞌ ngutha, chàa, ngro xban mbyòo no ngo che mbyòo. No mdub mbyòo. Mtlo mbyòo, mdoodiꞌs mbyòo. Sya, mdix mèna caj loo yòo. Leꞌ Jesús na, mxen yaꞌ mbyòo. Mxít too Jesús mbyòo. Ndxab Jesús loo xnaꞌ mbyòo: Xganꞌl ndxèꞌ, ey.
\v 16 Coꞌseꞌ gunèe mèn ngolo ngòc conꞌa, ryete mèna mzyeb. Mtlo mèna, ndxab mèn diꞌs natúꞌ no diꞌs roo diꞌs xèn loo Diox. No mbez mèna:
\p ―¡Ay, Dioꞌs! Thìb mbiꞌ roo no thìb mbiꞌ xèn nac mbiꞌ coꞌ nde làth naꞌ coꞌ ndeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox loo naꞌ.
\p Mbez mèna, ne:
\p ―Yub Diox nde lyath no naꞌ, naꞌ coꞌ nac mèn nacionpeꞌ Diox, cara.
\p
\v 17 No mbyath mbyèn cón cheꞌn conꞌ mbli Jesús loo mbyòoa loo ryete mèn yèezyaꞌ, coꞌ nee diꞌs, coꞌ nac rye yèezyaꞌ coꞌ nac cheꞌn làaz mèn jude no taamas yèez coꞌ nziriꞌ gaxte loo yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn jude.
\s Juàn Bautist mtelꞌ myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Juàn loo Tad Jesús.
\r (Mt. 11.2–19)
\p
\v 18 Juàn Bautist mbìn conꞌ coꞌ mbli Jesús tac myenꞌ coꞌ ngòc myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Juàn Bautist mdaꞌ cuent cón cheꞌn conꞌ coꞌ nde tee ndli Jesús loo mèn loo Juàn. Sya, mtelꞌ Juàn mèn coꞌ ngua mandad par ngua xi mèna chop myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Juàn par tyoodiꞌs no Juàn myenꞌ ro leziꞌf coꞌteꞌ nzo Juàn.
\v 19 Mtelꞌ Juàn ryop myenꞌa loo Jesús par ñibdiꞌs myenꞌ loo Jesús ñeeneꞌ chéꞌ, lìcqueꞌ, nac Jesús Crist coꞌ ndxath no coꞌ mxyoꞌf diꞌs yiꞌth o chéꞌ ndxàal cued mèn yiꞌth tedib mbiꞌ coꞌ nacpeꞌ Crist.
\v 20 Sya, ngua ryop myenꞌ coꞌ mtelꞌ Juàna loo Jesús. Ndxab myenꞌ loo Jesús:
\p ―Juàn Bautist mtelꞌ nuꞌ par ñibdiꞌs nuꞌ loo Uꞌ ñeeneꞌ ¿chéꞌ Uꞌ nac Crist coꞌ ndxath yiꞌth o chéꞌ ndxàal cued nuꞌ yiꞌth tedib mbiꞌ coꞌ nacpeꞌ Crist, càꞌ?
\p
\v 21 Leꞌxqueꞌ hor coꞌseꞌ mzin myenꞌa loo Jesús, Jesús ngue teyac huax mèn yíiz coꞌ mque no chol yilíiz yeꞌrsinꞌ. No ngue goꞌ Jesús xpii meexùꞌ loo mèn. No mdub Jesús xnìi ngudloo huax mèn sieu.
\v 22 Jesús ndxab loo myenꞌ:
\p ―Byàa guꞌ. No ftaꞌ guꞌ cuent loo Juàn ro leziꞌf conꞌ coꞌ ngolo gunèe guꞌ no conꞌ coꞌ ngolo mbìn guꞌ. Ftaꞌ guꞌ cuent xá mod mduben xnìi ngudloo mèn sieu no ngüiꞌ mèn sieua; xá mod mtoxcuan nii mèn coj par nalì ndyee mèn coj; xá mod mteyaquen mèn coꞌ ndxaꞌs no ndxèe yid lad; xá mod ndxòn mèn diꞌs, mèn coꞌ mcueꞌ nza; xá mod ngo xbanen mèn nguth. Leꞌ loo mèn prob na, ndethen no ngon yalbàn cón cheꞌn diꞌs ndac cheꞌn Diox loo mèn.
\v 23 Huen nda mèn coꞌ neꞌtenꞌte gàc ngòc nguàal conꞌ loo mèn por cón chenen no maste.
\p
\v 24 Coꞌseꞌ ngolo ndyàa mèn coꞌ mtelꞌ Juàn Bautist loo Jesús, Jesús mtlo mdoodiꞌs loo taamas mèn cón cheꞌn Juàn. Ndxab Jesús loo mèn:
\p ―Coꞌseꞌ ngua tee huiꞌ guꞌ coꞌteꞌ nagána, ¿cón ngua tee huiꞌ guꞌ coꞌteꞌ nagána, àꞌ? ¿Chéꞌ ngua tee huiꞌ guꞌ thìb xanꞌ yíi coꞌ ngolꞌ mbii, càꞌ? Tyèꞌ, ¿léꞌ?
\v 25 ¿Cón ngua tee huiꞌ guꞌ, sya? ¿Chéꞌ ngua tee huiꞌ guꞌ thìb mbiꞌ coꞌ noc xab thìb ned larꞌ huen, càꞌ? Tyèꞌ, ¿léꞌ? Guꞌ nonqueꞌ no naneequeꞌ guꞌ leꞌ mèn coꞌ ndxoc thìb ned larꞌ huen no mèn coꞌ ante ndaꞌ gust lezoꞌ, mèna más ñèe mèn coꞌteꞌ nac liz thìb rey, ¿léꞌ?
\v 26 ¿Xá nee guꞌ? ¿Cón ngua tee huiꞌ guꞌ, sya? ¿Chéꞌ ngua tee huiꞌ guꞌ thìb mbiꞌ coꞌ ndeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox, càꞌ? Aa. Lìcpeꞌ baꞌi, guꞌ ngua tee huiꞌqueꞌ thìb mbiꞌ coꞌ ndeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox. No ngua tee huiꞌqueꞌ guꞌ thìb mbiꞌ coꞌ nac más mbiꞌ roo no mbiꞌ xèn leque chol mèn coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox.
\v 27 Cón cheꞌn Juàn coꞌ ngua tee huiꞌ guꞌa nac diꞌs coꞌ ndub loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox coꞌ mbez:
\pi1 Na telꞌ ner thìb mbiꞌ coꞌ ya teꞌth ner diꞌs ndac ndxèꞌ. No luꞌ mbiꞌ cón cheꞌn lùu loo mèn par li nab mèn xtùuz mèn no lezoꞌ mèn loo cón cheꞌn lùu ndooreꞌ. No gàc conꞌa loo mèn xal coꞌseꞌ ntoxcuaꞌ mèn thìb ned no ndli lal mèn thìb ned.
\m
\v 28 Na ngue nii loo guꞌ nalleꞌ: Yende chó mèn coꞌ nde teeleꞌ ndxáal xànꞌ nii xnaꞌ mèn no xànꞌ nii xud mèn tarte gáal thìb mbiꞌ coꞌ nac más mbiꞌ roo no mbiꞌ xèn coꞌ ndeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox leque Juàn Bautist. Mastaleꞌ, axta nalleꞌ par delant mèn coꞌ nac más beꞌthe coꞌ ngue taꞌ lugar par ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn, más huen nda mèna loo Diox leque Juàn Bautist tac Diox co xoꞌf más conꞌ coꞌ nac cón cheꞌn Diox loo mèna leque conꞌ coꞌ mblo xoꞌf Diox coꞌ nac cón cheꞌn Diox loo Juàn.
\p
\v 29 Coꞌseꞌ mbìn mèn diꞌs coꞌ ndxab Jesús cón cheꞌn Juàn, ryete mèn coꞌ mbli Juàn bautizar no mèn coꞌ ndli cobrar cón cheꞌn contribución coꞌ mbli Juàn bautizara, axta syareꞌ mblilaꞌs mèna no mdaꞌ mèna cuent leꞌ Diox nac Diox nalì loo ryethe conꞌ coꞌ ndli Diox.
\v 30 Per mèn coꞌ ngòc mèn xleyꞌ farise no mèn coꞌ ngòc maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn nación Israel tiempa, mèna neꞌndalte ngli Juàn bautizar mèna. Mèna mtèꞌb diꞌs no mxìis no mèna conꞌ coꞌ mblyaꞌs Diox angli Diox loo mèna.
\v 31 Tad Jesús ndxab loo mèna:
\p ―¿Xá nee guꞌ? ¿Chó conꞌ tetaquen mèn coꞌ nziriꞌ tiemp ndxèꞌ, àꞌ? ¿Chó conꞌ nac lalqueꞌ xal mèn ndxèꞌ, àꞌ?
\v 32 Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: Mèn coꞌ nziriꞌ tiemp ndxèꞌ lalqueꞌ nac xal myenꞌ bix coꞌ nguith loo xbiꞌ coꞌseꞌ mbez yèe myenꞌ, no ndxónꞌ myenꞌ, no ndxecloo myenꞌ loo xtàa myenꞌ. Mbez myenꞌ loo xtàa myenꞌ: Daa mque dii loo flaut no ale neꞌngolꞌ niide guꞌ. Lomisqueꞌ, mbilꞌ ro bàanen loo guꞌ no neꞌngxide lezoꞌ guꞌ par ngónꞌ guꞌ.
\v 33 Tataa nac guꞌ tac coꞌseꞌ mbiꞌth que tee Juàn Bautist làth guꞌ, Juàn neꞌnghuade pan axta plóthe xal ndxuhua chol mèn pan axta plóthe. No neꞌ neꞌ ngu Juàn vin axta plóthe xal ndxu chol mèn vin axta plóthe. Mbez guꞌ loo xtàa guꞌ cón cheꞌn Juàn leꞌ Juàn mque no xpii cheꞌn meexùꞌ.
\v 34 Ngoloa, ndalen, daa coꞌ mbal yáal làth guꞌ xal ndxáal chol mèn. Na ndxuhua. No ndxun. Per ale mbez guꞌ leꞌ daa ndxuhuachoꞌ pan no ndxuchoꞌen vin. No ale mbez guꞌ ndxàc amiu daa mèn coꞌ ndli cobrar cón cheꞌn contribución no mqueltàan con mèn coꞌ ndxàp xquin no xtol.
\v 35 Per yende chó mport nzo lezon cón cheꞌn conꞌ coꞌ ndli guꞌ xtùuz cón cheꞌn Juàn no cón chenen tac mèn coꞌ, lìcqueꞌ, ndxác, mèna nonqueꞌ no naneequeꞌ mèna leꞌ conꞌ coꞌ ngue li Diox por cón cheꞌn Juàn no por cón chenen nac conꞌ ndac.
\s Tad Jesús ngua too naa Mon, Mon coꞌ ngòc mèn xleyꞌ farise.
\p
\v 36 Ngolo gunii Jesús diꞌsa, thìb mbiꞌ coꞌ ngòc mèn xleyꞌ farise coꞌ ngua nee loo Jesús ya thuhua Jesús sa yèth liz mbiꞌ con mbiꞌ, mbeꞌ mbiꞌ Jesús liz mbiꞌ. No mdub no mbiꞌ Jesús loo mes.
\v 37 Látha, mzin thìb xaꞌgot yeꞌrsinꞌ coꞌ ngòp xtol coꞌ nzo ban leque leꞌn yèeza. Coꞌseꞌ mbìn xaꞌgota leꞌ Jesús nda liz mbiꞌ xleyꞌ farise par hua no Jesús mbiꞌ, ale negadiꞌs ngòo xaꞌgota liz mbiꞌ con thìb bote aceit perfum coꞌ natoxcuaꞌ con quèe marm loo Jesús.
\v 38 Ndxónꞌ xaꞌgota. Mbii gax xaꞌgota loo Jesús coꞌteꞌ mdub Jesús loo mes. Mtlo xaꞌgota, mtech xaꞌgota nii Jesús con nít loo xaꞌgota coꞌ ndxónꞌ xaꞌgota. Ngoloa, mtecuiꞌs xaꞌgota nii Jesús con yis yéc xaꞌgota. Sya, msero xaꞌgota nii Jesús. Ngoloa, mtàa xaꞌgota aceit perfum coꞌ anzeꞌf naziꞌ ndlyaꞌ nii Jesús.
\v 39 Coꞌseꞌ ñèe mbiꞌ xleyꞌ farise coꞌ ngua nee loo Jesús ya thuhua Jesús liz mbiꞌ conꞌa, mbli mbiꞌ xtùuz. Ndxab mbiꞌ loo lezoꞌ mbiꞌ: Cheleꞌ mbiꞌ ndxèꞌ, lìcqueꞌ, nac thìb mbiꞌ coꞌ ndeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox, ngnon mbiꞌ no ngdaꞌ mbiꞌ cuent chó nac xaꞌgota no chó loo xaꞌgot nac xaꞌgot coꞌ ngue gàal mbiꞌ. Pues daa nanee leꞌ xaꞌgot baꞌ nac thìb xaꞌgot yeꞌrsinꞌ coꞌ ndxàp xtol.
\p
\v 40 Sya, ndxab Jesús loo mbiꞌ xleyꞌ farise:
\p ―Mon, ndlyazen niin thìb conꞌ lool, cara.
\p Mbiꞌ mcàb loo Jesús. Ndxab mbiꞌ:
\p ―Gunee Uꞌi loon, Maistr.
\p
\v 41 Jesús ndxab loo mbiꞌ:
\p ―Ngo chop mbiꞌ coꞌ ngroꞌ teꞌf loo thìb mbiꞌ coꞌ ntechè tmi loo mèn. Thìb mbiꞌ ngroꞌ teꞌf casqueꞌ thìb mil pes. Leꞌ tedib mbiꞌ na, ngroꞌ teꞌf casqueꞌ thìb ayo pes loo mbiꞌa.
\v 42 Ryop mbiꞌa neꞌngácte nguix tmi loo mbiꞌ coꞌ ntechè tmi loo mèn. Mblyat lezoꞌ mbiꞌ gunèe mbiꞌ ryop mbiꞌ coꞌ ngroꞌ teꞌf tmia. Mtonꞌ mbiꞌ yalguteꞌf coꞌ ngroꞌ teꞌf ryop mbiꞌa. Per nalleꞌ lyazen ñeel loon, Mon, de loo ryop mbiꞌ coꞌ ngroꞌ teꞌfa, ¿chó mbiꞌa más mqueꞌ lezoꞌ mbiꞌ coꞌ mtonꞌ yalguteꞌf cheꞌn ryop mbiꞌa, àꞌ?
\p
\v 43 Mon mcàb loo Jesús. Ndxab Mon:
\p ―Ndyaquen leꞌ mbiꞌ coꞌ mtechè tmia más ngulat lezoꞌ gunèe mbiꞌ coꞌ más ngroꞌ teꞌfa leque tedib mbiꞌ.
\p Jesús ndxab loo Mon:
\p ―Lìcqueꞌ conꞌ neel baꞌ. Yende cón niin lool.
\p
\v 44 Látha, xèe ngüiꞌ Jesús loo xaꞌgota. Ndxab Jesús loo Mon:
\p ―¿Chéꞌ ngue huiꞌl conꞌ ngue li no xaꞌgot ndxèꞌ daa, àꞌ? Anon ngòon lizl, neꞌndaꞌdel nít loon par ntechen niin. Per ndxeꞌlequeꞌ, xaꞌgot ndxèꞌ mtech niin con nít loo xaꞌ coꞌ ndxónꞌ xaꞌ. No mtecuiꞌs xaꞌgot ndxèꞌ niin con yis yéc xaꞌ.
\v 45 Neꞌnserodel cuaten. Per xaꞌgot ndxèꞌ anon ngòo xaꞌ, thidtenequeꞌ ngue sero xaꞌ niin.
\v 46 Neꞌntàdel aceit yéquen xal nac mod coꞌ ndli mèn. Per xaꞌgot ndxèꞌ mtegad aceit perfum coꞌ anzeꞌf naziꞌ ndlyaꞌ niin.
\v 47 Por cón cheꞌn conꞌ coꞌ ngue li xaꞌgot ndxèꞌ loon, anzeꞌf ndluꞌ xaꞌgot ndxèꞌ nqueꞌ lezoꞌ xaꞌgot ndxèꞌ ñèe xaꞌgot ndxèꞌ daa. Por conꞌ coꞌ ngue li no xaꞌgot ndxèꞌ daa, ngue luꞌ xaꞌgot ndxèꞌ leꞌ xaꞌ non leꞌ Diox mtonꞌleꞌ ryethe xquin xaꞌ no xtol xaꞌ coꞌ ngòp xaꞌ. Lomisqueꞌ, ngue niin lool, Mon, leꞌ mèn coꞌ ndenꞌ leꞌn lezoꞌ mèna indxàpte mèna xquin mèna no xtol mèna, no ndenꞌ mèna inquinte mèna leꞌ Diox tonꞌ xtol mèna, mèna indluꞌde nqueꞌ lezoꞌ mèna ñèe mèna xtàa mèna.
\p
\v 48 Leꞌ sya, ndxab Jesús loo xaꞌgota:
\p ―Ngot, mtonꞌlen xtol lùu, ndee.
\p
\v 49 Leꞌ mèn coꞌ ndxab Mon ya thuhua mèn sa luaꞌ liz Mon na, mèna nzi ndub no Jesús loo mes, ne. Mtlo mèna, mbez mèna loo xtàa mèna:
\p ―¿Xá nee guꞌ? ¿Chó mbiꞌ ndli mbiꞌ baꞌ cuent nac mbiꞌ tac ale mbez mbiꞌ axta xtol mèn no xquin mèn ntonꞌ mbiꞌ?
\p
\v 50 Per Jesús ndxab loo xaꞌgota:
\p ―Lùu mblyáꞌleꞌ loo ryethe conꞌ ryes tac ngolaꞌsqueꞌl loon. Nabeꞌste byàa. Daa mblileꞌ leꞌ lùu nagàl yo lezoꞌ loo cón cheꞌn Diox, ndee.
\c 8
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn mèngot coꞌ mblyath no Tad Jesús no coꞌ mbli mandad loo Tad Jesús ned mque tee Tad Jesús.
\p
\v 1 Ngolo ngòc plá huiz ngua thuhua Jesús liz Mon, Jesús ngua que tee huax yèez no huax ranch. Mque tee go Jesús yalbàn cón cheꞌn diꞌs ndac coꞌ ndluꞌ xá mod ndlyaꞌs Diox ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn. Mque tee noqueꞌ Jesús ryete siꞌ fchop myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús, ne, myenꞌ coꞌ neꞌ tedib lèe mèn coꞌ ndxeꞌ diꞌs cheꞌn Jesús.
\v 2 Mque tee no ndxep xaꞌgot Jesús, ne, xaꞌgot coꞌ mteyac Jesús, no taamas xaꞌgot coꞌ mbloꞌ Jesús xpii cheꞌn meexùꞌ loo. Làth rye xaꞌgota, mque tee Mari coꞌ neꞌ ryop lèe Mari cheꞌn mèn yèez Madalen. Loo Maria mbloꞌ Jesús gaz xpii meexùꞌ ndooreꞌ.
\v 3 Làth xaꞌgota mque tee Juan, saꞌl Chus coꞌ ngòc mandador cheꞌn rey Herod tiempa, ne. Ngo thìb xaꞌgot coꞌ ngroꞌ lèe Susan làth xaꞌgota, ne. No ngo taamas mèngot coꞌ mblyath no Jesús con conꞌ coꞌ mque note xaꞌgota.
\s Tad Jesús ngue taꞌ cuent cón cheꞌn thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ par ngua lo mbiꞌ bin.
\r (Mt. 13.1–9; Mr. 4.1–9)
\p
\v 4 No anzeꞌf thìb mèn mqueltàa ned nda Jesús par huiꞌ mèna loo Jesús. Coꞌseꞌ gunèe Jesús mqueltàa huax mèn loo Jesús, Jesús mcuaꞌn mod mtetac Jesús diꞌs loo mèna. Ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ, ey:
\v 5 Thìb vez ngroꞌ thìb mbiꞌ coꞌ ngo biz bin par co mbiꞌ bin. Per coꞌseꞌ mtlo mbiꞌ, mblo mbiꞌ biz bin, mblo mbiꞌ ndxep biz bin gaxte ro ned. Per mèn coꞌ mbriꞌth par neda, mèna mblo mdub loo bina. Làth xtauꞌa, mbiꞌth mbin béꞌ. Nduhua mbin biz bina.
\v 6 Leꞌ tedib lugar na, mblo mbiꞌ biz bin loo yòo quèe. Per texal ngulen bina, ale sangmbiiz biz bina tac yende xcop loo yòo quèea.
\v 7 Leꞌ taandxep biz bin coꞌ mblo mbiꞌa na, ngulàa leꞌn huan. Per más mbryoo mxyèn huan leque bina. Ale mblyus bina leꞌn huan.
\v 8 Per taandxep biz bin coꞌ mblo mbiꞌa ngulàa loo yòo beꞌf. Coꞌseꞌ ngolo mbryoo mxyèn bina, mdaꞌ bina thìb cosech ndac axta plóthe ale axta thìb ayo nzob mdaꞌ thìb thìb quèe biz bina.
\p Ngolo ndxab Jesús diꞌsa loo mèn, cabii ndxab Jesús loo mèn coꞌ nziriꞌa:
\p ―Cheleꞌ guꞌ ndenꞌ coꞌ nee diꞌs coꞌ ngue niin loo guꞌ ndxèꞌ, ftaꞌ guꞌ lugar yaaꞌd diꞌs ndxèꞌ leꞌn lezoꞌ guꞌ. No golaꞌs guꞌ diꞌs ndxèꞌ.
\s Myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Tad Jesús mnibdiꞌs loo Tad Jesús cón cheꞌn diꞌs coꞌ mtetac Tad Jesús loo mèn.
\r (Mt. 13.10–17; Mr. 4.10–12)
\p
\v 9 Myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús mnibdiꞌs loo Jesús. Ndxab myenꞌ:
\p ―¿Cón nee diꞌs diꞌs coꞌ mtetac Uꞌ loo mèna, àꞌ, Tad?
\p
\v 10 Jesús ndxab loo myenꞌ:
\p ―Por part cón cheꞌn guꞌ, leque Diox li loo guꞌ par taꞌ guꞌ cuent no tenꞌ guꞌ cón cheꞌn xá mod ndlyaꞌs Diox ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn. Leꞌi beꞌ nzo casloo loo alux mèn loo izlyoꞌ. Loo taamas mèn daa ndyoodizqueꞌ con diꞌs coꞌ ntetaquen loo mèn. Leꞌ sya, coꞌseꞌ ndxòn mèn diꞌs coꞌ ngue tetaquen, gàca loo mèn xal loo mèn coꞌ, por derech, indxúꞌde conꞌ loo. No coꞌseꞌ ndxòn mèn diꞌsa, gàca loo mèna neꞌyaaꞌdte diꞌsa leꞌn lezoꞌ mèna.
\s Tad Jesús ngue taꞌ cuent no ngue go xoꞌf Tad Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Tad Jesús cón cheꞌn diꞌs coꞌ mtetac Tad Jesús loo mèna.
\r (Mt. 13.18–23; Mr. 4.13–20)
\p
\v 11 Conꞌ ndxèꞌ nac coꞌ nee diꞌs diꞌs coꞌ mtetaquena: Biz bin coꞌ mblo mbiꞌa nee diꞌs nac diꞌs ndac cheꞌn Diox coꞌ ngo mèn yalbàn.
\v 12 Leꞌ biz bin coꞌ ngulàa ro neda nee diꞌs nac mèn coꞌ ndxòn diꞌs ndac cheꞌn Diox. Per coꞌseꞌ nde Mebizya, ngoꞌ Mebizya diꞌs coꞌ mbìn mèna leꞌn lezoꞌ mèna no leꞌn xtùuz mèna par neꞌyilaꞌste mèna cón cheꞌn diꞌs ndac no par neꞌlyáꞌde mèna loo conꞌ ryes.
\v 13 Leꞌ biz bin coꞌ ngulàa loo yòo quèea na, nee diꞌs nac mèn coꞌ ndxòn diꞌs ndac cheꞌn Diox. No coꞌseꞌ ndxòn mèn diꞌsa, axta gust ndaꞌ lezoꞌ mèn ndxòn mèn diꞌs ndaca. Per nac mèna xal thìb xanꞌ ñaꞌ coꞌ yende huax lox. Ndxelaꞌs mèn cón cheꞌn diꞌs ndac ndxepte tiemp. No coꞌseꞌ ndli xtàa mèna ngòc nguàal conꞌ loo mèna, ndryo xàꞌ lezoꞌ mèna loo conꞌ coꞌ nac diꞌs ndac cheꞌn Diox.
\v 14 Leꞌ biz bin coꞌ ngulàa leꞌn huana na, nee diꞌs nac mèn coꞌ ndxòn cón cheꞌn diꞌs ndac cheꞌn Diox. Per mastaleꞌ ndxòn mèn cón cheꞌn diꞌs ndaca, toloqueꞌ nzi tee ban mèn xal nee lezoꞌ mèn. Más ndli mèna ndxath ndxeyꞌ lezoꞌ mèna loo yalgonꞌ coꞌ ndxàp mèna. No más ndxòo yéc mèna xá mod tolo taꞌ mèna gust lezoꞌ mèna. Coꞌseꞌ ndli mèna conꞌa, sya, ndxàc mèna xal biz bin coꞌ mblyus leꞌn huan. Cona nee diꞌs thidtenequeꞌ neꞌnglide mèna cas cón cheꞌn Diox.
\v 15 Leꞌ biz bin coꞌ ngulàa loo yòo beꞌfa na, nee diꞌs nac mèn coꞌ ndxòn cón cheꞌn diꞌs ndac cheꞌn Diox dib nzo yéc mèn no dib nzo lezoꞌ mèn. Mdyubdiꞌs mèna xal mbez diꞌs ndac no toloque ndli nèe mèna mèna loo cón cheꞌn diꞌs ndac.
\s Trèꞌ ndluꞌ leꞌ Tad Jesús ngue tetac cón cheꞌn mèn coꞌ ngo xnìi lampr.
\r (Mr. 4.21–25)
\p
\v 16 Mtetac Jesús tedib diꞌs loo mèn. Ndxab Jesús loo mèn:
\p ―Nde niin tedib conꞌ loo guꞌ, ey: Yende chó mèn nzo coꞌ ngo xnìi thìb lampr par tauꞌ mèn loo xnìi con thìb bald o too mèn lampr xànꞌ thìb lunꞌ, ¿léꞌ? Ndxeꞌlequeꞌ, mèna quetal lampr gáp par tenìi lampr loo mèn coꞌ ndxòo no mèn coꞌ ndryoꞌ leꞌn nyòo. Lomisqueꞌ ne, tataa ndxàal gàc cón cheꞌn diꞌs ndac par yath yèna loo mèn par tyub xnìi yéc mèn no par tyub xnìi lezoꞌ mèn loo cón cheꞌn Diox.
\v 17 Yende nec thìb conꞌ coꞌ nacasloo loo mèn coꞌ neꞌryo xoꞌfte. No yende nec thìb conꞌ coꞌ xexte ndli mèn coꞌ neꞌyathte no coꞌ neꞌyúꞌde loo xnaa.
\p
\v 18 Cona, ngue niin loo guꞌ: Ftaꞌ guꞌ lugar yaaꞌd diꞌs coꞌ ngue niin loo guꞌ ndxèꞌ leꞌn lezoꞌ guꞌ. Tac mèn coꞌ ndxòn ndac cón cheꞌn diꞌs ndac cheꞌn Diox, mèna más tolo gòn ndac cón cheꞌn diꞌs yiloa. Per ndxeꞌlequeꞌ, mèn coꞌ indyalte par tolo gòn mèna cón cheꞌn diꞌs ndac cheꞌn Diox, Diox tauꞌ yéc mèna no tauꞌ Diox lezoꞌ mèna par gàca loo mèna, por derech, yathlaꞌs mèna cón cheꞌn diꞌs ndac coꞌ mbìn mèna.
\s Xnaꞌ Tad Jesús no myenꞌ huespeꞌ Tad Jesús nde nee máa Tad Jesús.
\r (Mt. 12.46–50; Mr. 3.31–35)
\p
\v 19 Látha, mzin xnaꞌ Jesús no myenꞌ huespeꞌ Jesús coꞌteꞌ nzo Jesús. Per yende mod bii gax xnaꞌ Jesús no myenꞌ huespeꞌ Jesús loo Jesús tant thìb mèn nziriꞌ.
\v 20 Sya, mbli mèna avis loo Jesús. Ndxab mèn:
\p ―Tad, xnaꞌ Uꞌ no myenꞌ huespeꞌ Uꞌ nzi par xís mèn baꞌ. Ndlyaꞌs myenꞌ tyoodiꞌs no myenꞌ Uꞌ.
\p
\v 21 Mcàb Jesús loo mèna. Ndxab Jesús:
\p ―Mèn coꞌ ndxaaꞌd diꞌs coꞌ nac diꞌs ndac cheꞌn Diox no ntéꞌth mèn xal ndluꞌ diꞌsa, mèna nac xal xnan no nac mèna xal huespeꞌen.
\s Ante gunii Tad Jesús loo mbii no loo nít coꞌ ndxetoo loo lagun, xèegà nguled mbii no xèegà nguled ndxetoo nít loo lagun.
\r (Mt. 8.23–27; Mr. 4.35–41)
\p
\v 22 Ngòc thìb conꞌ leꞌn huiza. Thìb huiz Jesús ngòo leꞌn thìb yòoyaa con myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús. Ndxab Jesús loo myenꞌ:
\p ―Nda naꞌ tedib lad ro lagun baꞌ.
\p Mtetee myenꞌ yòoyaa loo nít. Nda no myenꞌ Jesús.
\v 23 Per láth nda tetee myenꞌ yòoyaa loo lagun, Jesús mxen mcalꞌ. Ale mdàt Jesús. Leque hora ngroꞌ thìb mbiidóꞌ loo lagun. Mtlo mbii, mxít too mbii nít loo lagun. No ngòo mbii nít leꞌn yòoyaa. Ale mzyè nít leꞌn yòoyaa. Casqueꞌ ryes ngòc ngue dep yòoyaa leꞌn nít.
\v 24 Sya, ¡yende myenꞌ izlyoꞌ!, ngua loꞌ myenꞌ mcalꞌ loo Jesús. Ndxab myenꞌ loo Jesús:
\p ―Tad, bloꞌ Uꞌ mcalꞌ loo Uꞌ. Yòoyaa naꞌ ngue dep leꞌn nít, yey.
\p Sya, ngo che Jesús. Gunii Jesús loo mbii no gunii Jesús loo nít coꞌ ndxetoo loo lagun. Texal gunii Jesús diꞌsa, xèe ngure mbii no xèe ngure nít.
\v 25 Sya, ndxab Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―¿Máa yalxlaꞌs coꞌ ndxàp guꞌ loo Diox no loon, àꞌ, ey? Per myenꞌ, ale ndxeꞌlequeꞌ, mzyeb tínꞌ. No ale ante mbuiꞌ myenꞌ no ante gunaa myenꞌ loo Jesús. No mnibdiꞌs myenꞌ loo thìb xtàa myenꞌ no loo tedib xtàa myenꞌ. Mbez myenꞌ:
\p ―¿Chó mbiꞌ nac mbiꞌ baꞌ, yey? Ale ante mnibeꞌ mbiꞌ loo mbii no loo nít, xèe ngure mbii no xèe ngure nít coꞌ ndxetoo baꞌ.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn thìb mbiꞌ cheꞌn làaz mèn gadar, mbiꞌ coꞌ ngo xpii yeꞌrsinꞌ loo.
\r (Mt. 8.28–34; Mr. 5.1–20)
\p
\v 26 Ngoloa, mzin Jesús con myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús leꞌn yèezyaꞌ coꞌ nac cheꞌn làaz mèn gadar. Yèezyaꞌa nziriꞌ tedib lad ro laguna. Nziriꞌ yèezyaꞌa loo xnaalequeꞌ loo xyòn cheꞌn làaz mèn galile, ne.
\v 27 Texal mbilàa Jesús con myenꞌ loo yòoyaa, mbii gax thìb mbiꞌ yèez Gadar loo Jesús. Ndxàcleꞌ tiemp ngue no mbiꞌ thìb mbii coꞌ nzib ndlau mbiꞌ. Mbiia ngòc thìb baan xpii meexùꞌ coꞌ ngòo loo mbiꞌ. Coꞌseꞌ nquée mbii mbiꞌa, che mbiꞌ nque tee mbiꞌ. Neꞌ neꞌ indoo lezoꞌ mbiꞌ yo ban mbiꞌ liz mbiꞌ. Ndxeꞌlequeꞌ, coꞌseꞌ nquée mbii mbiꞌ, ndxòo mbiꞌ leꞌn panteón. No ale ndxàt mbiꞌ leꞌn armit coꞌteꞌ nac panteón. Tac huax vez nquée mbii cheꞌn xpii meexùꞌa loo mbiꞌ. Cona, ntedóꞌ mèn yaꞌ mbiꞌ no nii mbiꞌ con caden par neꞌryoꞌde mbiꞌ, ya mbiꞌ pál. Per coꞌseꞌ nquée mbii cheꞌn xpii meexùꞌa mbiꞌ, ale nchoꞌ mbiꞌ caden con fuerz coꞌ ndxàp mbiꞌ coꞌ ndli xpii meexùꞌ loo mbiꞌ. No ndli xpii meexùꞌ nqueꞌ mbiꞌ carre par nda mbiꞌ coꞌteꞌ nagán.
\v 28 Coꞌseꞌ gunèe mbiꞌ Jesús, xpii meexùꞌa mbli mdub xib mbiꞌ loo Jesús. No mbli xpii meexùꞌ ngrozèe yii no ngrozèe den mbiꞌ. Ndxab mbiꞌ loo Jesús:
\p ―¿Chonon ngue go Uꞌ xí Uꞌ loo cuent cón chenen, Jesús, xganꞌ Diox, coꞌ ñibeꞌ loo ryethe conꞌ, àꞌ? Ñaꞌben loo Uꞌ, neꞌtetìide Uꞌ arid daa, Tad.
\p
\v 29 Xpii meexùꞌ mbli tataa ndxab mbiꞌ loo Jesús tac Jesús ngue ñibeꞌ loo xpii meexùꞌ par ryo xpi meexùꞌ loo mbiꞌ.
\v 30 Jesús mnibdiꞌs loo mbiꞌ. Ndxab Jesús:
\p ―¿Chó lèel, àꞌ?
\p Per xpii meexùꞌ coꞌ nzo loo mbiꞌ mbli par ndxab mbiꞌ:
\p ―Daa lèe Legión.
\p Tataa mod ndxab mbiꞌ loo Jesús tac thìb baan ngòc xpii meexùꞌ coꞌ ngòo loo mbiꞌa.
\v 31 Sya, thidte ngòc rye xpii meexùꞌa. Mnaꞌb xpii meexùꞌa loo Jesús par neꞌcobiide Jesús xpii meexùꞌ leꞌn yeꞌrbiil.
\v 32 Gaxte tya nzi tee yuhua thìb partid nguch cho thìb yii. Rye xpii meexùꞌa mnaꞌb loo Jesús laꞌ Jesús yòo xpii meexùꞌa loo nguch. Jesús mdaꞌ lugar loo xpii meexùꞌ par ngòo xpii meexùꞌa loo nguch.
\v 33 Leꞌ sya, ngroꞌ rye xpii meexùꞌa loo mbiꞌa. No ngòo rye xpii meexùꞌa loo partid nguch coꞌ nzi tee yuhua cho yiia. Ale angnziriꞌ nguch, mqueꞌ nguch carre. Ale mbyùub nguch, ngulàa nguch leꞌn lagun. Ryete nguch nguáp nít. Nguth rye nguch.
\p
\v 34 Coꞌseꞌ gunèe mèn coꞌ ngue queno ngucha leꞌ nguch mbyùub leꞌn lagun, mquée nít yéc nguch, nguáp nguch nít loo lagun, ante mzyeb mèna. Mqueꞌ mèna carre. Ngua taꞌ mèna cuent loo mèn yèez. No ngua taꞌ mèna cuenta loo mèn coꞌ nzi tee par huan.
\v 35 Ngroꞌ mèn yèeza par ya tee huiꞌ mèn conꞌ coꞌ ngòc loo nguch. Coꞌseꞌ mzin mèn coꞌteꞌ nzo Jesús, mzyal mèn mbiꞌ coꞌ ngòo xpii meexùꞌ looa. Ngroꞌleꞌ xpii meexùꞌ loo mbiꞌ. Mdub mbiꞌ loo Jesús. Noc xableꞌ mbiꞌ. No ndxeꞌslequeꞌ mbiꞌ mdub mbiꞌ. Ale ryete mèna mzyeb gunèe mèna mbiꞌ.
\v 36 Mèn coꞌ gunèe xá mod ngro xpii meexùꞌ loo mbiꞌ, mèna mdaꞌ cuent loo rye mèn coꞌ mbiꞌtha xá mod mbloꞌ Jesús rye xpii meexùꞌ loo mbiꞌ.
\v 37 Sya, rye mèn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn gadar mtlo mnaꞌb loo Jesús más huen ryoꞌ Jesús tya tac anzeꞌf mzyeb mèna gunèe mèna conꞌ mbli Jesús loo mbiꞌ coꞌ mque no xpii meexùꞌa. Sya, ngòo Jesús loo yòoyaa. Mbii Jesús tya.
\v 38 Leꞌ mbiꞌ coꞌ ngro xpii meexùꞌ looa na, nalyat mdeꞌb ro mbiꞌ. Mnaꞌb mbiꞌ loo Jesús taꞌ Jesús lugar loo mbiꞌ par ya no mbiꞌ Jesús. Per Jesús neꞌndalta. Mnibeꞌ Jesús loo mbiꞌ más huen yanꞌ mbiꞌ. No ndxab Jesús loo mbiꞌ:
\p
\v 39 ―Aaꞌa. Bere byàa par lizl. No ftaꞌ cuent loo mèn ryethe conꞌ mbli no Diox lùu.
\p Pues mxen mbiꞌ ned. Ndyàa mbiꞌ. No mdaꞌ mbiꞌ cuent loo chol mèn dib leꞌn yèezpeꞌ mbiꞌ cón cheꞌn conꞌ coꞌ mbli Jesús loo mbiꞌ.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn thìb rsap Jair no cón cheꞌn thìb xaꞌgot coꞌ mbii gax loo Tad Jesús par ante mbuàal xaꞌgota ro xab Tad Jesús.
\r (Mt. 9.18–26; Mr. 5.21–43)
\p
\v 40 Coꞌseꞌ mbere Jesús, mzin Jesús tedib lad ro leque laguna, ryete mèn mdyac lezoꞌ mzin Jesús tedib vez tac ryete mèna nzi bed yeꞌth Jesús.
\v 41 Látha, mzin thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Jair coꞌ ngòc jef cheꞌn thìb sinagog loo Jesús. Texal mzin mbiꞌ loo Jesús, mdub xib mbiꞌ loo Jesús. Nalyat mdeꞌb ro mbiꞌ, mnaꞌb mbiꞌ loo Jesús par ya Jesús liz mbiꞌ.
\v 42 Tac mbiꞌ ngue no thidte mzaꞌ coꞌ nac rsap mbiꞌ. No pente nzo mzaꞌ siꞌ pchop línꞌ no maste. No nqueltàa nax tin liz mzaꞌ. No texal mxen Jesús ned, nda no Jesús mbiꞌ par ned liz mbiꞌ, ndoo nque huax mènléyꞌ xís Jesús axta ndíꞌ mèna Jesús tant huax mèna.
\p
\v 43 Làth rye mèna ngo thìb xaꞌgot. Xaꞌgota ndxàcleꞌ siꞌ fchop línꞌ ndyac len thìb yíiz coꞌ ngòc yíiz ndlyath ren. Ya mbryeleꞌ rye conꞌ mque no prob xaꞌgota. Mthoꞌ xaꞌgota ryethe conꞌ coꞌ mque no prob xaꞌgota par ngroꞌ tmi mdix xaꞌgota loo doctor por remed coꞌ mbli doctor xaꞌ. Per neꞌ doctor no neꞌ mèn coꞌ ndli remed crioll neꞌnglide gan nteyac mèna xaꞌgota.
\v 44 Láth nda Jesús liz Jair con rye mèna, xex xex mbii gax xaꞌgota loo Jesús par ned xís Jesús. Tac mbli xaꞌgota xtùuz chele xaꞌ ante gàal ro xab Jesús yac xaꞌ. No tataaqueꞌ mbli xaꞌ. Ante mbuàal xaꞌ ro xab Jesús. Chàa, mbyauꞌ loo yíiz ndlyath rena.
\p
\v 45 Sya, mnibdiꞌs Jesús loo mèn coꞌ nda no Jesús loo ned. Ndxab Jesús:
\p ―¿Chó guꞌ mbuàal daa, àꞌ, ey?
\p Ryete mèna mcàb. Ndxab mèna:
\p ―Nec thìb nuꞌ neꞌngàalte Uꞌ.
\p Pedr mcàb. Ndxab Pedr con myenꞌ xtàa Pedr loo Jesús:
\p ―Maistr, ¿chéꞌ iñeede Uꞌ mèn nzi chep Uꞌ rye lad no ndíꞌ mèn Uꞌ rye lad? No mbez Uꞌ: ¿Chó guꞌ mbuàal daa, àꞌ, ey?
\p
\v 46 Jesús ndxab loo Pedr:
\p ―Nzoqueꞌ thìb mèn coꞌ mbuàal daa, Pedr. Mèna mbuàal daa dib nzo yéc mèna no dib nzo lezoꞌ mèna par mteyaquen mèna. Tac mdenꞌen leꞌn lezon leꞌ Diox mteyac thìb mèn por cón cheꞌn conꞌ roo no conꞌ xèn coꞌ nzo laꞌs niin no coꞌ nzo laꞌs yan.
\p
\v 47 Coꞌseꞌ ñee xaꞌgota yende mod gaꞌs xaꞌgota loo Jesús leꞌ xaꞌgota nac xaꞌ coꞌ mbuàal ro xab Jesús par yac xaꞌ, ante mxiꞌth xaꞌ. Mbii gax xaꞌ loo Jesús. Mdub xib xaꞌ loo Jesús. Mblo ro xaꞌgota loo Jesús loo ryete mèna conꞌ mbli xaꞌgota no xá mod, chàa, mbyac xaꞌgota loo yíiz ndlyath ren.
\v 48 Jesús ndxab loo xaꞌgota:
\p ―Rsap, yíiz coꞌ mque nol mteyaclen tac lùu ngolaꞌsqueꞌ loon no loo cón chenen. Nabeꞌste byàa, ndee. Diox mtuꞌleꞌ no mtàlleꞌ Diox ryethe conꞌ yeꞌrsinꞌ leꞌn lezoꞌl, ndee.
\p
\v 49 Beꞌ ngue toodiꞌs no Jesús xaꞌgota, mzin thìb xaꞌ guliz Jair coꞌ ngòc jef cheꞌn thìb sinagog. Ndxab xaꞌa loo Jair:
\p ―Láꞌa. Ya neꞌtolode li xol Maistr. Rsapl ngololeꞌ mtin liz.
\p
\v 50 Coꞌseꞌ mbìn Jesús diꞌs coꞌ ndxab mbiꞌ guliz Jair loo Jair, Jesús ndxab loo Jair:
\p ―Láꞌa, Jair. Neꞌzyebtel. Ante golaꞌs loon. Rsapl ryo xban no yac rsapl.
\p
\v 51 Coꞌseꞌ mzin Jesús liz Jair, Jesús neꞌnglaꞌde ngòo nec thìb mèn con Jesús leꞌn nyòo. Ante Pedr, no Cob, no Juàn, no xud mzaꞌ, no xnaꞌ mzaꞌ ngòo leꞌn nyòo con Jesús coꞌteꞌ nzoꞌf mzaꞌ loo mes.
\v 52 Ryete mèn guliz coꞌ nzo leꞌn nyòo coꞌteꞌ nzoꞌf mzaꞌ loo mes, nzi yónꞌ no nzi bez yèe yath por mzaꞌ coꞌ nguth coꞌ nzoꞌf loo mes. Per Jesús ndxab loo mèna:
\p ―Neꞌgónꞌte guꞌ, ey. Part cón chenen, mzaꞌ baꞌ neꞌngathte thidtene. Loon nac mzaꞌ baꞌ xal thìb mzaꞌ coꞌ nax yàt.
\p
\v 53 Per coꞌseꞌ mbìn mèna tataa ndxab Jesús, ale mxìis no mèna Jesús tac mèna nonqueꞌ no naneequeꞌ mèna leꞌ mzaꞌ nguthqueꞌ.
\v 54 Sya, mxen Jesús yaꞌ mzaꞌ. Cabii ndxab Jesús loo mzaꞌ:
\p ―Mzaꞌ, goo che, ey.
\p
\v 55 Sya, ngro xban mzaꞌ. Leque hora, ngo che mzaꞌ. Jesús mnibeꞌ loo xnaꞌ mzaꞌ no loo xud mzaꞌ. Ndxab Jesús:
\p ―Ftaꞌ guꞌ conꞌ hua mzaꞌ, ey.
\p
\v 56 Xud mzaꞌ no xnaꞌ mzaꞌ ante mbuiꞌ no ante gunaa loo conꞌ coꞌ mbli Jesús loo mzaꞌ.
\p Ngoloa, mnibeꞌ Jesús loo xud mzaꞌ no loo xnaꞌ mzaꞌ. Ndxab Jesús:
\p ―Yende chó gabte guꞌ loo mèn cón cheꞌn conꞌ mblin loo mzaꞌ baꞌ.
\c 9
\s Tad Jesús mtelꞌ rye siꞌ fchop myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Tad Jesús par nda teꞌth myenꞌ cón cheꞌn diꞌs ndac no cón cheꞌn Tad Jesús loo mèn.
\r (Mt. 10.5–15; Mr. 6.7–13)
\p
\v 1 Ngoloa, mbli Jesús par thidte mqueltàa ryete siꞌ fchop myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús loo Jesús. Mnibeꞌ Jesús loo myenꞌ. No mbli Jesús leꞌ myenꞌ ngòp conꞌ roo conꞌ xèn laꞌs nii myenꞌ no laꞌs yaꞌ myenꞌ par tataa mod ya loꞌ myenꞌ rye xpii cheꞌn meexùꞌ coꞌ nzo loo mèn no par teyac myenꞌ chol mèn yíiz coꞌ ndyac len chol yíiz.
\v 2 Mtelꞌ Jesús myenꞌ par ya que tee myenꞌ huax yèezyaꞌ par teꞌth myenꞌ no par co myenꞌ yalbàn cón cheꞌn diꞌs ndac cheꞌn Diox xá mod ndlyaꞌs Diox ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn. No mtelꞌ Jesús myenꞌ par teyac myenꞌ mèn yíiz.
\v 3 Ndxab Jesús loo myenꞌ:
\p ―Yende conꞌ hueꞌ guꞌ coꞌseꞌ tyoo guꞌ ned. Neꞌhueꞌde guꞌ yaagà guꞌ. Neꞌhueꞌde guꞌ morral guꞌ. Neꞌhueꞌde guꞌ luaꞌ guꞌ. Neꞌhueꞌde guꞌ tmi. Neꞌhueꞌde guꞌ tedib ned xab guꞌ coꞌ goc guꞌ. Ante coꞌ nocte guꞌ baꞌ beꞌ guꞌ.
\p
\v 4 Ndxab Jesús loo myenꞌ, ne: Chol liz mèn coꞌteꞌ yòo guꞌ par cued guꞌ tya, cued guꞌ liz mèna axta zin huiz bii guꞌ leꞌn yèeza.
\v 5 No chol yèez coꞌteꞌ neꞌtyalte mèn yòo guꞌ no cued guꞌ yèeza plá huiz, ryoꞌ guꞌ yèeza no zib guꞌ yòoyaꞌs coꞌ ndoo nii guꞌ. Leꞌ sya, coꞌseꞌ ngue zib guꞌ yòoyaꞌs coꞌ ndoo nii guꞌa o coꞌ ndoo nii pantalón guꞌ, conꞌa nee diꞌs, yanꞌ conꞌ coꞌ mbli mèn loo guꞌa cón cheꞌn Diox coꞌseꞌ tyub rez cón cheꞌn mèn dib athu loo izlyoꞌ coꞌseꞌ gàc huiz tub rez Diox cón cheꞌn mèn.
\p
\v 6 Ngroꞌ myenꞌ. Mxen myenꞌ ned, nda myenꞌ. Ngua que tee myenꞌ huax yèezyaꞌ. Mque tee go myenꞌ yalbàn cón cheꞌn diꞌs ndac cheꞌn Diox. No mque tee teyac myenꞌ mèn yíiz rye ned mque tee myenꞌ.
\s Trèꞌ ndluꞌ no ndaꞌ cuent xá mod nguth Juàn Bautist.
\r (Mt. 14.1–12; Mr. 6.14–29)
\p
\v 7 Per mbiꞌ coꞌ lèe Herod coꞌ ngòc gobernador tiempa mbìn cón cheꞌn rye conꞌ coꞌ nde teeleꞌ mbli Jesús. Per ¡prob Herod izlyoꞌ! Axta neꞌ neꞌ ñee Herod chó ro gòn Herod cón cheꞌn Jesús. Tac ndxep mèn mbez peser Jesús nac Juàn Bautist coꞌ ngro xban làth mèn nguth coꞌ ngue tee li conꞌa.
\v 8 Leꞌ taamas mèn na, mbez: Peser Lii coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox nac xaꞌ coꞌ ngro xoꞌf loo mèn. Taamas mèn mbez: Peser nzo chó mèngool coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox póla nac mèn coꞌ ngro xban.
\v 9 Per Herod mbez loo mèn:
\p ―¡Máa yob yéc guꞌ, na! Con que yub daa mnibeꞌ loo solndad par ngua teche solndad yéc Juàn con thìb spad leꞌn leziꞌf. Per mbiꞌa, ¿chó mbiꞌ nac mbiꞌ coꞌ ndaꞌ mèn cuent loon leꞌ mbiꞌa anzeꞌf thìb conꞌ ngue tee li, sya?
\p Mcàb mèna:
\p ―Ne no. Neꞌneede nuꞌ chó mbiꞌ nac mbiꞌa, cara.
\p No anzeꞌf mguen lezoꞌ Herod, mblyaꞌs Herod ñèe Herod Jesús.
\s Tad Jesús mteyarꞌ gaꞌy pan no chop mbèel par nduhua gaꞌy mil mènbiꞌ axta plóthe. Indxòode cuent cón cheꞌn mèngot no cón cheꞌn myenꞌ bix coꞌ nduhua hora.
\r (Mt. 14.13–21; Mr. 6.30–44; Jn. 6.1–14)
\p
\v 10 Ndxàc plá huiz ngòc conꞌa, mbere myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús coꞌ ngua teꞌth diꞌs cón cheꞌn Jesús. Ndyeꞌth myenꞌ ned ngua myenꞌ. Mdaꞌ myenꞌ cuent loo Jesús conꞌ mbli myenꞌ ned ngua myenꞌ. Ngolo mdaꞌ myenꞌ cuenta loo Jesús, mbeꞌ Jesús myenꞌ. Nda no myenꞌ Jesús thìb lad gaxte ro yèez coꞌ lèe Betsaid.
\v 11 Coꞌseꞌ mbìn mèn leꞌ Jesús nda par neda, mdoo nque mèn xís Jesús. Mdyac lezoꞌ Jesús ngure no mèna Jesús. Mdoodiꞌs Jesús loo mèna cón cheꞌn xá mod ndlyaꞌs Diox ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn. No mteyacqueꞌ Jesús mèn yíiz.
\p
\v 12 Coꞌseꞌ nde zèleꞌ izlyoꞌ huiza, ryete siꞌ fchop myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús coꞌ mtelꞌ Jesús coꞌ ndxeꞌ diꞌs cheꞌn Jesús, mbii gax myenꞌ loo Jesús. Ndxab myenꞌ loo Jesús:
\p ―Tad, coꞌseꞌ yilo tyoodiꞌs Uꞌ loo mèn baꞌ, gunii Uꞌ Diox loo mèn par bii mèn, no par ya li mèn descans, no par ya cuaꞌn mèn conꞌ hua mèn leꞌn làth yèez baꞌ, no ya cuaꞌn mèn conꞌ hua mèn liz mèn coꞌteꞌ nac ranch gaxte. Tac coꞌteꞌ nziriꞌ naꞌ ndxèꞌ yende cón nac par hua mèn trèꞌ.
\p
\v 13 Jesús ndxab loo myenꞌ:
\p ―Ftaꞌ guꞌ conꞌ par hua mèn baꞌ.
\p Myenꞌ mcàb. Ndxab myenꞌ loo Jesús:
\p ―Ingue node nuꞌ huax pan. Pente ngue no nuꞌ gaꞌy pan no chop mbèel. ¡Pà gàal coꞌ ngue note nuꞌ ndxèꞌ par hua mèn baꞌ! Thuaqueꞌ mèn cheleꞌ nuꞌ ya tiꞌ pan par hua rye mèn.
\p
\v 14 Per neꞌqueꞌ gaꞌy mil ante mènbiꞌ coꞌ ngure tya. Xàꞌ mengot no xàꞌ myenꞌ bix. Indxòode cuent mèngot no myenꞌ bix coꞌ nduhua. Jesús ndxab loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―Bnibeꞌ guꞌ loo mèn par tyub mèn. No tyub thìb thìb tant mèn coꞌ neꞌ choꞌ psiꞌ choꞌ psiꞌ mèn.
\p
\v 15 Tataa mnibeꞌ myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús loo mèn par tyub ryete mèna.
\v 16 Sya, mxen Jesús gaꞌy pana no chop mbèela. Mbuiꞌ Jesús loo béꞌ. Ndxab Jesús loo Diox:
\p ―¡Ay, Dioꞌs! Diox quix Uꞌ, Diox, por pan ndxèꞌ no mbèel ndxèꞌ.
\p Sya, mchìꞌx Jesús pana no mbèela. Mdaꞌ Jesús pana no mbèela loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús par liꞌth myenꞌ pana no mbèela loo mèn coꞌ nziriꞌa.
\v 17 Nix nduhua ryete mèna axta plóthe. Mzyè lezoꞌ mèna. Ngolo nduhua rye mèna axta plóthe, msè myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús siꞌ fchop cardor pan no mbèel coꞌ mbyanꞌ xoꞌf loo pan no mbèel coꞌ mbyarꞌ.
\s Mon Pedr mblo ro loo Tad Jesús leꞌ Tad Jesús nac leque yub Crist.
\r (Mt. 16.13–19; Mr. 8.27–29)
\p
\v 18 Thìb vez coꞌseꞌ ngue bez Jesús Diox thìb lad, no thidte ngure no myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús con Jesús tya, ngolo ngurez Jesús Diox, mnibdiꞌs Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús. Ndxab Jesús:
\p ―¿Chéꞌ nzo cón ndxòn guꞌ chó mbez mèn nac daa, àꞌ?
\p
\v 19 Myenꞌ mcàb. Ndxab myenꞌ loo Jesús:
\p ―Nuꞌ ndxòn leꞌ ndxep mèn mbez leꞌ Uꞌ nac Juàn Bautist. Leꞌ taandxep mèn na, mbez leꞌ Uꞌ nac Lii. No nzoreꞌ taandxep mèn coꞌ mbez leꞌ Uꞌ nac xaꞌgool coꞌ ngo póla, xaꞌgool coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox. Mbez mèn: Peser Uꞌ nac thìb xaꞌgoola coꞌ ngro xban.
\p
\v 20 Sya, mnibdiꞌs Jesús loo myenꞌ. Ndxab Jesús:
\p ―¿Guꞌ, àꞌ? ¿Chó mbez guꞌ nac daa?
\p Pedr ndxab loo Jesús:
\p ―Uꞌ nac Crist coꞌ Diox mtelꞌ loo izlyoꞌ ndxèꞌ, coꞌ nee diꞌs, leꞌ Diox mxoꞌf zinꞌ loo Uꞌ par tíꞌ no làa Uꞌ mèn loo conꞌ ryes.
\p Ndxab Jesús loo Pedr:
\p ―Lìcqueꞌ nac coꞌ ngolo gunèel baꞌ, Pedr. Yende cón niin lool.
\s Tad Jesús ngue taꞌ cuent loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Tad Jesús leꞌ Tad Jesús gathqueꞌ.
\r (Mt. 16.20–28; Mr. 8.30—9.1)
\p
\v 21 Sya, Jesús mnibeꞌ yèepeꞌ loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús yende chó loo gab myenꞌ conꞌa.
\v 22 Ndxab Jesús loo myenꞌ, ne:
\p ―Daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn, anzeꞌf tyactìi daa. Ryete mèngool, no mèn coꞌ nac jef coꞌ más ñibeꞌ loo rye nguleyꞌ, no mèn coꞌ nac maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn nación Israel, mèna tèꞌb daa thìb lad no cà diꞌs mèna cón chenen. Yiloa, ñibeꞌ mèna leꞌ taamas mèn guth daa. Per coꞌseꞌ yilo son huiz mbeth mèna daa, daa ryo xban.
\p
\v 23 Ngoloa, ndxab Jesús loo rye mèn tedib vez:
\p ―Cheleꞌ chó guꞌ ndlyaꞌs que tee noqueꞌ guꞌ daa ned ngue teeꞌen, bláꞌyaꞌ guꞌ rye conꞌ ndxàp guꞌ no byathlaꞌs guꞌ conꞌ coꞌ ndxàp guꞌ. No atate huiz fteche ftexyath guꞌ xtùuz guꞌ no lezoꞌ guꞌ par ñee guꞌ ñeeneꞌ chéꞌ xec guꞌ tyoo nque guꞌ xísen coꞌseꞌ li mèn ngòc nguàal conꞌ loo guꞌ por cón chenen.
\v 24 Tac mèn coꞌ ante ndoo lezoꞌ ndxath ndxeyꞌ no ndxath ndlyux mèn par que no mèn cheꞌnpeꞌ mèn loo izlyoꞌ ndxèꞌ, loo mèna neꞌtaꞌde Diox lugar ban mèna thidtene loo Diox. Per mèn coꞌ láꞌyaꞌ ryethe conꞌ coꞌ nac yalndac cheꞌnpeꞌ mèn coꞌ gác mèn li mèn gan loo izlyoꞌ ndxèꞌ por cón chenen, loo mèna taꞌ Diox lugar yòo ban no mèna Diox thidtene yiloa.
\v 25 Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: ¿Cón li thìb mbiꞌ gan no chó yalndac gàc loo thìb mbiꞌ cheleꞌ mbiꞌ li gan gàc cheꞌnpeꞌ mbiꞌ dib athu izlyoꞌ, cheleꞌ mbiꞌ tataa mod li par càba loo mbiꞌ ryo xàꞌ mbiꞌ loo Diox thidtene yiloa? Yende cón li mbiꞌ gan cheleꞌ mbiꞌ li tataa, ¿léꞌ?
\v 26 Tolo ndxab Jesús loo rye mèn: Cheleꞌ chó guꞌ thyon loo cón chenen no thyon guꞌ por cón cheꞌn diꞌs ndac coꞌ ngon yalbàn, daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn, daa, ne, thyon por cón cheꞌn guꞌ coꞌseꞌ gal ñibeꞌen loo izlyoꞌ xal thìb rey yiloa. Huiza gàc conꞌ roo conꞌ xèn cheꞌn xuden Diox loon. No gàc conꞌ roo conꞌ xèn loon por cón cheꞌn angl natúꞌ.
\v 27 Lìcpeꞌ baꞌi, daa nii loo guꞌ: Nzo ndxep guꞌ coꞌ nzo làth naꞌ ndxèꞌ. Guꞌ neꞌgathte ndooreꞌ huiꞌ guꞌ coꞌseꞌ tlo Diox, ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn loo izlyoꞌ ndxèꞌ.
\s Tad Jesús mzyeꞌ loo loo Pedr, no loo Cob, no loo Juàn.
\r (Mt. 17.1–8; Mr. 9.2–8)
\p
\v 28 Coꞌseꞌ ngolo nguriꞌth xon huiz mdoodiꞌs Jesús diꞌsa, ngòc thìb conꞌ. Jesús mxen ned. Nda Jesús loo thìb yii par cuez Jesús Diox tya. Mbeꞌ Jesús Pedr, no Cob, no Juàn.
\v 29 Láth ngue bez Jesús Diox, mzyeꞌ loo loo Jesús. No angndoo Jesús mquée xnìi loo Jesús. Leꞌ xab Jesús na, ante nagus bèellequeꞌ gunaa.
\v 30 Làth xtauꞌa, mbyúꞌ loo chop xaꞌbiꞌ coꞌ ndoo toodiꞌs no Jesús loo Jesús. Ryop xaꞌbiꞌa ngòc Moisés no Lii.
\v 31 Coꞌseꞌ mxyoꞌf loo ryop xaꞌa loo Jesús, angnziriꞌ xaꞌ mquée xnìi tínꞌ loo ryop xaꞌbiꞌa. No ndxaaꞌd bèel lad xaꞌ. No mdoodiꞌs no ryop xaꞌbiꞌa Jesús cón cheꞌn xá mod gath Jesús leꞌn ciuda Jerusalén.
\v 32 Nde nxonꞌ, Pedr con taachop myenꞌ coꞌ ngòc xtàa Pedra, ale nde mcalꞌ loo myenꞌ nziriꞌ myenꞌ. Mxen mcalꞌ myenꞌ. Pente mxec myenꞌ mdub naa myenꞌ. Láth ngue toodiꞌs Jesús con Moisés ryop Lii, gunèe myenꞌ mquée xnìi loo Jesús no loo Moisés ryop Lii.
\v 33 Coꞌseꞌ mbii Moisés ryop Lii, láth nda quée ryop Moisés Lii loo béꞌ loo Jesús, Pedr ndxab loo Jesús:
\p ―Maistr, anzeꞌf huen naca nzo naꞌ trèꞌ. ¿Xá nee Uꞌ? Nuꞌ ndlyaꞌs toxcuaꞌ nuꞌ son ramad par taꞌi xcàl. Thìba par càl Uꞌ. Tediba par càl Moisés. No tediba par càl Lii.
\p ¡Prob Pedr izlyoꞌ! Leque Pedr neꞌñeede no neꞌtaꞌde Pedr cuent cón ngue toodiꞌs Pedr.
\v 34 Láth beꞌ ngue toodiꞌs no Pedr Jesús, chàa, ngulàa thìb beu loo yiia. Mtauꞌ beu loo myenꞌ. Látha, anzeꞌf mzyeb Pedr con taachop myenꞌ xtàa Pedr coꞌseꞌ gunèe myenꞌ nzo myenꞌ leꞌn beu.
\v 35 Leque hora, mbyèn thìb diꞌs leꞌn beu coꞌ mbez:
\p ―Mbiꞌ ndxèꞌ nac xganꞌpeꞌ daa coꞌ anzeꞌf ngudloon no lezon. Bìn guꞌ ro mbiꞌ.
\p
\v 36 Coꞌseꞌ ngolo mbyèn diꞌsa leꞌn beu, chàa, nguát beu. Gunèe myenꞌ thidte Jesús ndoo. Per yende chó ngabte myenꞌ loo Jesús. No neꞌ neꞌ yen cón ngab myenꞌ cón cheꞌn conꞌ gunèe myenꞌa loo mèn.
\s Tad Jesús mbloꞌ thìb xpii yeꞌrsinꞌ loo thìb mbyòo.
\r (Mt. 17.14–21; Mr. 9.14–29)
\p
\v 37 Tedib huiz coꞌ nde nque coꞌseꞌ ngulàa tùub Jesús con yon myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús loo yiia, huax mèn ngroꞌ leꞌn rye yèez coꞌ nziriꞌ gax par ngua sálꞌ mèna Jesús.
\v 38 Làth mèna nzo thìb mbiꞌ. Cabii ndxab mbiꞌ loo Jesús:
\p ―Maistr, bli Uꞌ favor huiꞌ Uꞌ cón ndyac mbyòo daa ndxèꞌ. Mbyòo thidte nac mbiꞌ loon coꞌ ngue non.
\v 39 Anzeꞌf nquée mbii cheꞌn xpii yeꞌrsinꞌ mbyòo. Coꞌseꞌ nquée mbii mbyòo, angndoo mbyòo, mbez yèe mbyòo. No ncuau mbyòo. Ndryoꞌ rsiꞌf fsinꞌ ro mbyòo. Anzeꞌf ntetìi mbiia mbyòo coꞌseꞌ nquée mbii cheꞌn xpii yeꞌrsinꞌ mbyòo.
\v 40 Tolo ndxab mbiꞌ loo Jesús:
\p ―Daa mnaꞌb loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Uꞌ par coꞌ myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Uꞌ xpii loo mbyòo daa ndxèꞌ. Per neꞌngácte myenꞌ ngoꞌ myenꞌ xpii loo mbyòo.
\p
\v 41 Jesús mbere ndxab loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―¡Aa, myenꞌ coꞌ thidtenequeꞌ indxelaꞌste! ¿Chonon susqueꞌ naad guꞌ no nguud guꞌ, yey? ¿Axta pól naquinqueꞌ tolo go non guꞌ no axta pól naquinqueꞌ tolo xequen con guꞌ, àꞌ?
\p Leꞌ loo xud mbyòoa na, ndxab Jesús:
\p ―Huàa xi xganꞌl. Yiꞌth xganꞌl ndxèꞌ, tá.
\p
\v 42 Per coꞌseꞌ mbii gax mbyòo loo Jesús, xpii yeꞌrsinꞌa mbli mquée mbii mbyòo. Ngulàa mbyòo loo yòo. No mbli xpii yeꞌrsinꞌa mquée mbii yíiz enferesi mbyòo loo Jesús. Per ante gunii Jesús loo xpii yeꞌrsinꞌa, ngro xpii loo mbyòo. Mteyac Jesús mbyòo.
\p Sya, ndxab Jesús loo xud mbyòo:
\p ―Mbyòo lùu ndxèꞌ. Ngroꞌleꞌ xpii yeꞌrsinꞌ loo mbyòo.
\p
\v 43 Ryete mèn coꞌ nziriꞌ tya, ante mbuiꞌ mèna no ante gunaa mèna cón cheꞌn conꞌ roo no conꞌ xèn coꞌ mbli Diox loo mbyòoa.
\s Tad Jesús mbere ngue taꞌ cuent loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Tad Jesús xá mod gathqueꞌ Tad Jesús.
\r (Mt. 17.22–23; Mr. 9.30–32)
\p Láth ngüiꞌ mèna no ñaa mèna cón cheꞌn conꞌ ngue li Jesús loo mbyòoa, Jesús ndxab loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p
\v 44 ―Bìn guꞌ diꞌs coꞌ nde niin loo guꞌ ndxèꞌ coꞌ huenlequeꞌ. No neꞌyathlaꞌste guꞌ diꞌs ndxèꞌ. Daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn, leꞌ mèn taꞌxùꞌ daa loo mèn coꞌ ndlyaꞌs guthxùꞌ daa.
\p
\v 45 Per myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús neꞌndaꞌde cuent cón nee diꞌs coꞌ ndxab Jesús loo myenꞌa. Ale mbyauꞌ xtùuz myenꞌ par neꞌndaꞌde myenꞌ cuent cón nee diꞌsa. No neꞌngòode valor loo myenꞌ par ngnaꞌb myenꞌ loo Jesús ndaꞌ Jesús cuent loo myenꞌ cón cheꞌn diꞌsa tac mzyeb myenꞌ. Thìba conꞌ ndxèꞌ.
\s Myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Tad Jesús nzi toodiꞌs. Mbez myenꞌ: ¿Chó naꞌ gàc coꞌ más ñibeꞌ loo xtàa naꞌ yiloa, aꞌ?
\r (Mt. 18.1–5; Mr. 9.33–37)
\p
\v 46 Leꞌ tediba na, angnziriꞌ myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús, mbyeꞌth xtùuz yéc myenꞌ. Mdoodiꞌs myenꞌ loo xtàa myenꞌ cón cheꞌn chó myenꞌ gàc coꞌ más ñibeꞌ loo xtàa myenꞌ.
\v 47 Jesús nonqueꞌ no ndaꞌqueꞌ Jesús cuent cón cheꞌn xtùuz myenꞌ coꞌ nzi li myenꞌ xtùuz. Sya, mxen Jesús thìb mbedbiꞌ chuꞌth. Mdub Jesús mbedbiꞌ chuꞌtha loo xab Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús.
\p
\v 48 Jesús ndxab loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―Chol guꞌ coꞌ ndli cas loo chol myenꞌ bix xal mbedbiꞌ chuꞌth ndxèꞌ xal nac diꞌs coꞌ mtéꞌthleꞌ guꞌ loon, leꞌ sya, ndxàca loo guꞌ leꞌ guꞌ ndliqueꞌ cas daa, ne. Cheleꞌ guꞌ ndliqueꞌ cas daa, guꞌ ngue liqueꞌ cas loo xaꞌ coꞌ mtelꞌ daa. Leꞌ guꞌ coꞌ gàc más beꞌthe làth guꞌ na, guꞌa gàc xaꞌ coꞌ más ñibeꞌ làth guꞌ.
\s Tad Jesús ndxab loo Juàn: Mèn coꞌ indxecloode ñèe naꞌ, mèna ndaꞌ lad cheꞌn naꞌ.
\r (Mr. 9.38–40)
\p
\v 49 Leꞌ sya, ndxab Juàn loo Jesús:
\p ―Maistr, nuꞌ gunèe leꞌ thìb mbiꞌ ngoꞌ xpii yeꞌrsinꞌ loo mèn. Ante mbez mbiꞌ lèe Uꞌ, ndryo xpii yeꞌrsinꞌa loo mèn. Per nuꞌ neꞌtolode nglaꞌ ngli mbiꞌi tac ingue que tee node mbiꞌ naꞌ.
\p
\v 50 Jesús ndxab loo Juàn:
\p ―Laꞌ guꞌ tolo li mbiꞌi. Tac mèn coꞌ inacte ngolo ngolaꞌs naꞌ, mèna ndaꞌ lad cheꞌn naꞌ.
\s Tad Jesús mbyoo Cob no Juàn.
\p
\v 51 Coꞌseꞌ ñee Jesús nde zinꞌ gaxleꞌ tiemp bii Jesús loo izlyoꞌ ndxèꞌ no yáp Jesús loo béꞌ tedib vez, mbli Jesús ryes no ngo valor loo Jesús. Mxen Jesús ned. Nda Jesús par ned ciuda Jerusalén.
\v 52 Jesús mtelꞌ ner myenꞌ par ngua myenꞌ thìb yèez chuꞌth cheꞌn làaz mèn samari par ya cuaꞌn myenꞌ lugar coꞌteꞌ cued Jesús con myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús yálꞌa.
\v 53 Per mèn samaritan neꞌndalte ndaꞌ mèn lugar par cued Jesús con myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús leꞌn yèez Samari yálꞌa. Tac ñee mèna leꞌ Jesús sangnde riꞌth leꞌn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn samari par zin Jesús ciuda Jerusalén.
\v 54 Coꞌseꞌ ñèe Cob no Juàn, coꞌ nac xinꞌ mtéꞌth Jesús neꞌtyalte mèna taꞌ mèna lugar par cued no Jesús myenꞌ tya, ndxab myenꞌ loo Jesús:
\p ―Tad, ¿xá nee Uꞌ? ¿Chéꞌ ndlyaꞌs Uꞌ leꞌ nuꞌ ñibeꞌ par lyàa quìi bèel loo béꞌ par lyux mèn ndxèꞌ xal mbli Lii coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox loo mèn póla, càꞌ?
\p
\v 55 Jesús xèe mbuiꞌ loo ryop myenꞌ. No mbyoo Jesús myenꞌ. Ndxab Jesús loo myenꞌ:
\p ―¡Aa que naxèn guꞌse! Guꞌ neꞌtaꞌde cuent no neꞌñeede guꞌ chó loo xpii nzo loo guꞌ.
\v 56 Daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn, daa neꞌngalte par teluxen mèn. Ndxeꞌlequeꞌ, daa ndal par teláꞌen mèn loo conꞌ ryes.
\p Sya, tolo mdoo myenꞌ ned. Nda myenꞌ con Jesús. Nda no myenꞌ Jesús tedib yèez.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn mèn coꞌ mdyal ndoo nque xís Tad Jesús.
\r (Mt. 8.19–22)
\p
\v 57 Láth ndoo Jesús ned nda Jesús con myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús, ngroꞌ thìb mbiꞌ liz mbiꞌ ro ned. Ndxab mbiꞌ loo Jesús:
\p ―Tad, na, ne, ndlyaz ga non Uꞌ pál coꞌteꞌ ya Uꞌ.
\p
\v 58 Jesús mcàb loo mbiꞌ. Ndxab Jesús:
\p ―Huiꞌ nexa. Mbeꞌth ngue no quèe lyoꞌ coꞌteꞌ nac liz mbeꞌth. Leꞌ mbin béꞌ na, ngue no xyòn mbin coꞌteꞌ ndxàt mbin. Leꞌ daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn, ingue noden lizen coꞌteꞌ gàten par ryo xcuen chuꞌth laden.
\p
\v 59 Ndxab Jesús loo tedib mbiꞌ:
\p ―Ftoo nque xísen. Nda naꞌ.
\p Per mbiꞌ ndxab loo Jesús:
\p ―Tad, ftaꞌ thìb tiemp loon ner ga casen xuden coꞌ ngolo nguth. Yiloa, sya, nda naꞌ.
\p
\v 60 Jesús mcàb loo mbiꞌa. Ndxab Jesús:
\p ―Huiꞌ nexa. Mèn coꞌ neꞌtyalte yilaꞌs loo cón chenen, mèna nac xal mèn nguth loon. Laꞌa ya caꞌs mèn guliz lùu thebol xud lùu coꞌ nguth. Per ndxeꞌlequeꞌ, lùu ya teꞌth no col yalbàn cón cheꞌn diꞌs ndac loo mèn xá mod ndlyaꞌs Diox ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn.
\p
\v 61 Ndxab tedib mbiꞌ loo Jesús, ne:
\p ―Tad, daa too nque xís Uꞌ, ne. Per ftaꞌ Uꞌ thìb tiemp loon par ga niin Diox loo mèn gulizen.
\p
\v 62 Per ale ndxab Jesús loo mbiꞌ:
\p ―Huiꞌ nexa. Daa nde nii thìb conꞌ lool: Leꞌ thìb mbiꞌ ndyen yaarad no ngue ganꞌ mbiꞌ yòo con ngon. No láth ngue ganꞌ mbiꞌ yòo con ngon, chàa, mbuiꞌ mbiꞌ par ned xís mbiꞌ par ñee mbiꞌ ñeeneꞌ chéꞌ nalì nac surc coꞌ ngue queꞌ mbiꞌ. Látha, chàa, mcanꞌ yaarad thìb lad leꞌn surc. Ya neꞌngroꞌde nalì surc mbiꞌ. Lomisqueꞌ mod ne, mèn coꞌ tlo li conꞌ coꞌ ñibeꞌen loo mèn no yiloa más li mèna cas loo cón cheꞌn taamas mèn leque li mèna cas loo cón chenen, mèna yende chó juis par ñibeꞌ Diox loo mèna par ya xoꞌf zinꞌ mèna conꞌ coꞌ ñibeꞌ Diox loo mèna.
\c 10
\s Tad Jesús ngue telꞌ ayon psiꞌ mèn par ya teꞌth mèn no ya lo mèn yalbàn cón cheꞌn diꞌs ndac no cón cheꞌn Tad Jesús loo mèn.
\p
\v 1 Ngolo mdoodiꞌs Tad Jesús diꞌsa loo mèna, Tad Jesús mcui ayon psiꞌ mèn. No mtelꞌ Tad Jesús chop chop mèn par ya ner mèna loo Tad Jesús ryete yèez no ryete lugar coꞌteꞌ naquin ya Tad Jesús.
\v 2 Ndxab Tad Jesús loo mèna:
\p ―Lìcpeꞌ baꞌi, anzeꞌf huax mèn nzo coꞌ ndxàal gòn cón cheꞌn diꞌs ndac par lyáꞌ mèna loo ryethe conꞌ ryes xal ndláp mèn cosech par neꞌtyuhuante cosech. Per yende huax mèn coꞌ ya lo yalbàn loo mèna. Cona, ngue niin loo guꞌ: Gurez guꞌ Tad Diox. No guuz guꞌ loo Tad Diox telꞌ Tad Diox mèn par ya teꞌth mèn no ya lo mèn yalbàn cón cheꞌn diꞌs ndac loo mèna xal coꞌseꞌ ntelꞌ thìb patrón moz par ya láp moz cosech patrón.
\v 3 Huàa guꞌ loo mèna. Huiꞌ guꞌ nexa. Na ngue telꞌ guꞌ par ya guꞌ loo mèna coꞌ nac mèn nayiꞌ xal thìb mbacxilꞌ coꞌ yub mbii loo mbée par co guꞌ yalbàn no teꞌth guꞌ cón cheꞌn diꞌs ndac loo mèn nayiꞌa.
\v 4 Lomisqueꞌ niin loo guꞌ, ne: Neꞌhueꞌde guꞌ yex luaꞌ guꞌ. Neꞌ neꞌ hueꞌ guꞌ billeter guꞌ coꞌ ngosuaꞌ guꞌ tmi. Neꞌhueꞌde guꞌ chop son ned yilid. No maste beꞌ guꞌ yilid coꞌ ngue tee ni guꞌ baꞌ. Neꞌlyenꞌte guꞌ ned arid par nii guꞌ Diox loo chol mèn coꞌ ndoo ned.
\v 5 Coꞌseꞌ yòo guꞌ chol liz mèn, ner gunii guꞌ Diox loo mèn. No gab guꞌ loo mèn guliza: Nuꞌ ndlyaꞌs nagàl yo lezoꞌ guꞌ loo Diox.
\v 6 No cheleꞌ liz mèn coꞌteꞌ cued guꞌa nac mèn coꞌ nagàl nzo lezoꞌ loo xtàa mèn no nziriꞌ mèna rye nda mèn no rye ndyeꞌth mèn con xtàa mèn coꞌseꞌ ñii guꞌ Diox coꞌ nac diꞌs ndac loo mèna no huen yanꞌ lezoꞌ mèna con guꞌ, cued guꞌ liz mèna sya. Nacqueleꞌ mèna, inagàlte nzo lezoꞌ mèna con xtàa mèna no inzide rye nda no rye ndyeꞌth mèna làth xtàa mèna coꞌseꞌ ngue nii guꞌ Diox loo mèna, sya, neꞌtyalte mèna nii mèna Diox loo guꞌ. Neꞌcuedte guꞌ liz mèna.
\v 7 Nacqueleꞌ mèna huen nzo lezoꞌ ñèe mèna guꞌ na, cued guꞌ liz mèna no yanꞌ guꞌ liz mèna. Hua guꞌ no gu guꞌ conꞌ coꞌ cuec mèna loo guꞌ tac thìb mèn coꞌ ngue li zinꞌ ndxàp derech hua mèn no gu mèn por zinꞌ coꞌ ngue li mèna. Cona, ngue niin loo guꞌ: Neꞌque teede guꞌ liz por liz mèn yèeza.
\v 8 Coꞌseꞌ zin guꞌ chol yèez no taꞌ mèna lugar yòo guꞌ yèeza, hua guꞌ no gu guꞌ conꞌ cuec mèna loo guꞌ.
\v 9 Fteyac guꞌ mèn yíiz coꞌ nzo yèeza. No ftaꞌ guꞌ cuent loo mèna nde zinꞌ gaxleꞌ coꞌseꞌ Diox ñibeꞌpeꞌ loo mèna.
\v 10 Per cheleꞌ guꞌ yòo leꞌn thìb yèez coꞌteꞌ neꞌtyalte mèn yèeza taꞌ mèna lugar par yòo guꞌ yèeza, groꞌ guꞌ par ned no alanlequeꞌ gab guꞌ loo mèna loo xnaa:
\v 11 Yende cón lii, cara. Axta yòoyaꞌs coꞌ nac cheꞌn liz guꞌ no coꞌ nac cheꞌn làaz guꞌ coꞌ mquée nii nuꞌ, no coꞌ mquée nii cazon nuꞌ, zib nuꞌ loo guꞌ coꞌ càb loo Diox cón cheꞌn guꞌ baꞌ coꞌseꞌ tub rez Diox cón cheꞌn guꞌ. No ndlyaꞌs nuꞌ leꞌ guꞌ non no taꞌ guꞌ cuent coꞌ huenlequeꞌ nde zinꞌ gaxleꞌ huiz coꞌseꞌ gàc huiz coꞌ ndlyaꞌs Diox ñibeꞌpeꞌ Diox loo guꞌ.
\v 12 Cona, ngue niin loo guꞌ: Coꞌseꞌ gàc huiz coꞌseꞌ tub rez Diox cón cheꞌn mèn, huiza gàc más yaltìi loo mèn yèeza leque loo mèn ciuda Sodom.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn mèn yèez coꞌ neꞌndalte ngòn cón cheꞌn Tad Jesús.
\r (Mt. 11.20–24)
\p
\v 13 Ay, prob guꞌ izlyoꞌ, mèn yèez Corazín. No prob guꞌ izlyoꞌ, mèn yèez Betsaid. Tac cheleꞌ loo mèn ciuda Tir no loo mèn ciuda Sidón ngàc yalguzyeꞌ coꞌ ngòc loo guꞌa, neꞌ pól mtlo ngalàa yéc mèna no ngalàa lezoꞌ mèna par ngseꞌ mèna mod coꞌ ngòp mèna por xquin mèna no por xtol mèna. No ngluꞌ mèna leꞌ mèna nxi yéc no nxi lezoꞌ mèna. Sya, ngàca loo mèna xal mèn coꞌ ndxoc dib ndoote larꞌ nagat, coꞌ nee diꞌs, anzeꞌf nxi lezoꞌ mèna.
\v 14 Per nalleꞌ, huiꞌ guꞌ nexa. Más yaltìi gàc loo guꞌ, mèn yèez Corazín no loo guꞌ mèn yèez Betsaid, coꞌseꞌ gàc huiz coꞌseꞌ tub rez Diox cón cheꞌn mèn leque loo mèn ciuda Tir no loo mèn ciuda Sidón.
\v 15 Leꞌ guꞌ na, mèn yèez Capernaum, ¿chéꞌ ngue li guꞌ cuent no chéꞌ ndxelaꞌs guꞌ leꞌ guꞌ yòo loo béꞌ, càꞌ? Yende xàa. Ndxeꞌlequeꞌ, guꞌ lyàa loo quìi no loo bèel coꞌ nac yeꞌrbìil coꞌteꞌ yòo mèn, mèn coꞌ Diox coꞌ xàꞌ loo Diox yiloa.
\p
\v 16 Mèn coꞌ gòn diꞌs coꞌ tyoodiꞌs guꞌ, mèna gòn diꞌs coꞌ tyoodizen loo mèn. Leꞌ mèn coꞌ tèꞌb guꞌ no mèn coꞌ chep diꞌs guꞌ, mèna tèꞌb daa no chep diꞌs mèna daa, ne. Lomisqueꞌ ne, mèn coꞌ tèꞌb daa no mèn coꞌ chep diꞌs daa, mèna tèꞌb xaꞌ coꞌ mtelꞌ daa no chep diꞌs mèna xaꞌ coꞌ mtelꞌ daa.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn xá mod ngua ayon psiꞌ mèn coꞌ nguaa no xá mod ndyeꞌth mèna.
\p
\v 17 Coꞌseꞌ ndyeꞌth ryete ayon psiꞌ mèn coꞌ mtelꞌ Jesús loo Jesús, anzeꞌf ndyac lezoꞌ mèna coꞌseꞌ mbere mèna, ndyeꞌth mèna. Ndxab mèna loo Jesús:
\p ―Tad, axta xpii cheꞌn meexùꞌ mbìn ro nuꞌ coꞌseꞌ mbez nuꞌ lèe Uꞌ.
\p
\v 18 Jesús ndxab loo mèna:
\p ―Aa. Huenqueꞌ gunèe guꞌ ngòc huax conꞌ ned ngua guꞌ. Per daa masreꞌ conꞌ gunèen. Tac daa gunèe coꞌseꞌ ngroꞌ Mebizya loo béꞌ, ngulàa Mebizya loo izlyoꞌ. Ngulàa Mebizya loo izlyoꞌ xal thìb bèel gundi.
\v 19 Daa mnibeꞌ loo guꞌ no mblin leꞌ guꞌ ngòp conꞌ roo no conꞌ xèn laꞌs nii guꞌ no laꞌs yaꞌ guꞌ par loo tub guꞌ loo mbelꞌ, no loo tub guꞌ loo mbacxub, no par li guꞌ gan loo Mebizya coꞌ lyaꞌs tetìi guꞌ. No neꞌgàcte nec thìb yalquìi loo guꞌ láth gàc conꞌa loo guꞌ.
\p
\v 20 Ndxab Jesús loo mèna, ne:
\p ―Neꞌtyacte lezoꞌ guꞌ arid por ndxòn xpii yeꞌrsinꞌ ro guꞌ. Ndxeꞌlequeꞌ, ftac lezoꞌ guꞌ leꞌ lèe guꞌ ndub loo libr coꞌ ngue no Diox loo béꞌ.
\s Tad Jesús anzeꞌf mdyac lezoꞌ loo Diox xal ngua myenꞌ no xal ndyeꞌth myenꞌ.
\r (Mt. 11.25–27; 13.16–17)
\p
\v 21 Leque hora, Xpii Natúꞌ mbli leꞌ Jesús anzeꞌf mdyac lezoꞌ no mxyoꞌf ndeꞌ mxyoꞌf ndlaꞌ lezoꞌ Jesús. Ndxab Jesús loo Diox:
\p ―Ngue bezen diꞌs roo no diꞌs xèn no diꞌs natúꞌ loo Uꞌ, Pay, tac Uꞌ ñibeꞌpeꞌ loo béꞌ no loo izlyoꞌ no nac béꞌ no izlyoꞌ cheꞌnpeꞌ Uꞌ. Más de cona, Uꞌ mcasloo cón cheꞌn diꞌs ndac coꞌ ndluꞌ xá mod ñibeꞌpeꞌ Uꞌ loo mèn, loo mèn coꞌ ndeꞌf diꞌs ndyac ndxác li huax conꞌ no loo mèn coꞌ ndeꞌf diꞌs ndyac ndxác mèna ndxòn mèna huax conꞌ. Ndxeꞌlequeꞌ, ndluꞌ Uꞌ conꞌa loo mèn coꞌ nac xal myenꞌ bix, coꞌ nee diꞌs, mèn coꞌ neꞌgácte no coꞌ nac mèn coꞌ lyaꞌs téꞌth. Tataa mbli Uꞌi, Pay, tac tataa gunee lezoꞌ Uꞌ li Uꞌi loo mèn.
\p
\v 22 Ngoloa, ndxab Jesús loo mèna, ne:
\p ―Huiꞌ guꞌ nexa. Niin conꞌ ndxèꞌ loo guꞌ, ne: Diox xuden thidte vez mdaꞌ ryethe conꞌ loon par ñibeꞌen loo ryethe conꞌ. Yende chó mèn ndaꞌ cuent no non mèn chó nac daa, daa coꞌ nac xganꞌ Diox. Ndxeꞌlequeꞌ, yub Diox coꞌ nac xuden naneei no nona. Lomisqueꞌ ne, yende chó mèn non chó nac xuden. Ante daa coꞌ nac xganꞌ Diox xuden non chó nac xuden. No mèn coꞌ yub daa ndaꞌ lugar non chó nac xuden, mèna non no nanee mèna chó nac xuden, ne.
\p
\v 23 Leꞌ sya, mbuiꞌ Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús. No ndxab Jesús ante loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―Huen nda mèn, mèn coꞌ ngue huiꞌ con ngudloopeꞌ mèn loo conꞌ ndxàc làth guꞌ coꞌ ndlin.
\v 24 Daa ngue nii loo guꞌ: Huax mèn coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox no huax mèn coꞌ ngòc rey póla, mèna mblyaꞌs ngüiꞌ loo conꞌ coꞌ ngue huiꞌ guꞌ nalleꞌ. Per neꞌngüiꞌde mèna loo conꞌ ndxèꞌ. Mblyaꞌs mèna ngòn mèna cón cheꞌn conꞌ coꞌ ndxòn guꞌ nalleꞌ, ne, per neꞌngácte mèn ngòn mèna conꞌ coꞌ ngue yòn guꞌ nalleꞌ.
\s Thìb mbiꞌ cheꞌn yèez Samari mbluꞌ mod coꞌ ndxàal queꞌ lezoꞌ mèn ñèe mèn mèn coꞌ nac hues xtàa mèn.
\p
\v 25 Sya, ngo too thìb mbiꞌ coꞌ nac maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn làth mèna. Mnibdiꞌs mbiꞌ loo Jesús par ñee mbiꞌ ñeeneꞌ cón càb Jesús. Ndxab mbiꞌ loo Jesús:
\p ―Maistr, ¿cón ndxàal lin par gòo ban non Diox loo béꞌ thidtene, àꞌ?
\p
\v 26 Jesús mcàb. Ndxab Jesús loo mbiꞌa:
\p ―¿Cón mbez diꞌs coꞌ ndub loo ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn póla, àꞌ? ¿Cón nee diꞌs diꞌsa coꞌseꞌ ndlabl diꞌsa, àꞌ?
\p
\v 27 Mbiꞌ coꞌ nac maistra mcàb loo Jesús. Ndxab mbiꞌ:
\p ―Diꞌs coꞌ ndub loo ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn mbez: Fqueꞌ lezoꞌ guꞌ Tad Diox guꞌ dib nzo yéc guꞌ no dib nzo lezoꞌ guꞌ. No fqueꞌ lezoꞌ guꞌ gunèe guꞌ hues xtàa guꞌ xalqueꞌ ngue lezoꞌ guꞌ ñèe guꞌ guꞌ.
\p
\v 28 Sya, ndxab Jesús loo mbiꞌ coꞌ nac maistra:
\p ―Anzeꞌf huen mcàbl, ndee. Yende cón niin lool. Cheleꞌ lùu, lìcqueꞌ, ndli conꞌa, yòo ban no lùu Diox thidtene.
\p
\v 29 Per mbiꞌ coꞌ nac maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn mdenꞌ lezoꞌ leꞌ Jesús mbli par mdenꞌ mbiꞌ diꞌs. No mdenꞌ mbiꞌ nèe ngulàa diꞌsa leꞌn lezoꞌ mbiꞌ. Sya, mblyaꞌs mbiꞌ mdub mbiꞌ razon cheꞌn mbiꞌ cón cheꞌn diꞌs coꞌ mnibdiꞌs Jesús loo mbiꞌ. Por cona, ndxab mbiꞌ loo Jesús:
\p ―Tad, ¿chó mèn nac hues xtàa daa?
\p
\v 30 Mcàb Jesús loo mbiꞌ. Ndxab Jesús:
\p ―Nde niin thìb conꞌ lool, mbiꞌ: Thìb mbiꞌ nde làa tùub par ned ciuda Jerusalén. Nda mbiꞌ par ned ciuda Jericó. Per láth nde làa tùub mbiꞌa, ngroꞌ plá huanꞌ loo mbiꞌ. Mbli huanꞌ huanꞌ cheꞌn mbiꞌ axta xab mbiꞌ coꞌ noc mbiꞌ mbli huanꞌ huanꞌ. Mdaꞌ huanꞌ cheꞌn mbiꞌ. Casqueꞌ yamerleꞌ nguth huanꞌ mbiꞌ. Ngolo mbli huanꞌ conꞌa, mxonꞌ huanꞌ.
\v 31 Per leꞌpeꞌ ngolo xec ngòc conꞌa, nde làa tùub thìb mbiꞌ coꞌ ngòc nguleyꞌ leque par neda. Per coꞌseꞌ gunèe mbiꞌ coꞌ ngòc nguleyꞌa nax prob mbiꞌa tya, ale nguriꞌth mbiꞌ coꞌ ngòc nguleyꞌa thìb lad coꞌteꞌ nax prob mbiꞌa.
\v 32 Lomisqueꞌ, nde làa tùub tedib mbiꞌ coꞌ nac mbiꞌ coꞌ nxoꞌf zinꞌ leꞌn templ tiempa. Coꞌseꞌ gunèe mbiꞌ nax mbiꞌa tya, ale sangnguriꞌth mbiꞌa thìb lad coꞌteꞌ nax prob mbiꞌa.
\v 33 Per ndxeꞌlequeꞌ, thìb mbiꞌ coꞌ nac mèn cheꞌn thìb yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn samari, mbiꞌa ndyee viaj. Nde riid mbiꞌa par neda, ne. Coꞌseꞌ gunèe mbiꞌ samaritan nax prob mbiꞌa tya, mblyat lezoꞌ mbiꞌ samaritan gunèe mbiꞌ samaritan prob mbiꞌ coꞌ naxa.
\v 34 Sya, mbii gax mbiꞌ samaritan loo mbiꞌ coꞌ naxa. Mbli mbiꞌ samaritan remed lad mbiꞌ coꞌ mbuíꞌa con aceit no vin. No mchiꞌx mbiꞌ larꞌ lad mbiꞌa. Ngoloa, mxít che mbiꞌ samaritan mbiꞌa. Mtequeꞌ mbiꞌa mbiꞌ coꞌ mbuíꞌa burr. Mbeꞌ mbiꞌa mbiꞌ coꞌ mbuíꞌ par làth yèez. Mnaꞌb mbiꞌ posad loo mèn yèeza par quenap mèna mbiꞌ coꞌ mbuíꞌa liz mèn yálꞌa.
\v 35 Coꞌseꞌ ngonìi izlyoꞌ tedib huiz coꞌ nde nquea, mdix mbiꞌ siꞌ fchop pes loo mèn coꞌ mdaꞌ posada. No ndxab mbiꞌ samaritana loo mèna: Fquenap guꞌ mbiꞌ ndxèꞌ. Cheleꞌ mbiꞌ tolo li gast, coꞌseꞌ beren ndyalen, sya, tolo quixen tmi loo guꞌ cón cheꞌn gast coꞌ tolo li mbiꞌ.
\p
\v 36 Ngoloa, ndxab Jesús loo mbiꞌ coꞌ nac maistr:
\p ―¿Xá neel, maistr? Loo yon mèna, ¿chó mèn ndyacl ngòc hues no xtàa cheꞌn prob mbiꞌ coꞌ mbli huanꞌ huanꞌa, àꞌ?
\p
\v 37 Sya, mcàb maistra. Ndxab maistr loo Jesús:
\p ―Ndyaquen mbiꞌ coꞌ más mblyat lezoꞌ gunèe prob mbiꞌ coꞌ mbuíꞌa ngòc hues no xtàa mbiꞌa.
\p Sya, ndxab Jesús loo mbiꞌ coꞌ nac maistr:
\p ―Byàa. No huàa li loo mèn huesl no xtàal xal mbli mbiꞌ samaritana loo mbiꞌ coꞌ mbuíꞌa, ndee.
\s Tad Jesús ngua too naa Mart ryop Mari liz ryop bél Mart Mari.
\p
\v 38 Leꞌ Jesús na, mxen ned. Nda Jesús. Mzin Jesús thìb yèez chuꞌth. Mzyálꞌ Jesús thìb xaꞌgot coꞌ lèe Mart. Mart ndxab loo Jesús:
\p ―Tad, nda naꞌ lizen par cued Uꞌ plá huiz lizen.
\p Sya, ngua Jesús liz Mart ndxep tiemp.
\v 39 Marta mque no thìb bél Mart coꞌ ngroꞌ lèe Mari. Mari más mbli mdub Mari loo Jesús par ndxòn Mari diꞌs coꞌ ndyoodiꞌs Jesús.
\v 40 Leꞌ Mart na, más mbix no rsinꞌ Mart. Sya, mbii gax Mart loo Jesús. Ndxab Mart loo Jesús:
\p ―Tad, ¿chéꞌ indyacte Uꞌ iléꞌde nac coꞌ ngue li Mari, bél daa baꞌ, tac mbláꞌ Mari daa? Ale thidten ngue bix no rsinꞌen ndxèꞌ. Guuz Uꞌ loo Mari lyath no Mari daa.
\p
\v 41 Jesús mcàb loo Mart. Ndxab Jesús:
\p ―Mart, ale más ndyóol gàc loo rsinꞌl coꞌ ngue lil baꞌ.
\v 42 Per nzo thidte conꞌ coꞌ más naquin cui mèn. Mari mbyeꞌth yéc li Mari coꞌ nac más conꞌ ndac. Leꞌ sya, conꞌ ndac coꞌ ngue li Mari ndxèꞌ, yende chó mèn techei loo Mari. Laꞌ taa tub Mari loon.
\c 11
\s Tad Jesús ngue luꞌ loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Tad Jesús xá mod cuez myenꞌ Diox.
\r (Mt. 6.9–15; 7.7–11)
\p
\v 1 Thìb vez Jesús ngue bez Diox thìb lugar. Coꞌseꞌ ngolo ngurez Jesús Diox, thìb myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús ndxab loo Jesús:
\p ―Tad, bluꞌ Uꞌ nuꞌ xá mod cuez nuꞌ Diox xal mbluꞌ Juàn Bautist myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Juàn Bautist.
\p
\v 2 Jesús ndxab loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―Coꞌseꞌ cuez guꞌ Diox, taandxèꞌ gurez guꞌ Diox:
\pi1 Diox, Uꞌ coꞌ nac xud nuꞌ; Uꞌ coꞌ nzo loo béꞌ; nuꞌ ndlyaꞌs leꞌ Uꞌ li leꞌ ryethe mèn loo izlyoꞌ gab leꞌ natúꞌ nac lèe Uꞌ. Lomisqueꞌ, ñaꞌb nuꞌ loo Uꞌ, bli Uꞌ par gàc yalnibeꞌ cheꞌn Uꞌ loo izlyoꞌ ndxèꞌ. No gàc xal nee lezoꞌ Uꞌ loo izlyoꞌ ndxèꞌ xalqueꞌ ndxàc yalñibeꞌ cheꞌn Uꞌ loo béꞌ.
\pi1
\v 3 Lomisqueꞌ ne, ñaꞌb nuꞌ loo Uꞌ: Bli Uꞌ par que no nuꞌ conꞌ naquin nuꞌ, que naca conꞌ hua nuꞌ, que naca chol conꞌ naquin nuꞌ thìb huiz no tedib huiz.
\pi1
\v 4 Ftonꞌ Uꞌ xtol nuꞌ no xquin nuꞌ tac nuꞌ, ne, nteriꞌth ntecanꞌ xquin no xtol cheꞌn ryete mèn coꞌ ndli conꞌ yeꞌrsinꞌ loo nuꞌ. Neꞌláꞌyaꞌde Uꞌ nuꞌ par cobyaꞌ Mebizya nuꞌ no li Mebizya preb nuꞌ par ñeeneꞌ chéꞌ tli nuꞌ conꞌ yeꞌrsinꞌ. Ndxeꞌlequeꞌ, ñaꞌb nuꞌ loo Uꞌ fteláꞌ Uꞌ nuꞌ loo chol conꞌ ryes no loo chol conꞌ yeꞌrsinꞌ.
\p
\v 5 Ndxab Jesús thìb diꞌs loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús, ne:
\p ―Angab naꞌi, cheleꞌ chó guꞌ ngue no thìb amiu guꞌ no yiꞌth amiu guꞌ liz guꞌ coyor yálꞌ no ñee amiu guꞌa loo guꞌ: Amiu, bli favor, techè son yèth loon, cara.
\v 6 Tac thìb amiu daa coꞌ nac mèn tith ngolo xec mzin lizen nalleꞌ. No nalleꞌ nec thìb sa yèth yende leꞌn roob par taꞌ nuꞌ sa luaꞌ rsè amiu daa.
\v 7 Más de cona, angab naꞌi, mbiꞌ coꞌ nac vecin guꞌa, mbiꞌ càb loo guꞌ par leꞌn nyòo. Ñee mbiꞌ loo guꞌ: Neꞌli xoltel daa, cara. Ndaleꞌ yálꞌ nalleꞌ. Ryoꞌ quej ndoo nauꞌ. Más de cona, myenꞌ bix nzo cuat nuꞌ loo lunꞌ. Nzi yàt myenꞌ. Yende mod yiche nuꞌ par taꞌ nuꞌ yèth càal, cara.
\v 8 Per na nii loo guꞌ: Mastaleꞌ indlyaꞌste xaꞌ coꞌ nac vecin guꞌa yiche xaꞌ par taꞌ xaꞌ conꞌ naquin guꞌ, per ndxeꞌlequeꞌ, ngo chequeꞌ xaꞌbiꞌa con saꞌl xaꞌ par mdaꞌ xaꞌ ryethe conꞌ naquin guꞌ par neꞌtolode li xol guꞌ xaꞌ.
\v 9 Por cona, ngue niin loo guꞌ: Coꞌseꞌ cuez guꞌ Diox, gurez guꞌ Diox taandxèꞌ mod xal ndli mèn coꞌ ñaꞌb conꞌ loo xtàa mèn. Leꞌ sya, Diox liqueꞌ par que no guꞌ conꞌ coꞌ ñaꞌb guꞌa. No coꞌseꞌ cuez guꞌ Diox, bli guꞌ loo Diox xal mèn coꞌ mtuhuan thìb conꞌ. Yiloa, noo noo ncuaꞌn mèn conꞌa axta zyal conꞌa loo mèna. Leꞌ sya, tataa mod Diox li par taꞌ Diox conꞌ coꞌ ngue naꞌb guꞌ loo Diox. No coꞌseꞌ cuez guꞌ Diox, bli guꞌ xal mèn coꞌ nteꞌs ryoꞌ axtaqueꞌ xalꞌ mèn ro ryoꞌ par yòo guꞌ. Tataa mod gàcqueꞌ loo guꞌ coꞌ ñaꞌb guꞌ loo Diox.
\v 10 Tac mèn coꞌ tolo mbez Diox dib nzo yéc mèn, no dib nzo lezoꞌ mèn, Diox li cas loo mèna. No lyath no Diox mèna no xalꞌ Diox ned no xalꞌ Diox yóꞌ par que no mèna conꞌ coꞌ tolo ñaꞌb mèna loo Diox.
\p
\v 11 Ngoloa, mnibdiꞌs Jesús thìb diꞌs loo mèn. Ndxab Jesús:
\p ―¿Chéꞌ nzo chó guꞌ coꞌ nac gundan loo xinꞌ guꞌ coꞌ nzo trèꞌ, angab naꞌi, cheleꞌ xinꞌ guꞌa ñaꞌb sa pan hua xinꞌ guꞌ, chéꞌ tli guꞌ ryes taꞌ guꞌ thìb quèe hua xinꞌ guꞌa coꞌseꞌ ñaꞌb xinꞌ guꞌ pan, càꞌ? o ¿chéꞌ tli guꞌ ryes taꞌ guꞌ thìb mbelꞌ hua xinꞌ guꞌ coꞌseꞌ ndlyaꞌs xinꞌ guꞌ hua xinꞌ guꞌ thìb leꞌ mbèel, càꞌ?
\v 12 No coꞌseꞌ ñaꞌb xinꞌ guꞌ thìb ngò par hua xinꞌ guꞌ, ¿chéꞌ tli guꞌ ryes taꞌ guꞌ thìb mbacxub hua xinꞌ guꞌ, càꞌ? Yende mod li guꞌ tataa loo xinꞌ guꞌ, ¿léꞌ?
\v 13 Mastaleꞌ nac guꞌ gundan nalas no gundan yeꞌrsinꞌ, guꞌ taꞌqueꞌ conꞌ ndac coꞌ ñaꞌb xinꞌ guꞌ loo guꞌ, ¿léꞌ? Cheleꞌ guꞌ tataa nqueꞌ lezoꞌ ñèe guꞌ xinꞌ guꞌ, aleꞌqueꞌ xud guꞌ Diox coꞌ nzo loo béꞌ neꞌ li par làa xud guꞌ Diox Xpii Natúꞌ loo mèn no yo Xpii Natúꞌ loo mèn no ñibeꞌpeꞌ Xpii Natúꞌ loo mèn, mèn coꞌ ñaꞌb loo Diox par li Diox gàca tataa loo mèna.
\s Mèn ngue quexùꞌ ngue queꞌ fals Tad Jesús leꞌ Tad Jesús ndxàp conꞌ laꞌs nii Tad Jesús no laꞌs yaꞌ Tad Jesús por cón cheꞌn meexùꞌ.
\r (Mt. 12.22–30; Mr. 3.19–27)
\p
\v 14 Ngo thìb mbiꞌ coꞌ mque no thìb xpii cheꞌn meexùꞌ. Xpiia mbli ngòc mud mbiꞌ. Per coꞌseꞌ mbloꞌ Jesús xpii loo mbiꞌa, ngóc mbiꞌ mdoodiꞌs mbiꞌ tedib vez. Leꞌ mèn coꞌ ngure loo Jesús coꞌ gunèe mbloꞌ Jesús xpii loo mbiꞌa na, ante mbuiꞌ mèna no ante gunaa mèna loo conꞌ mbli Jesús.
\v 15 Per taandxep mèn coꞌ ngureriꞌ tya, mèna ndxab loo xtàa mèn:
\p ―Tyèꞌ. Mbiꞌ baꞌ ngoꞌ xpii cheꞌn meexùꞌ loo mèn ante por cón cheꞌn Beelzebú coꞌ nac jef cheꞌn rye xpii meexùꞌ.
\p
\v 16 Leꞌ taamas mèn na, ndxab loo Jesús ale angli Jesús gàc thìb conꞌ roo no thìb conꞌ xèn loo béꞌ coꞌ gac xal thìb señ par huiꞌ mèn par ñee mèna ñeeneꞌ chéꞌ tác Jesús li Jesús yalguzyeꞌ coꞌ gàc thìb señ loo mèna.
\v 17 Per Jesús nonqueꞌ xtùuz coꞌ ndli mèna xtùuz leꞌn lezoꞌ mèna. Ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: Cheleꞌ thìb nación gàc rol mèn coꞌ nzo naciona no leque mèna bixyath contra xtàa mèn, sya, leque mèna li par lyux nación mèna. Lomisqueꞌ ne, cheleꞌ chop ned mèn guliz naban thidte yòo no cuaꞌn leque mèna xóꞌ loo xtàa mèna, por lult lyux mèn guliza.
\v 18 Cheleꞌ rye xpii cheꞌn meexùꞌ coꞌ ñibeꞌ Beelzebú tlo gàc rol, sya, leque xpii meexùꞌa cue contra xtàa xpii. ¿Xá mod tolo ñibeꞌ Beelzebú loo xpiia, sya? Conꞌ ndxèꞌ nac diꞌs coꞌ ngue niin loo guꞌ tac guꞌ mbez loon leꞌ daa ngoꞌ xpii cheꞌn meexùꞌ loo mèn por cón cheꞌn Beelzebú coꞌ nac jef cheꞌn xpii cheꞌn meexùꞌ.
\v 19 Cheleꞌ daa ngoꞌ xpii cheꞌn meexùꞌ loo mèn por cón cheꞌn Beelzebú, ¿por cón cheꞌn chó xaꞌ ndli mèn coꞌ nqueltàa no guꞌ par coꞌ mèna xpii cheꞌn meexùꞌ loo mèn, sya? Mèna tub rez cón cheꞌn guꞌ par non guꞌ iléꞌde nac coꞌ ngue li guꞌ xtùuz.
\v 20 Per ndxeꞌlequeꞌ, daa ngoꞌ xpii cheꞌn meexùꞌ loo mèn xalqueꞌ nac conꞌ roo conꞌ xèn cheꞌnpeꞌ Diox coꞌ nzo laꞌs niin no laꞌs yan. No conꞌ coꞌ ndlin loo mèna ndluꞌ loo mèna mzinleꞌ tiemp coꞌseꞌ tlo ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn. Thìba conꞌ ndxèꞌ.
\p
\v 21 Leꞌ tediba na, nde niin tedib conꞌ loo guꞌ: Coꞌseꞌ nac thìb mbiꞌ mbiꞌ tínꞌ, mbiꞌa ngue no huax scopet liz mbiꞌ. Ndyen mbiꞌ scopet mbiꞌ par quenap mbiꞌ liz mbiꞌ. Leꞌ sya, con scopet coꞌ nzo yaꞌ mbiꞌ coꞌ nquenap mbiꞌ liz mbiꞌa, segur nzo ryethe conꞌ coꞌ ndxàp mbiꞌ liz mbiꞌ. Yende chó mèn li ryes bii gax loo liz mbiꞌ.
\v 22 Per cheleꞌ tedib mbiꞌ coꞌ nde li huanꞌ liz mbiꞌa nac más mbiꞌ tínꞌ leque mbiꞌa, leꞌ sya, mbiꞌ coꞌ ndea teche rye scopet cheꞌn ner mbiꞌ coꞌ ndli cuent anzeꞌf mbiꞌa, coꞌ nac leque mbiꞌ coꞌ ndxàp yalxlaꞌs yende chó bii gax loo liz mbiꞌ por ryete scopet coꞌ mque no mbiꞌ liz mbiꞌ. Tataa mod li mbiꞌ coꞌ ndea gan ryete conꞌ coꞌ mque no ner mbiꞌ liz mbiꞌ axta liꞌth mbiꞌ ryete conꞌ coꞌ mbli huanꞌ mbiꞌ liz mbiꞌa loo xtàa mbiꞌ.
\p
\v 23 Tolo ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Mèn coꞌ indaꞌde lad chenen, mèna nac ngolo ngolaꞌs loon. Leꞌ mèn coꞌ indlyath node daa loo zinꞌ coꞌ mxoꞌf zinꞌ xuden loon, ndxeꞌlequeꞌ, mèna ntezaꞌ zinꞌ coꞌ ngue lin.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn thìb xpii meexùꞌ coꞌ ngroꞌleꞌ loo thìb mbiꞌ. No ngoloa, mbere xpiia, ngòo xpiia loo mbiꞌ tedib vez.
\r (Mt. 12.43–45)
\p
\v 24 Coꞌseꞌ ndryoꞌ thìb xpii cheꞌn meexùꞌ loo thìb mbiꞌ por cón chenen, xpii cheꞌn meexùꞌ ndryoꞌ. Nda que tee xpii coꞌteꞌ nagán par cuaꞌn xpii cheꞌn meexùꞌ coꞌteꞌ li xpiia descans. Per coꞌseꞌ neꞌyilode zyal xpiia coꞌteꞌ li xpii descans, sya, leque xpii gab loo lezoꞌ xpii: Capas daa ale beren, ndyàan loo mbiꞌ coꞌteꞌ ngòc lizen coꞌteꞌ ngroꞌen.
\v 25 Per coꞌseꞌ mbere xpiia, ndyeꞌth xpiia loo mbiꞌa, ñèe xpii ndxeꞌslequeꞌ mbiꞌ ngue tee mbiꞌ. No ante nambìi ñaa leꞌn lezoꞌ mbiꞌ xal thìb leꞌn nyòo coꞌ ante nítlequeꞌ ndlyoꞌf no xal thìb liz mèn coꞌ natoxcuaꞌ per tarte yòo Xpii Natúꞌ cheꞌn Diox loo mbiꞌa.
\v 26 Sya, nda xi xpiia taagaz xpii coꞌ nac más xpii yeꞌrsinꞌ leque ner xpiia par queltàa no xpiia ryete gaz xpiia par thidte ngòc rye xpiia ngòo rye xpiia loo mbiꞌa. Por lult más nazab ngòca loo mbiꞌ leque ndooreꞌ ryoꞌ ner xpiia loo mbiꞌ.
\s Tad Jesús ndxab loo mèn: Huen nda mèn, mèn coꞌ ndxòn diꞌs coꞌ mbez Diox.
\p
\v 27 Beꞌ ndoo toodiꞌs Jesús loo mèna, ngrozèe thìb xaꞌgot làth mèna. Ndxab xaꞌgota loo Jesús:
\p ―Huen nda xaꞌgot coꞌ nac xnaꞌ Uꞌ coꞌ mdoo nac Uꞌ, Uꞌ coꞌ nac xinꞌ xaꞌgota. No huen nda xaꞌgota por nacqueꞌ xaꞌ xnaꞌ Uꞌ tac mdaꞌ xaꞌgota xìiz xaꞌgota ngòoz Uꞌ.
\p
\v 28 Jesús mcàb loo xaꞌgota. Ndxab Jesús:
\p ―Lìcqueꞌ nac diꞌs coꞌ neel baꞌ. Yende cón niin lool. Per más huen nda mèn coꞌ ndxòn diꞌs no coꞌ ndxaaꞌd diꞌs coꞌ mbez Diox loo mèn par tyubdiꞌs mèna diꞌs coꞌ ñibeꞌ Diox loo mèna par li mèna.
\s Trèꞌ ndluꞌ leꞌ mèn yeꞌrsinꞌ mbez loo Tad Jesús li Tad Jesús thìb yalguzyeꞌ loo mèna.
\r (Mt. 12.38–42; Mr. 8.12)
\p
\v 29 Látha, tolo mqueltàa mèn loo Jesús. Leꞌ Jesús na, mtlo mdoodiꞌs loo mèna. Ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Mèn coꞌ naban leꞌn tiemp ndxèꞌ axta arid nazab nac mèna. No ale ñaꞌb mèna loon angluꞌen thìb conꞌ loo mèn coꞌ gàc xal thìb señ loo mèna. Per ya neꞌliden nec thìb conꞌ loo mèna. Ante tan cuent loo mèna cón cheꞌn conꞌ coꞌ ngòc loo thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Jonás, mbiꞌ coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox loo mèn. Conꞌ coꞌ ngòc loo mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Jonás gàc xal thìb señ loo mèn coꞌ naban tiemp ndxèꞌ.
\v 30 Texal ngòc thìb conꞌ loo mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Jonás coꞌ ngòc thìb señ coꞌ mbuiꞌ mèn no coꞌ gunaa mèn, mèn coꞌ ngòc mèn ciuda Nínive tiempa, tataa gàca loon, ne, daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn loo izlyoꞌ, loo mèn coꞌ naban tiemp ndxèꞌ xal ngòc señ loo mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Jonás.
\v 31 Coꞌseꞌ gàc huiz coꞌ tub rez Diox cón cheꞌn mèn coꞌ naban tiemp ndxèꞌ, huiza thìb xaꞌgot coꞌ ngòc rein loo thìb nación par ned sur, xaꞌgota ryoꞌ too loo mèn coꞌ naban tiemp ndxèꞌ no quexùꞌ xaꞌgota mèn coꞌ naban tiemp ndxèꞌ loo Diox. Tac xaꞌgota ngroꞌ coꞌteꞌ ngòc nacionpeꞌ xaꞌ, nación coꞌ ngòc tedib lad ro izlyoꞌ par ned sur, par mbiꞌth yòn xaꞌgota diꞌs coꞌ anzeꞌf ngóc Salomón. Per nalleꞌ nzo thìb mbiꞌ coꞌ nac más mbiꞌ roo mbiꞌ xèn leque Salomón làth guꞌ. No ale indlide guꞌ cas mbiꞌ.
\v 32 No coꞌseꞌ gàc huiz tub rez Diox cón cheꞌn mèn coꞌ naban tiemp ndxèꞌ, mèn coꞌ ngo ban ciuda Nínive ryoꞌ too loo mèn coꞌ naban tiemp ndxèꞌ. No quexùꞌ mèn coꞌ ngo ban ciuda Nínive mèn coꞌ naban tiemp ndxèꞌ loo Diox tac mèn ciuda Nínive ngulàa yéc no ngulàa lezoꞌ no mzyeꞌ mod coꞌ ngòp mèn ciuda Nínive coꞌseꞌ mbìn mèna xtiꞌs Diox coꞌ mdeꞌth Jonás coꞌ ndxab Diox loo mèna. No nalleꞌ nzo thìb mbiꞌ coꞌ nac más mbiꞌ roo mbiꞌ xèn leque Jonás làth guꞌ no ale indlide guꞌ cas mbiꞌ.
\s Tad Jesús ngue bez loo mèn leꞌ ngudloo mèn nac xal thìb lampr loo mèn.
\r (Mt. 5.15; 6.22–23)
\p
\v 33 Lomisqueꞌ ne, yende chó mèn nzo coꞌ co xnìi thìb lampr no yiloa casloo mèn lampra thìb lugar coꞌteꞌ nagaꞌs. No neꞌ neꞌ tauꞌ mèn loo lampra con thìb cajón par yauꞌ loo xnìi. Ndxeꞌlequeꞌ, quetal mèn lampr gáp par gáplequeꞌ tenìi lampr loo mèn coꞌ ndxòo no loo mèn coꞌ ndryoꞌ leꞌn nyòo.
\v 34 Ngudloo mèn ndli ngüiꞌ mèn ned ndyee mèn. Leꞌ xtùuz mèn na, ndli par nteche ntexyath mèn lezoꞌ mèn loo conꞌ huen no loo conꞌ yeꞌrsinꞌ. Cheleꞌ guꞌ nalì no nambìi ndli xtùuz, leꞌ sya, nalìqueꞌ no nambìiqueꞌ nac yalnaban guꞌ loo Diox. No cheleꞌ ngudloo guꞌ ihuente ndli, indxúꞌ ndacte conꞌ loo guꞌ ned ndyee guꞌ. Lomisqueꞌ, ndxàca loo guꞌ nacqueleꞌ nac xtùuz guꞌ xtùuz yeꞌrsinꞌ coꞌ ngue li guꞌa, sya, nac guꞌ mèn yeꞌrsinꞌ loo Diox.
\v 35 Anderhuen guꞌ. Nee guꞌ xá nzi tee guꞌ. Tac neꞌ ngue yàc xnìi coꞌ mdubleꞌ yéc guꞌ no xnìi coꞌ mdubleꞌ lezoꞌ guꞌa loo cón cheꞌn Diox xal yálꞌcuau coꞌ ndli ncuau izlyoꞌ, coꞌ nee diꞌs, tlo guꞌ li guꞌ xal nac cón cheꞌn xab izlyoꞌ.
\v 36 Cheleꞌ guꞌ ndli xtùuz dib nzo yéc guꞌ no dib nzo lezoꞌ guꞌ coꞌ nac xtùuz ndac, sya, ndxàca loo guꞌ ndyub xnìi yéc guꞌ no ndyub xnìi lezoꞌ guꞌ loo cón cheꞌn Diox coꞌ nac conꞌ ndac. Tataa mod gàc loo guꞌ loo cón cheꞌn Diox xal thìb lampr coꞌ ntenìi loo mèn.
\s Tad Jesús ngue que yèequeꞌ mèn xleyꞌ farise no mèn coꞌ ngòc maistr coꞌ mbluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn tiempa.
\r (Mt. 23.1–36; Mr. 12.38–40; Lc. 20.45–47)
\p
\v 37 Coꞌseꞌ ngolo tataa mdoodiꞌs Jesús diꞌsa loo mèna, thìb mbiꞌ xleyꞌ farise ndxab loo Jesús:
\p ―Nda thuhua naꞌ lizen, ey.
\p Sya, nda no Jesús mbiꞌ. Ngòo Jesús leꞌn nyòo. Mdub Jesús loo mes con mbiꞌ.
\v 38 Mbiꞌ xleyꞌ farisea ante mbuiꞌ no ante gunaa coꞌseꞌ gunèe mbiꞌ neꞌntechte Jesús yaꞌ Jesús par hua Jesús xal nac costumbr coꞌ mque no mèn loo xleyꞌ mèn tiempa.
\v 39 Per Jesús ndxab loo mbiꞌ xleyꞌ farisea:
\p ―Guꞌ coꞌ nac mèn xleyꞌ farise, más nxyoꞌf ndelequeꞌ lezoꞌ guꞌ par li guꞌ xal nac costumbr par tech guꞌ taz no plat coꞌ ndli zinꞌ guꞌ leque laꞌs guꞌ guꞌ loo cón cheꞌn xtùuz coꞌ ndli guꞌ leꞌn lezoꞌ guꞌ. Tac guꞌ ndli xtùuz leꞌn lezoꞌ guꞌ xá mod xexte li huanꞌ guꞌ cón cheꞌn xtàa guꞌ no xá mod xexte li guꞌ chol conꞌ yeꞌrsinꞌ loo chol mèn.
\v 40 Susqueꞌ naad guꞌ no susqueꞌ nguud guꞌ ñeeneꞌ ¿chéꞌ inonte guꞌ no chéꞌ indaꞌde guꞌ cuent leque Diox coꞌ mtoxcuaꞌ leꞌn plat, leque Dioxa mtoxcuaꞌ xís plat, ne, càꞌ? Cona nee diꞌs, Diox mbli ngue no guꞌ yéc guꞌ no lezoꞌ guꞌ par li guꞌ xtùuz xalqueꞌ mbli Diox par que no guꞌ taamas part cheꞌn lad guꞌ par gàc lad guꞌ thìb conꞌ coꞌ li zinꞌ loo gu, ey.
\v 41 Ndxàalqueꞌ taꞌ guꞌ gòn dib nzo yéc guꞌ no dib nzo lezoꞌ guꞌ cón cheꞌn ryethe conꞌ coꞌ ndxàppeꞌ guꞌ. Leꞌ sya, nalì no nambìi gàc guꞌ loo Diox no neꞌtyóode guꞌ cón cheꞌn plat no taz.
\p
\v 42 Ay, prob guꞌ izlyoꞌ, mèn xleyꞌ farise, tac guꞌ nzo yenꞌ nzo xiqueꞌ coꞌseꞌ tub rez Diox cón cheꞌn guꞌ. Tac axta fthyoxtilꞌ, no rud, no taamas huan nayèe coꞌ ndxàp guꞌ ndaꞌ guꞌ diezm loo Diox. Per incuaꞌnte guꞌ mod xá mod que tee ban nalì guꞌ loo hues xtàa guꞌ no xá mod queꞌ lezoꞌ guꞌ Diox. Ndxàalqueꞌ taꞌ guꞌ diezm xal ndli guꞌ baꞌ. Per más naquin li mèn par cuaꞌn mèn mod que tee nalì mèn loo hues mèn no loo xtàa mèn no queꞌ lezoꞌ mèn Diox.
\p
\v 43 Ay, prob guꞌ izlyoꞌ, mèn xleyꞌ farise, tac guꞌ nzo yenꞌ nzo xiqueꞌ coꞌseꞌ tub rez Diox cón cheꞌn guꞌ. Guꞌ asendli par ndyub guꞌ loo asient leꞌn sinagog loo mèn par huiꞌ mèn no par ñaa mèn loo guꞌ par gab mèn anzeꞌf mèn guryath mèn guryèn nac guꞌ. No a la fuerz ndlyaꞌs guꞌ nii mèn Diox loo guꞌ no gàp mèn mod ñèe mèn guꞌ ned coꞌteꞌ zyálꞌ mèn guꞌ làth taamas mèn.
\p
\v 44 Ay, prob guꞌ izlyoꞌ, mèn xleyꞌ farise, tac guꞌ nzo yenꞌ nzo xiqueꞌ coꞌseꞌ tub rez Diox cón cheꞌn guꞌ. Aa que ndxác guꞌ ntembìi ro guꞌ no ntembìi xtiꞌs guꞌ. Per daa nii loo guꞌ leꞌ guꞌ nac xal báꞌ mèn nguth coꞌ indxúꞌde pá nax o pá nziriꞌ báꞌ leꞌn panteón. No ale ndloo ndub mèn loo báꞌ tac indxúꞌde pá nax báꞌ. Pues, coꞌ ngue niin loo guꞌ ndxèꞌ nee diꞌs leꞌ mèn coꞌ ndli cas guꞌ, prob mèna inonte xá nac mod yeꞌrsinꞌ coꞌ ngue no guꞌ no coꞌ ndxàp guꞌ leꞌn lezoꞌ guꞌ.
\p
\v 45 Sya, ngroꞌ nxonꞌ thìb mbiꞌ coꞌ nac maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn. Mcàb mbiꞌ loo Jesús. Ndxab mbiꞌ loo Jesús:
\p ―Maistr, diꞌs coꞌ ngolo ndxab Uꞌ loo mèn baꞌ, ngue gòo diꞌs Uꞌ cón cheꞌn nuꞌ, ne. No nazab ndlyàa diꞌs baꞌ leꞌn lezoꞌ nuꞌ, ndyaquen.
\p
\v 46 Jesús mcàb loo mbiꞌ. Ndxab Jesús loo mbiꞌ:
\p ―Ay, prob guꞌ izlyoꞌ, guꞌ coꞌ nac maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn, tac nzo yenꞌ nzo xiqueꞌ guꞌ coꞌseꞌ tub rez Diox cón cheꞌn guꞌ. Tac guꞌ tolo nzib conꞌ coꞌ ñibeꞌ guꞌ loo mèn li mèn cón cheꞌn Diox coꞌ neꞌxecte mèn tolo li mèn xal ñibeꞌ guꞌ. No nec thìb mod no nec tedib mod incuaꞌnte guꞌ mod teche guꞌ yalnibeꞌ coꞌ mnibeꞌ guꞌ loo mèn par li mèn.
\p
\v 47 Ay, prob guꞌ izlyoꞌ, guꞌ coꞌ nac maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn. Tac guꞌ ñibeꞌ toxcuaꞌ mèn armit cheꞌn prob mèn coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox póla. No ale leque xudgool guꞌ coꞌ ngo ban póla mbethxùꞌ prob mèn coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Dioxa.
\v 48 Conꞌ coꞌ ndli guꞌa nee diꞌs thidte ngòc guꞌ con xudgool guꞌ no con conꞌ coꞌ mbli xudgool guꞌ. Xudgool guꞌ mbeth mèna. Leꞌ guꞌ na, mbli mandad par mtoxcuaꞌ mèn armit cheꞌn mèn coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox coꞌ mbeth xudgool guꞌa.
\p
\v 49 Por anzeꞌf ndxác tínꞌ Diox, cona, ndxab Diox:
\pi1 Na telꞌ mèn coꞌ teꞌth diꞌs coꞌ gaben loo mèn. Telꞌen mèn coꞌ ndxeꞌ diꞌs cón cheꞌn diꞌs ndac loo mèn, ne. Tub nguꞌs mèna mèn coꞌ telꞌen. No guth mèna mèn coꞌ telꞌen, ne.
\m
\v 50 Coꞌseꞌ tub rez Diox cón cheꞌn rye mèn, guꞌ, ne, nzo yenꞌ nzo xiqueꞌ guꞌ. Ale leꞌleꞌ guꞌ coꞌ naban tiemp ndxèꞌ, tyactìi guꞌ por cón cheꞌn mèn coꞌ mbethxùꞌ xudgool guꞌ póla, mèn coꞌ mtlo mdeꞌth diꞌs axta coꞌseꞌ diz mtlo mblec Diox izlyoꞌ.
\v 51 Diox li rez cón cheꞌn ren coꞌ mxyo axta coꞌseꞌ mbeth mèn coꞌ ngòc xudgool guꞌ Abel póla no axta mbeth mèn hues xtàa guꞌ Zacari leꞌn templ gaxte loo còoꞌ leꞌn tiemp ndxèꞌ. Cona, ngue niin loo guꞌ: Leꞌ Diox tub rezqueꞌ cón cheꞌn guꞌ coꞌ naban tiemp ndxèꞌ par tyactìi guꞌ por mbeth xudgool guꞌ mèna.
\p
\v 52 Ay, prob guꞌ izlyoꞌ, guꞌ coꞌ nac maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn, no guꞌ mèn xleyꞌ farise. Guꞌ nzo yenꞌ nzo xiqueꞌ coꞌseꞌ tub rez Diox cón cheꞌn guꞌ. Guꞌ mtauꞌ ned mtauꞌ yóꞌ par neꞌtéꞌthte mèn cón cheꞌn Diox. No neꞌngòode guꞌ loo cón cheꞌn Diox. Neꞌ neꞌ indlaꞌ guꞌ yòo mèn coꞌ lyaꞌs téꞌth cón cheꞌn Diox loo cón cheꞌn Diox.
\p
\v 53 Coꞌseꞌ mbìn mèn coꞌ nac maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn no mèn xleyꞌ farise tataa ndxab Jesús loo mèna, anzeꞌf ngocloo tínꞌ mèna gunèe mèna Jesús. Mtlo mèna, mnibdiꞌs mèna huax conꞌ loo Jesús. Ale asembli mèna, mnibdiꞌs mèna chol conꞌ loo Jesús par belꞌqueꞌ tataa mod yitac lezoꞌ Jesús ñèe Jesús mèna,
\v 54 par ñee mèna ñeeneꞌ chéꞌ belꞌqueꞌ tataa mod yigaa Jesús loo mèna loo diꞌs coꞌ gab Jesús par gàc li mèna gan quexùꞌ queꞌ fals mèna Jesús.
\c 12
\s Tad Jesús ngue luꞌ loo mèn cón cheꞌn mèn coꞌ ntembìi ro no mèn coꞌ ntembìi xtiꞌs.
\p
\v 1 Làth xtauꞌa, sate más mqueltàa mèn loo Jesús. Per mil mil mèn mqueltàa loo Jesús axta mblo mdub mèn loo xtàa mèn. Leꞌ Jesús na, mtlo mdoodiꞌs loo mèna tedib vez. Nerlequeꞌ loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth mtlo Jesús, mdoodiꞌs Jesús. Ndxab Jesús loo myenꞌ:
\p ―Anderhuen guꞌ, ey. Fquenap guꞌ guꞌ loo mod yeꞌrsinꞌ coꞌ ndxàp men xleyꞌ farise baꞌ. Tac mod yeꞌrsinꞌ coꞌ ndxàp mèna ntolo ntezaꞌ huax mèn loo cón cheꞌn Diox. Mèn baꞌ anzeꞌf ndxác ntembìi ro no ntembìi xtiꞌs.
\v 2 Ftéꞌth guꞌ no fteꞌ lezoꞌ guꞌ yende nec thìb conꞌ coꞌ nauꞌ loo coꞌ neꞌryo xoꞌfte. No neꞌ neꞌ yen nec thìb conꞌ coꞌ xexte ndxàc coꞌ neꞌyathte no coꞌ neꞌyènte.
\v 3 Por cona, chol conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌ mbez mèn xexte coꞌteꞌ yende chó mèn gòn mbez mèn diꞌsa, alanlequeꞌ yath yèn diꞌsa loo mèn loo xnaa. No diꞌs yeꞌrsinꞌ coꞌ ndyoodiꞌs mèn xexte leꞌn nyòo liz mèn, diꞌsa yath yèn cabii loo chol mèn.
\s Trèꞌ ndluꞌ chó loo ndxàal zyeb mèn.
\r (Mt. 10.28–31)
\p
\v 4 Myenꞌ, guꞌ coꞌ ndxàc amiu daa, nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: Neꞌzyebte guꞌ ñèe guꞌ mèn coꞌ ndxác guth bélꞌyòo ladpeꞌ guꞌ. Tac coꞌseꞌ yilo guth mèn bélꞌyòo ladpeꞌ guꞌ, ya yende cón tolo li mèna.
\v 5 Niin loo guꞌ chó loo ndxàal zyeb guꞌ. Bzeb guꞌ gunèe guꞌ Diox tac coꞌseꞌ ngolo nguth bélꞌyòo lad mèn, ante Diox ndxàp conꞌ laꞌs nii Diox no laꞌs yaꞌ Diox par tetìi Diox mèn leꞌn yeꞌrbìil, mèn coꞌ ndxàal yòo yeꞌrbìil.
\p
\v 6 ¿Chéꞌ tarte ñee guꞌ ndyoꞌ gaꞌy mbin por thìb pes, càꞌ? Mastaleꞌ yende cón ntac mbin, ndyac mèn, per Diox indxathlaꞌste cón cheꞌn nec thìb mbin.
\v 7 Huiꞌ guꞌ nexa. Axta yis yéc guꞌ coꞌ ndoo yéc guꞌ baꞌ Diox naneequeꞌ plá yis ndoo yéc guꞌ. Cona, ngue niin loo guꞌ: Guꞌ masqueꞌ ntac leque huax mbin béꞌ.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn mèn coꞌ ndaꞌ cuent loo xtàa mèn leꞌ mèna ndxelaꞌsqueꞌ loo Tad Jesús.
\r (Mt. 10.32–33; 12.32; 10.19–20)
\p
\v 8 Chol mèn coꞌ taꞌ cuent loo xtàa mèn leꞌ daa nac xganꞌ Diox coꞌ mtelꞌ Diox loo izlyoꞌ, daa, ne, coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn, daa ta cuent no gaben loo angl cheꞌn Diox loo Diox leꞌ mèna nac mèn cheꞌnpeꞌen.
\v 9 Per rye mèn coꞌ càꞌ diꞌs daa loo xtàa mèn no neꞌtaꞌde mèn cuent leꞌ daa nac xganꞌ Diox loo mèna, cón cheꞌn mèna daa ta cuent no gaben loo angl loo Diox leꞌ mèna inacte mèn coꞌ nzo loo cón cheꞌnpeꞌen.
\p
\v 10 Lomisqueꞌ ne, chol mèn coꞌ ñii yèe ñii tìi cón chenen, daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn, mèna nzoqueꞌ mod tyonꞌ xtol. Per mèn coꞌ ñii yèe ñii tìi cón cheꞌn Xpii Natúꞌ, cón cheꞌn xtol mèn coꞌ mcuaꞌn mèn por gunii yèe gunii tìi mèna cón cheꞌn Xpii Natúꞌ neꞌtyonꞌte thidtene.
\p
\v 11 Niin tedib conꞌ loo guꞌ: Coꞌseꞌ hueꞌ mèn coꞌ ndxecloo ñèe guꞌ guꞌ loo mèn coꞌ nqueltàa sinagog, no coꞌseꞌ hueꞌ mèn guꞌ loo juez, no coꞌseꞌ hueꞌ mèn guꞌ loo mèn nac zinꞌ yòolau, coꞌseꞌ cue guꞌ loo mèna, neꞌtyóode guꞌ xá mod càb guꞌ loo mèna o cón gab guꞌ loo mèna.
\v 12 Tac coꞌseꞌ zin hora, Xpii Natúꞌ luꞌ loo guꞌ xá mod ndxàal càb guꞌ no xá mod ndxàal tyoodiꞌs guꞌ loo mèna.
\s Tad Jesús ngue luꞌ loo mèn leꞌ yalgonꞌ coꞌ ndxàp mèn ndli ndxàc conꞌ ryes loo mèn.
\p
\v 13 Beꞌ ngue toodiꞌs Jesús loo mèn. Làth mèna nzo thìb mbiꞌ coꞌ ndxab loo Jesús:
\p ―Maistr, guuz loo huesen taꞌ huesen herens coꞌ nac chenen càan.
\p
\v 14 Jesús ndxab loo mbiꞌa:
\p ―¡Aa, mbiꞌ! ¿Chó mdoo daa loo guꞌ par gàc daa xal thìb juez loo guꞌ no par gàc daa xal thìb mbiꞌ coꞌ ndli rol xyòn guꞌ loo guꞌ, àꞌ? Inacte zinꞌa zinꞌ coꞌ ndlin.
\p
\v 15 Ndxab Jesús loo mèna, ne:
\p ―Anderhuen guꞌ. Leque guꞌ huiꞌ xal nziriꞌ guꞌ. Fquenap guꞌ guꞌ loo ryethe conꞌ coꞌ ndli ndyub yoꞌf lezoꞌ mèn par que no mèn conꞌ coꞌ ndli ndyub yoꞌf lezoꞌ mèn par neꞌqueliꞌthte guꞌ conꞌ coꞌ ndli ndyub yoꞌf lezoꞌ guꞌ. Tac mastaleꞌ ndli guꞌ xtùuz que no guꞌ huax conꞌ coꞌ ndryoꞌ ndlyenꞌ leꞌn lezoꞌ guꞌ, inacte conꞌ coꞌ ncàb loo yalgonꞌa coꞌ, lìcqueꞌ, li leꞌ mèn ban no Diox thidtene, ey.
\p
\v 16 Jesús ndxab loo mèna, ne:
\p ―Nde niin tedib conꞌ loo guꞌ: Ngo thìb mbiꞌ ric. Mbiꞌa anzeꞌf ngòp cheꞌn. No anzeꞌf thìb cosech mthop mbiꞌ loo rye xyòn mbiꞌ coꞌ mque no mbiꞌ.
\v 17 Per thìb huiz xèe mdub mbiꞌ. Mbli mbiꞌ xtùuz leꞌn lezoꞌ mbiꞌ. Ndxab mbiꞌ loo lezoꞌ mbiꞌ: ¿Cón lin con rye cosech coꞌ mthopen baꞌ, yoo? Ingue noden coꞌteꞌ gosuan cosech daa baꞌ.
\v 18 Mbere mbiꞌ rica, mbli mbiꞌ xtùuz leꞌn lezoꞌ mbiꞌ tedib vez. Ndxab mbiꞌ: Neequen xá ñaa thìb conꞌ nde lin. Na nda sil yòo coꞌteꞌ ngosuan cosech daa baꞌ. Per leque tuaꞌ toxcuan tedib yòo coꞌ más naroo leque coꞌ silen. Leꞌ sya, tya gosuan ryete cosech coꞌ mthopen. No gosuan ryete conꞌ ngue non.
\v 19 Leꞌ sya, gaben loo lezon: ¡Cara! Nase ngue non huax conꞌ coꞌ nzosuaꞌ par que no naꞌi huax línꞌ. Li naꞌ descans, hua naꞌ, no gu naꞌ axta plóthe. Más de cona, ndxàal taꞌ naꞌ gust lezoꞌ naꞌ ndxep.
\v 20 Per Diox ndxab loo mbiꞌ rica: ¡Aa mbiꞌ! Susqueꞌ naadl no susqueꞌ nguudl. Leque yálꞌ ndxèꞌ gathl no ryete conꞌ ngue nol baꞌ, ¿chó mèn gàc cheꞌna yiloa, àꞌ? Axta neꞌ neꞌ gàc ryete cosech baꞌ cón cheꞌnpeꞌl, ndee.
\v 21 Tataa ndxàc loo chol mèn, mèn coꞌ ante ndoo lezoꞌ que no yalgonꞌ loo izlyoꞌ ndxèꞌ no ndxàc ric mèna axta plóthe. No loo cón cheꞌn conꞌ coꞌ angli Diox loo mèn no conꞌ coꞌ anggàc cheꞌn mèn loo Diox ale leꞌleꞌ ndlyàa tìi mèna.
\s Diox ñee rsiꞌ ñee rso mèn, mèn coꞌ nacqueꞌ xinꞌ Diox.
\r (Mt. 6.25–34)
\p
\v 22 Ngolo mdoodiꞌs Jesús diꞌsa loo mèn, ndxab Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ, ey: Neꞌgath lyuxte guꞌ loo cón cheꞌn yalnaban guꞌ par tyóo guꞌ cón goc guꞌ yéꞌ huizeꞌ.
\v 23 Ndxeꞌlequeꞌ, más ntac yalnaban mèn leque conꞌ hua mèn. No más ntac yalnaban mèn leque xab mèn coꞌ goc mèn.
\v 24 Huiꞌ guꞌ loo rsinꞌ ngáa coꞌ ndli ngáa. Ngáa ingode bin. Neꞌ neꞌ inthop ngáa cosech. Neꞌ neꞌ ingosuaꞌ ngáa nzob. Mastaleꞌ indlide ngáa conꞌa, Diox nguàaqueꞌ ngáa. Aleꞌqueꞌ guꞌ coꞌ más ntac leque thìb ngáa, pà neꞌhuàade Diox guꞌ, ¿léꞌ?
\v 25 ¿Chó thìb guꞌ coꞌ nzo làth guꞌ coꞌ más ndxath ndlyux par gác guꞌ zib guꞌ loo guꞌ taarol metr par yol guꞌ taachuꞌth, àꞌ? Yende chó guꞌ gác lii, ¿léꞌ?
\v 26 Cheleꞌ guꞌ neꞌgácte li thìb conꞌ coꞌ nac más chuꞌth o más beꞌthe, ¿chonon susqueꞌ más ndxath ndlyux guꞌ par li guꞌ conꞌ coꞌ más ñaareꞌ, sya?
\p
\v 27 Huiꞌ guꞌ no gunaa guꞌ xá mod ndryoo nxyèn yeꞌ coꞌ mbez mèn lèe yeꞌ madalen. Yeꞌa indlide zinꞌ. Neꞌ neꞌ inzìi yeꞌ madalen dóꞌ par goc xab yeꞌ madalen. Mastaleꞌ yende cón ndli yeꞌ madalen, per más nabeꞌs ñaa yeꞌ madalen leque Salomón coꞌ ngòc rey coꞌseꞌ mdoc Salomón xab Salomón no coꞌseꞌ ante nít nayèe gunaa Salomón mdoc xab Salomón.
\v 28 ¡Aa mèn coꞌ xhuite ndxelaꞌs loon no mèn coꞌ xhuite ndxàp yalxlaꞌs loon! Cheleꞌ Diox tataa mod nxènꞌ huan coꞌ nzoꞌf yii no den, no yéꞌ huizeꞌ mbiizte huana, gàc huana yaa biiz coꞌ yòo leꞌn thìb gor, aleꞌqueꞌ guꞌ neꞌ li Diox par que no guꞌ ryethe conꞌ naquin guꞌ. ¡Aa mèn izlyoꞌ! Axta neꞌ neꞌ indaꞌ guꞌ cuent cón ndxàc loo guꞌ.
\v 29 Por cona, neꞌxide lezoꞌ guꞌ. No neꞌ neꞌ tyóo guꞌ cón hua guꞌ no cón gu guꞌ yéꞌ huizeꞌ.
\v 30 Tac chol mèn coꞌ alithe naban dib athu loo izlyoꞌ, más ndyóo mèna xá mod gàp mèna rye conꞌ naquin mèna. Tac conꞌ coꞌ ncuaꞌn mèn nac conꞌ coꞌ alithe ncuaꞌn mèna. Per guꞌ ngue no xud guꞌ coꞌ nonqueꞌ no coꞌ naneequeꞌ coꞌpeꞌ naquin guꞌ.
\v 31 Más huen blo yéc guꞌ taꞌ guꞌ lugar ñibeꞌpeꞌ Diox loo guꞌ no cuaꞌn guꞌ mod li guꞌ conꞌ coꞌ ndxòo lezoꞌ Diox. Cheleꞌ guꞌ tataa li, Diox lyath no guꞌ que no guꞌ ryethe conꞌ naquin guꞌ, ne.
\s Tad Jesús ngue luꞌ loo mèn más huen que no mèn yalgonꞌ loo béꞌ.
\r (Mt. 6.19–21)
\p
\v 32 Neꞌzyebte guꞌ, myenꞌ, guꞌ coꞌ nac xal mbacxilꞌ daa. Mastaleꞌ nagabte guꞌ nzo loon, per Diox xud guꞌ ndyac lezoꞌ yòo guꞌ loo cón cheꞌn Diox xud guꞌ par ñibeꞌpeꞌ Diox loo guꞌ.
\v 33 Cheleꞌ guꞌ thoꞌ ndxep conꞌ coꞌ ngue no guꞌ par ryoꞌ tmi loo conꞌa par taꞌlaꞌs guꞌ tmi loo mèn coꞌ naquin tmi, sya, tataa mod gàca loo guꞌ yòo lezoꞌ Diox loo cón cheꞌn conꞌ coꞌ ngue li guꞌ. Sya, Diox tolo li par que no guꞌ huax conꞌ ndac axta plóthe loo béꞌ coꞌteꞌ neꞌlyuxte conꞌ, no coꞌteꞌ neꞌyizaꞌde conꞌ, no coꞌteꞌ neꞌyòode huanꞌ par li huanꞌ huanꞌ yalgonꞌa, no coꞌteꞌ neꞌgácte mxìl yòo mxìl par tezaꞌ mxìl conꞌ coꞌ gàp guꞌ loo béꞌ.
\v 34 Leꞌ sya, coꞌteꞌ ndxàpleꞌ guꞌ yalgonꞌpeꞌ guꞌ, tya más tyub yoꞌf lezoꞌ guꞌ no anzeꞌf ngue li guꞌ purad par yòo guꞌ tya par huiꞌ guꞌ loo yalgonꞌpeꞌ guꞌ coꞌ ndxàpleꞌ guꞌ tya.
\s Tad Jesús ngue toodiꞌs loo mèn: Nalas gure guꞌ no bli nab guꞌ guꞌ ndooreꞌ coꞌseꞌ gàc huiz coꞌ galen loo izlyoꞌ tedib vez.
\p
\v 35 Tolo ndxab Jesús:
\p ―Bli nab guꞌ guꞌ loo cón chenen xal mèn coꞌ altant nziriꞌ loo zinꞌ. No gòc guꞌ xal coꞌseꞌ ngo mèn xnìi thìb lampr par tenìi lampr loo mèn.
\v 36 No bli guꞌ xal ndli moz coꞌ nzi bed coyor zin patrón moz coꞌseꞌ bere patrón, yeꞌth patrón coꞌteꞌ ngua patrón coꞌteꞌ mselyaꞌ thìb ned myenꞌ. Sya, coꞌseꞌ mbere patrón, ndyeꞌth patrón, texal zin patrón altant ndoo moz, xalꞌ moz puert ro ned coꞌseꞌ teꞌs patrón puert.
\v 37 Huen nda moza tac ndub naa moz coꞌseꞌ mzin patrón. Lìcpeꞌ baꞌi, na nii loo guꞌ: Yub patrón toxcuaꞌ coꞌ hua moz. No yiloa, ñibeꞌ patrón loo moz tyub moz loo mes. Yiloa na, cuec patrón coꞌ hua moz loo mes.
\v 38 Mastaleꞌ zin patrón gulal yálꞌ, o mastaleꞌ zin patrón coyor cuar, cheleꞌ patrón ñèe altantqueꞌ ndoo moz no ndub naa moz coꞌseꞌ zin patrón, anzeꞌf huen nda moza, sya, ¿léꞌ?
\v 39 Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ, myenꞌ, par taꞌ guꞌ cuent: Angab naꞌi, cheleꞌ thìb mbiꞌ coꞌ ñibeꞌ liz mbiꞌ non mbiꞌa coyor yiꞌth huanꞌ, mbiꞌ tyub naa no neꞌgàtte mbiꞌ. Sya, tataa mod li mbiꞌ gan neꞌlaꞌde mbiꞌ xalꞌ huanꞌ liz mbiꞌ par yòo huanꞌ liz mbiꞌ, li huanꞌ huanꞌ cheꞌn mbiꞌ.
\v 40 Cona, ngue niin loo guꞌ: Altant gure guꞌ loo cón chenen tac zin thìb huiz no zin thìb ze coꞌseꞌ yende chó mèn taꞌ cuent no coꞌseꞌ indyóode mèn cón gàc huiza. Huiza, chàa, galen loo izlyoꞌ ndxèꞌ tedib vez, daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn loo izlyoꞌ.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn thìb moz coꞌ altant ndyoo loo zinꞌ no cón cheꞌn tedib moz coꞌ ialtante ndyoo loo zinꞌ coꞌ ngue go xoꞌf zinꞌ moz.
\r (Mt. 24.45–51)
\p
\v 41 Sya, mnibdiꞌs Pedr loo Jesús. Ndxab Pedr:
\p ―Tad, ¿chéꞌ ante cón cheꞌn nuꞌ coꞌ nac myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Uꞌ ndyoodiꞌs Uꞌ diꞌs coꞌ mtetac Uꞌ diꞌs baꞌ o chéꞌ ngue toodiꞌs Uꞌ diꞌs baꞌ cón cheꞌn ryete mèn coꞌ nzi yòn diꞌsa, càꞌ?
\p
\v 42–43 Ndxab Tad Jesús loo Pedr:
\p ―¿Chó moz ñibeꞌ patrón gàc moz mandador liz patrón, no loo taamas moz liz patrón par ñibeꞌ moza loo taamas moz, no taꞌ moz conꞌ hua xtàa moz coꞌseꞌ gáal hor hua moz, àꞌ? Niin loo guꞌ chó gàc moza. Gàc moz mandador, moz coꞌ altant ndoo loo zinꞌ patrón no coꞌ ndyubdiꞌs ndac loo patrón. Huen nda moza coꞌseꞌ ndyeꞌth patrón moz, ngua patrón moz viaj,
\v 44 no ñèe patrón moz ndli moz xal mtanꞌ patrón diꞌs loo moz. Lìcpeꞌ baꞌi, na nii loo guꞌ: Leꞌ patrón moz ñibeꞌ par gàc moz mandador loo ryethe conꞌ ngue no patrón liz patrón.
\v 45 Per, angab naꞌi, cheleꞌ moza li xtùuz no gab moz loo lezoꞌ moz leꞌ patrón moz lyenꞌ huax huiz no neꞌzingàade patrón moz, sya, tlo moz, tetìi moz taamas xtàa moz. No tetìi moza criad, ne. Más de cona, tlo moz, hua moz, no gu moz, no ale axta tyuuz moz.
\v 46 Làth xtauꞌa, patrón moz zin thìb huiz coꞌ indub bedte moz zin patrón moz. No zin patrón moz thìb hor coꞌ indlide moz xtùuz zin patrón moz. Leꞌ sya, patrón moz tyen mached no làa patrón moz mached rloo moz axta guth patrón moz moz. Tataa mod li patrón moz loo moz par yòo moz coꞌteꞌ yòo mèn coꞌ neꞌtyalte yilaꞌs loon.
\p
\v 47 Leꞌ tedib moz coꞌ nonqueꞌ no coꞌ naneequeꞌ xal nac coꞌ ndlyaꞌs patrón moz li moz no neꞌnglide moza no neꞌ neꞌ ndubdiꞌs ndac moza ro patrón moz, patrón moza taꞌ cheꞌn moza axta plóthe.
\v 48 Per moz coꞌ inonte no coꞌ indaꞌde cuent xal ñibeꞌ patrón moz no mbli moz conꞌ coꞌ indxàalte li moz, mastaleꞌ ndxàal taꞌ patrón cheꞌn moz, per xhuite taꞌ patrón cheꞌn moz. Tac mèn coꞌ más mtéꞌth mod cheꞌn patrón par li ndac mèn coꞌ ñibeꞌ patrón, loo mèna más tanꞌ patrón diꞌs par li mèna conꞌ lyaꞌs patrón. Leꞌ loo mèn coꞌ ngòp patrón más confians na, loo mèna tolo chal patrón par li mèna más conꞌ ndac coꞌ lyaꞌs patrón li mèna.
\s Mbez Jesús loo mèn: Por cón chenen ndxàc chop ned mèn.
\r (Mt. 10.34–36)
\p
\v 49 Tolo ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Daa ndal par go xoꞌfen cón cheꞌn mod coꞌ ndxàp mèn loo izlyoꞌ. No por conꞌ ndal lo xoꞌfen cón cheꞌn mèn, conꞌa li càb loo mèn tlo mèn, tyub quìi tyub bèel lezoꞌ mèn ñèe mèn xtàa mèn por cón chenen. ¡Ngaca cón gàca! Luega tlo gàca loo mèn. ¡Huen!
\v 50 ¡Cara! Huen huen naneen leꞌ mèn tetìi daa axta gath daa. No naneen nzo yenꞌ nzo xiqueꞌ daa gàcqueꞌ conꞌa loon. No thìb ndlyazen setilte riida loon.
\v 51 ¿Chéꞌ ndli guꞌ cuent leꞌ daa ndal loo izlyoꞌ par lin leꞌ guꞌ cue ban rye nda guꞌ no rye ndyeꞌth guꞌ làth xtàa guꞌ, càꞌ? Yende xàa. Ndxeꞌlequeꞌ, daa ndal par lin zyal diꞌs zyal cuent làth guꞌ. No axta gàc guꞌ chop ned mèn làth xtàa guꞌ por cón chenen.
\v 52 Tac desde nalleꞌ par delant gaꞌy mèn coꞌ naban thìb yòo coꞌ nac liz mèn, son mèna tyoo xàꞌ lezoꞌ loo xtàa mèn coꞌ naban yòoa. Mèna cue yoo con taachop mèn coꞌ nzo leque yòoa por cón chenen.
\v 53 Lomisqueꞌ mod gàca loo taamas xtàa mèn, ne. Leque gundanbiꞌ yecloo ñèe xganꞌ gundanbiꞌ. No leque xganꞌ gundanbiꞌ yecloo ñèe gundanbiꞌ. No leque gundangot yecloo ñèe rsap gundangot. No leque rsap gundangot yecloo ñèe gundangot. Leꞌ mèn coꞌ nac xnaꞌzap na, yecloo ñèe xaꞌgot coꞌ nac xìix. Leꞌ xaꞌgot coꞌ nac xìix na, yecloo ñèe xnaꞌzap por cón chenen.
\s Tad Jesús ngue luꞌ loo mèn xá mod taꞌ mèn cuent cón cheꞌn tiemp ndxèꞌ.
\r (Mt. 16.1–4; Mr. 8.11–13)
\p
\v 54 Ndxab Jesús loo mèn, ne:
\p ―Coꞌseꞌ ñèe guꞌ ndxetoo xcuau par ned ndlyen huiz, mbez guꞌ: Yamerleꞌ lyàa yùu, cara. No lìcqueꞌ, ndxàca tataa loo guꞌ, ¿léꞌ?
\v 55 No coꞌseꞌ ñèe guꞌ ndryoꞌ mbii par ned sur, mbez guꞌ: Anzeꞌf thìb bée lyàa. No, lìcqueꞌ, ndxàca loo guꞌ, ¿léꞌ?
\v 56 ¡Aa mèn izlyoꞌ! Aa que ndxác guꞌ ntembìi guꞌ ro guꞌ no ntembìi guꞌ xtiꞌs guꞌ. Non guꞌ xá ñaa coꞌ ndxàc coꞌseꞌ ngoꞌ guꞌ cuent cón cheꞌn señ coꞌ ndxúꞌ loo béꞌ no señ coꞌ ndxàc loo izlyoꞌ. Chele guꞌ tataa non no ndaꞌ guꞌ cuent cón cheꞌn béꞌ no izlyoꞌ, ¿chonon neꞌgácte guꞌ taꞌ guꞌ cuent cón cheꞌn conꞌ coꞌ ndxàc leꞌn tiemp ndxèꞌ xal ndaꞌ guꞌ cuent cón cheꞌn señ coꞌ ngüiꞌ guꞌ no coꞌ ñaa guꞌ, àꞌ?
\s Tad Jesús ngue luꞌ loo mèn: Fcuaꞌn guꞌ mod tàl guꞌ loo diꞌs no loo cuent con mèn coꞌ nac xtàa guꞌ.
\r (Mt. 5.25–26)
\p
\v 57 ¿Chonon indlide guꞌ par leque guꞌ tub rez cón cheꞌn guꞌ no par li guꞌ conꞌ coꞌ nac conꞌ nambìi no conꞌ coꞌ nac conꞌ nalì, àꞌ?
\v 58 Cheleꞌ chó mèn taꞌ part cón cheꞌn guꞌ loo xcal no ya no mèna guꞌ yòolau par ya beꞌ guꞌ loo xcal yòolau, más huen cuaꞌn guꞌ mod xá mod tàl guꞌ loo diꞌs no loo cuent ned nda guꞌ par neꞌhueꞌde mèna guꞌ loo xcal. Tac cheleꞌ cón cheꞌn guꞌ tyub rez loo xcal, xcal taꞌ guꞌ loo tenient par ya queꞌ tenient guꞌ leziꞌf.
\v 59 Na nii loo guꞌ: Neꞌryoꞌde guꞌ leziꞌf axtaqueꞌ quix guꞌ mult coꞌ quib xcal lad guꞌ. Sya, ryoꞌ guꞌ leziꞌf.
\c 13
\s Tad Jesús ngue yab loo mèn: Naquin lyàa yéc guꞌ no lyàa lezoꞌ guꞌ par tyonꞌ xtol guꞌ no xquin guꞌ par tataa mod zyeꞌ mod coꞌ ndxàp guꞌ.
\p
\v 1 Leque leꞌn huiza, ngua plá mèn loo Jesús par ngua taꞌ mèn cuent loo Jesús xá mod asembli Pilat mandad mbeth solndad ndxep mèn par ned leꞌn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile láth ngo mèna leꞌn templ par mcos solndad ren mèn con ren máꞌ coꞌ mbeth mèna par xo mèn rena loo Diox.
\v 2 Jesús ndxab loo mèna:
\p ―¿Chéꞌ ndli guꞌ xtùuz no chéꞌ ndli guꞌ cuent leꞌ conꞌ coꞌ ngòc loo mèn par ned leꞌn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile ngòc loo mèna por ngòc mèna mèn coꞌ ngòp más xquin no xtol leque taamas mèn coꞌ ngòc mèn gulàaz mèna, càꞌ?
\v 3 Yende xàa. Cona, ngue niin loo guꞌ: Cheleꞌ guꞌ neꞌlyàade yéc no neꞌlyàade lezoꞌ loo conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌ ndli guꞌ no cheleꞌ guꞌ neꞌzyeꞌde mod coꞌ ndxàp guꞌ, guꞌ, ne, lyux.
\v 4 ¿Chéꞌ ndxelaꞌs guꞌ coꞌseꞌ nguth ryete siꞌn pson mèn coꞌ nguth coꞌseꞌ mbuaꞌs ftoo cheꞌn thìb yòobéꞌ coꞌ mdub coꞌteꞌ ngure tanc cheꞌn Siloé coꞌ ngob che loo mèna, mèna más ngòp xquin no xtol leque taamas mèn coꞌ nzo ban ciuda Jerusalén, càꞌ? Yende xàa.
\v 5 Cona, ngue niin loo guꞌ: Cheleꞌ guꞌ neꞌlyàade yéc no neꞌlyàade lezoꞌ guꞌ loo conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌ ndli guꞌ no cheleꞌ guꞌ neꞌzyeꞌde mod coꞌ ndxàp guꞌ, guꞌ, ne, lyux.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn diꞌs coꞌ mtetac Tad Jesús cón cheꞌn thìb yaa ngudyuug.
\p
\v 6 Jesús ndxab loo mèna, ne:
\p ―Nde tetaquen thìb conꞌ loo guꞌ. Ngo thìb mbiꞌ coꞌ ngòc patrón. Mbiꞌa mque no thìb xanꞌ yaa ngudyuug loo xyòn mbiꞌ. Ndxàc plá línꞌ seguid nda tee huiꞌ mbiꞌ loo yaa ngudyuug ñeeneꞌ chéꞌ ndooleꞌ ngudyuug loo yaa. Per coꞌseꞌ ndyee tee huiꞌ mbiꞌ loo yaaa, nec thìb ngudyuug iñèede mbiꞌ ndoo loo yaaa.
\v 7 Sya, ndxab mbiꞌ loo moz mbiꞌ coꞌ ndli zinꞌ loo yòoa: Huiꞌ nexa, moz. Nde teeleꞌ son línꞌ seguid ndalen loo yaa ngudyuug baꞌ par ñeen ñeeneꞌ chéꞌ ndooleꞌ ngudyuug loo yaa baꞌ. No coꞌseꞌ ndalen, iñèeden nec thìb ngudyuug loo yaa baꞌ. Más huen fchoꞌ yaa baꞌ tac ncaꞌi loo xyónen.
\v 8 Per moz coꞌ ndli zinꞌ loo yòoa mcàb loo mbiꞌ. Ndxab moz: Tad, laꞌa tee tooi línꞌ ndxèꞌ. Nda teleꞌen yòo xànꞌa no gon beꞌf xànꞌa.
\v 9 Neꞌstolqueꞌ línꞌ ndxèꞌ taꞌi xlè. Per cheleꞌi neꞌtaꞌde xlè, syase, li Uꞌ mandad choꞌi.
\p Tataa ndxab Jesús loo mèna par luꞌ Jesús loo mèna leꞌ Diox nchaꞌlaꞌs tínꞌ loo mèn. Per cheleꞌ mèn neꞌtyalte lyàa yéc mèn no cheleꞌ mèn neꞌtyalte lyàa lezoꞌ mèn loo conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌ ndli mèna no seꞌ mèna mod coꞌ ndxàp mèna loo Diox, telux Diox mèna.
\s Thìb huiz sabd coꞌ ngòc huiz descans tiempa, mteyac Tad Jesús thìb xaꞌgot coꞌ mteleng mbii xís.
\p
\v 10 Ngoloa, ngòc thìb conꞌ. Thìb huiz sabd coꞌ ngòc huiz descans tiempa, Jesús ngue luꞌ mèn leꞌn thìb sinagog.
\v 11 Làth mèn coꞌ ngo leꞌn sinagoga, ngo thìb xaꞌgot. Xaꞌgota ndxàcleꞌ siꞌn pson línꞌ ngue no thìb mbii yeꞌrsinꞌ. Mbii yeꞌrsinꞌa mbli mblyeng xís xaꞌgota. Leꞌn rye línꞌa, yende mod ndoo lì xís xaꞌgota thidtene.
\v 12 Coꞌseꞌ gunèe Jesús xaꞌgota, Jesús ngurez xaꞌgota. Ndxab Jesús loo xaꞌgota:
\p ―Ngot, ya neꞌtolode que nol mbii yeꞌrsinꞌ baꞌ xísl.
\p
\v 13 Sya, ante mxoꞌf Jesús yaꞌ Jesús loo xaꞌgota, leque hora mdoo lì xís xaꞌgota. Ndxab xaꞌgota:
\p ―¡Ay, Dioꞌs! Conꞌ roo conꞌ xèn mbli Uꞌ loon. Mteyac Tad baꞌ daa.
\p
\v 14 Per mbiꞌ coꞌ ngòc jef cheꞌn sinagog coꞌ ndyoo naa loo mèn leꞌn sinagoga, anzeꞌf ngocloo mbiꞌ loo Jesús tac mteyac Jesús xaꞌgota huiz sabd coꞌ ngòc huiz descans tiempa. Sya, ndxab mbiꞌ loo rye mèn coꞌ nziriꞌ:
\p ―Xop huiz nac thìb sman par li mèn zinꞌ. Más huen yiꞌth guꞌ leꞌn huiz sman par gàc remed guꞌ. Neꞌyiꞌthte guꞌ huiz coꞌ nac huiz descans par gàc remed guꞌ.
\p
\v 15 Sya, ndxab Jesús loo mbiꞌ coꞌ ndyoo ner no coꞌ ndyoo naa loo mèn leꞌn sinagog:
\p ―¡Aa que ndxácl ntembìi rol no ntembìi xtiꞌsl con xtàal loon, cara, guꞌ coꞌ thidte mod ndxàp loo cón cheꞌn huiz descans. ¿Chéꞌ nzo chó guꞌ coꞌ nziriꞌ trèꞌ coꞌ nac arid mènleyꞌ neꞌxacte guꞌ ngon guꞌ no neꞌxacte guꞌ burr guꞌ huiz sabd coꞌ nac huiz descans par ya taꞌ guꞌ nít gu ngon guꞌ no burr guꞌ huiz descans, àꞌ? Txac guꞌ máꞌ guꞌ, ¿léꞌ?
\v 16 Lomisqueꞌ, tan cuent loo guꞌ cón cheꞌn xaꞌgot ndxèꞌ coꞌ nac bin Abraham coꞌ ngolo mteyaquen. Mebizya mtedóꞌ xaꞌgot ndxèꞌ con thìb yíiz mbii cheꞌn xpii yeꞌrsinꞌ coꞌ mbli mteleng yíiz xaꞌgot ndxèꞌ. No ndxàcleꞌ siꞌn pson línꞌ thidtene mteleng mbii xís xaꞌgot ndxèꞌ. No nalleꞌ ndlyazen ñee guꞌ loon: ¿Chéꞌ ngue li guꞌ cuent indxàalte xaquen xaꞌgot ndxèꞌ loo yíiz mbii coꞌ ndub xís xaꞌgot ndxèꞌ par yac xaꞌ nalze coꞌ nac huiz sabd coꞌ nac huiz descans, càꞌ?
\p
\v 17 Coꞌseꞌ ngolo ndxab Jesús diꞌsa, ryete mèn coꞌ ngòc ngolo ngolaꞌs cheꞌn Jesús mthyon tínꞌ. Per ndxeꞌlequeꞌ, taamas mèn coꞌ nziriꞌ, anzeꞌf mdyac lezoꞌ mèna coꞌseꞌ gunèe mèna conꞌ roo conꞌ xèn coꞌ mbli no Jesús xaꞌgota loo mèna. Thìba conꞌ ndxèꞌ.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn diꞌs coꞌ mtetac Tad Jesús cón cheꞌn biz bin mostaz.
\r (Mt. 13.31–32; Mr. 4.30–32)
\p
\v 18 Leꞌ tediba na, Jesús ndxab loo mèn:
\p ―Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ cón cheꞌn xal nac mod coꞌ ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn nalleꞌ.
\v 19 Mod coꞌ tlo yarꞌ mèn coꞌ ndyal yòo loo cón cheꞌn Diox par ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn, leꞌi nac xal biz bin mostaz coꞌ mblo thìb mbiꞌ bin loo xyòn mbiꞌ. No ndryoo nxyèn huan mostaza yamerleꞌ xal thìb xanꞌ yaa xcàl. No ale axta mbin béꞌ ntoxcuaꞌ xyòn mbin loo huan yaa mostaza.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn diꞌs coꞌ ngue tetac Tad Jesús no coꞌ ngue go xoꞌf Tad Jesús cón cheꞌn dii levadur loo mèn.
\r (Mt. 13.33)
\p
\v 20 Ndxab Jesús loo mèn, ne:
\p ―¿Xá nee guꞌ? ¿Chó conꞌ tetaquen mod coꞌ ndxàc coꞌseꞌ tlo ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn nalleꞌ?
\v 21 Pues mod coꞌ tlo ngue ñibeꞌ Diox loo mèn nac xal coꞌseꞌ xèegà xèegà ndxos conꞌ yeꞌrsinꞌ con conꞌ ndac coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn diꞌs ndac loo mèn dib athu izlyoꞌ xal coꞌseꞌ ndyen thìb xaꞌgot ndxepte dii levadur par ncos xaꞌ son bols harin par tyoo bes coꞌf par toxcuaꞌ xaꞌgota pan.
\s Tad Jesús ngue yab loo mèn leꞌ mèn coꞌ ndxòo loo cón cheꞌn Diox nac xal mèn coꞌ ndxòo ro thìb puert naya.
\r (Mt. 7.13–14, 21–23)
\p
\v 22 Ngolo mdoodiꞌs Jesús diꞌsa, mxen Jesús ned. Nda Jesús par ned ciuda Jerusalén. Coꞌseꞌ nda riid Jesús, nguriꞌth Jesús leꞌn rye ciuda no leꞌn rye yèez coꞌteꞌ mbluꞌ Jesús cón cheꞌn diꞌs ndac loo mèn.
\v 23 Ned nguriꞌth Jesús ngo thìb mbiꞌ coꞌ mnibdiꞌs thìb conꞌ loo Jesús. Ndxab mbiꞌ loo Jesús:
\p ―¿Chéꞌ ndyac Uꞌ ndxepte mèn nzo coꞌ lyáꞌ loo ryethe conꞌ ryes, léꞌ?
\p Jesús mcàb loo mbiꞌ. Ndxab Jesús loo mbiꞌ:
\p
\v 24 ―Bli guꞌ purad yòo guꞌ loo cón cheꞌn Diox tac loo cón cheꞌn Diox anzeꞌf nagàn nac par yòo mèn. Mod coꞌ yòo mèn loo cón cheꞌn Diox nac xal coꞌseꞌ ndlyaꞌs mèn yòo mèn ro thìb puert coꞌ anzeꞌf naya. Anzeꞌf huax mèn nzo coꞌ lyaꞌs yòo loo cón cheꞌn Diox per neꞌgácte mèna yòo mèna loo cón cheꞌn Diox.
\v 25 Tac neꞌstolqueꞌ gàca loo guꞌ neꞌtyalgàde guꞌ yòo guꞌ loo cón cheꞌn Diox. Sya, gàca loo guꞌ loo cón chenen xal coꞌseꞌ mtauꞌ thìb mbiꞌ coꞌ nac gundan puert ro ned liz mbiꞌ ndxáal yálꞌ. Yiloa, syareꞌ nde mèn. Ndoo mèn ro ned. No nteꞌs mèn ryoꞌ. Mbez mèn loo mbiꞌ: Tad, fxalꞌ Uꞌ puert par yòo nuꞌ. Sya, mbiꞌ coꞌ nac cheꞌn liza càb loo mèna. Gab mbiꞌ: Byàa guꞌ. Neꞌneeden pá ned ngroꞌ tee guꞌ no neꞌneeden pá ned ngro yáal guꞌ.
\v 26 Axta syareꞌ, tlo gab guꞌ loo mbiꞌ coꞌ nac gundana, coꞌ nee diꞌs, daa nac mbiꞌa: Nuꞌ nduhua no Uꞌ. No ngu no nuꞌ Uꞌ. No mbluꞌ Uꞌ nuꞌ coꞌseꞌ mbiꞌth riid Uꞌ làaz nuꞌ.
\p
\v 27 Per mbiꞌ càb loo mèna no ñee mbiꞌ loo mèna: Na guniileꞌ loo guꞌ: Neꞌneeden pá ned ngroꞌ tee ngro yáal guꞌ. Biiche guꞌ loon, rye guꞌ coꞌ nziriꞌ ro puert baꞌ, guꞌ coꞌ ndli conꞌ yeꞌrsinꞌ.
\v 28 Coꞌseꞌ gath guꞌ, bii xpii guꞌ no alm guꞌ leꞌn yeꞌrbìil. Tya tlo guꞌ gónꞌ guꞌ no hua le guꞌ. Tac axta syareꞌ huiꞌ guꞌ loo Abraham no loo Isaac no loo Cob. No huiꞌ guꞌ loo ryete mèn coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox póla coꞌteꞌ ngue ñibeꞌ no mèna Diox coꞌteꞌ ñibeꞌpeꞌ Diox loo ryethe conꞌ. No axta syareꞌ li laꞌs guꞌ cón cheꞌn coꞌ ngue niin loo guꞌ ndxèꞌ. Per ale ndxeꞌlequeꞌ, neꞌyòode guꞌ làth mèna thidtene.
\v 29 Coꞌseꞌ gàc tiempa, yiꞌth rye mèn coꞌ naban par ned ndlyen huiz, no mèn coꞌ naban par ned mbix huiz, no mèn coꞌ naban par ned nort, no mèn coꞌ naban par ned sur par yòo mèna coꞌteꞌ ngue ñibeꞌpeꞌ Diox. Tya gàca loo mèna angtaꞌlaꞌs Diox huax conꞌ ndac loo mèn xal coꞌseꞌ ndxòo mèn loo thìb lni par tyac tínꞌ lezoꞌ mèna. Tataa gàca loo mèna loo Diox.
\v 30 Tiemp ndxèꞌ nzoqueꞌ mèn coꞌ pente mxyalꞌ ned mxyalꞌ yóꞌ loo par ndxòn mèn cón cheꞌn diꞌs ndac xá mod ndlyaꞌs Diox ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn. Mèna sangngolaꞌs coꞌseꞌ mbìn mèna diꞌsa no ngòoqueꞌ mèna loo cón cheꞌn Diox. Per lomisqueꞌ, nzoqueꞌ huax mèn coꞌ mxyalꞌ ned mxyalꞌ yóꞌ loo par ndxòn mèna cón cheꞌn diꞌs ndac xá mod ndlyaꞌs Diox ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn. Per mastaleꞌ mbìn mèna cón cheꞌn diꞌs ndaca, neꞌndalte mèna ngòo mèna loo cón cheꞌn Diox.
\s Tad Jesús mbínꞌ coꞌseꞌ mbli Tad Jesús xtùuz cón cheꞌn mèn ciuda Jerusalén.
\r (Mt. 23.37–39)
\p
\v 31 Ngolo ndxab Jesús diꞌsa loo mèn, leque leꞌn huiza mzin ndxep mèn xleyꞌ farise loo Jesús. Ndxab mèna loo Jesús:
\p ―Byàa. Groꞌ trèꞌ. Tac Herod coꞌ nac rey ndlyaꞌs guth lùu.
\p
\v 32 Jesús mcàb loo mèna. Ndxab Jesús:
\p ―Byàa guꞌ no guuz guꞌ loo Herod coꞌ nac xal mbée coꞌ ngo toꞌ: Huiꞌ, Herod. Mbiꞌ coꞌ lèe Jesús gunee loo nuꞌ: Nalze no yéꞌ beꞌ goꞌen xpii yeꞌrsinꞌ loo mèn. No beꞌ teyaquen mèn yíiz. No axta huizeꞌ telon zinꞌ coꞌ ngue xoꞌf zinꞌen.
\v 33 Taapláte huiz no maste beꞌ ngue tee xoꞌf zinꞌen coꞌ nac huiz coꞌ ngue que teeꞌpeꞌen taachuꞌth. Yiloa, tenen ned. Gan par ned ciuda Jerusalén tac yende mod gath thìb xaꞌ coꞌ ndeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox thìb lad coꞌteꞌ inacte leꞌn ciuda Jerusalén.
\p
\v 34 ¡Aa mèn ciuda Jerusalén, guꞌ coꞌ mbeth mèn coꞌ mbiꞌth teꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox! No mbuaaꞌd quèe guꞌ mèn coꞌ mbiꞌth lo yalbàn coꞌ nac diꞌs ndac cheꞌn Diox loo guꞌ, mèn coꞌ mtelꞌ Diox loo guꞌ. Neꞌ pól ndxàc mblyazen thidte queltàan guꞌ loon xal ndli nguiiddol colec coꞌseꞌ ngueꞌs nguiiddol colec nguiid yenꞌ xànꞌ xílꞌ nguiiddol colec per thidtene neꞌndalte guꞌ ngàca tataa loo guꞌ, ey.
\v 35 Per nalleꞌ, huiꞌ guꞌ nexa. Na nii loo guꞌ, mèn ciuda Jerusalén, leꞌ Diox mbláꞌyaꞌleꞌ guꞌ. Más de cona, guꞌ ya neꞌberede huiꞌ loon axta coꞌseꞌ zin huiz no zin ze coꞌseꞌ gab mèn: Anzeꞌf ndyac tínꞌ lezoꞌ mbiꞌ coꞌ nde por lèe cheꞌn Tad Diox.
\c 14
\s Jesús mteyac thìb mbiꞌ coꞌ mque no yíiz quìi.
\p
\v 1 Ngòc thìb conꞌ loo Jesús thìb huiz sabd coꞌ ngòc huiz descans tiempa. Jesús ngua thuhua no thìb mbiꞌ coꞌ ngòc jef cheꞌn mèn xleyꞌ farise liz mbiꞌ. Leꞌ taamas mèn xleyꞌ farise coꞌ nziriꞌa na, xèe nzi laꞌs loo Jesús.
\v 2 Ngo thìb mbiꞌ coꞌ mxac yíiz quìi làth mèna loo Jesús, ne.
\v 3 Sya, mnibdiꞌs Jesús loo mèn coꞌ ngòc maistr cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn no loo mèn xleyꞌ farise. Ndxab Jesús:
\p ―¿Xá nee guꞌ? ¿Chéꞌ ndxàal teyaquen thìb mbíiz huiz coꞌ nac huiz descans o chéꞌ indxàalte lina, càꞌ?
\p
\v 4 Per mèna xèe ngure. Yende chó ngabte mèna. Sya, mxen Jesús yaꞌ mbiꞌa. Mteyac Jesús mbiꞌa. Ndxab Jesús loo mbiꞌ:
\p ―Byàa par lizl, ndee.
\p
\v 5 Ngoloa, ndxab Jesús loo mèn xleyꞌ farise:
\p ―Yende chó guꞌ coꞌ nziriꞌ trèꞌ coꞌ neꞌcoꞌde thìb burr guꞌ o thìb laa ngon guꞌ leꞌn thìb tóꞌ huiz sabd cheleꞌ thìb burr guꞌ o ngon guꞌ ngòb che leꞌn tóꞌ huiz sabd coꞌ nac huiz descans, ¿léꞌ?
\p
\v 6 Mèna yende cón ngác ncàb loo Jesús. Thìba conꞌ ndxèꞌ.
\s Tad Jesús ngue tetac cón cheꞌn Tad Jesús no ngue go xoꞌf Tad Jesús loo mèn xal coꞌseꞌ ndxàc convid mèn par ya mèn loo thìb yalhua coꞌteꞌ mselyaꞌ thìb ned myenꞌ.
\p
\v 7 Leꞌ tediba na, xèe ngüiꞌ Jesús xal ndxàc mèn coꞌ nda fandang coꞌteꞌ mselyaꞌ thìb ned myenꞌ. Mdub mèn loo asient coꞌteꞌ más tyuꞌ mèn no tyeꞌs mèn loo xtàa mèn loo mes. Jesús mcoꞌx diꞌs ndxèꞌ loo mèna. Ndxab Jesús loo mèna:
\p
\v 8 ―Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: Coꞌseꞌ chol mèn yiꞌth nee loo guꞌ par ya guꞌ fandang coꞌteꞌ selyaꞌ thìb ned myenꞌ par ya thuhua guꞌ, neꞌtyubte guꞌ loo asient coꞌteꞌ ndyub mèn coꞌ más ndli cuent nac mèn roo no mèn xèn tac, neꞌstolqueꞌ, yiꞌth mèn coꞌ más nzoꞌf lèe nzoꞌf xtiꞌs leque guꞌ.
\v 9 Leꞌ sya, mèn coꞌ mbli convid ryop ned mèna, ñee mèna loo guꞌ: Ftaꞌ asient coꞌ ndubl baꞌ tyub mèn ndxèꞌ loo mes. Sya, mèna xít too guꞌ loo asient loo mes. Sya, que nzo neꞌñee lezoꞌ guꞌ, yitoo guꞌ loo asient loo mes par tyub mèna coꞌteꞌ yitoo guꞌ. Leꞌ guꞌ na, nalyat ndeꞌf ro ya tub guꞌ loo asient coꞌ nziriꞌ axta squin leꞌn nyòo. ¿Xá lyàai leꞌn lezoꞌ guꞌ li mèna tataa loo guꞌ, sya?
\v 10 Ndxeꞌlequeꞌ, coꞌseꞌ li mèn convid guꞌ par ya thuhua guꞌ sa luaꞌ guꞌ coꞌteꞌ mselyaꞌ thìb ned myenꞌ, na nii loo guꞌ: Más huen tyub guꞌ loo asient coꞌ nziriꞌ axta squin leꞌn nyòo par ñee mèn, coꞌ ngua li convid guꞌa loo guꞌ, tyub guꞌ loo asient coꞌteꞌ ndxàal más tyuꞌ guꞌ: Amiu, ftub coꞌteꞌ más ndyuꞌ mèn baꞌ. Leꞌ sya, tataa mod más tyuꞌ guꞌ loo mèn coꞌ ndub loo mes.
\v 11 Tac mèn coꞌ asendli ndyeꞌs, thyon mèna loo Diox. Leꞌ mèn coꞌ ndxàp mod no indluꞌde mèna ndyeꞌs mèna, Diox li loo mèna leꞌ mèna gàc mèn roo no mèn xèn loo Diox.
\p
\v 12 Ndxab Jesús loo mbiꞌ coꞌ mbli convid Jesús, ne:
\p ―Coꞌseꞌ lil thìb yalhua, que naca xhui, que naca rsè, neꞌlidel convid mèn coꞌ nac amiu lùu, neꞌ neꞌ lil convid mèn coꞌ nac mèn huespeꞌl, neꞌ mèn coꞌ nac mèn gulizl, neꞌ mèn ric coꞌ nac vecinl. Tac mèna liqueꞌ convidl cadqueꞌ coꞌseꞌ li mèna yalhua. Cheleꞌ lùu ante ndli tataa, sya, ante ndaꞌl gust lezoꞌl no ndyacl ndxàc conꞌ ndac lool. Per loo Diox neꞌyòode cuent cón cheꞌn conꞌ ndlil.
\v 13 Ndxeꞌlequeꞌ, coꞌseꞌ lil thìb yalhua, bli convid mèn prob, no mèn yíiz, no mèn renc, no mèn sieu.
\v 14 Huen ndal cheleꞌ lùu li tataa loo mèna tac mèna neꞌgácte quix por conꞌ mdaꞌl nduhua mèna. Leꞌ part cón cheꞌnl na, Diox li anggàc conꞌ ndac lool coꞌseꞌ gàc huiz coꞌseꞌ ryo xban mèn coꞌ nac mèn nalì no mèn nambìi loo Diox.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn thìb yalhua coꞌ ndluꞌ xá mod ndlyaꞌs Diox yòo mèn loo cón cheꞌn Diox par ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn.
\p
\v 15 Coꞌseꞌ mbìn thìb mbiꞌ coꞌ nzo làth mèn coꞌ mdub loo mes tataa ndxab Jesús, mbiꞌ ndxab loo Jesús:
\p ―Ndyac lezoꞌ mèn coꞌ hua no Uꞌ làth mèn coꞌteꞌ ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn.
\p
\v 16 Jesús ndxab loo mbiꞌa:
\p ―Thìb mbiꞌ mbli convid huax mèn par yiꞌth mèna loo thìb yalhua coꞌ li nab mbiꞌ.
\v 17 Coꞌseꞌ ngóol hor hua mèna, mbiꞌ mtelꞌ moz mbiꞌ par ngua li moz avis loo mèna par yiꞌth mèna loo yalhua. Ndxab moz loo mèna: Bli guꞌ purad par ya thuhua guꞌ loo yalhua tac conꞌ coꞌ hua guꞌ ngòc nableꞌ.
\v 18 Per ryete mèn coꞌ ngòc convida, thidte mcàb mèna loo moz coꞌ ngua li avis loo mèn. Ner mbiꞌ coꞌ ngòc avis looa, mbiꞌa ndxab loo moz coꞌ ngua li avisa: Na ngolo mxi thìb leꞌ xyònen, no nalleꞌ daa nda tee huiꞌ xá nax xyònen. ¡Cara! Guuz loo patronl nee patronl xá mod li patronl par baꞌ. Na neꞌgade loo yalhua.
\v 19 Leꞌ tedib mbiꞌ na, ndxab: Na ngolo mxi gaꞌy ned ngon. No nalleꞌ nda lin preb máꞌ xànꞌ yaarad par ñeen ñeeneꞌ xá ryoꞌ máꞌ. ¡Cara! Guuz loo patronl nee patronl xá mod li patronl par baꞌ. Na neꞌgade loo yalhua.
\v 20 Leꞌ tedib mbiꞌ na, ndxab loo moz: ¡Cara! Na ngolo mselyaꞌ con thìb mzaꞌ. No conate ndli yende mod gan loo yalhua. Guuz loo patronl nee patronl xá mod li patronl par baꞌ. Leꞌ daa neꞌgade loo yalhua.
\v 21 Coꞌseꞌ mbere moz, ndyàa moz par liz patrón, mdaꞌ moz cuent xá mod ngòca loo moz loo patrón. Coꞌseꞌ mbìn patrón diꞌs coꞌ ndxab moz cón cheꞌn mèna, anzeꞌf ngocloo tínꞌ patrón moz con mèna. Sya, ndxab patrón loo moz: Goror huàa cuaꞌn mèn coꞌteꞌ nac ned yòo no coꞌteꞌ nac rye ned coꞌ nsyo leꞌn yèez par ya xil mèn prob, no mèn yíiz, no mèn renc, no mèn sieu, yiꞌth mèna loo yalhua.
\v 22 Ngoloa, coꞌseꞌ ndyeꞌth moz, ndxab moz loo patrón moz: Daa mblileꞌ xal mnibeꞌ Uꞌ loon. No tatabeꞌ nalath coꞌteꞌ tyubreꞌ mèn par yiꞌth mèn loo yalhua.
\v 23 Patrón mbere ndxab loo moz tedib vez: Bere, huàa tee huiꞌ coꞌteꞌ nac ned yòo no rye coꞌteꞌ nsyo ned. Por fuerz guuz loo rye mèn coꞌ zyálꞌl par yiꞌth mèna, hua mèna no par yiꞌth mèna, gu mèna. Tac ndlyazen zyè lizen con rye mèna.
\v 24 Tolo ndxab patrón loo moz: Na nii lool: Nec thìb mèn coꞌ nerlequeꞌ mblin convid neꞌtaden lugar loo mèna yòo mèna leꞌn nyòo lizen par yòo mèna loo yalhua.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn conꞌ ryes coꞌ tyactìi mèn, mèn coꞌ yòoqueꞌ loo cón cheꞌn Crist.
\p
\v 25 Ngoloa, anzeꞌf thìb mèn mdoo nque xís Jesús. No mbere Jesús ned xís Jesús. Mbez Jesús loo mèna:
\p
\v 26 ―Cheleꞌ chó guꞌ nde nque xísen, no más ndli guꞌ cas xud guꞌ, no xnaꞌ guꞌ, no xaꞌgot guꞌ, no xinꞌ guꞌ, no hues guꞌ, no ftaꞌn guꞌ, no ndxàc chop lezoꞌ guꞌ chonon mbláꞌ guꞌ yalgonꞌ guꞌ no ryethe conꞌ coꞌ ndaꞌ gust lezoꞌ loo izlyoꞌ ndxèꞌ leque más ngue li guꞌ cas cón chenen, yende mod gàc guꞌ myenꞌ xinꞌ mtéꞌth daa.
\v 27 No guꞌ coꞌ neꞌxecte gàc ngòc nguàal conꞌ loo guꞌ por cón chenen, guꞌa yende mod gàc myenꞌ xinꞌ mtéꞌth daa.
\v 28 Jesús tolo ndxab loo mèna:
\p ―Nde niin tedib conꞌ loo guꞌ, ne: Angab naꞌi, cheleꞌ chol guꞌ coꞌ nziriꞌ trèꞌ ndlyaꞌs toxcuaꞌ guꞌ thìb liz guꞌ con vari no con ciment coꞌ gàc chop son pis, ner ndyub guꞌ par co xnee guꞌ plál li guꞌ gast no par ñee guꞌ ñeeneꞌ chéꞌ taal tmi coꞌ mqueltàa guꞌ par telo guꞌ zinꞌa, ¿léꞌ?
\v 29 Per ndxeꞌlequeꞌ, cheleꞌ guꞌ msèleꞌ cimient coꞌteꞌ tyub liz guꞌ no neꞌlide guꞌ gan telo guꞌ liz guꞌa, leꞌ sya, ryete mèn coꞌ huiꞌ tataa nac zinꞌ coꞌ ngue li guꞌa, tlo mèna xìis no mèna guꞌ.
\v 30 No gab mèna: ¡Ay, prob mbiꞌ baꞌ izlyoꞌ! Mbiꞌ baꞌ ngue xít teꞌf thìb liz mbiꞌ coꞌ nac chop o son pis no ale neꞌnglide mbiꞌ gan ntelo nxít teꞌf mbiꞌ liz mbiꞌ baꞌ.
\p
\v 31 Tolo ndxab Jesús loo mèna: Nde niin tedib conꞌ loo guꞌ, ne: Cheleꞌ thìb rey nzo lezoꞌ li rey thìb xóꞌ con tedib rey, ¿chéꞌ ngue li guꞌ cuent neꞌtyubte reya ner par co xnee reya ñeeneꞌ chéꞌ tli siꞌ mil solndad cheꞌn reya gan loo gal mil solndad cheꞌn tedib rey coꞌ nac ngolo ngolaꞌs coꞌ nde li xóꞌ loo solndad reya, càꞌ?
\v 32 No cheleꞌ ner reya mblo xnee neꞌlide ner reya gan loo xóꞌ, no tatabeꞌ tith nzo tedib reya, leꞌ sya, ner reya telꞌ diꞌs loo tedib rey par tàl ner reya loo diꞌs no loo cuent par tataa mod tuꞌ tàl rey ndxèꞌ loo diꞌs no loo cuent.
\v 33 Cona, ngue niin loo guꞌ: Cheleꞌ chol guꞌ más ndli cas loo cón cheꞌn guꞌ leque li guꞌ cas loo cón chenen, guꞌa yende mod gàc lìcpeꞌ xinꞌ mtéꞌth daa.
\s Tad Jesús ngue tetac loo mèn cón cheꞌn ted coꞌ nguriꞌth xlaꞌ coꞌ ya inteziide coꞌ ndxuhua mèn.
\r (Mt. 5.13; Mr. 9.50)
\p
\v 34 Nde niin tedib conꞌ loo guꞌ, ne: Anzeꞌf huen nac ted. No axta arid nquin mèn ted. Per cheleꞌ ted nac ted nala, ¿xá mod gàc nazii teda no xá mod tezii ted conꞌ ndxuhua mèn, sya? Yende mod gàca tataa tac ted nac ted, ¿lé?
\v 35 Neꞌlide sirv ted par gàc ted yòo. Neꞌ neꞌ li sirv ted par gàc ted beꞌf. Alithe cobii mèn ted. Guꞌ coꞌ ndxaaꞌd diꞌs ndxèꞌ, bìn guꞌ diꞌs ndxèꞌ no ftaꞌ guꞌ cuent coꞌ huenlequeꞌ cón nee diꞌs diꞌs ndxèꞌ.
\c 15
\s Tad Jesús ngue tetac cón cheꞌn mèn coꞌ alith nziriꞌ loo izlyoꞌ xal thìb mbacxilꞌ coꞌ mdyuhuan.
\r (Mt. 18.10–14)
\p
\v 1 Láth beꞌ ngue toodiꞌs no Jesús mèna, rye mèn coꞌ ndli cobrar tmi cón cheꞌn contribución no rye mèn coꞌ ngòp xquin no coꞌ ngòp xtol mbii gax loo Jesús par gòn mèna diꞌs coꞌ ndyoodiꞌs Jesús.
\v 2 No coꞌseꞌ ñèe mèn xleyꞌ farise no mèn coꞌ ngòc maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn tiempa xal mqueltàa mèn loo Jesús, xèe ndlaꞌs mèna loo Jesús. No xexte mbez mèna loo xtàa mèna:
\p ―Huiꞌ guꞌ nexa. Mbiꞌ baꞌ nqueltàa no mèn coꞌ ndxàp xquin no coꞌ ndxàp xtol. No axta ndxuhua no mbiꞌ mèn baꞌ. Nazab ngue li mbiꞌ baꞌ, ¿léꞌ?
\p
\v 3 Jesús ndxab loo mèna:
\p
\v 4 ―Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: De loo rye guꞌ coꞌ nziriꞌ trèꞌ, angab naꞌi, ¿chéꞌ nzo thìb guꞌ coꞌ ngue no thìb ayo mbacxilꞌ no láth ngue tee queno guꞌ mbacxilꞌa, xexte mdyuhuan thìb mbacxilꞌ ngroꞌ mbacxilꞌ làth partid, chéꞌ neꞌyòode valor loo guꞌ par láꞌ guꞌ rye partid mbacxilꞌ, coꞌ nac thap gal nzo siꞌn thap mbacxilꞌ ante mbacxilꞌ ned huana coꞌteꞌ nac segur par ya cuaꞌn guꞌ mbacxilꞌ coꞌ taa mdyuhuan axtaqueꞌ zyal guꞌ thìb mbacxilꞌa, càꞌ? Lìcqueꞌ, láꞌ guꞌ rye mbacxilꞌa thìb lugar, ¿léꞌ?
\v 5 No coꞌseꞌ zyal guꞌ mbacxilꞌa, xoꞌf guꞌ mbacxilꞌa xís yen guꞌ, tant ndyac lezoꞌ guꞌ mzyal guꞌ mbacxilꞌa. No ndyeꞌth no guꞌ mbacxilꞌa, ¿léꞌ?
\v 6 No coꞌseꞌ zin guꞌ liz guꞌ, li guꞌ par queltàa mèn coꞌ ndxàc amiu guꞌ no mèn coꞌ ndxàc vecin guꞌ liz guꞌ. Sya, gab guꞌ loo mèna: Quede guꞌ par tyac lezoꞌ guꞌ con daa tac daa mzyalleꞌ mbacxilꞌ daa coꞌ mdyuhuan.
\v 7 Na nii loo guꞌ: Lomisqueꞌ mod más tyac lezoꞌ angl coꞌ nzo loo béꞌ por cón cheꞌn thìb mbiꞌ coꞌ mcuaꞌn xtol coꞌseꞌ lyàa yéc mbiꞌ no lyàa lezoꞌ mbiꞌ loo Diox leque tyac lezoꞌ angl ñèe angl thap gal nzo siꞌn thap mèn coꞌ ndli cuent nac mèn mèn ndac no mèn coꞌ ndli cuent inquinte lyàa yéc mèn no lyàa lezoꞌ mèn loo Diox par zyeꞌ mod coꞌ ndxàp mèn loo Diox. Thìba conꞌ ndxèꞌ.
\s Tad Jesús ngue tetac diꞌs cón cheꞌn mèn xal thìb billet coꞌ mdyuhuan.
\p
\v 8 Leꞌ tediba na, xá ñaa thìb xaꞌgot coꞌ ngue no siꞌ billet no ntac thìb thìb billeta thìb ayo pes. No mtuhuan xaꞌgota thìb billet coꞌ ntac thìb ayo pes. ¿Chéꞌ ngue li guꞌ cuent neꞌquede xaꞌgota xnìi thìb brujit par cuaꞌn xaꞌ billeta abix ncanꞌ no loꞌf xaꞌgota leꞌn nyòo liz xaꞌ lillequeꞌ axta li xaꞌ gan zyala? Zyalqueꞌ xaꞌi, ¿léꞌ?
\v 9 No coꞌseꞌ ngolo mzyal xaꞌ billet coꞌ mdyuhuan coꞌ ntac thìb ayo pes, xaꞌgot li par queltàa mèn coꞌ ndxàc amiu xaꞌgota no mèn coꞌ ndxàc vecin xaꞌgota. No gab xaꞌgota loo mèngota: Ndlyazen tyac lezoꞌ guꞌ con daa tac mblin gan mzyal pes bchò coꞌ mdyuhuana.
\v 10 Na nii loo guꞌ: Tataa tyac lezoꞌ angl loo Diox loo béꞌ por cón cheꞌn thìb mbiꞌ coꞌ ngòp xquin no coꞌ ngòp xtol coꞌseꞌ ngulàa yéc mbiꞌ no ngulàa lezoꞌ mbiꞌ loo Diox par mzyeꞌ mod yeꞌrsinꞌ coꞌ ngòp mbiꞌ loo Diox.
\s Tad Jesús ngue taꞌ cuent loo mèn cón cheꞌn xtol mèn xal ngòca loo thìb mbyòo coꞌ ngroꞌ gundee.
\p
\v 11 Jesús ndxab loo mèna, ne:
\p ―Ngo thìb mbiꞌ coꞌ mque no chop xganꞌ.
\v 12 Per mbyòo coꞌ ngòc mbyòo bluz loo hues mbyòo, mbyòoa ndxab loo xud mbyòo: Pay, ftaꞌ Uꞌ herens coꞌ mbez Uꞌ nac chenen par càan. Sya, xud myenꞌ mbli rol herens myenꞌ par càa thìb thìb myenꞌ herens myenꞌ.
\v 13 Per pláte huiz ndxàc mcàayaꞌ mbyòo bluza herenspeꞌ mbyòo, mtlo mbyòo, mthop mtaa mbyòo rye conꞌ ngòc cheꞌn mbyòo par thoꞌ mbyòoi. Mthoꞌ mbyòo xyòn mbyòo, ne. Ngoloa, mxen mbyòo ned. Nda mbyòo tedib nación más tith loo làaz mbyòo. Tya, mteluxxùꞌ mbyòo tmi mbyòo coꞌ mque no mbyòoa. No mdaꞌ mbyòo gust lezoꞌ mbyòo axta plóthe loo conꞌ yeꞌrsinꞌ con tmi mbyòo coꞌ mthoꞌ mbyòo cheꞌn mbyòoa no coꞌ mthoꞌ mbyòo xyòn mbyòo.
\v 14 Per coꞌseꞌ ngolo mblixùꞌ mbyòo gast tmi mbyòo, ngulàa thìb huin tínꞌ leꞌn naciona. Leꞌ mbyòo na, mtlo mdenꞌ huin.
\v 15 Sya, mcuaꞌn mbyòo zinꞌ liz mèn coꞌ nac mèn naciona par li mbyòo zinꞌ. Mzyalqueꞌ mbyòo zinꞌ. Per mbiꞌ coꞌ mdaꞌ zinꞌ mbli mbyòo, mbiꞌa mque no thìb partid nguch. Mtelꞌ mbiꞌ mbyòo coꞌteꞌ ngòc ranch mbiꞌ par ngua queno mbyòo nguch no taꞌ mbyòo conꞌ hua nguch.
\v 16 Per prob mbyòo izlyoꞌ. Axta mblyaꞌs mbyòo nguhua mbyòo táꞌ cheꞌn yaa yis táꞌ coꞌ nguaa mbyòo nguch par zyè lezoꞌ mbyòo con táꞌ cheꞌn yaa yis táꞌ tac patrón mbyòo anzeꞌf tazad mdaꞌ coꞌ ndxuhua mbyòo por huin coꞌ ngulàa naciona.
\v 17 Axta syareꞌ mdub xnìi yéc mbyòo no mdub xnìi lezoꞌ mbyòo no ngulàa yéc mbyòo no ngulàa lezoꞌ mbyòo loo conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌ mbli mbyòo. Ndxab mbyòo loo lezoꞌ mbyòo: Napló moz ngue zinꞌ liz xuden. No nzo cón hua moz axta plóthe axta ndxanꞌ xoꞌf conꞌ ndxuhua moz. Per daa ndxath huin trèꞌ.
\v 18 Más huen beren, ndyàan coꞌteꞌ nac liz xuden. No gaben loo xuden: Pay, daa mcuan xtol daa no xquin daa loo Diox no mcuanen xtol daa no xquin daa loo Uꞌ.
\v 19 Ya indliden cuent nac daa xinꞌ Uꞌ. Más huen li Uꞌ cuent nac daa xal thìb moz Uꞌ, ndyaquen.
\v 20 Sya, mxen mbyòo ned. Mbere mbyòo, ndyeꞌth mbyòo par liz xud mbyòo. Tatabeꞌ tithreꞌ ndyeꞌth mbyòo, gunèe xud mbyòo mbyòo. Sya, mblyat lezoꞌ xud mbyòo gunèe xud mbyòo mbyòo. Mqueꞌ xud mbyòo carre. Ngua càa ned xud mbyòo mbyòo. Mdeꞌs mcàa xud mbyòo mbyòo. No msero xud mbyòo ro mbyòo.
\p
\v 21 Sya, ndxab mbyòo loo xud mbyòo:
\p ―Pay, daa mcuan xtol daa no xquin daa loo Diox. No mcuanen xtol daa no xquin daa loo Uꞌ. Ya indxàalte daa gab Uꞌ leꞌ daa nac xganꞌ Uꞌ.
\p
\v 22 Per xud mbyòo ndxab loo moz:
\p ―Jer, huàa loꞌ guꞌ xab huen mbyòo. No ftegoc guꞌ mbyòo xab mbyòo. No blo guꞌ thìb ani cuen yaꞌ mbyòo. No fqueꞌ guꞌ yilid nii mbyòo.
\v 23 Huàa xi guꞌ thìb laa tor coꞌ más nachaꞌ. Beth guꞌ tora par hua naꞌ. No li naꞌ thìb lni loo mbyòo.
\v 24 Tac mbyòo coꞌ nac xganꞌen ndxèꞌ ngòc xal thìb mèn coꞌ nguth loon. No ale ndyaquen xganꞌen ndxèꞌ ngòc xal thìb xaꞌ coꞌ ngro xban loon. Mdyuhuan xganꞌen ndxèꞌ loon per nalleꞌ ngro xoꞌf xganꞌen ndxèꞌ loon.
\p Sya, mtlo mèn guliz xud mbyòo. Mbli mèna lni loo mbyòo.
\p
\v 25 Láth ndxàc lnia, mbyòo ndlyoa ngue zinꞌ huan. Coꞌseꞌ mzyèleꞌ izlyoꞌ huiza, ndyeꞌth mbyòo ndlyo par liz mbyòo. No coꞌseꞌ nde zin gax mbyòo ndlyo liz mbyòo, ndxòn mbyòo ndlyoa ndxolꞌ musc. No ngüiꞌ mbyòo nzi yolꞌ nii mèn.
\v 26 Sya, ngurez mbyòo ndlyoa thìb moz coꞌ nzo làth mèn coꞌ nziriꞌa. Mnibdiꞌs mbyòo loo moza. Ndxab mbyòo loo moz: ¿Chó lni nzo lizen, cara? ¿Cón ndxàc?
\v 27 Moza ndxab loo mbyòo: Huesl mzin, yey. No mbli xudl mandad mbeth nuꞌ thìb tor coꞌ más nachaꞌ par hua no xudl huesl. Tataa mbli xudl tac huesl huenqueꞌ mzin tedib vez.
\v 28 Per mbyòo coꞌ nac mbyòo ndlyoa mdèn. No ngocloo mbyòo. Ale indlyaꞌste mbyòo yòo mbyòo liz mbyòo. Sya, ngro xud mbyòo ned. Ngua xi xud mbyòo mbyòo par ngòo mbyòo liz mbyòo tac mbyòo ndub tèn tya.
\v 29 Ndxab mbyòo loo xud mbyòo:
\p ―Pay, Uꞌ ndaꞌqueꞌ cuent napló zinꞌ mblin loo Uꞌ huax línꞌ. No thidtenequeꞌ ndyubdizquen loo Uꞌ. Per Uꞌ neꞌnglatte lezoꞌ ngnèe Uꞌ daa par ndaꞌ Uꞌ mase thìb chiv par nglin thìb lni chuꞌth par hua non myenꞌ coꞌ ndxàc amiu daa.
\v 30 No nalleꞌ mzin xganꞌ Uꞌ baꞌ. No mdaꞌ xganꞌ Uꞌ baꞌ gust lezoꞌ xganꞌ Uꞌ con myenꞌgot coꞌ ndxòo lezoꞌ li conꞌ yeꞌrsinꞌ. No ale mbli Uꞌ mandad mbeth moz thìb laa tor coꞌ más nachaꞌ par mbli Uꞌ lni. ¿Chéꞌ ndyac Uꞌ anzeꞌf huen nac coꞌ ngue li Uꞌ baꞌ, càꞌ? Yende xàa.
\p
\v 31 Sya, ndxab xud mbyòo loo mbyòoa:
\p Ryete conꞌ coꞌ ndxàpen, leꞌi nac cheꞌnl.
\v 32 Per nalleꞌ ndxàalqueꞌ li naꞌ thìb lni par tyac lezoꞌ naꞌ tac huesl coꞌ ngòc xal mèn nguth loo naꞌ, ngòc huesl xal mèn coꞌ ngro xban loo naꞌ nalleꞌ. Ngòc huesl mèn coꞌ mdyuhuan loo naꞌ per nalleꞌ yub huesl mzin loo naꞌ. Yaꞌ ndyàa naꞌ. Neꞌyecloodel.
\c 16
\s Tad Jesús ngue tetac diꞌs loo mèn cón cheꞌn thìb mbiꞌ coꞌ ngòc mandador yeꞌrsinꞌ coꞌ mdyee yaꞌ loo cón cheꞌn patrón.
\p
\v 1 Ndxab Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―Myenꞌ, nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: Ngo thìb mbiꞌ ric coꞌ mque no thìb mandador. Mzin thìb huiz ngòo ndxep mèn coꞌ mdaꞌ cuent loo mbiꞌ ric cón cheꞌn mandador leꞌ mandador indyoode altant loo rsinꞌ cheꞌn mbiꞌ rica.
\v 2 Sya, ngurez mbiꞌ ric mandador. Ndxab mbiꞌ rica loo mandador: Ndlyazen taꞌl cuent loon. ¿Xá mod nac cuent coꞌ mdaꞌ mèn loon cón cheꞌnl, cara? Ftaꞌ cuent loon xal nac zinꞌ coꞌ ngue lil. Tac lùu ya neꞌtolode gàc mandador loo rsinen.
\v 3 Sya, mbli mbiꞌ coꞌ ngòc mandadora xtùuz. Ndxab mbiꞌ loo lezoꞌ mbiꞌ: Per nalleꞌ na, ¿cón lin? Patrón daa teche zinꞌ loon. Más de cona, yende fuerz daa par queꞌen zinꞌ huiz con barret no con yiꞌf yaa. No cheleꞌ daa ga naꞌb gòn, thyon daa ñaꞌben gòn.
\v 4 Neequen xá ñaa coꞌ lin par que non mèn coꞌ taꞌ sa yèth huan no taꞌ mèna liz mèna par gòon plá huiz coꞌseꞌ neꞌtaꞌde patrón más zinꞌ lin trèꞌ.
\v 5 Sya, ngurez mandador thìb thìb mèn coꞌ ndeb loo mbiꞌ rica. Mnibdiꞌs mandador loo ner mbiꞌ coꞌ ndeba. Ndxab mandador: ¿Plál ndebl loo patrón daa, àꞌ?
\v 6 Mbiꞌ coꞌ ndeba mcàb. Ndxab mbiꞌ loo mandador: Daa ndeb thìb ayo barril aceit loo patrón. Sya, ndxab mandador loo mbiꞌ coꞌ ndeba: Yeꞌs coꞌ nac val lùu ndxèꞌ. Ftub loo asient no xax xax toxcuaꞌ tedib val. No ftub loo val leꞌ lùu ndeb choꞌ psiꞌ barril aceit no maste.
\v 7 Ngoloa, mnibdiꞌs mandador loo tedib mbiꞌ coꞌ ndeb loo patrón mandador, ne. Ndxab mandador loo mbiꞌa: ¿Lùu, àꞌ? ¿Plál ndebl loo patrón daa? Mbiꞌ coꞌ ndeba ndxab: Daa ndeb thìb ayo almud triu loo patrón. Sya, ndxab mandador loo mbiꞌ coꞌ ndeba: Yeꞌs coꞌ nac val lùu ndxèꞌ. Nalleꞌ ftoxcuaꞌ tedib val. Ftub cuent loo val coꞌ toxcuaꞌl baꞌ leꞌ lùu ndeb thap gal almud triu no maste loo patrón daa.
\v 8 ¡Per máa mbiꞌ ric! Lueg mdenꞌ lezoꞌ mbiꞌ ric no mdaꞌ mbiꞌ rica cuent leꞌ mandador ngòc lijerleꞌ xal nac mod coꞌ ndxàp mandador loo zinꞌ coꞌ ndyoo naa mandador. ¡Neꞌyilaꞌste guꞌ conꞌ nde niin loo guꞌ! Más nalas nac mèn coꞌ alithe naban loo izlyoꞌ ndxèꞌ loo mod coꞌ ndxàp mèn li mèn loo thìb xtàa mèn no loo tedib xtàa mèn leque mèn coꞌ mbláꞌleꞌ ryethe cón cheꞌn xab izlyoꞌ no mèn coꞌ ndyub xnìi yéc no coꞌ ndyub xnìi lezoꞌ loo cón cheꞌn Diox loo rsinꞌ cheꞌn Diox.
\p
\v 9 Por cona, ngue tanꞌen diꞌs ndxèꞌ loo guꞌ leꞌ guꞌ coꞌ nac xal mandador cheꞌn Diox, nalas gure guꞌ loo izlyoꞌ ndxèꞌ loo interes coꞌ ncàb conꞌ yeꞌrsinꞌ loo mèn par li zinꞌ guꞌ cheꞌn guꞌ coꞌ ndxàp guꞌ par tataa mod gàc amiu guꞌ con huax mèn loo izlyoꞌ ndxèꞌ. Leꞌ sya, lomisqueꞌ mod, gàca loo guꞌ coꞌseꞌ gath guꞌ ndoo lìte taꞌ Diox lugar loo guꞌ yòo guꞌ loo Diox coꞌteꞌ ban guꞌ thidtene tac altant mdoo guꞌ loo zinꞌ cheꞌn Diox xal thìb mandador ndac.
\p
\v 10 Mèn coꞌ altant ndyoo no coꞌ ñee rsiꞌ ñee rso par quenap mèna coꞌ nac cheꞌnpeꞌ mèna conꞌ coꞌ ngue note mèna, mèna altantlequeꞌ tyoo no ñee rsiꞌ ñee rso mèna par quenap mèna taamas huax conꞌ cheleꞌ Diox li par que no mèna taamas conꞌ. Leꞌ mèn coꞌ nquedìi xtàa loo ndxepte conꞌ, mèna quedìi xtàa loo huax conꞌ cheleꞌ mèna li gan.
\v 11 Cona, ngue niin loo guꞌ: Cheleꞌ guꞌ indyoode altant no iñee rsiꞌde guꞌ no iñee rsode guꞌ yalgonꞌ coꞌ nthop guꞌ no coꞌ ndxàp guꞌ loo izlyoꞌ yeꞌrsinꞌ ndxèꞌ, ¿chó mèn gàp yalxlaꞌs loo guꞌ no chó mèn yilaꞌs leꞌ guꞌ tyoo altant no ñee rsiꞌ guꞌ no ñee rso guꞌ zinꞌ ndac coꞌ nac cón cheꞌn Diox, àꞌ? Yende mod gàca tataa, ¿léꞌ?
\v 12 No cheleꞌ guꞌ indyoode altant loo conꞌ coꞌ nac cheꞌn taamas mèn, ¿chó taꞌ conꞌ càa guꞌ, conꞌ coꞌ gàc cheꞌnpeꞌ guꞌ, sya? Yende mod gàca tataa, ¿léꞌ?
\p
\v 13 Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: Yende mod li thìb moz sirv loo chop patrón. Bien li moz cas loo thìb patrón. Leꞌ loo tedib patrona yecloo moz ñèe moz patrona. Bien más altant tyoo moz loo thìb patrón. Leꞌ loo tedib patrón na, tyoo xàꞌ lezoꞌ moz ñèe moz tedib patrona. Cona, ngue niin loo guꞌ: Yende mod xoꞌf zinꞌ mèn zinꞌ coꞌ nac cón cheꞌn Diox cheleꞌ mèn más nde yath nde lux ñèe yalgonꞌ cheꞌn izlyoꞌ ndxèꞌ.
\p
\v 14 Per mèn xleyꞌ farise, coꞌ más nde yath nde lux ñèe yalgonꞌ, nzi yòn diꞌs coꞌ ndxab Jesús. Sya, ndxáp nxyánꞌ mèna no mxìis nxyánꞌ mèna ñèe mèna Jesús.
\v 15 Jesús ndxab loo mèna:
\p ―Anzeꞌf thìb conꞌ ndli guꞌ par ndxàc guꞌ mèn ndac loo mèn. Per Diox non no nanee Diox xá nac conꞌ coꞌ ndli guꞌ xtùuz leꞌn lezoꞌ guꞌ. Tac ryete conꞌ coꞌ ndli mèn cuent nac más conꞌ roo conꞌ xèn loo mèna, Diox ndxòo xyàn lezoꞌ ñèe Diox mèn coꞌseꞌ ndli mèn conꞌa.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn mod coꞌ mbluꞌ Tad Jesús loo mèn cón cheꞌn xá mod ndxòo mèn loo cón cheꞌn Diox par ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn.
\p
\v 16 Ndooreꞌ gàc tiemp coꞌ mbiꞌth Juàn Bautist, nzoꞌfleꞌ ley cheꞌn Diox coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn no nzoleꞌ libr coꞌ mqueꞌ mèn yeꞌs, mèn coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox. Per axta tiemp coꞌ mbiꞌth Juàn Bautist, mtlo mbyath mbyèn cón cheꞌn diꞌs ndac coꞌ ndluꞌ xá mod ndlyaꞌs Diox ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn. No ryete mèn coꞌ mbìn diꞌsa nguátbèe par mbli mèn coꞌ nzote mod li mèn par ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn.
\p
\v 17 Más inagànte naca lyux no lith no izlyoꞌ no béꞌ leque neꞌgàcte conꞌ coꞌ nac más beꞌtheꞌ coꞌ mcàbgòn Diox li Diox loo ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn. Aa. Gàcpeꞌi.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn mod coꞌ mbluꞌ Tad Jesús loo mèn cón cheꞌn conꞌ coꞌ ndxàc coꞌseꞌ selyaꞌ mèn tedib vez ndxelo mbláꞌ mèn xaꞌgot mèn tiempa.
\r (Mt. 19.1–12; Mr. 10.1–12)
\p
\v 18 Niin conꞌ ndxèꞌ loo guꞌ, ne: Cheleꞌ thìb xaꞌbiꞌ negadiꞌs tèꞌb no choblaꞌ xaꞌbiꞌ saꞌl xaꞌ no selyaꞌ xaꞌbiꞌ con tedib xaꞌgot, sya, xaꞌbiꞌa ngue li yalburrid. Leꞌ thìb xaꞌbiꞌ coꞌ selyaꞌ con thìb xaꞌgot coꞌ mtèꞌb saꞌl no coꞌ mchoblaꞌ saꞌl, xaꞌbiꞌa ngue li yalburrid, ne.
\s Tad Jesús ngue taꞌ cuent loo mèn cón cheꞌn thìb mbiꞌ coꞌ ngòc ric no cón cheꞌn thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Lars coꞌ ngòc thìb mbiꞌ prob.
\p
\v 19 Jesús ndxab loo mèn:
\p ―Nde tan cuent cón cheꞌn coꞌ ngòc loo thìb mbiꞌ ric loo guꞌ. Mbiꞌ rica mdoc xab mbiꞌ coꞌ nabeꞌs mdyoxcuaꞌ no coꞌ ante nít nayèe ñaa. No ryete huiz ndli mbiꞌ lni liz mbiꞌ axta mod coꞌ mblyaꞌs mbiꞌ no xal ndaꞌ gust lezoꞌ mbiꞌ li mbiꞌ.
\v 20 Ngo thìb mbiꞌ prob, ne. Mbiꞌ proba ngroꞌ lèe Lars. Mdoo thìb loo yéꞌs yaꞌs dib lad Lars. Ndyee tub Lars ro ryoꞌ liz mbiꞌ rica.
\v 21 Látha, ndyub bed Lars no ndyub quee lezoꞌ Lars ñaꞌb Lars pedaz yèth no nítyèth coꞌ ndxanꞌ xoꞌf loo mes coꞌ ndxuhua mbiꞌ rica par hua Lars par beꞌteꞌ queꞌ niꞌi lezoꞌ Lars. Láth ndub bed Larsa, nde ley mbac loo yéꞌs yaꞌs coꞌ ndoo lad Lars.
\v 22 Mzin thìb huiz nguth prob Lars. Per angl cheꞌn Diox mbiꞌth. Mbeꞌ angl xpii Lars no alm Lars par ngo no Lars Abraham coꞌteꞌ ngo Abraham leꞌn parais. Mzin huiz nguth mbiꞌ rica, ne. Ngua caꞌs mèn thebol mbiꞌ rica panteón. Leꞌ alm mbiꞌ no xpii mbiꞌ na, ndoo lìte ngulàa leꞌn yeꞌrbìil.
\v 23 Per láth ndenꞌ mbiꞌ rica yaltìi no ndxec nzyo mbiꞌ leꞌn yeꞌrbìil coꞌteꞌ mbii xpii no alm mèn yeꞌrsinꞌ coꞌ ndxath, gunèe mbiꞌ rica tith nzo no Lars Abraham.
\v 24 Sya, ngrozèe mbiꞌ rica. Ndxab mbiꞌ ric loo Abraham: Tad Abraham, gulat lezoꞌ Uꞌ gunèe Uꞌ daa. Ftelꞌ Uꞌ Lars ya tegaz Lars cuen yaꞌ Lars con nít no yiꞌth tegaz Lars looz daa trèꞌ tac anzeꞌf nèe nac coꞌ ndenꞌen loo quìi no loo bèel coꞌteꞌ nzon ndxèꞌ.
\v 25 Abraham ndxab loo mbiꞌ ric coꞌ nguth: Mbiꞌ, fteꞌ lezoꞌl, lùu anzeꞌf huen ngua leꞌn rye tiemp coꞌ ngo banl lada. Per prob Lars ndxèꞌ, anzeꞌf thìb conꞌ yeꞌrsinꞌ no conꞌ nalyat ngòc loo prob Lars. No nalleꞌ, ale ndxeꞌlequeꞌ, ndyac lezoꞌ Lars coꞌteꞌ nzo Lars trèꞌ. Leꞌ lùu na, ale ndxeꞌlequeꞌ, ndenꞌl ndxec nzyol loo quìi no loo bèel coꞌteꞌ nzol baꞌ.
\p
\v 26 Más de cona, ndriꞌth thìb ftee coꞌ anzeꞌf naꞌs tínꞌ trèꞌ coꞌ ntauꞌ loo nuꞌ no coꞌ ntauꞌ lool. No cheleꞌ lùu lyaꞌs riid coꞌteꞌ nzo nuꞌ ndxèꞌ, yende mod riidl. No cheleꞌ nuꞌ lyaꞌs riid coꞌteꞌ nzol baꞌ, yende mod riid nuꞌ.
\v 27 Sya, ndxab mbiꞌ rica loo Abraham: Daa ñaꞌb loo Uꞌ, Tad Abraham, ftelꞌ Uꞌ Lars ya Lars liz xuden
\v 28 coꞌteꞌ ngue non gaꞌy myenꞌ huesen, par taꞌ Lars cuent loo myenꞌ huesen par tataa mod neꞌyiꞌthte myenꞌ trèꞌ coꞌteꞌ anzeꞌf ndxàc yaltìi loo mèn ndxèꞌ.
\v 29 Per Abraham ndxab loo mbiꞌ rica: Myenꞌ ngue noqueꞌ diꞌs coꞌ mqueꞌ Moisés yeꞌs coꞌ nac ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn. No ngue noqueꞌ myenꞌ diꞌs coꞌ mqueꞌ mèn coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox yeꞌs loo libr. Loo diꞌsa nzoqueꞌ mod li myenꞌ cas cheleꞌ myenꞌ lyaꞌs tyubdiꞌs.
\v 30 Mbiꞌ rica mcàb loo Abraham. Ndxab mbiꞌ: Lìca xá nee Uꞌ baꞌ, Tad Abraham. Yende cón niin loo Uꞌ cón cheꞌn diꞌs coꞌ ngolo gunee Uꞌ baꞌ. Per más segur gàca cheleꞌ thìb mèn nguth ryo xban par ya mèn ngutha loo myenꞌ huesen par taꞌ mèn ngutha cuent loo myenꞌ huesen, ndyaquen. Sya, lyàa yéc myenꞌ no lyàa lezoꞌ myenꞌ no zyeꞌ mod coꞌ ndxàp myenꞌ par lyáꞌ myenꞌ loo ryethe conꞌ ryes.
\v 31 Abraham ndxab loo mbiꞌ rica: Cheleꞌ myenꞌ indlide cas no indyubdiꞌste myenꞌ loo ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn no loo diꞌs coꞌ mdeꞌth mèn coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox, neꞌ neꞌ yilaꞌs myenꞌ loo mèn coꞌ yaa, mèn coꞌ ryo xban làth mèn nguth.
\c 17
\s Tad Jesús ngue luꞌ loo mèn cón cheꞌn conꞌ ryes coꞌ ndxàc loo mèn coꞌseꞌ ncuaꞌn mèn xquin mèn no xtol mèn.
\r (Mt. 18.6–7, 21–22; Mr. 9.42)
\p
\v 1 Jesús ndxab loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―Thidtenequeꞌ nzoqueꞌ conꞌ coꞌ ndli par ncuaꞌn mèn xtol mèn no xquin mèn. Per mandit mbiꞌ too ze too yálꞌ, mbiꞌ coꞌ aseli par cuaꞌn mèn xquin mèn no xtol mèn.
\v 2 Más huen ngàca nquedóꞌ mèn thìb quèe yees yen mbiꞌ yeꞌrsinꞌa. No yiloa, cobii mèn mbiꞌa leꞌn níttóꞌ leque li mbiꞌ yeꞌrsinꞌa leꞌ mèn coꞌ beꞌ nauꞌ loo no mèn coꞌ beꞌ nauꞌ yéc ncuaꞌn mèna xquin mèna no xtol mèna, mèn coꞌ nac mèn coꞌ pente mtlo ndxelaꞌs loo cón cheꞌn Diox.
\v 3 Anderhuen guꞌ. No gunee guꞌ xá nzi tee ban guꞌ.
\p Cheleꞌ chol hues xtàa guꞌ cuaꞌn xtol cón cheꞌn guꞌ, gunii guꞌ loo hues xtàa guꞌa no bcoꞌx guꞌ ndxep loo hues xtàa guꞌa. No cheleꞌ hues xtàa guꞌa lyàa yéc no lyàa lezoꞌ loo conꞌ mbli hues xtàa guꞌa, fteriꞌth ftecanꞌ guꞌ xtol no xquin coꞌ mcuaꞌn hues xtàa guꞌ loo guꞌ.
\v 4 Mastaleꞌ cuaꞌn hues xtàa guꞌa xtol no xquin hues xtàa guꞌa loo guꞌ gaz vez thìb huiz, no cheleꞌ hues xtàa guꞌ yiꞌth loo guꞌ gaz vez no ñee hues xtàa guꞌ loo guꞌ gaz vez: Ya neꞌbereden cuanen xtol daa lool, hues, leꞌ sya, guꞌ coꞌ ndxàc hues xtàa por cón cheꞌn Crist, fteriꞌth ftecanꞌ guꞌ xtol no xquin coꞌ ndli hues xtàa guꞌ loo guꞌ.
\s Tad Jesús ngue taꞌ cuent loo mèn cón cheꞌn conꞌ coꞌ ndli mèn coꞌseꞌ, lìcpeꞌ, ndxelaꞌs mèn loo cón cheꞌn Diox.
\p
\v 5 Myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús coꞌ neꞌ tedib lèe apostl, coꞌ nee diꞌs, mèn coꞌ ndxeꞌ diꞌs cón cheꞌn Tad Jesús, myenꞌa ndxab loo Tad Jesús:
\p ―Tad, bli Uꞌ par tolo yilaꞌs nuꞌ no tolo gàp nuꞌ más yalxlaꞌs loo ryethe conꞌ cón cheꞌn Uꞌ.
\p
\v 6 Sya, ndxab Tad Jesús loo myenꞌ:
\p ―Cheleꞌ guꞌ pente ndxelaꞌs no, lìcqueꞌ, ndxelaꞌspeꞌ guꞌ, nzoqueꞌ mod gab guꞌ loo yaa sicomr ndxèꞌ: Na nii lool, yaa sicomr, yiꞌfl trèꞌ. No leque lùu ya ro níttóꞌ par tyool ro níttóꞌ. Na nii loo guꞌ leꞌ yaa sicomr ndxèꞌ gòn ro guꞌ.
\s Trèꞌ ndluꞌ leque mèn taꞌ cuent inacte mèn arid mèn ndac loo zinꞌ coꞌ nxoꞌf zinꞌ mèn cón cheꞌn Diox.
\p
\v 7 Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: Cheleꞌ chó guꞌ ngue no thìb moz, no ndyeꞌth moz ngua moz zinꞌ huan, bien ngua ganꞌ moz ngon, o bien ngua queno moz ngon, ¿chéꞌ tab guꞌ loo moz coꞌseꞌ ndyeꞌth moz ngua moz zinꞌ: Moz, quede. Ftub loo mes par bequen conꞌ hua rsèl, ndee?
\v 8 Yende xàa. Ndxeꞌlequeꞌ, guꞌ gab loo moz: Jer toxcuaꞌ conꞌ hua rsèꞌen no altant ftoo par lil mandad loon láth ngue yuhuan no láth ngue yun. Sya, coꞌseꞌ ngolo nduhuan no coꞌseꞌ ngolo ngun, sauꞌ tyubl hual.
\v 9 ¿Chéꞌ ndyac guꞌ leꞌ patrón gab loo moz: Diox quixl, moz, tac mtoxcuaꞌl conꞌ nduhua rsèꞌen, ndee? ¡Jaa! Pà gab patrón tataa loo moz, ¿léꞌ?
\v 10 Cona, ngue niin loo guꞌ, ne: Coꞌseꞌ yilo li guꞌ ryete conꞌ coꞌ mnibeꞌ Diox loo guꞌ par li guꞌi, ndxàal gab guꞌ loo Diox: Nuꞌ nac moz coꞌ yende cón ntac no coꞌ yende chó juis tac mbli nuꞌ ante conꞌ coꞌ mnibeꞌte Uꞌ loo nuꞌ par li nuꞌi.
\s Tad Jesús mteyac siꞌ mèn coꞌ mxac thìb yíiz coꞌ nteyaꞌs no coꞌ nteyèe yid lad mèn.
\p
\v 11 Coꞌseꞌ tolo mdoo Jesús ned, nda Jesús par ned ciuda Jerusalén, ngua riid Jesús rye yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn samari no cheꞌn làaz mèn galile.
\v 12 Texal ngòo Jesús ro thìb yèez, ngua sálꞌ siꞌ xaꞌbiꞌ coꞌ ndyac yíiz ndxaꞌs, yíiz coꞌ nteyaꞌs no coꞌ nteyèe yid lad mèn, loo Jesús. Tith ngure prob mèna loo Jesús.
\v 13 Cabii ngrozèe mèna loo Jesús. Ndxab mèna loo Jesús:
\p ―Jesús, Uꞌ coꞌ nac maistr, gulat lezoꞌ Uꞌ gunèe Uꞌ nuꞌ, yey.
\p
\v 14 Coꞌseꞌ gunèe Jesús mèna, ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Huàa guꞌ. Huàa luꞌ guꞌ guꞌ loo nguleyꞌ.
\p Sya láth ndoo mèna ned nda mèna, mbembìi lad mèna xalqueꞌ thìb mèn huen.
\v 15 Sya, thìb mbiꞌ coꞌ ndxòo cuent siꞌ mèn coꞌ mbyaca, coꞌseꞌ gunèe mbiꞌ mbyac mbiꞌ, mbere mbiꞌ, ndyeꞌth mbiꞌ loo Jesús. Cabii mbez mbiꞌ diꞌs natuꞌ loo Diox. Ndxab mbiꞌ:
\p ―¡Ay, Dioꞌs! Conꞌ roo conꞌ xèn mbli Uꞌ loon.
\p Tac mteyac Jesús mbiꞌ.
\v 16 Mdub xib mbiꞌ loo Jesús. No xex xex mcotloo mbiꞌ xànꞌ nii Jesús. Ndxab mbiꞌ loo Jesús:
\p ―Diox quix Uꞌ, Tad.
\p No ngòc mbiꞌa mèn gulàaz mèn samaritan.
\p
\v 17 Sya, ndxab Jesús loo mèn coꞌ nziriꞌ loo Jesús:
\p ―¿Chéꞌ iryede siꞌ mèna mbyac, càꞌ? ¿Máa taayèꞌ mèna?
\v 18 ¿Chéꞌ angoluxte mbiꞌ coꞌ nac mèn tith ndxèꞌ mbere ndyeꞌth loon par ndxab mbiꞌ: Diox quix Uꞌ, Diox, loo Diox, càꞌ? ¿Xá nee guꞌ? ¿Chéꞌ huen nac coꞌ mbli mèna, càꞌ? Yende xàa.
\p
\v 19 Jesús ndxab loo mbiꞌa:
\p ―Goo too, ndee. Fxen ned. Byàa. Lùu mbyacleꞌ tac ngolaꞌsqueꞌl loon.
\s Mèn xleyꞌ farise mnibdiꞌs loo Tad Jesús: ¿Xá mod gàca coꞌseꞌ tlo ñibeꞌ Diox loo mèn?
\r (Mt. 24.23–28, 36–41)
\p
\v 20 Leque sya, mèn xleyꞌ farise mnibdiꞌs loo Jesús. Ndxab mèna loo Jesús:
\p ―¿Pólxe gàc tiemp coꞌseꞌ tlo ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn, àꞌ?
\p Jesús mcàb loo mèna. Ndxab Jesús:
\p ―Coꞌseꞌ tlo ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn, neꞌyúꞌda loo mèn xal coꞌseꞌ ñibeꞌpeꞌ chol rey loo mèn loo izlyoꞌ ndxèꞌ.
\v 21 Neꞌgabte mèn loo xtàa mèn: Trèꞌ nac coꞌteꞌ ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn. O tuaꞌ nac coꞌteꞌ ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn. Aa. Diox ngue ñibeꞌpeꞌ loo mèn coꞌ ndyubdiꞌsqueꞌ loo Diox làth guꞌ.
\p
\v 22 Sya, ndxab Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―Zin thìb huiz no zin thìb ze coꞌ lyaꞌs guꞌ huiꞌ guꞌ mase thìb huiz láth coꞌseꞌ ngue ñibeꞌpeꞌen loo izlyoꞌ ndxèꞌ, daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn. Per ndxeꞌlequeꞌ, ya inabante guꞌ axta coꞌseꞌ zin huiza.
\v 23 No zin thìb huiz no zin thìb ze coꞌseꞌ ñee mèn coꞌ nac mèn gutyèꞌa loo guꞌ: Mzinleꞌ Jesús loo izlyoꞌ tedib vez. Trèꞌ nzo Jesús. O ñee mèn gutyèꞌa loo guꞌ: Tuaꞌ nzo Jesús. Per na ngue nii loo guꞌ: Neꞌyilaꞌste guꞌ ro mèna. Neꞌ neꞌ taꞌ guꞌ lugar tyoo nque guꞌ xís mèna coꞌseꞌ zin huiza.
\v 24 Tac texal coꞌseꞌ ndlyàa bèel gundii loo izlyoꞌ, chàa, ndxàꞌx xnìi bèel gundii thìb lad ro izlyoꞌ axta tedib lad ro izlyoꞌ. Tataa gàca loo mèn coꞌ nziriꞌ dib athu loo izlyoꞌ coꞌseꞌ gàc huiz coꞌ galen loo izlyoꞌ tedib vez, daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn. Huiza rye mèn coꞌ nziriꞌ dib athu loo izlyoꞌ nonqueꞌ cón chenen.
\v 25 Per ndooreꞌ zin huiza naquinqueꞌ ner gàc huax yaltìi loon. Leꞌ mèna tèꞌb daa thìb lad. No choblaꞌ mèn daa, mèn coꞌ nzi ban leꞌn tiemp ndxèꞌ.
\v 26 Xalqueꞌ ngòca leꞌn huiz coꞌ mque tee ban Noé, tataa gàca leꞌn huiz coꞌ gàc huiz coꞌ galen loo izlyoꞌ tedib vez, daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn.
\v 27 Tiemp coꞌseꞌ ngo ban Noé loo izlyoꞌ, alithe ngure yuhua mèn. No alithe ngure yu mèn. No alithe mbli mèn diꞌs nselyaꞌ xinꞌ mèn. Ndyee naꞌb mèn xìix mèn. Ndaꞌ mèn xganꞌ mèn nda buuz axta coꞌseꞌ mzin huizpeꞌ coꞌseꞌ ngòo Noé con rye famil Noé leꞌn yòoyaa. Leꞌ Diox na, mbli ngulàa thìb yuu axta ngòc lal nít loo rye yii par tataa mod nguth rye mèn coꞌ neꞌngalaꞌste loo diꞌs coꞌ ndxab Noé. Ale nguth mèna.
\v 28 Ndxab Tad Jesús, ne:
\p Tataa ngòca leꞌn huiz coꞌseꞌ ngo ban thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Lot, ne. Alithe ngure yuhua mèn. No alithe ngure yu mèn. Alithe ngure ndiꞌ mèn. No alithe ngure nthoꞌ mèn. Alithe ngo mèna bin. No alithe mtoxcuaꞌ mèna liz mèn.
\v 29 Per leque huiz coꞌseꞌ mxonꞌ mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Lot con famil mbiꞌ, ngroꞌ mbiꞌ leꞌn ciuda Sodom. Ngoloa, mbli Diox, chàa, ngulàa quìi no bèel no asufr loo béꞌ loo mèn ciudaa xal coꞌseꞌ ndlyàa yuuxòꞌ. No mbeth quìi no bèel ryete mèna.
\v 30 Tataa gàca, ne, coꞌseꞌ gàc huiz coꞌseꞌ, chàa, galen no yúꞌ daa loo mèn, daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn.
\p
\v 31 Huiza, cheleꞌ chó mèn ngue tee loo zote yéc yòo, no ngue no mèna cheꞌn mèn coꞌ nzosuaꞌ leꞌn nyòo, más huen neꞌlyàade mèna loo yòo par coꞌ mèna cheꞌn mèna leꞌn nyòo. No cheleꞌ chó mèn ngue zinꞌ huan, más huen neꞌberede mèna par liz mèna tac ya neꞌzinꞌte bere mèna liz mèna huiza.
\v 32 Fteꞌ lezoꞌ guꞌ conꞌ coꞌ ngòc loo xaꞌgot cheꞌn mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Lot par tenꞌ guꞌ diꞌs coꞌ ngue niin loo guꞌ no li guꞌ cas loo conꞌ ngue niin loo guꞌ.
\v 33 Mèn coꞌ alithe nque tee ban loo izlyoꞌ par que no mèna ante conꞌ coꞌ ndryoꞌ ndlyenꞌ lezoꞌ mèna, loo mèna neꞌgàcte conꞌ ndac coꞌ nac cón cheꞌn yalnaban par ban no mèna Diox thidtene yiloa. Per mèn coꞌ too lezoꞌ tuhuan mèn ryethe conꞌ ndryoꞌ ndlyenꞌ lezoꞌ mèn cón cheꞌn mèn loo izlyoꞌ ndxèꞌ ante por cón chenen, mèna ban noqueꞌ xuden Diox thidtene.
\p
\v 34 Ndxab Jesús loo mèna, ne: Ngue niin loo guꞌ: Leque hor coꞌ galen, que naca ze, que naca yálꞌ, chop mèn nzi yàt loo thìb lunꞌ. Hora daa li, chàa, yáp thìb xaꞌ par ya sálꞌ xaꞌ daa loo béꞌ. Leꞌ tedib xaꞌ na, taate yanꞌ.
\v 35 Leque hora, ne, gàca chop xaꞌgot thidte ngue yuꞌ. Thìb xaꞌgota, chàa, lin par yáp xaꞌgota loo béꞌ par ya sálꞌ xaꞌ daa. Leꞌ tedib xaꞌgota na, taate yanꞌ.
\v 36 Lomisqueꞌ ne, leque hora, gàca chop xaꞌbiꞌ ngue zinꞌ huan. Thìb xaꞌ, chàa, lin par ya sálꞌ xaꞌ daa loo béꞌ. Leꞌ tedib xaꞌbiꞌa na, taate yanꞌ.
\p
\v 37 Coꞌseꞌ mbìn mèna tataa ndxab Jesús, mnibdiꞌs mèna loo Jesús. Ndxab mèna:
\p ―¿Pá gàc conꞌa, Tad?
\p Jesús mcàb. Mtetac Jesús thìb diꞌs loo mèna. Ndxab Jesús:
\p ―Pues, guꞌ ndaꞌ cuent coꞌteꞌ nax ndeꞌf thìb máꞌ yaꞌs, anzeꞌf thìb ngool ndlyàa loo máꞌ yaꞌs tya, ¿léꞌ?
\c 18
\s Tad Jesús ngue taꞌ cuent loo mèn cón cheꞌn thìb mbiꞌ coꞌ ngòc juez no cón cheꞌn thìb xaꞌgot viud.
\p
\v 1 Jesús mtetac tedib diꞌs loo mèna, ne, par mbluꞌ Jesús loo mèn xá mod ndxàalqueꞌ thidtenequeꞌ cuez mèn Diox no par neꞌyitacte lezoꞌ mèn cuez mèn Diox.
\v 2 Ndxab Jesús:
\p ―Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: Ngo thìb mbiꞌ coꞌ ngòc juez leꞌn thìb ciuda. Mbiꞌa neꞌngzebte ngnèe Diox neꞌ neꞌ indyóo mbiꞌ ngnèe mbiꞌ chol mèn. Neꞌ neꞌ yen chó mport nzo lezoꞌ mbiꞌ ñèe mbiꞌ chol mèn.
\v 3 Leque leꞌn ciudaa ngo ban thìb xaꞌgot viud. Xaꞌgot viuda seguid nda li xol mbiꞌ coꞌ ngòc jueza par li mbiꞌ justis no tub rez mbiꞌ cón cheꞌn thìb yalgyoo coꞌ mbyoo xaꞌgot viuda con mèn coꞌ ngòc ngolo ngolaꞌs cheꞌn xaꞌgot viuda.
\v 4 Nguriꞌth huax huiz no nguriꞌth huax mbeꞌ, mbiꞌ coꞌ ngòc jueza neꞌnglide cas xaꞌgota. Per ngoloa, mbli mbiꞌ xtùuz cón cheꞌn xaꞌgot viud coꞌ mbli xol mbiꞌ coꞌ ngòc jueza. Sya, ndxab mbiꞌ loo lezoꞌ mbiꞌ: Neequen cón lin teeca. Daa inzyebte ñèen Diox neꞌ neꞌ yen chó mport nzo lezon ñèen nec thìb conꞌ.
\v 5 Per mastaleꞌ, guneei xá go teei, na nda li justis cón cheꞌn xaꞌgot viuda par ya neꞌtolode yiꞌth taꞌ xaꞌ xyàn lezon trèꞌ. Tac ya ngo dibleꞌ lezon ñèen xaꞌgot viuda. No ya neꞌtolode xec daa ñèen xaꞌgota.
\p
\v 6 Tad Jesús ndxab loo mèna, ne:
\p ―Bìn guꞌ diꞌs coꞌ ngòc diꞌs coꞌ gunii mbiꞌ coꞌ ngòc juez yeꞌrsinꞌa.
\v 7 Cona, ngue niin diꞌs ndxèꞌ loo guꞌ: ¿Chéꞌ ngue li guꞌ cuent leꞌ Diox neꞌtíꞌde no neꞌlàade Diox mèn, mèn coꞌ Diox mcui, mèn coꞌ mbez Diox ze no yálꞌ, càꞌ? ¿Chéꞌ ndli guꞌ cuent ndlyenꞌ Diox par lyath no Diox mèna, càꞌ? Yende xàa.
\v 8 Daa nii loo guꞌ leꞌ Diox setilte lyath no mèna. No nibdizen thìb conꞌ loo guꞌ: ¿Xá nee guꞌ? Coꞌseꞌ galen loo izlyoꞌ tedib vez, daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn, ¿chéꞌ ndyac guꞌ nzoqueꞌ mèn loo izlyoꞌ coꞌ beꞌ nzi yilaꞌs loon huiza, càꞌ? Cheleꞌ guꞌ, lìcqueꞌ, tolo yilaꞌs loon no tolo gàp guꞌ yalxlaꞌs loon thidtene, leꞌi gàcqueꞌ leꞌ mèn beꞌ ndxelaꞌs loon coꞌseꞌ galen loo izlyoꞌ tedib vez.
\s Tad Jesús ngue luꞌ loo mèn cón cheꞌn mod coꞌ ngòp thìb mbiꞌ coꞌ ngòc mèn xleyꞌ farise no cón cheꞌn mod coꞌ ngòp tedib mbiꞌ coꞌ ndli cobrar cón cheꞌn contribución.
\p
\v 9 Jesús mtetac tedib diꞌs loo mèna cón cheꞌn mèn coꞌ nzo làth mèna, mèn coꞌ ndyac nac mèna anzeꞌf mèn ndac. No leque mèna indlide cas xtàa mèna. Ndxab Jesús:
\p
\v 10 ―Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: Ngua chop xaꞌbiꞌ leꞌn templ par cuez xaꞌ Diox. Thìb xaꞌ nac xaꞌ cheꞌn xleyꞌ farise. Leꞌ tedib xaꞌ na, nac xaꞌ coꞌ ndli cobrar cón cheꞌn contribución.
\v 11 Mbiꞌ coꞌ nac mbiꞌ xleyꞌ farise mdoo. No ngurez mbiꞌ Diox taandxèꞌ. Ndxab mbiꞌ: Tad Diox, na nii loo Uꞌ, Diox quix Uꞌ tac inacte daa xal taamas mèn; mèn coꞌ ndli huanꞌ; mèn yeꞌrsinꞌ; no mèn coꞌ ndli yalburrid. Neꞌ neꞌ inac daa xal mbiꞌ baꞌ, mbiꞌ coꞌ ndli cobrar cón cheꞌn contribución.
\v 12 Chop vez ndlin ndxàc yalxlat loon leꞌn thìb sman. No ndan centav coꞌ nac diezm cón cheꞌn rye yalgonꞌ coꞌ ndxàpen no cón cheꞌn zinꞌ coꞌ ndlin.
\p
\v 13 Per ndxeꞌlequeꞌ, prob mbiꞌ coꞌ ndli cobrar cón cheꞌn contribución, tith mdoo mbiꞌ. Neꞌngòode valor loo mbiꞌ mase ngüiꞌ mbiꞌ loo béꞌ. Ndxeꞌlequeꞌ, mbez mbiꞌ:
\p ―¡Ay, Dioꞌs!
\p No taa nguin mbiꞌ yaꞌ mbiꞌ pech mbiꞌ. No tolo mbez mbiꞌ:
\p Gulat lezoꞌ Uꞌ gunèe Uꞌ daa, Tad. Daa nac thìb mbiꞌ coꞌ ndxàp xtol no coꞌ ndxàp xquin.
\p
\v 14 Mbere Jesús, ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Na nii loo guꞌ leꞌ Diox mtonꞌ xtol no xquin mbiꞌ coꞌ ndli cobrar cón cheꞌn contribución. No ngòo lezoꞌ Diox mod coꞌ ngòp mbiꞌ. Ngoloa, ndyàa mbiꞌ par liz mbiꞌ. Per ndxeꞌlequeꞌ, Diox neꞌndonꞌte xtol mbiꞌ no xquin mbiꞌ coꞌ nac mbiꞌ xleyꞌ farise. Tac chol mèn coꞌ ndyeꞌs, loo mèna Diox li gàc mèna mèn beꞌthe. Leꞌ loo mèn coꞌ nac mèn nadoꞌ na, loo mèna Diox li gàc conꞌ guryath no conꞌ guryèn loo mèna.
\s Trèꞌ ndluꞌ leꞌ Tad Jesús ngue bez loo myenꞌ bix: Ngue lin gàc conꞌ ndac loo guꞌ, ey.
\r (Mt. 19.13–15; Mr. 10.13–16)
\p
\v 15 Leꞌn huiza, mbiꞌth no mèn myenꞌ bix loo Jesús par queꞌs càa Jesús myenꞌ bixa. Per coꞌseꞌ ñèe myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús conꞌ coꞌ ndxàc, mbyoo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús mèna.
\v 16 Jesús ngurez myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús. Ndxab Jesús loo myenꞌ:
\p ―Blaꞌ guꞌ tetee myenꞌ bix baꞌ loon con xnaꞌ myenꞌ. Neꞌtauꞌte guꞌ loo myenꞌ no loo mèn coꞌ nde no myenꞌ loon. Tac mèn coꞌ ndyal par ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn, mèna ndxàp mod no nac mèna xal myenꞌ bix baꞌ.
\v 17 Lìcpeꞌ baꞌi, na nii loo guꞌ: Mèn coꞌ neꞌtyalte gàp mod xal thìb myenꞌ bix ndxèꞌ par ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn loo cón cheꞌn Diox, mèna yende mod yòo loo cón cheꞌn Diox par ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèna.
\s Trèꞌ ndluꞌ leꞌ thìb mbyòo ric mdoodiꞌs no Tad Jesús.
\r (Mt. 19.16–30; Mr. 10.17–31)
\p
\v 18 Làth mèn coꞌ nziriꞌ ngo thìb mbiꞌ coꞌ ngòc jef coꞌ ndyoo ner, no coꞌ ndyoo naa, no coꞌ ñibeꞌ loo mèn nación Israel. Mnibdiꞌs mbiꞌ loo Jesús. Ndxab mbiꞌ:
\p ―Maistr Ndac, ¿cón ndxàal lin par gàpen yalnaban thidtene, àꞌ?
\p
\v 19 Jesús ndxab loo mbiꞌ:
\p ―¿Chonon mbezl Maistr Ndac nac daa, àꞌ? Yende chó mèn nac xaꞌ ndac. Ante thìb xaꞌ coꞌ nac Diox nac xaꞌ ndac. Cheleꞌ lùu indlide cuent no indenꞌte lùu leꞌn lezo lùu nac daa Diox, neꞌ neꞌ ñeel loon Maistr Ndac.
\v 20 Lùu ndxác diꞌs coꞌ ndluꞌ loo mèn cón ndxàal li mèn, ¿léꞌ?, diꞌs coꞌ ndxab: Neꞌlide guꞌ yalburrid; neꞌguthte guꞌ xtàa guꞌ; neꞌli huanꞌte guꞌ; neꞌtyèꞌde guꞌ loo nec thìb mèn; gòp guꞌ mod loo xud guꞌ no loo xnaꞌ guꞌ.
\p
\v 21 Mbiꞌ ndxab loo Jesús:
\p ―Ryete conꞌa ndyubdizquen no ndliquena axta coꞌseꞌ ngòc daa myenꞌ bix no axta mtlon mdoo xènen.
\p
\v 22 Coꞌseꞌ mbìn Jesús tataa ndxab mbiꞌ loo Jesús, ndxab Jesús loo mbiꞌ:
\p ―Tatabeꞌ ndxàc falt lil thìb conꞌ, cara. Huàa thoꞌ rye conꞌ ndxàpl par ryoꞌ tmi loo conꞌ ndxàpla. Sya, quiꞌthl tmia par càa mèn prob coꞌ nquin tmi. Tataa mod gàpl más yalgonꞌ loo béꞌ. Yiloa, yiꞌthl, tyoo nquel xísen. Nda naꞌ, ndee.
\p
\v 23 Coꞌseꞌ mbìn mbiꞌ tataa ndxab Jesús loo mbiꞌ, anzeꞌf mxi lezoꞌ mbiꞌ tac mbiꞌ ngòc thìb mbiꞌ coꞌ anzeꞌf ngòp cheꞌn.
\v 24 Per coꞌseꞌ ñèe Jesús nalyat ndeꞌf ro mbiꞌ, Jesús ndxab loo taamas mèn coꞌ nziriꞌ loo Jesús:
\p ―Anzeꞌf nagàn naca par yòo thìb mèn ric loo cón cheꞌn Diox par ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn ric.
\v 25 Más inagànte naca riid thìb máꞌ coꞌ lèe camell leꞌn yeꞌr coꞌ nac ngudloo thìb aguj leque yòo mèn ric loo cón cheꞌn Diox par ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn ric.
\p
\v 26 Coꞌseꞌ mbìn mèn coꞌ nziriꞌ diꞌsa, ndxab mèna loo xtàa mèna:
\p ―Cheleꞌi tataa nac, ¿chó mèn gác lyáꞌ loo conꞌ ryes, sya?
\p
\v 27 Jesús ndxab loo mèn coꞌ nzi yòn diꞌsa:
\p ―Conꞌ coꞌ neꞌgácte li mèn, Diox ndxácqueꞌ li Diox conꞌa.
\p
\v 28 Pedr ndxab loo Jesús:
\p ―Tad, nuꞌ mbláꞌyaꞌ ryete conꞌ coꞌ ngòp nuꞌ par ndoo nque nuꞌ xís Uꞌ.
\p
\v 29 Sya, mcàb Jesús. Ndxab Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―Lìcpeꞌ baꞌi, leꞌ chol mèn coꞌ láꞌyaꞌ liz; no coꞌ láꞌyaꞌ xud; no coꞌ láꞌyaꞌ hues; no coꞌ láꞌyaꞌ saꞌl; no coꞌ láꞌyaꞌ xinꞌ par tyal mèna yòo mèna loo cón cheꞌn Diox par ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèna loo cón cheꞌn Diox,
\v 30 Diox li par gàp mèna masreꞌ conꞌ ndac loo izlyoꞌ ndxèꞌ. No más de cona, gàp mèna yalnaban thidtene coꞌseꞌ cue tedib cuaꞌ izlyoꞌ leꞌn tiemp coꞌ nde nque.
\s Tad Jesús mbere ngue taꞌ cuent loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Tad Jesús leꞌ Tad Jesús gathqueꞌ.
\r (Mt. 20.17–19; Mr. 10.32–34)
\p
\v 31 Ngoloa, xàꞌ ngurez Jesús ryete siꞌ fchop myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús. Ndxab Jesús loo myenꞌ:
\p ―Nase nda naꞌ ciuda Jerusalén, cara, coꞌteꞌ tyaa ryete conꞌ xal ndub diꞌs loo libr coꞌ mqueꞌ mèn coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox yeꞌs cón chenen, daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn loo izlyoꞌ.
\v 32 Lìca, mèn taꞌxùꞌ daa loo mèn coꞌ nac mèn tith. No xìis no mèna daa. No yáp xyánꞌ mèna ñèe mèn daa. No aseli mèna taꞌ mèna xyàn lezon. No ale suc mèna rloon.
\v 33 Taꞌ mèna chenen. No yiloa, guth mèna daa. No coꞌseꞌ yilo son huiz mbeth mèna daa, daa ryo xban làth mèn nguth.
\p
\v 34 Per myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús neꞌndaꞌde cuent cón nee diꞌs coꞌ ndxab Jesús. Axta neꞌ neꞌ ñee myenꞌ no axta neꞌ neꞌ ndenꞌ myenꞌ cón ndxab Jesús loo myenꞌ. Diꞌsa ngòc diꞌs coꞌ neꞌgácte myenꞌ ndaꞌ myenꞌ cuent.
\s Trèꞌ ndluꞌ leꞌ Tad Jesús mteyac thìb mbiꞌ sieu coꞌ ngòc mèn yèez Jericó.
\r (Mt. 20.29–34; Mr. 10.46–52)
\p
\v 35 Coꞌseꞌ yamerleꞌ yòo Jesús ro ciuda Jericó, gunèe Jesús ndub thìb mbiꞌ sieu ro ned. Ndub naꞌb mbiꞌ sieu gòn loo mèn.
\v 36 Coꞌseꞌ ndub yòn prob mbiꞌ sieua ndoo riid mèn ned, mnibdiꞌs mbiꞌ loo mèn. Ndxab mbiꞌ:
\p ―¿Cón ndxàc? ¡Susqueꞌ thìb mèn ndoo riid!
\p
\v 37 Mèna ndxab loo mbiꞌ sieua:
\p ―Jesús cheꞌn yèez Nazaret nde riid par nedrèꞌ.
\p
\v 38 Sya, cabii ngurez mbiꞌ Jesús. Ndxab mbiꞌ:
\p ―¡Jesús, Uꞌ coꞌ nde bin cheꞌn David coꞌ ngòc rey póla, gulat lezoꞌ Uꞌ gunèe Uꞌ daa, yey!
\p
\v 39 Per mèn coꞌ nda ner delant loo Jesús, mèna mbyoo mbiꞌ sieua par cued, ya neꞌtolode li mbiꞌ ruid.
\p Per ale ndxeꞌlequeꞌ, sate más cabii mbez mbiꞌ Jesús. Ndxab mbiꞌ:
\p ―¡Jesús, coꞌ nde bin cheꞌn David, gulat lezoꞌ Uꞌ gunèe Uꞌ daa, yey!
\p
\v 40 Sya, nguled Jesús ned. Mnibeꞌ Jesús loo mèn ya xi mèn mbiꞌ sieua. Coꞌseꞌ mzin gax mbiꞌ loo Jesús, mnibdiꞌs Jesús loo mbiꞌ. Ndxab Jesús loo mbiꞌ:
\p
\v 41 ―¿Cón ndlyaꞌsl li nonl, àꞌ, ey?
\p Mbiꞌ sieua ndxab loo Jesús:
\p ―Tad, ndlyazen ftub Uꞌ xnìi ngudloon par huiꞌen, yey.
\p
\v 42 Ante ndxab Jesús loo mbiꞌ sieua:
\p ―Ngudlool ngo nìileꞌ. Mdublen xnìi ngudlool tac lùu ngolaꞌsqueꞌ loon.
\p
\v 43 Leque hora, mbiꞌ sieua mbuiꞌ. No mdoo nque mbiꞌ xís Jesús. Nda no mbiꞌ Jesús. No mbez mbiꞌ:
\p ―¡Ay, Dioꞌs! Conꞌ roo conꞌ xèn mbli Uꞌ loon.
\p Lomisqueꞌ, ryete mèn coꞌ gunèe ngòc conꞌa loo mbiꞌ, mbez mèna:
\p ―¡Ay, Dioꞌs! Conꞌ roo conꞌ xèn mbli Uꞌ loo mbiꞌ baꞌ.
\c 19
\s Jesús mdoodiꞌs no thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Zaque.
\p
\v 1 Láth ndoo Jesús ned con taamas mèn, nda Jesús par ciuda Jerusalén. Thìb lì nguriꞌth Jesús leꞌn ciuda Jericó. Coꞌseꞌ yamerleꞌ riid Jesús tedib lad ro ciuda Jericó,
\v 2 tya ngroꞌ thìb mbiꞌ ric coꞌ ngroꞌ lèe Zaque par ngua sálꞌ mbiꞌ Jesús. Leꞌxqueꞌ leꞌn tiempa ngòc mbiꞌ jef loo mèn coꞌ ndli cobrar cón cheꞌn contribución.
\v 3 Anzeꞌf mblyaꞌs Zaque huiꞌ Zaque loo Jesús par libeꞌ Zaque Jesús. Per yende mod bii gax Zaque loo Jesús par huiꞌ Zaque loo Jesús. Nde nxonꞌ, anzeꞌf chuꞌth Zaque. Nde nxonꞌ, anzeꞌf thìb mèn mtauꞌ loo Jesús, ne.
\v 4 Sya, mqueꞌ Zaque carre. Mner Zaque loo mèn. Ngua quée Zaque loo thìb yaa coꞌ lèe yaa sicomr par gác huiꞌ Zaque loo Jesús láth nde riid Jesús.
\v 5 Coꞌseꞌ nda riid Jesús xànꞌ yaa coꞌteꞌ mquée Zaque loo yaa, Jesús mbuiꞌ ndub Zaque loo yaa. Ndxab Jesús loo Zaque:
\p ―Zaque, jer bilàa loo yaa baꞌ tac nalze taꞌl posad loon par yanꞌ daa lizl, ey.
\p
\v 6 Sya, yende izlyoꞌ, mbilàa Zaque loo yaa sicomr. No axta gust mbyanꞌ lezoꞌ Zaque mbeꞌ Zaque Jesús liz Zaque.
\v 7 Coꞌseꞌ gunèe rye mèna ngòo Jesús liz Zaque, ryete mèn coꞌ nde no Jesús, xexte mbez mèna loo xtàa mèn coꞌteꞌ nziriꞌ mèn:
\p ―Huiꞌ guꞌ nexa xal ngòo Jesús liz mbiꞌ coꞌ ndxàp xtol baꞌ par yanꞌ Jesús liz mbiꞌ. Nazab nac conꞌ ngue li Jesús, ¿léꞌ?
\p
\v 8 Sya, xiꞌtha mdoo Zaque, nagueꞌs yaꞌ Zaque loo Jesús. Ndxab Zaque loo Jesús:
\p ―Huiꞌ Uꞌ nexa, Tad. Na ta rol yalgonꞌ coꞌ ngue non loo mèn coꞌ ndyac yaltìi no loo mèn prob. No cheleꞌ daa mbli huanꞌ tmi loo ndxep mèn por yalgutyèꞌ coꞌ mtoxcuan, cheleꞌ mèna ñeei loon, seren thap tant coꞌ mblin gan loo mèna.
\p
\v 9 Jesús ndxab loo Zaque:
\p ―Nalze mzin huiz lyáꞌl con rye xinꞌl loo conꞌ ryes. Ngoloa, ndxab Jesús loo rye mèn coꞌ ngure no Jesús: Taandxèꞌ ndxaben loo Zaque tac Zaque, ne, nac bin cheꞌn Abraham coꞌ mbloj msiꞌ bin coꞌ ngòc mèn nación Israel.
\p
\v 10 Tolo ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn, daa ndal cuanqueꞌ mèn coꞌ ndxàp xtol no mèn coꞌ ndxàp xquin, no par teláꞌen mèn coꞌ nzi tee huan loo xquin mèn no loo xtol mèn loo Diox loo conꞌ ryes par yòo mèn loo cón cheꞌn Diox.
\s Tad Jesús mtetac diꞌs loo mèn cón cheꞌn thìb mbiꞌ coꞌ mtanꞌ no siꞌ billet coꞌ ntac huax mil pes loo siꞌ moz.
\p
\v 11 Ngoloa, láth nda no Jesús mèna par ned ciuda Jerusalén, Jesús mtetac thìb diꞌs loo mèn coꞌ nzi yòn diꞌs coꞌ ndyoodiꞌs Jesús. Coꞌseꞌ nde zinꞌ gaxleꞌ Jesús ciuda Jerusalén, mèna mbli xtùuz leꞌ tiemp coꞌ tlo ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn mzinleꞌ leque hora.
\v 12 Sya, ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: Ngo thìb mbiꞌ coꞌ ngòc bin cheꞌn thìb famil ndac coꞌ ngòc mèn roo no mèn xèn. Mbiꞌa ngroꞌ tee. Nda mbiꞌ tedib nación coꞌ nziriꞌ tith par li mèn naciona leꞌ mbiꞌ gàc rey loo mèn làazpeꞌ mbiꞌ. No yiloa bere mbiꞌ, yeꞌth mbiꞌ tedib vez par làaz mbiꞌ.
\v 13 Ndooreꞌ ryoꞌ mbiꞌ par ya mbiꞌ leꞌn tedib naciona, ngurez mbiꞌ siꞌ moz mbiꞌ. Mdaꞌ mbiꞌ gal bgaꞌy mil pes loo thìb thìb moz. No ndxab mbiꞌ loo thìb thìb moz: Aa. Bli zinꞌ loo tmi ndxèꞌ axta coꞌseꞌ galen ñeeneꞌ máai. ¿Chéꞌ ngue lii gan xinꞌa ó chéꞌ ingue lida gan xinꞌa?
\v 14 Per mèn coꞌ nac mèn gulàaz mbiꞌ anzeꞌf ngòo xyàn lezoꞌ gunèe mèna mbiꞌ. Mtelꞌ mèn gulàaz mbiꞌ mèn coꞌ nda nque xís mbiꞌ par gab mèna loo mèn nación coꞌteꞌ nda mbiꞌ: Leꞌ nuꞌ indlyaꞌste gàc mbiꞌ baꞌ rey par ñibeꞌ mbiꞌ baꞌ loo nuꞌ.
\v 15 Per teꞌ ñeel tataa mbli mèn gulàaz mbiꞌ, ngòcqueꞌ mbiꞌ rey. No mberequeꞌ mbiꞌ, ndyeꞌth mbiꞌ par làaz mbiꞌ. Coꞌseꞌ mzin mbiꞌ làaz mbiꞌ, mtelꞌ mbiꞌ mandad, ngua càa moz coꞌ mtanꞌ no mbiꞌ tmia par ñee mbiꞌ pló xinꞌ tmi nde teeleꞌ ndli thìb thìb moz gan.
\v 16 Mbiꞌth ner moz loo mbiꞌ coꞌ ngòc reya. Ndxab moz loo mbiꞌ coꞌ ngòc rey: Tad, tmi Uꞌ coꞌ mtanꞌ Uꞌ loona, leꞌi mbli gan taasiꞌ tant tmi loo tmi coꞌ mtanꞌ Uꞌ loon.
\v 17 Mbiꞌ coꞌ ngòc reya mcàb loo moz: ¡Huen zyax! Lùu nac thìb moz ndac. Lùu altantqueꞌ mdoo no gunee rsiꞌqueꞌl no gunee resoqueꞌl loo ndxepte conꞌ ngòpl. Cona, daa li leꞌ lùu gàc gobernador loo siꞌ yèez.
\v 18 Ngoloa, ndyeꞌth tedib moz loo mbiꞌ coꞌ ngòc reya. Ndxab moz loo mbiꞌ: Tad, tmi Uꞌ coꞌ mtanꞌ Uꞌ loona, leꞌi mbli gan taagaꞌy tant tmi loo tmi coꞌ mtanꞌ Uꞌ loon.
\v 19 Mbiꞌ coꞌ ngòc reya mcàb loo moz. Ndxab mbiꞌ: Lùu, ne, gàc gobernador loo gaꞌy ciuda.
\v 20 Ngua tedib moz loo mbiꞌ coꞌ ngòc reya. Ndxab moz loo mbiꞌ coꞌ ngòc reya: Tad, tmi Uꞌ coꞌ mtanꞌ no Uꞌ daaa, leꞌi ndxèꞌ. Na mblosuaꞌi loo thìb panid.
\v 21 Tac daa nzyeb ñèen Uꞌ tac Uꞌ nac thìb mbiꞌ coꞌ anzeꞌf nanguib. No anzeꞌf nde yath Uꞌ. Más de cona, ale nthop Uꞌ cosech coꞌteꞌ neꞌnglide Uꞌ zinꞌ. No nthop Uꞌ cosech coꞌteꞌ neꞌngode Uꞌ bin.
\p
\v 22 Sya, ndxab mbiꞌ coꞌ ngòc reya loo moz: ¡Aa moz zab! ¡Moz yeꞌrsinꞌ! Coꞌseꞌ tubl razon cón cheꞌnl, con leque diꞌs coꞌ ndyoodiꞌspeꞌl baꞌ quexùꞌenl. Cheleꞌ lùu nanee leꞌ daa, lìcqueꞌ, nac thìb mbiꞌ nanguib no thìb mbiꞌ coꞌ nde yath, no cheleꞌ lùu non leꞌ daa nac thìb mbiꞌ coꞌ nthop cosech coꞌteꞌ indliden zinꞌ no nac daa mbiꞌ coꞌ nthop cosech coꞌteꞌ ingoden bin,
\v 23 cheleꞌ lùu ñee tataa nac daa no tataa ndlin, ¿chonon neꞌnga lodel tmi daa loo banc, leꞌ sya, par coꞌseꞌ ngyalen par lizen ya riꞌthen no nga loꞌen tmi daa loo banc con tod xinꞌa coꞌ ngue lii gan?
\p Per moza yende cón ngab.
\p
\v 24 Sya, ndxab mbiꞌ coꞌ ngòc reya loo mèn coꞌ ngureriꞌa: Fteche guꞌ tmi loo mbiꞌ baꞌ. No ftaꞌ guꞌ tmi baꞌ loo mbiꞌ coꞌ mbli gan taasiꞌ tant tmi.
\v 25 Mèna ndxab loo mbiꞌ coꞌ ngòc reya: Tad, per mbiꞌ baꞌ ngue noleꞌ siꞌ tant tmi. ¿Cópeꞌ li no mbiꞌ tant tmi, àꞌ?
\v 26 Mbiꞌ coꞌ ngòc reya ndxab: Na nii loo guꞌ leꞌ mèn coꞌ ndxàp conꞌ no nalas mèn, mèna gàpreꞌ mas. Per mèn coꞌ indxàpta, loo mèna biiche rye conꞌ ndxàp mèna.
\v 27 Leꞌ cón cheꞌn rye mèn coꞌ nac ngolo ngolaꞌs chenen, mèn coꞌ neꞌndalte gàc daa rey par ñibeꞌpeꞌen loo mèna, huàa xi guꞌ mèna, yiꞌth mèna ndxèꞌ. Beth guꞌ mèna loon.
\s Trèꞌ ndluꞌ leꞌ Tad Jesús nda leꞌn ciuda Jerusalén.
\r (Mt. 21.1–11; Mr. 11.1–11; Jn. 12.12–19)
\p
\v 28 Ngolo mdoodiꞌs no Jesús mèna, mbere Jesús, mxen Jesús ned. Nda Jesús con taamas mèn par ciuda Jerusalén.
\v 29 Coꞌseꞌ yamerleꞌ zin no Jesús mèna yèez Betfagé no yèez Betani gaxte coꞌteꞌ ndub thìb yii coꞌ ngroꞌ lèe yii cheꞌn yaa oliv, mtelꞌ Jesús chop myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús par ngua myenꞌ leꞌn yèeza.
\v 30 Ndxab Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―Huàa guꞌ leꞌn yèez baꞌ. Texal zin guꞌ ro yèez baꞌ ñèe guꞌ thìb burr coꞌ ndoo quedóꞌ ro yèez baꞌ. Yende chó mèn tar tyub burra. Fxac guꞌ burra no yeꞌth no guꞌ burra trèꞌ.
\v 31 No cheleꞌ chó mèn ñibdiꞌs loo guꞌ, ñee mèn loo guꞌ: ¿Chonon ngue xac guꞌ burr? guuz guꞌ loo mèna: Tad Jesús naquin burr.
\p
\v 32 Sya, mxen myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús ned, nda myenꞌ. Coꞌseꞌ nde zin gax myenꞌ ro yèeza, gunèe myenꞌ ndoo burr xalqueꞌ ndxab Jesús loo myenꞌ.
\v 33 Sya, ngua xac myenꞌ burr. Per coꞌseꞌ gunèe mbiꞌ coꞌ ngòc xuanꞌ burra ngue xac myenꞌ burr, mbiꞌth nibdiꞌs mbiꞌ loo myenꞌ. Ndxab mbiꞌ loo myenꞌ:
\p ―¿Chonon ngue xac guꞌ burr daa baꞌ, àꞌ?
\p
\v 34 Myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús mcàb loo mbiꞌ coꞌ ngòc xuanꞌ burr. Ndxab myenꞌ loo mbiꞌ:
\p ―Nuꞌ ngue xac burr tac Tad Jesús naquin burr.
\p Sya, mbláꞌ mbiꞌ burr ndyeꞌth no myenꞌ burr.
\p
\v 35 Sya, mbeꞌ myenꞌ burr loo Jesús. No par neꞌtyubte Jesús burr taate burr, mxoꞌf myenꞌ xab myenꞌ xís burr. Ngoloa, mquée Jesús burr. Mdub Jesús burr.
\v 36 No texal nda tee Jesús ned, tataa nda sil myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús xab myenꞌ ned nda Jesús par riid Jesús loo xab myenꞌ tant ndyac lezoꞌ myenꞌ ñèe myenꞌ Jesús.
\v 37 Coꞌseꞌ nda zin gax Jesús con mèn coꞌ ndxelaꞌs loo Jesús con myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús loo yii coꞌ ngroꞌ lèe yii cheꞌn yaa oliv, mèn coꞌ ndxelaꞌsa mtlo, mbez yèe mèna de gust. Mbez mèna: Diox roo Diox xèn nac Diox, por gunèe mèna rye yalguzyeꞌ no conꞌ roo conꞌ xèn coꞌ mbli Jesús loo chol mèn.
\v 38 Mbez mèna, ne:
\p ―Anzeꞌf ndyac lezoꞌ rey no huen nzo lezoꞌ rey, rey coꞌ nde por lèe Tad Diox, rey coꞌ mtelꞌ Tad Diox loo naꞌ. Por cón cheꞌn rey baꞌ mbyuꞌ mbyàlleꞌ lezoꞌ Tad Diox no ngo nagàlleꞌ lezoꞌ Tad Diox gunèe Tad Diox mèn. Por cona, ndxàc conꞌ roo no conꞌ xèn loo Diox coꞌ nac thidte Diox por cón cheꞌn rey ndxèꞌ.
\p
\v 39 Láth mbez mèna tataa, ndxep mèn xleyꞌ farise coꞌ nzo làth mèna ndxab loo Jesús:
\p ―Maistr, byoo ndxep mèn coꞌ ndxelaꞌs lool baꞌ par neꞌgabte mèna arid diꞌs baꞌ.
\p
\v 40 Jesús mcàb loo mèna. Ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Na nii loo guꞌ: Cheleꞌ mèn baꞌ yauꞌ ro, quèe coꞌ nziriꞌ ned ndan ndxèꞌ cozèe no ñee quèe leque diꞌs baꞌ.
\p
\v 41 Coꞌseꞌ mzin gax Jesús ro ciuda Jerusalén no gunèe Jesús ciuda Jerusalén, mbínꞌ Jesús gunèe Jesús ciuda Jerusalén por cón cheꞌn mèn ciuda Jerusalén.
\v 42 Cabii ndxab Jesús loo mbii loo mèn ciuda Jerusalén:
\p ―Huen ngàca loo guꞌ, mèn ciuda Jerusalén, oj chéꞌ coꞌ taꞌ guꞌ cuent mase leꞌn lult huiz coꞌ nac huiz nalze, coꞌ nac conꞌ ndac coꞌ ndlyaꞌs Diox li Diox anggàc loo guꞌ. Per nalleꞌ, ndxeꞌlequeꞌ, yende mod gàc conꞌ ndac loo guꞌ. Nac conꞌ ndaca xal thìb conꞌ coꞌ ngo casloo loo guꞌ nalleꞌ. No yende mod taꞌ guꞌ cuent no non guꞌ cón cheꞌn conꞌa nalleꞌ.
\v 43 Per zin thìb huiz no zin thìb ze coꞌseꞌ gàc conꞌ yeꞌrsinꞌ loo guꞌ. Leꞌ mèn coꞌ nac ngolo ngolaꞌs cheꞌn guꞌa na, mèna toxcuaꞌ thìb ftoo dib vuelt ro ciuda guꞌ rye lad xal coꞌseꞌ ngo mèn thìb yaaloo quèe dib vuelt xís yòo liz mèn par tataa mod yende mod ryoꞌ guꞌ par tataa mod cuaꞌn mèna xóꞌ loo guꞌ.
\v 44 Tùub mèn coꞌ nac ngolo ngolaꞌs guꞌ ciuda guꞌ. Guth mèna rye guꞌ coꞌ naban ciuda guꞌ. No neꞌtanꞌte mèna nec thìb quèe loo xtàa quèe loo ftoo ciuda guꞌ. Tataa gàca loo guꞌ tac guꞌ neꞌndaꞌde cuent cón cheꞌn tiemp coꞌ mbiꞌth que tee Diox làth guꞌ no mbiꞌth too naa Diox guꞌ.
\s Trèꞌ ndluꞌ leꞌ Jesús ngue goꞌ che mèn coꞌ nthoꞌ no mèn coꞌ ndiꞌ leꞌn templ.
\r (Mt. 21.12–17; Mr. 11.15–19; Jn. 2.13–22)
\p
\v 45 Ngolo ndxab Jesús diꞌsa, tolo nda Jesús axta mzin Jesús coꞌteꞌ mdub templ tiempa. Sya, ngòo Jesús leꞌn templ. Mtlo Jesús, mbloꞌ Jesús mèn par fuer, mèn coꞌ nthoꞌ no mèn coꞌ ndiꞌ leꞌn templ.
\v 46 Ndxab Jesús loo mèna:
\p ―¡Aa mèn izlyoꞌ! Loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox ndub diꞌs coꞌ mbez: Lizen nac coꞌteꞌ cuez mèn lèen no ñaꞌb mèn conꞌ loon. Per guꞌ leꞌleꞌ ndli ndxàc liz xuden coꞌteꞌ ndli huanꞌ mèn xtàa mèn.
\p
\v 47 Ryete huiz ndluꞌ Jesús leꞌn templ. Per mèn coꞌ ngòc jef cheꞌn nguleyꞌ tiempa, no mèn coꞌ nac maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn tiempa, no mèn coꞌ ngòc mèn nac zinꞌ cheꞌn ciuda Jerusalén, ryete mèna mqueltàa par mcuaꞌn mèna mod guth mèna Jesús.
\v 48 Per neꞌñeede mèna xá mod li mèn conꞌa tac ryete mèn coꞌ nziriꞌ no Jesús, xèe nziriꞌ mèna. Ndxòn mèna diꞌs coꞌ mbez Jesús.
\c 20
\s Tad Jesús ngue luꞌ loo mèn leꞌ Tad Jesús ndxàp conꞌ laꞌs nii Tad Jesús no conꞌ laꞌs yaꞌ Tad Jesús par ñibeꞌ Tad Jesús loo mèn.
\r (Mt. 21.23–27; Mr. 11.27–33)
\p
\v 1 Thìb huiz Jesús nzo leꞌn templ. Ngue luꞌ Jesús mèn, no ngue teꞌth Jesús, no ngue go Jesús yalbàn cón cheꞌn diꞌs ndac loo mèn xá mod lyáꞌ mèn loo conꞌ ryes. Látha, mzin mèn coꞌ ngòc jef coꞌ más ñibeꞌ loo nguleyꞌ no mèn coꞌ nac maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn. Thidte mqueltàa rye mèna con rye mèngool coꞌ ndyoo ner no coꞌ ndyoo naa loo mèn nación Israel loo Jesús.
\v 2 Ndxab mèna loo Jesús:
\p ―Gunee loo nuꞌ ¿chó mnibeꞌ lool ndlil rye conꞌ ndlil? No ¿xá mod ndxàpl conꞌ laꞌs niil no conꞌ laꞌs yaꞌl par ndlil tatuaꞌ, àꞌ?
\p
\v 3 Sya, mcàb Jesús loo mèna. Ndxab Jesús:
\p ―Na, ne, ñibdiz thìb conꞌ loo guꞌ. No ndlyazen fcàb guꞌ loon:
\v 4 ¿Chó mnibeꞌ loo Juàn Bautist par mbli Juàn bautizar mèn, àꞌ? ¿Chéꞌ Diox mnibeꞌ loo Juàn mbli Juàn bautizar mèn o chéꞌ chol mèn mnibeꞌ loo Juàn mbli Juàn bautizar mèn, càꞌ?
\p
\v 5 Lugar de càb mèna loo Jesús, ale mtlo mèna, mdoodiꞌs mèna con xtàa mèna. Ndxab mèna:
\p ―¿Xá nee guꞌ? ¿Cón gab naꞌ loo mbiꞌ baꞌ? Chele naꞌ gab: Diox mnibeꞌ loo Juàn, sya, ñee mbiꞌ loo naꞌ: ¿Chonon neꞌngalaꞌste guꞌ conꞌ mbli Juàn, sya?
\v 6 No cheleꞌ naꞌ gab: Juàn mbli bautizar mèn tac ngo chol mèn coꞌ mnibeꞌ loo Juàn li Juàn conꞌa, sya, ryete mèn coꞌ nziriꞌ no Jesús, tlo mèna, gàaꞌd quèe mèna naꞌ no guth mèna naꞌ con quèe.
\p Tac ryete mèn nación Israel nonqueꞌ no naneepeꞌ mèna leꞌ Juàn Bautist ngòc thìb mbiꞌ coꞌ mbiꞌth lo yalbàn xal mnibeꞌ Diox loo Juàn.
\p
\v 7 Sya, mèna mcàb loo Jesús. Ndxab mèna:
\p ―Neꞌñeede nuꞌ chó mnibeꞌ loo Juàn par mbli Juàn bautizar mèn.
\v 8 Sya, mcàb Jesús loo mèna. Ndxab Jesús:
\p ―Neꞌ neꞌ daa nii loo guꞌ chó mnibeꞌ loon mblin conꞌa no chó mnibeꞌ loon ngue lin conꞌ ndxèꞌ.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn mèn coꞌ ngòc moz yeꞌrsinꞌ.
\r (Mt. 21.33–44; Mr. 12.1–11)
\p
\v 9 Mtlo Jesús, mdoodiꞌs Jesús loo mèn. Ndxab Jesús:
\p ―Tetaquen thìb conꞌ loo guꞌ: Ngo thìb mbiꞌ coꞌ mque no thìb leꞌ xyòn mbiꞌ. Mdoo mbiꞌ lus uv loo xyòn mbiꞌ. Ngoloa, mdaꞌ mbiꞌ xyòn mbiꞌ cuent rol loo ndxep mèn coꞌ ndli zinꞌ loo lus uv. Ngoloa, ngroꞌ mbiꞌ liz mbiꞌ. Mbláꞌ mbiꞌ xyòn mbiꞌ huax línꞌ loo mèna.
\v 10 Per coꞌseꞌ mzin tiemp coꞌ tlo làa mèn uv, mtelꞌ mbiꞌa thìb moz mbiꞌ par gab moz loo mèn coꞌ ngue li zinꞌ cuent rol gàc rol xlè uv coꞌ gàc cheꞌn mbiꞌ. Per mèn coꞌ ngue li zinꞌ cuent rol loo yòoa, ale leꞌleꞌ mxen mèna prob moza. Mbuaaꞌd yaꞌ mèna prob moz. No mtelꞌ mèna prob moz, ndyàa moz, nagueꞌs yaꞌ moz.
\v 11 Ngoloa, mbere mbiꞌ coꞌ nac cheꞌn yòoa. Mtelꞌ mbiꞌ tedib moz loo mèna. Mtetìi mèna moza no mdaꞌ mèna xyàn lezoꞌ moz, no mbuaaꞌd yaꞌ mèna moz. No mtelꞌ mèna moz, ndyàa moz, nagueꞌs yaꞌ moz.
\v 12 Mbere mbiꞌ coꞌ nac cheꞌn yòo lus uva, mtelꞌ mbiꞌa tedib moz. Per mèn coꞌ ndli zinꞌ cuent rol loo lus uva, mèna mdaꞌ cheꞌn moz. Mtehuíꞌ mèna moz no mchoblaꞌ mèna prob moz.
\p
\v 13 Por lult, ndxab mbiꞌ coꞌ nac cheꞌn yòoa loo lezoꞌ mbiꞌ: ¿Per nal na? ¿Cón lin? Neequen xá ñaa thìb conꞌ lin. Telꞌen xganꞌ daa coꞌ anzeꞌf nqueꞌ lezon ñèen loo mèna. Neꞌstolqueꞌ, coꞌseꞌ ñèe mèna zin xganꞌen loo mèna, gàp mèna mod ñèe mèna xganꞌen.
\v 14 Coꞌseꞌ gunèe mèn coꞌ ndli zinꞌ cuent rol loo yòoa nde xganꞌ mbiꞌa, ndxab mèna loo thìb xtàa mèna no loo tedib xtàa mèna: Mbyòo coꞌ nde goꞌ nac mbyòo coꞌ yanꞌ no xyòn mbiꞌ coꞌ nac cheꞌn yòo ndxèꞌ. ¿Xá nee guꞌ? Nda yuth naꞌ mbyòo par gàc cheꞌn naꞌ yòo lus uv ndxèꞌ.
\v 15 Sya, mxen mèna mbyòo. Mbloꞌ mèna mbyòo thìb lad ro yòo lus uva. Mbeth mèna mbyòo.
\p Sya, mnibdiꞌs Jesús loo mèn coꞌ nzi yòn diꞌsa:
\p ―¿Xá nee guꞌ? ¿Cón li mbiꞌ coꞌ nac cheꞌn yòo lus uva loo mèn yeꞌrsinꞌa, àꞌ?
\v 16 Na nii loo guꞌ cón li mbiꞌ. Mbiꞌ ya no moz mbiꞌ. No ñibeꞌ mbiꞌ loo moz guth moz rye mèn yeꞌrsinꞌ coꞌ mbli zinꞌ cuent rol loo xyòn mbiꞌ. No yiloa taꞌ mbiꞌ xyòn mbiꞌ loo tedib ned mèn coꞌ li más zinꞌ ndac.
\p Coꞌseꞌ mbìn mèn diꞌs coꞌ mdoodiꞌs Jesús, ryete mèna ndxab:
\p ―¡Ay, Dioꞌs! ¡Neꞌneede Diox conax!
\p
\v 17 Per Jesús xèe mbuiꞌ loo rye mèna. Sya, ndxab Jesús loo mèna:
\p ―¿Cón nee diꞌs diꞌs coꞌ ndub loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox, àꞌ? Diꞌsa nac diꞌs ndxèꞌ:
\pi1 Quèe coꞌ mblobii mèn coꞌ nac albañil, coꞌ mbli mèn albañil cuent yende chó juis quèea, leque quèea ngòc quèe scaudr coꞌ más ntac. Quèea ngòc quèe coꞌ ndub squin yòo.
\m
\v 18 Leque sya, ndxab Jesús diꞌs ndxèꞌ loo mèna, ne:
\p ―Chol mèn coꞌ yixud loo quèea, lyéꞌ zith lad mèna no huíꞌ lad mèna. No loo mèn coꞌ lyàa quèea, quèea léꞌ mèna no toꞌ quèea mèn thidtene.
\s Mèn mnibdiꞌs loo Tad Jesús: ¿Chéꞌ huen naca quix naꞌ cón cheꞌn contribución?
\r (Mt. 21.45–46; 22.15–22; Mr. 12.12–17)
\p
\v 19 Mèn coꞌ ngòc jef cheꞌn nguleyꞌ tiempa no mèn coꞌ ngòc maistr coꞌ mbluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn nación Israel tiempa, mèna mblyaꞌs leque hora nden mèna Jesús. Tac mèna mdaꞌ cuent cón cheꞌn mèna ngòc diꞌs coꞌ mtetac Jesús loo mèn. Per mzyeb mèna ngli mèna conꞌa por nziriꞌ mèn coꞌ nziriꞌ no Jesús.
\v 20 Sya, mtelꞌ mèn coꞌ ngòc jef cheꞌn nguleyꞌ no mèn coꞌ nac maistr cheꞌn ley mèn yeꞌrsinꞌ coꞌ asembli par ngòc mèna mèn guryath no mèn guryèn loo Jesús par mbiꞌth laꞌs mèna loo Jesús. Látha, mque diꞌs mèna con Jesús par belꞌqueꞌ tataa mod golꞌ Jesús diꞌs con mèna par tataa mod li mèna gan yigaa Jesús loo mèna. Yiloa, taꞌ mèna Jesús loo gobernador.
\v 21 Por cona, mnibdiꞌs mèna taandxèꞌ loo Jesús. Ndxab mèna loo Jesús:
\p ―Maistr, nuꞌ nanee no non nuꞌ leꞌ Uꞌ ndyoodiꞌs no ndluꞌ Uꞌ ante conꞌ coꞌ nac conꞌ lìcpeꞌ. No indyuꞌde thìb mèn más loo Uꞌ leque tedib mèn. Ndxeꞌlequeꞌ, non nuꞌ no nanee nuꞌ leꞌ Uꞌ ndluꞌ loo mèn xá mod ndlyaꞌs Diox cue ban mèn no xá mod ndlyaꞌs Diox que tee ban ndac mèn loo Diox.
\v 22 Gunee Uꞌ loo nuꞌ: ¿Chéꞌ ndxàal quix nuꞌ tmi coꞌ nac cón cheꞌn contribución coꞌ ñaꞌb gobiern coꞌ ndub ciuda Rom o chéꞌ indxàalte quix nuꞌi, àꞌ?
\p
\v 23 Per Jesús nonqueꞌ no naneequeꞌ Jesús xá nac xtùuz yeꞌrsinꞌ coꞌ ngue li mèna xtùuz. Jesùs ndxab loo mèna:
\p ―¿Chonon ngue gàal diꞌs guꞌ daa par tyenxùꞌ guꞌ daa por diꞌs coꞌ càben loo guꞌ, àꞌ?
\v 24 Bluꞌ guꞌ thìb pes plat loon par huiꞌen ñeeneꞌ ¿chó cheꞌn gunab coꞌ ngue loo pes ndxèꞌ no chó lèe mbiꞌ coꞌ nac cheꞌn gunab coꞌ ndub loo pes ndxèꞌ, àꞌ?
\p Sya, mbluꞌ mèna thìb pes plat loo Jesús. Jesús ndxab loo mèna:
\p ―¿Chó cheꞌn gunab ngue loo pes ndxèꞌ, àꞌ?
\p Mèna ndxab:
\p ―Gunab cheꞌn Ces coꞌ nac gobiern na.
\p
\v 25 Jesús ndxab loo mèna:
\p ―Aa. Pues, ftaꞌ guꞌ conꞌ coꞌ nac cheꞌnpeꞌ Ces coꞌ nac gobiern loo Ces. No ftaꞌ guꞌ conꞌ coꞌ nac cheꞌnpeꞌ Diox loo Diox.
\p
\v 26 Mèna neꞌnglide gan par mtec mèna Jesús xal ngòc diꞌs coꞌ mnibdiꞌs mèna loo Jesús loo rye mèn coꞌ nziriꞌ loo Jesús. Ndxeꞌlequeꞌ, más mbuiꞌ mèna no más gunaa mèna loo Jesús coꞌseꞌ mbìn mèna tataa mdoodiꞌs Jesús no coꞌseꞌ gunee mèn xal nac diꞌs coꞌ mcàb Jesús loo mèna. No yende chó ngabte mèna loo Jesús.
\s Mèn mnibdiꞌs loo Tad Jesús: ¿Cón gàc loo mèn coꞌseꞌ gàc huiz coꞌseꞌ ryo xban mèn, àꞌ?
\r (Mt. 22.23–33; Mr. 12.18–27)
\p
\v 27 Ngoloa, mbii gax ndxep mèn xleyꞌ saduce loo Jesús. Mèn xleyꞌ saduce indxelaꞌste leꞌ mèn nguth ryo xban. Ale ndxab mèna loo Jesús:
\p
\v 28 ―Maistr, Moisés mtanꞌ diꞌs loo naꞌ loo ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn póla cheleꞌ thìb xaꞌbiꞌ nguth no mbyanꞌ xaꞌgot xaꞌbiꞌa no neꞌndante xaꞌgota xinꞌ xaꞌgota, hues thebola selyaꞌ con xaꞌgot viuda par belꞌqueꞌ tyan xaꞌgota xinꞌ xaꞌgota par gàc myenꞌ bix coꞌ gáala xinꞌ thebol.
\v 29 Pues, ngòc thìb conꞌ. Ngo ban gaz hues myenꞌ. Mselyaꞌ mbyòo coꞌ ngòc mbyòo ndlyo con saꞌl mbyòo. Per pente mdub no mbyòo saꞌl mbyòo pláte línꞌ no maste. Làth xtauꞌa, mzin huiz nguth mbyòo ndlyo. Leꞌ xaꞌgot mbyòo ndlyoa na, neꞌndante xinꞌ mbyòo.
\v 30 Sya, mdooleꞌ mbyòo ropa tee selyaꞌ con xaꞌgot coꞌ mbyanꞌ viud. Lomisqueꞌ, ale nguth mbyòo ropa. Neꞌndante xaꞌgot viuda xinꞌ mbyòo ropa.
\v 31 Látha, ndooleꞌ mbyòo yona tee selyaꞌ con xaꞌgota. Lomisqueꞌ, ale nguth mbyòo yona, ne. Por lult, ale ryete gaz myenꞌ mselyaꞌ con xaꞌgota. No nguth ryete gaz myenꞌ. Nec thìb myenꞌ neꞌndante xinꞌ con xaꞌgota.
\v 32 Por lult, nguth xaꞌgota.
\v 33 Cona, ngue nibdiꞌs nuꞌ loo Uꞌ, coꞌseꞌ gàc huiz coꞌ ryo xban mèn nguth, ¿chó myenꞌ gàc saꞌlpeꞌ xaꞌgota tac ryete gaz hues myenꞌ mselyaꞌ con xaꞌgota, àꞌ?
\p
\v 34 Sya, mcàb Jesús. Ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Loo izlyoꞌ ndxèꞌ nselyaꞌ mènbiꞌ no nselyaꞌ mèngot.
\v 35 Mèn coꞌ ngòo Diox cuent yòo tedib izlyoꞌ coꞌ nac yòobaꞌ coꞌteꞌ ban no mèn Diox thidtene coꞌ nde nque, mèna ngòo Diox cuent ryo xban làth mèn nguth. Mèna neꞌselyaꞌde neꞌ neꞌ taꞌ mèna xganꞌ mèna no rsap mèna par selyaꞌ myenꞌa tya.
\v 36 Mèna ya neꞌgathte tya tac mèna gàc xal angl. No gàcpeꞌ mèna xinꞌpeꞌ Diox por ngro xban mèna làth mèn nguth huiza.
\v 37 Axta Moisés mbluꞌ leꞌ mèn, lìcqueꞌ, ryo xban làth mèn nguth xal ndub diꞌs coꞌ ndaꞌ cuent loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox coꞌseꞌ gunèe Moisés ndoo yol yaa yis sars. Leque loo libra ndluꞌ loo naꞌ, ne, leꞌ Diox nac Diox cheꞌn Abraham, no nac Diox Diox cheꞌn Isaac, no nac Diox Diox cheꞌn Cob.
\v 38 Diox inacte Diox cheꞌn mèn coꞌ mbez guꞌ nguth no mblyux coꞌ mbez guꞌ neꞌryo xbante. Tac coꞌseꞌ ndxath mèn, inacta mblyux mèna thidtene. Ndxeꞌlequeꞌ, Diox non leꞌ mèn nabanqueꞌ coꞌteꞌ ndyàa mèn coꞌteꞌ ñibeꞌ Diox ndyàa mèn coꞌ nguth. Tac Diox ndli indxelode no indxeluxte mèn thidtene xal ndli guꞌ cuent nguth mèn no mblyux mèn.
\p
\v 39 Sya, ngro nxonꞌ, ndxep mèn coꞌ ngòc maistr coꞌ mbluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn ndxab mèna loo Jesús:
\p ―Huenqueꞌ gunee Uꞌ, Maistr. Ndxàp Uꞌ razon. Yende chó ñeede nuꞌ loo Uꞌ.
\p
\v 40 Mèna ya neꞌtolode ngli ryes ngnibdiꞌs taamas conꞌ loo Jesús.
\s Tad Jesús mnibdiꞌs loo mèn: ¿Chó cheꞌn xganꞌ nac Crist, àꞌ?
\r (Mt. 22.41–46; Mr. 12.35–37)
\p
\v 41 Jesús ndxab loo mèna:
\p ―¿Xá mod mbez mèn leꞌ Crist nac xganꞌ David coꞌ ngòc rey póla, sya?
\v 42 Con que yub David coꞌ ngòc rey ndxab xalqueꞌ mbez diꞌs coꞌ ndub loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox coꞌ nac libr cheꞌn Salmos:
\pi1 Yub Tad Diox ndxab loo Tad daa: Ftub cuaten coꞌ nac ladli
\pi1
\v 43 axtaqueꞌ lin leꞌ ryete mèn coꞌ ngòc ngolo ngolaꞌs lùu gàc mèn nadoꞌ lool.
\m
\v 44 ¿Xá mod ndlyaꞌs guꞌ ale gàc Crist xganꞌ David coꞌ ngòc rey coꞌseꞌ leque yub David mbez leꞌ Crist nac Tad David, sya? Yende yob yéc guꞌ coꞌ taate mbeza, ¿léꞌ?
\s Tad Jesús mqueyèepeꞌ mèn coꞌ nac maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn tiempa.
\r (Mt. 23.1–36; Mr. 12.38–40; Lc. 11.37–54)
\p
\v 45 Ryete mèn coꞌ nziriꞌ loo Jesús nzi yòn diꞌs coꞌseꞌ ndxab Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p
\v 46 ―Anderhuen guꞌ. Chó Diox chó nee guꞌ. Nee guꞌ xal nzi tee guꞌ loo mèn coꞌ nac maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn tac mèna anzeꞌf ndyublaꞌs que tee noc larꞌ nolꞌ coꞌ nac xab mèna. No ndlyaꞌs mèna leꞌ guꞌ gàp mod ñii guꞌ Diox loo mèna coꞌseꞌ nzyálꞌ guꞌ mèna loo xbiꞌ. No ndxòo lezoꞌ mèna tyub mèna loo ner asient coꞌteꞌ más ndyuꞌ mèna leꞌn sinagog. No lomisqueꞌ, ndxòo lezoꞌ mèna ndyub mèna loo mèn coꞌteꞌ más ndyuꞌ mèna par hua mèna coꞌseꞌ ndli mèn convid mèna ya mèna loo thìb yalhua.
\v 47 Lomisqueꞌ ne, ale nde yath mèna ndyenxùꞌ mèna no ncàaxùꞌ mèna liz prob mèngot viud por pláte pes no maste. No par ndli mèna xalqueꞌ mèn coꞌ neꞌñeede, ale asendli mèna nteyolꞌ mèna diꞌs coꞌseꞌ mbez mèna Diox. Per, lìcpeꞌ baꞌi, na nii loo guꞌ: Por conꞌ ndli mèna, gàc más yalquìi tínꞌ loo mèna coꞌseꞌ gàc huiz tub rez Diox cón cheꞌn mèna loo mèna.
\c 21
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn thìb xaꞌgot viud coꞌ mdaꞌ ofrend ò gòn.
\r (Mr. 12.41–44)
\p
\v 1 Láth ngue luꞌ Jesús mèn leꞌn templ, ñèe Jesús ngo mèn, coꞌ ngòc mèn ric, tmi leꞌn alcansi coꞌteꞌ ngo mèn ofrend tiempa.
\v 2 Látha, gunèe Jesús thìb xaꞌgot viud prob coꞌ mblo chop coꞌ gaꞌy charud leꞌn alcansi, ne.
\v 3 Sya, ndxab Jesús loo mèn coꞌ nziriꞌ:
\p ―Part cón cheꞌn Diox, Diox ngòo cuent más huax tmi mblo prob xaꞌgot viud baꞌ leꞌn alcansi leque tmi coꞌ mblo taamas mèn ric baꞌ.
\v 4 Tac ryete mèn ric baꞌ coꞌ mblo tmi leꞌn alcansi baꞌ, mèn ric mblo tmi coꞌ mbyanꞌ xoꞌf loo conꞌ mxi mèn coꞌ nac coꞌ naquin mèn leꞌn alcansi. Per prob xaꞌgot viud baꞌ mblo tmi coꞌ beꞌteꞌ ngue no xaꞌ par tiꞌ xaꞌ gast xaꞌ leꞌn alcansi.
\s Tad Jesús ngue taꞌ cuent loo mèn leꞌ mèn telux templ coꞌ ndub leꞌn ciuda Jerusalén.
\r (Mt. 24.1–2; Mr. 13.1–2)
\p
\v 5 Látha, ngure ndxep mèn coꞌ nda ndyeꞌth, nzi tee yot mèna rye lad leꞌn templ. No ndyoodiꞌs mèna cón cheꞌn templ. Mbez mèna:
\p ―Susqueꞌ nabeꞌs ñaa templ con rye loo quèe coꞌ natoxcuaꞌ templ baꞌ no con rye loo conꞌ huen coꞌ natoxcuaꞌ leꞌn templ por cón cheꞌn ofrend coꞌ mdaꞌ mèn loo Diox, yoo.
\p Látha, ndxab Jesús loo mèn coꞌ nzi tee yot leꞌn templa:
\p
\v 6 ―Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: Zin thìb huiz no zin thìb ze coꞌseꞌ ryete conꞌ nzi huiꞌ guꞌ baꞌ lyux. Yéꞌ huizeꞌ yiꞌth mèn, sil mèn ftoo baꞌ no làareꞌ mèn ftoo baꞌ. Ya neꞌtanꞌte mèn nec thìb quèe loo xtàa quèe coꞌ nac ftoo baꞌ. Yende chó ftoo yanꞌ coꞌ neꞌsilte mèn.
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn coꞌ tlo gàc ndooreꞌ lyux izlyoꞌ ndxèꞌ.
\r (Mt. 24.3–28; Mr. 13.3–23)
\p
\v 7 Sya, mnibdiꞌs mèna loo Jesús. Ndxab mèna loo Jesús:
\p ―Maistr, ¿pól gàc conꞌa, sya? No ¿cón tlo yúꞌ loo mèn coꞌseꞌ tlo gàc conꞌa?
\p
\v 8 Jesús ndxab loo mèna:
\p ―Anderhuen guꞌ. Nee guꞌ xá nzi tee guꞌ. Neꞌlaꞌde guꞌ quedìi chol mèn guꞌ. Tac anzeꞌf huax mèn yiꞌth. No ñee mèna loo guꞌ: Daa nac merpeꞌ Crist. No ñee mèna loo guꞌ: Nalleꞌ mzin huiz coꞌ yiꞌth Crist. Per mastaleꞌ tataa ñee mèna loo guꞌ, neꞌtyoo nquede guꞌ xís mèna.
\v 9 No coꞌseꞌ gòn guꞌ tyoodiꞌs mèn cón cheꞌn xóꞌ no cón cheꞌn revuelt, neꞌzyebte guꞌ. Tac naquin ner gàc conꞌa. Per mastaleꞌ tlo gàc conꞌa, tarte gàc huiz coꞌseꞌ lith no izlyoꞌ tiempa.
\p
\v 10 Jesús tolo mdoodiꞌs loo mèna. Ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Tiempa tlo mèn thìb nación cue yoo mèna con mèn coꞌ nac cheꞌn tedib nación. Cue yoo mèn thìb nación contra mèn tedib nación.
\v 11 Leꞌn tiempa huin xòo brut huax lugar no lyàa yilíiz huax lugar. Huiza tlo gàc no tlo yúꞌ conꞌ roo conꞌ xèn loo béꞌ coꞌ tarte huiꞌ mèn. Coꞌseꞌ huiꞌ mèn gàc señ coꞌ tarte huiꞌ mèn gàc loo béꞌ, tlo mèn zyeb mèn, por derech.
\p
\v 12 Per ndooreꞌ coꞌseꞌ tlo gàc ryete conꞌa, mèn yeꞌrsinꞌ tlo tyenxùꞌ guꞌ no tub nguꞌs mèna guꞌ. Hueꞌ mèna guꞌ coꞌteꞌ nac sinagog mèna par tub rez mèna cón cheꞌn guꞌ. Yiloa, queꞌ mèna guꞌ leziꞌf. Hueꞌ mèna guꞌ loo mèn coꞌ nac rey mèn coꞌ ñibeꞌ no hueꞌ mèna guꞌ loo mèn coꞌ nac gobernador no loo mèn nac zinꞌ yoolau. Ryethe conꞌa li no mèn guꞌ por cón chenen.
\v 13 Gàc conꞌa loo guꞌ, ey, par tataa mod negadiꞌs taꞌ guꞌ cuent cón chenen loo mèna.
\v 14 Bli yéc guꞌ no bli lezoꞌ guꞌ par neꞌtyóode guꞌ no par neꞌlide guꞌ xtùuz cón gab guꞌ no cón tyoodiꞌs guꞌ loo mèna, par tub guꞌ razon cón cheꞌn leque guꞌ loo mèna huiza.
\v 15 Tac daa neꞌláꞌyaꞌde guꞌ hora. Na li par tyoodiꞌs guꞌ. No lin par gácpeꞌ guꞌ hora par nec thìb mèn coꞌ nac ngolo ngolaꞌs guꞌ neꞌgácte mèna ñii mèna ngòc nguàal conꞌ loo guꞌ huiza.
\p
\v 16 Leꞌn huiza, ne, axta xud guꞌ, no huespeꞌ guꞌ, no mèn guliz guꞌ, no mèn coꞌ ndxàc amiu guꞌ bixyath contra guꞌ. Taꞌxùꞌ mèna guꞌ loo mèn coꞌ nac ngolo ngolaꞌs cheꞌn guꞌ axta guth mèna ndxep guꞌ.
\v 17 Ale rye mèn chol lugar yòo xyàn lezoꞌ ñèe mèna guꞌ ante por cón chenen no maste.
\v 18 Per mastaleꞌ tataa li no mèn guꞌ, gàca loo guꞌ axta neꞌ neꞌ thìb yis yéc guꞌ neꞌtyuhuante.
\v 19 Cheleꞌ guꞌ thidtenequeꞌ cue nèe loo cón chenen no xec yèe guꞌ loo cón chenen, leꞌ sya, tataa mod guꞌ que noqueꞌ yalnaban, coꞌ nee diꞌs, ban no guꞌ Diox thidtene.
\p
\v 20 Niin conꞌ ndxèꞌ loo guꞌ, ne: Coꞌseꞌ ñèe guꞌ leꞌ solndad mtauꞌleꞌ dib vuelt ro ciuda Jerusalén, sya, taꞌ guꞌ cuent no li laꞌs guꞌ yamerleꞌ tlo solndad par setilte telux solndad mèn ciuda Jerusalén no tùub solndad ciuda Jerusalén.
\v 21 Coꞌseꞌ gàc huiza, mèn coꞌ naban rye yèezyaꞌ coꞌ nac yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn jude, más huen xyonꞌ mèna par yii den par casloo mèna leꞌn yix no leꞌn huan. Leꞌ mèn coꞌ nac mèn ciudapeꞌ Jerusalén na, más huen xyonꞌ mèna, ryoꞌ mèna leꞌn ciuda Jerusalén. Lomisqueꞌ ne, mèn coꞌ ngue quenap ranch huan, más huen neꞌberede mèna par yeꞌth mèna leꞌn ciuda Jerusalén.
\v 22 Tac huiza gàc huiz coꞌseꞌ tub rezpeꞌ Diox loo mèn ciuda Jerusalén cón cheꞌn conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌ mbli mèna par gàcqueꞌ ryete conꞌ loo mèna xal ndub diꞌs loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox.
\v 23 Ay, prob rye xaꞌgot coꞌ nzi nac xinꞌ leꞌn huiza no rye xaꞌgot coꞌ diz ngóol xinꞌ leꞌn huiza. Tac leꞌn huiza cue xi lezoꞌ mèn no gàc yalquìi loo mèn dib anax leꞌn nación Israel. No nzyalqueꞌ mèna tataa tetìi Diox mèna axta plóthe.
\v 24 Mèn coꞌ nac ngolo ngolaꞌs cheꞌn mèn ciuda Jerusalén guth huax mèn ciuda Jerusalén loo xóꞌ. Chó mèn gath loo xóꞌ. Chó mèna hueꞌ mèn coꞌ ngòc ngolo ngolaꞌs mèn coꞌ ngogaaa axta leꞌn taamas nación coꞌ nziriꞌ loo izlyoꞌ. No gàca leꞌ mèn coꞌ nac mèn chol nación gàc cheꞌnpeꞌ mèna ciuda Jerusalén. No ñibeꞌpeꞌ mèna loo ciuda Jerusalén axta tyaa huiz coꞌseꞌ taꞌ Diox lugar gàc ciuda Jerusalén cheꞌnpeꞌ mèn nación Israel tedib vez. No ñibeꞌpeꞌ mèn nación Israel loo ciuda Jerusalén tedib vez.
\s Tad Jesús ngue taꞌ cuent loo mèn xá mod yiꞌth mbiꞌ coꞌ neꞌ tedib lèe Xganꞌ Mbiꞌ coꞌ nac leque yub Tad Jesús.
\r (Mt. 24.29–35, 42–44; Mr. 13.24–37)
\p
\v 25 Sya, ndxab Jesús:
\p ―Nde niin conꞌ ndxèꞌ loo guꞌ, ne: Huiza tlo yúꞌ yalguzyeꞌ coꞌ li Diox coꞌ gàc loo huiz no loo mbeꞌ no loo mbyáaz. Leꞌ loo izlyoꞌ ndxèꞌ na, anzeꞌf huax mèn ya yeꞌth lezoꞌ. No zyeb mèn coꞌseꞌ gòn mèn ruid cheꞌn ol níttóꞌ coꞌ yitoo loo níttóꞌ.
\v 26 Huiza, alux mèn yo no lezoꞌ no neꞌ neꞌ ñee mèna pá ndoo mèn no pá nziriꞌ mèn tant nzyeb mèn coꞌseꞌ li mèn xtùuz cón gàc loo izlyoꞌ tiempa. Huiza no zea huin huiz coꞌteꞌ ndub huiz. No huin mbeꞌ coꞌteꞌ ndub mbeꞌ. No huin mbyáaz coꞌteꞌ nziꞌf mbyáaz.
\v 27 Axta syareꞌ huiꞌ mèn dib athu loo izlyoꞌ loon, daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn. No coꞌseꞌ galen leꞌn tiempa, galen leꞌn thìb leꞌ xcuau. No ndxàpen rye loothe conꞌ laꞌs niin no laꞌs yan coꞌ yúꞌ loo mèn coꞌseꞌ galen. Tiempa mèn taꞌ cuent no non mèn cón cheꞌn conꞌ roo no conꞌ xèn coꞌ nac cón cheꞌnpeꞌen.
\v 28 Coꞌseꞌ tlo gàc conꞌa, bli guꞌ par yeꞌth lezoꞌ guꞌ. Bdiꞌx xnìi yéc guꞌ no bdiꞌx xnìi lezoꞌ guꞌ tac huiza non guꞌ no taꞌ guꞌ cuent ya nde zinꞌ gaxleꞌ lyáꞌ guꞌ thidtene loo conꞌ ryes.
\p
\v 29 Mtetac Jesús thìb diꞌs loo mèna. Ndxab Jesús:
\p ―Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ: Huiꞌ guꞌ loo yaa ngudyuug no loo chol taamas yaa nayèe.
\v 30 Coꞌseꞌ ñèe guꞌ ngòbleꞌ laa loo yaaa no nde xìis tedib cuaꞌ laa yènꞌ loo yaaa, leque guꞌ non no ndaꞌ guꞌ cuent nde zinleꞌ tiemp coꞌseꞌ más nguin bée loo izlyoꞌ.
\v 31 Lomisqueꞌ ne, coꞌseꞌ ñèe guꞌ ndxàcleꞌ conꞌa, leque guꞌ ndaꞌ cuent no non guꞌ nde zinꞌ gaxleꞌ tiempa coꞌseꞌ tlo Diox, ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn xal ndlyaꞌs Diox.
\p
\v 32 Lìcpeꞌ baꞌi, na nii loo guꞌ: Ryete conꞌa gàcqueꞌ ndooreꞌ lyux no lith no mèn nación Israel.
\v 33 Conꞌ coꞌ nac cón cheꞌn béꞌ no conꞌ coꞌ nac cheꞌn izlyoꞌ lyuxqueꞌ no lith noqueꞌ. Per diꞌs coꞌ ndyoodizen inacte diꞌs coꞌ angndyoodizen. Gàcqueꞌ no tyubqueꞌ diꞌs coꞌ ndyoodizen ndxèꞌ xal ngue toodizena loo guꞌ.
\p
\v 34 Anderhuen guꞌ. Leque guꞌ huiꞌ xá nzi tee guꞌ. Neꞌtaꞌde guꞌ lugar tyub yoꞌf lezoꞌ guꞌ par lyàa guꞌ loo chol conꞌ yeꞌrsinꞌ par tataa mod yitac lezoꞌ guꞌ loo cón chenen. Tac látha, chàa, lyàa guꞌ loo yalguy no tlo gath lyux guꞌ loo yalgonꞌ cheꞌn izlyoꞌ ndxèꞌ. Nalas gure guꞌ loo cón chenen par neꞌgàcta loo guꞌ huiza xal coꞌseꞌ mzin thìb amiu guꞌ thìb hor coꞌ neꞌtaꞌde guꞌ cuent no coꞌ inonte guꞌ.
\v 35 Huiza gàca loo mèn coꞌ naban dib athu loo izlyoꞌ xal thìb tramp coꞌ, chàa, ndlyàa par yigaa máꞌ loo tramp. Tataa gàca loo mèn huiza.
\v 36 Nalas gure guꞌ. Neꞌcuedte guꞌ no neꞌyathlaꞌste guꞌ thidtenequeꞌ gure rez guꞌ Diox par gàca loo guꞌ tataa mod li guꞌ par lyáꞌ guꞌ loo ryethe conꞌ ryes coꞌ gàcqueꞌ huiza. No par tataa mod li guꞌ gan par yòo guꞌ loo cón chenen, daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ ndxèꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn.
\p
\v 37 Ndxáal ze ndluꞌ Jesús mèn leꞌn templ. Leꞌ ndxáal yálꞌ na, ndyee Jesús coꞌteꞌ ndub thìb yii coꞌ lèe yii cheꞌn yaa oliv par li Jesús descans tya.
\v 38 Leꞌ ryete mèn coꞌ ndyee yòn diꞌs coꞌ ndluꞌ Jesús leꞌn templ na, mèna ndxechegà par zingà mèna leꞌn templ par gòn mèna diꞌs coꞌ ndluꞌ Jesús loo mèna.
\c 22
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn mèn coꞌ mqueltàa par mxenxùꞌ mèna Tad Jesús.
\r (Mt. 26.1–5, 14–16; Mr. 14.1–2, 10–11; Jn. 11.45–53)
\p
\v 1 Nde nxonꞌ, nde zin gax huiz coꞌ ngòc huiz lni coꞌ ndli mèn nación Israel coꞌseꞌ ndxuhua mèna pan coꞌ indxòode dii levadur. Mbez mèn nación Israel lni pasc loo lnia.
\v 2 Leꞌ mèn coꞌ nac jef cheꞌn nguleyꞌ no mèn coꞌ nac maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn nación Israel na, mèna mcuaꞌn mod xá mod guth mèna Jesús. Per mzyeb mèna guth mèna Jesús por cón cheꞌn mèn coꞌ ngureriꞌ, mèn coꞌ mbiꞌth lni coꞌ nziriꞌ.
\p
\v 3 Látha, ndooleꞌ Mebizya. Ngulàa Mebizya leꞌn lezoꞌ Jud coꞌ neꞌ tedib lèe Iscariot. Juda ngòc thìb myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús, ne, coꞌ ndxòo cuent nac siꞌ fchop myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús.
\v 4 Ngua nee Jud loo mèn coꞌ ngòc jef coꞌ más ñibeꞌ loo nguleyꞌ tiempa no loo mèn coꞌ mxoꞌf zinꞌ cón cheꞌn templ tiempa. Mdoodiꞌs no Jud mèna. Ndxab Jud neequeꞌ Jud xá mod li Jud par taꞌxùꞌ Jud Jesús laꞌs yaꞌ rye mèna.
\v 5 Coꞌseꞌ mbìn mèna tataa ndxab Jud loo mèna, axta con gust ndxab mèna loo Jud taꞌ mèna ndxep tmi càa Jud cuent li Jud conꞌa.
\v 6 Jud mdaꞌ lugar. No mblec lezoꞌ Jud li Jud conꞌa tataa. Sya, mtlo Jud, mcuaꞌn Jud mod par taꞌxùꞌ Jud Jesús loo mèna thìb tiemp coꞌseꞌ ñee Jud yende chó mèn nziriꞌ no Jesús.
\s Trèꞌ ndluꞌ xá mod nduhua rsè no Tad Jesús myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Tad Jesús.
\r (Mt. 26.17–29; Mr. 14.12–25; Jn. 13.21–30; 1 Co. 1.23–26)
\p
\v 7 Leꞌxqueꞌ leꞌn huiza mzin huiz lni coꞌseꞌ ndxuhua mèn nación Israel pan coꞌ indxòode dii levadur. Huiza ndxuth mèna mbacxilꞌ coꞌ mbez mèn nac lni pasc.
\v 8 Leꞌ Jesús na, mtelꞌ Pedr ryop Juàn. Ndxab Jesús loo Pedr ryop Juàn:
\p ―Huàa li nab guꞌ conꞌ hua rsè naꞌ par li naꞌ lni pasc.
\p
\v 9 Myenꞌ mnibdiꞌs. Ndxab myenꞌ loo Jesús:
\p ―Tad, ¿pá ndlyaꞌs Uꞌ ya toxcuaꞌ nuꞌ conꞌ hua rsè naꞌ, àꞌ?
\p
\v 10 Jesús mcàb. Ndxab Jesús loo myenꞌ:
\p ―Coꞌseꞌ yòo guꞌ ro ciuda Jerusalén, tya zyálꞌ guꞌ thìb mbiꞌ coꞌ neꞌ thìb rre nít. Ftoo nque guꞌ xís mbiꞌ axta zin mbiꞌ liz mbiꞌ.
\v 11 Coꞌseꞌ zin guꞌ coꞌteꞌ zin mbiꞌa, gab guꞌ loo mbiꞌ coꞌ nac gundan cheꞌn yòoa: Maistr mtelꞌ nuꞌ par ñee nuꞌ loo Uꞌ: ¿Pá ndub cuart coꞌteꞌ hua rsèꞌen, par lin lni coꞌ nac pasc con myenꞌ xinꞌ mtéꞌth daa, àꞌ?
\v 12 Sya, luꞌ mbiꞌ thìb cuart roo coꞌ nac chop pis loo yòo loo guꞌ. Cuarta natoxcuaꞌleꞌ. Tya toxcuaꞌ guꞌ conꞌ par hua rsè naꞌ par li naꞌ lni pasc.
\p
\v 13 Mxen Pedr ryop Juàn ned. Nda Pedr ryop Juàn. No mzyálꞌ myenꞌ mbiꞌ xalqueꞌ ndxab Jesús. Mtlo Pedr ryop Juàn, mtoxcuaꞌ Pedr ryop Juàn conꞌ hua rsè no myenꞌ Jesús par li myenꞌ lni pasc con Jesús.
\p
\v 14 Coꞌseꞌ ngóol hor hua rsè Jesús con myenꞌ, mdub Jesús con myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús coꞌ ndxeꞌ diꞌs cheꞌn Jesús loo mèn loo mes.
\v 15 Jesús ndxab loo myenꞌ:
\p ―Neꞌ pól ndxàc anzeꞌf ndryoꞌ ndlyenꞌ lezon hua rsè naꞌ sa pan par li naꞌ lni pasc ndooreꞌ zin huiz gath daa.
\v 16 Daa nii loo guꞌ: Ya neꞌbereden lin tedib yalhua ndxèꞌ xal ngue li naꞌ nalleꞌ. Lin yalhua ndxèꞌ tedib vez axta coꞌseꞌ gàc tiemp coꞌseꞌ tlo ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn.
\p
\v 17 Sya, mxen Jesús thìb vas nít uv. Ndxab Jesús: Diox quix Uꞌ, Diox, loo Diox. Ngoloa, ndxab Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―Fteriꞌth guꞌ vas ndxèꞌ loo thìb thìb xtàa guꞌ par gu guꞌ thìb ro chuꞌth nít uv ndxèꞌ.
\v 18 Na nii loo guꞌ: Ya neꞌbereden gun nít uv ndxèꞌ xalqueꞌ ngue lina nalleꞌ. Na gu nít uv ndxèꞌ tedib vez axta coꞌseꞌ gàc huiz tlo ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn.
\p
\v 19 Ngoloa, mxen Jesús pan. Ndxab Jesús:
\p ―Diox quix Uꞌ, Diox, loo Diox.
\p Sya, mchìꞌx Jesús pana thìb leꞌ chuꞌth, thìb leꞌ chuꞌth. Ngoloa, mdaꞌ Jesús pana loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús. Ndxab Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús:
\p ―Pan ndxèꞌ nee diꞌs nac cón cheꞌn bélꞌyòo ladpeꞌen coꞌ tyenxùꞌ mèn par tetìi mèn bélꞌyòo laden por cón cheꞌn guꞌ. Taandxèꞌ ñibeꞌen loo guꞌ hua guꞌ pan ndxèꞌ. No taandxèꞌ ñibeꞌen loo guꞌ gu guꞌ nít uv ndxèꞌ par teꞌ lezoꞌ guꞌ cón chenen.
\p
\v 20 Tataa mbli Jesús, ne, coꞌseꞌ mxen Jesús thìb vas nít uv, no coꞌseꞌ ngolo nduhua rsè no Jesús myenꞌ. Ndxab Jesús loo myenꞌ:
\p ―Nít uv coꞌ nzo leꞌn vas ndxèꞌ nee diꞌs cón cheꞌn conveñ cub coꞌ li nèen thidtene por cón cheꞌn ren laden coꞌ xyo coꞌseꞌ gath daa por cón cheꞌn xquin mèn no xtol mèn.
\p
\v 21 Per nalleꞌ mbiꞌ coꞌ taꞌxùꞌ daa loo mèn, mbiꞌ ndub loo mes ndxèꞌ con naꞌ.
\v 22 Cona, ngue niin loo guꞌ: Daa mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn par gathxùꞌ daa xal ndluꞌ xtiꞌs Diox cón chenen. Per part cón cheꞌn prob mbiꞌ coꞌ taꞌxùꞌ daa loo mèn, ¡ay, prob mbiꞌ izlyoꞌ!, tac mbiꞌ thidtene nac thìb mbiꞌdèe loo Diox too ze too yálꞌ.
\p
\v 23 Sya, mtlo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús, mnibdiꞌs myenꞌ loo xtàa myenꞌ. Mbez myen:
\p ―¿Chó nac naꞌ coꞌ taꞌxùꞌ Jesús loo mèna, cara?
\s Myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Tad Jesús noo noo mdoodiꞌs chó myenꞌ gàc myenꞌ coꞌ más ñibeꞌ loo xtàa myenꞌ yiloa.
\p
\v 24 Leque xhuina mque diꞌs myenꞌ làth xtàa myenꞌ. Mbez myenꞌ:
\p ―¿Chó naꞌ gàc coꞌ más ñibeꞌ loo xtàa naꞌ yiloa, àꞌ?
\p
\v 25 Jesús ndxab loo myenꞌ:
\p ―Huiꞌ guꞌ nexa. Mèn coꞌ ndxàc rey coꞌ ñibeꞌ, mèna ñibeꞌ loo mèn nación xal loo moz. Leꞌ mèn coꞌ ndxàc jef na, mbez anzeꞌf mbiꞌ mèna por conꞌ coꞌ ndli mèna loo mèn coꞌ nac mèn nación mèna.
\v 26 Per part cón cheꞌn guꞌ, indxàalte li guꞌ tatuaꞌ no xal nzi li guꞌ xtùuz làth guꞌ nalleꞌ. Neꞌ neꞌ indxàal gab guꞌ tatuaꞌ. Ndxeꞌlequeꞌ, chol guꞌ coꞌ nzo làth guꞌ coꞌ mbez nac más mbiꞌ roo no más mbiꞌ xèn, leque guꞌa li par gàc guꞌ xal thìb mbyòo yenꞌ coꞌ más beꞌthe làth guꞌ. Leꞌ guꞌ coꞌ lyaꞌs ñibeꞌa na, guꞌa ndxàal gàc xal thìb moz coꞌ li mandad loo guꞌ làth guꞌ.
\v 27 Nde niin thìb conꞌ loo guꞌ xal ndli mèn loo xtàa mèn coꞌ más ñaareꞌ taachuꞌth loo xtàa mèn loo izlyoꞌ ndxèꞌ: ¿Xá nee guꞌ? ¿Chó mèn ndli guꞌ cuent más ntac loo xtàa mèn coꞌseꞌ ñibeꞌ mèn loo xtàa mèn? ¿Chéꞌ más ntac mèn coꞌ ndyub loo mes par cuec mèn conꞌ hua mèn coꞌ ndub loo mes o chéꞌ más ntac mèn coꞌ mbec conꞌ hua mèn coꞌ ndub loo mes, càꞌ? ¿Xá nee guꞌ? ¿Chéꞌ ngue li guꞌ cuent ilìcte masqueꞌ ntac mèn coꞌ ndyub loo mes coꞌ mbed huaa, càꞌ? Masqueꞌ ntac mèna, ¿léꞌ? Per daa, ale ndxeꞌlequeꞌ, ndal xiꞌth guꞌ par lin sirv loo guꞌ.
\p
\v 28 Guꞌ ndaꞌqueꞌ cuent no ngo noqueꞌ guꞌ daa. No gunèe guꞌ ryethe conꞌ nde teeleꞌ ndli no mèn daa.
\v 29 Por cona, tan lugar no lin leꞌ guꞌ, ne, ñibeꞌ loo thìb baan mèn xal mnibeꞌ xuden Diox loon par ñibeꞌen loo ryethe conꞌ.
\v 30 No tan lugar par hua no guꞌ daa no par gu no guꞌ daa loo mes daa coꞌseꞌ gàc huiz coꞌ ñibeꞌpeꞌen loo ryethe conꞌ no tyub ñibeꞌ guꞌ par tub rez guꞌ loo siꞌ fchop ned mèn coꞌ ngòc bin thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Israel coꞌ mbloj msiꞌ bin coꞌ nac mèn coꞌ lèe mèn nación Israel nalleꞌ.
\s Trèꞌ ndluꞌ leꞌ Tad Jesús ngue taꞌ cuent loo Pedr leꞌ Pedr cà diꞌs Tad Jesús loo mèn.
\r (Mt. 26.31–35; Mr. 14.27–31; Jn. 13.36–38)
\p
\v 31 Ndxab Jesús loo Mon Pedr, ne:
\p ―Mon, gunee xá ngue teel tac Mebizya ndlyaꞌs li preb loo guꞌ. No ngue li Mebizya par ñee Mebizya ñeeneꞌ chéꞌ taꞌ guꞌ lugar cuee caꞌ Mebizya guꞌ no coꞌ xàꞌ Mebizya guꞌ loo cón chenen xal nzib mèn nzob triu par coꞌ mèn yix loo nzob triu.
\v 32 Per daa mnaꞌbleꞌ loo Diox no ngurezen Diox por lùu leꞌ lùu toloqueꞌ yilaꞌs loon. No coꞌseꞌ berel, lyàa yécl no lyàa lezoꞌl loo conꞌ lil loo cón chenen, lyazen leꞌ lùu tegán lezoꞌ myenꞌ coꞌ ndxàc huesl no xtàal loo cón chenen par tolo yeꞌth lezoꞌ myenꞌ loo cón chenen huiza.
\p
\v 33 Mon mcàb loo Jesús. Ndxab Mon:
\p ―Tad, na neꞌláꞌde Uꞌ. No daa ga leziꞌf con Uꞌ. Coꞌteꞌ gath Uꞌ, tya gath daa, ne. Daa inzyebte.
\p
\v 34 Jesús ndxab loo Mon Pedr:
\p ―Pedr, na nii lool: Leque nalxhuin ndooreꞌ cozèe nguiidtee léꞌ nguiidtee yálꞌ, lùu cà diꞌs daa son vez loo mèn. Gabl loo mèn neꞌlibeꞌdel daa.
\s Trèꞌ ndluꞌ coꞌseꞌ ngòc tiemp coꞌseꞌ mzin gax ngòc ryethe conꞌ yeꞌrsinꞌ loo Tad Jesús.
\p
\v 35 Sya, mnibdiꞌs Jesús loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús. Ndxab Jesús loo myenꞌ:
\p ―Coꞌseꞌ mtelꞌen guꞌ, ngua guꞌ leꞌn nación cheꞌn mèn Israel, daa mnibeꞌ loo guꞌ neꞌhueꞌde guꞌ yex luaꞌ guꞌ; neꞌhueꞌde guꞌ billeter coꞌteꞌ ngosuaꞌ guꞌ tmi guꞌ; no neꞌhueꞌde guꞌ tedib ned yilid guꞌ. Coꞌseꞌ mnibeꞌen loo guꞌ mbli guꞌ tataa, ¿chéꞌ ngotub conꞌ mquin guꞌ ned ngua guꞌ sya, càꞌ?
\p Myenꞌ mcàb. Ndxab myenꞌ loo Jesús:
\p ―Yende xàa, Tad.
\p
\v 36 Jesús ndxab loo myenꞌ:
\p ―Pesea, mnibeꞌen loo guꞌ neꞌhueꞌde guꞌ conꞌ. Per nase, lyazen leꞌ guꞌ coꞌ ngue no yex luaꞌ guꞌ, beꞌ guꞌ yex luaꞌ guꞌ. Leꞌ guꞌ coꞌ ngue no billeter guꞌ na, beꞌ guꞌ billeter guꞌ. Leꞌ guꞌ coꞌ ingue node spad guꞌ na, fthoꞌ guꞌ chamar guꞌ par tiꞌ guꞌ thìb spad par que no guꞌ thìb spad.
\v 37 Tac daa nii loo guꞌ: Nase mzinleꞌ hor gàcqueꞌ conꞌ loon xal mbez diꞌs coꞌ ndxab cón chenen, diꞌs coꞌ ndub loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox coꞌ mbez:
\pi1 Thidte mdeꞌth mèn diꞌs no mbli mèn cuent nac daa mbiꞌ yeꞌrsinꞌ làth mèn yeꞌrsinꞌ.
\m Cona, ngue niin loo guꞌ: Leꞌ diꞌs coꞌ ndub loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox ndluꞌ cón chenen leꞌi naquinqueꞌ tataa gàca loon leꞌn huiz ndxèꞌ.
\p
\v 38 Sya, ndxab myenꞌ loo Jesús:
\p ―Tad, trèꞌ ngue no nuꞌ chop spad.
\p Jesús mcàb. Ndxab Jesús:
\p ―Con sobr chop spad baꞌ. ¿Cón más?
\s Làth xtauꞌa, Tad Jesús ngua rez Diox thìb lugar coꞌ ngroꞌ lèe Getsemaní.
\r (Mt. 26.36–46; Mr. 14.32–42)
\p
\v 39 Ngoloa, ngroꞌ Jesús, nda Jesús coꞌteꞌ ndub yii coꞌ lèe yii cheꞌn yaa oliv xalqueꞌ nac mod coꞌ ndxàp Jesús. Per myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús neꞌngláꞌde Jesús. Mdoo nque myenꞌ xís Jesús.
\v 40 Coꞌseꞌ mzin Jesús coꞌteꞌ ndub yiia, ndxab Jesús loo myenꞌ:
\p ―Gurez guꞌ Diox, ndee guꞌ, par neꞌtaꞌde guꞌ lugar leque guꞌ li chol conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌseꞌ cobyaꞌ Mebizya guꞌ nabaꞌ.
\p
\v 41 Tya mtanꞌ Jesús myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús. Leꞌ Jesús na, ngua taachuꞌte más tith loo myenꞌ xal thìb distans coꞌ ndlyàa thìb quèe coꞌ ngobii mèn con yaꞌ mèn. Tya mdub xib Jesús par ngurez Jesús Diox.
\v 42 Ndxab Jesús loo Diox:
\p ―Pay, yey, cheleꞌ Uꞌ ndlyaꞌs teláꞌ Uꞌ daa coꞌseꞌ gàc hor yeꞌrsinꞌ loon, nzoqueꞌ mod li Uꞌ par neꞌgàcte yaltìi coꞌ gàc loon coꞌseꞌ leꞌleꞌ daa quix loo Uꞌ cón cheꞌn xquin no xtol ryethe mèn. Per Pay, indlyasten gàca xal neete lezon. Ndxeꞌlequeꞌ, ndlyazen gàca xal neepeꞌ lezoꞌ Uꞌ.
\p
\v 43 Látha, chàa, ngroꞌ too thìb angl coꞌ ngulàa loo béꞌ loo Jesús. Angla mbli par ngòp Jesús fuerz no ngo valor loo Jesús.
\v 44 Láth coꞌseꞌ mdenꞌ Jesús mxi lezoꞌ Jesús axta plóthe, látha sate más nalyat ngurez Jesús Diox. No nen mdub xib Jesús. Ngurez Jesús Diox. No cabii ngurez Jesús Diox axta ante belꞌyòo Jesús nít tant ndyoo nít Jesús mbez Jesús Diox. No axta ren nos nít coꞌ ndyoo nít Jesús. No axta gos gos ngòb nít coꞌ mdoo nít Jesús loo yòo.
\p
\v 45 Coꞌseꞌ ngolo ngurez Jesús Diox, mdyàa Jesús coꞌteꞌ nziriꞌ myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús. Per coꞌseꞌ mzin Jesús coꞌteꞌ nziriꞌ myenꞌ, ale mxen mcalꞌguth myenꞌ tant mdyóo myenꞌ no tant mxi lezoꞌ myenꞌ cón cheꞌn conꞌ coꞌ gàc loo Jesús.
\v 46 Sya, mbloꞌ Jesús mcalꞌ loo myenꞌ. Ndxab Jesús loo myenꞌ:
\p ―Bloꞌ guꞌ mcalꞌ loo guꞌ, yey. ¿Chonon susqueꞌ ndxàt guꞌ? Goo che guꞌ. Gurez guꞌ Diox par neꞌtaꞌde guꞌ lugar li guꞌ chol conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌseꞌ cobyaꞌ Mebizya guꞌ nabaꞌ.
\s Trèꞌ ndluꞌ leꞌ mèn mxenxùꞌleꞌ Tad Jesús xal ndyen mèn thìb huanꞌ coꞌ nda pres.
\r (Mt. 26.47–56; Mr. 14.43–50; Jn. 18.2–11)
\p
\v 47 Jesús tatabeꞌ ndoo toodiꞌs coꞌseꞌ mzin huax mènléyꞌ loo Jesús. Leꞌ mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Jud coꞌ ngòc xinꞌ mtéꞌth Jesús coꞌ ndxòo cuent ngòc siꞌ fchop myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús na, ndoo ner loo mèna. Mbii gax Jud loo Jesús par sero Jud loo Jesús.
\v 48 Sya, ndxab Jesús loo Jud:
\p ―Jud, ¿chéꞌ con thìb besit coꞌ ndaꞌl loon taandxèꞌ mod mdaꞌxùꞌl daa, daa coꞌ mbal yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn, càꞌ? ¿Chéꞌ tatuaꞌ mod mblila, càꞌ, Jud?
\p
\v 49 Per coꞌseꞌ ñèe myenꞌ xinꞌ mtéꞌth coꞌ nziriꞌ con Jesús ndxàc conꞌa, ndxab myenꞌ loo Jesús:
\p ―Tad, ¿xá nee Uꞌ? ¿Chéꞌ tlàa nuꞌ spad rloo mèn baꞌ, àꞌ?
\p
\v 50 Láth ndxàc conꞌa, thìb myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús coꞌ nzo làth taamas myenꞌ con Jesús mblàa thìb yaꞌ spad nza thìb mbiꞌ coꞌ ngòc moz cheꞌn jef coꞌ más ñibeꞌ loo nguleyꞌ. Mblo ndeꞌf myenꞌa nza moz coꞌ nac ladlì.
\v 51 Per Jesús ndxab loo myenꞌa:
\p ―Blaꞌ guꞌ tee nziriꞌ mèn baꞌ. Con sobr conꞌ mbli no guꞌ mèn baꞌ. Con conꞌ baꞌte ya guneela.
\p Sya, mblít Jesús nza mbiꞌ coꞌ ngo ndeꞌba loo yòo. Nzi huite mèn, mdub Jesús nza mbiꞌ lad quèe yéc mbiꞌ tedib vez. Chàa, mbyac nza mbiꞌ xalqueꞌ thìb nza mèn coꞌ yende conꞌ mxac.
\v 52 Ngoloa, ndxab Jesús loo mèn coꞌ ngòc jef coꞌ más ñibeꞌ loo nguleyꞌ, no loo mèn coꞌ ngòc mèn nac zinꞌ coꞌ nquenap templ tiempa, no loo mèngool, mèn coꞌ mbiꞌth par hueꞌ mèna Jesús:
\p ―¿Chéꞌ, por derech, ngroꞌ guꞌ con spad no con yaa par tyen guꞌ daa xal ndyen mèn thìb huanꞌ, càꞌ?
\v 53 Coꞌseꞌ ngo non guꞌ leꞌn templ huax vez, neꞌnglide guꞌ ryes ngàal guꞌ daa. Per nase mzinleꞌ hor cheꞌnpeꞌ guꞌ coꞌ nac tiemp coꞌseꞌ Mebizya ngue ñibeꞌ loo guꞌ par li no guꞌ daa cón ndlyaꞌs guꞌ.
\s Mon Pedr mcà diꞌsleꞌ Tad Jesús loo mèn.
\r (Mt. 26.57–58, 69–75; Mr. 14.53–54, 66–72; Jn. 18.12–18, 25–27)
\p
\v 54 Sya, mdub dóꞌ mèna yaꞌ Jesús. Mbeꞌ mèna Jesús liz mbiꞌ coꞌ nac jef coꞌ más ñibeꞌ loo nguleyꞌ. Leꞌ Pedr na, tith tith ndoo nque xís Jesús.
\v 55 Ngoloa, mtolꞌ mèna quìi xtauꞌthe loo lueꞌ liz mbiꞌ coꞌ nac jefa. No mdub mèna dib vuelt ro dii. Nzi biiz mèna tant nàl. Ale note Pedr mdub biiz ro dii xiꞌth mèna.
\v 56 Coꞌseꞌ gunèe thìb criadgot cheꞌn jefa no Pedr ndub ro dii làth mèna, xèe mbuiꞌ criadgota loo Pedr. Ndxab criadgot loo taamas mèn coꞌ nziriꞌ ro dii:
\p ―Mbiꞌ baꞌ, ne, mque tee noqueꞌ Jesús, ndyaquen.
\p
\v 57 Per prob Pedr mcà diꞌs. Ndxab Pedr:
\p ―Criad, indlibeden mbiꞌa.
\p
\v 58 Pente ndxàc gunii criadgot loo Pedr, gunèe tedib mbiꞌ Pedr. Ndxab mbiꞌ loo Pedr:
\p ―Lùu, ne, nac thìb mbiꞌ coꞌ naqueltàa no mèna, ¿léꞌ?
\p Per prob Pedr ndxab:
\p ―Yende xàa. Neꞌngòoden làth mèna.
\p
\v 59 Pente ndxàc thìb hor nguriꞌth conꞌa, tedib mbiꞌ mbli nèe loo mèn coꞌ nziriꞌ ro diia. Ndxab mbiꞌ loo mèna:
\p ―Lìcpeꞌ baꞌi, mbiꞌ baꞌ ngo no Jesús, ne, tac mbiꞌ baꞌ nac mbiꞌ cheꞌn làaz mèn galile.
\p
\v 60 Per Pedr ndxab loo mbiꞌa:
\p ―Mbiꞌ, neꞌneeden cón ngue bezl.
\p Leque hor coꞌ beꞌ ngue toodiꞌs Pedr loo mbiꞌa, chàa, ngrozèe nguiidtee mbléꞌ nguiidtee yálꞌ.
\v 61 Leque hora, Tad Jesús mbere loo, mbuiꞌ Tad Jesús loo Pedr. Chàa, mbuiꞌ Pedr loo Tad Jesús, ne. Sya, mteꞌ lezoꞌ Pedr diꞌs coꞌ ndxab Tad Jesús loo Pedr: Lùu cà diꞌs daa son vez nalyálꞌ ndooreꞌ coꞌseꞌ tlo cozèe nguiidtee léꞌ nguiidtee yálꞌ.
\v 62 Sya, ngroꞌ Pedr làth mèna. Neꞌtíꞌ neꞌñee lezoꞌ Pedr, mbìnꞌ Pedr axta plóthe tant mxi yéc Pedr no mxi lezoꞌ Pedr por mcà diꞌs Pedr Jesús.
\s Mèn yeꞌrsinꞌa asembli ngòc nguàal conꞌ loo Tad Jesús.
\r (Mt. 26.67–68; Mr. 14.65)
\p
\v 63 Leꞌ mèn coꞌ ngue no Jesús na, ngue li ngòc nguàal conꞌ loo Jesús. No nzi tin mèna Jesús xal mblyaꞌs mèna.
\v 64 Mtauꞌ mèna ngudloo Jesús con thìb panid. No beꞌ taa nguis mèna thìb lad tedib lad rloo Jesús par ndaꞌ mèna xyàn lezoꞌ Jesús. No ale mbez mèna loo Jesús:
\p ―Bli divin chó mdaꞌ cheꞌnl.
\p
\v 65 No asembli mèna mbez mèna huax conꞌ coꞌ nac ngòc nguàal conꞌ loo Jesús par mdaꞌ mèna xyàn lezoꞌ Jesús.
\s Trèꞌ ndluꞌ leꞌ Tad Jesús mdoo loo mèn coꞌ mdyoo ner, no coꞌ mdyoo naa, no coꞌ mnibeꞌ loo mèn loo ley coꞌ nac xleyꞌ cheꞌn mèn nación Israel.
\r (Mt. 26.59–66; Mr. 14.55–64; Jn. 18.19–24)
\p
\v 66 Coꞌseꞌ ngo nìi izlyoꞌ tedib huiz coꞌ nde nquea, ryete mèngool coꞌ ñibeꞌ loo mèn nación Israel, no ryete mèn coꞌ nac jef coꞌ más ñibeꞌ loo nguleyꞌ, no mèn coꞌ nac maistr coꞌ ndluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn mqueltàa par mbeꞌ mèna Jesús loo rye mèn coꞌ mqueltàa no mèna. Tya mnibdiꞌs mèna loo Jesús. Ndxab mèna loo Jesús:
\p
\v 67 ―Gunee loo nuꞌ ¿chéꞌ, lìcqueꞌ, lùu nac Crist, àꞌ?
\p Jesús mcàb loo mèna. Ndxab Jesús:
\p ―Cheleꞌ daa nii loo guꞌ daa nacqueꞌ Crist, ¡pà yilaꞌs guꞌ coꞌ ngue niin loo guꞌ!
\v 68 Más de cona, cheleꞌ daa ñibdiꞌs thìb conꞌ loo guꞌ, neꞌcàbte guꞌ loon, ndyaquen. No neꞌ neꞌ láꞌ guꞌ daa par biin.
\v 69 Per desde nalleꞌ par delant, daa coꞌ mbal yáal làth guꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn, daa ndubleꞌ cuat Diox coꞌ nac ladli cheꞌn Diox, Diox coꞌ ndxàp ryethe conꞌ roo no conꞌ xèn laꞌs nii Diox no laꞌs yaꞌ Diox.
\p
\v 70 Coꞌseꞌ mbìn mèna tataa ndxab Jesús, mnibdiꞌs mèna loo Jesús. Ndxab mèna:
\p ―¿Chéꞌ nacqueꞌ lùu xganꞌpeꞌ Diox, sya, càꞌ?
\p Jesús mcàb loo mèna. Ndxab Jesús:
\p ―Nacqueꞌ daa xganꞌpeꞌ Diox, pues. Yub guꞌ ngolo guneei loon. ¿Cón más ndlyaꞌs guꞌ niin loo guꞌ?
\p
\v 71 Sya, thidte ndxab mèna no thidte gunii mèna loo xtàa mèna:
\p ―¿Cón li más mèn coꞌ taꞌ cuent loo naꞌ cón cheꞌn mbiꞌ baꞌ? Ya mbìnleꞌ naꞌ cón cheꞌn mbiꞌ xal nac diꞌs coꞌ ngroꞌ ropeꞌ mbiꞌ coꞌ ngolo gunee mbiꞌ loo naꞌ nalleꞌ.
\c 23
\s Tad Jesús mdooxùꞌ loo Pilat coꞌ nac gobernador leꞌn ciuda Jerusalén tiempa.
\r (Mt. 27.1–2, 11–14; Mr. 15.1–5; Jn. 18.28–38)
\p
\v 1 Sya, ryete mèna nguátbèe. Mbeꞌ mèna Jesús loo Pilat coꞌ ngòc gobernador loo ciuda Jerusalén tiempa.
\v 2 Mtlo rye mèna, mquexùꞌ mqueꞌ fals mèna Jesús loo Pilat. Mbez mèna loo Pilat:
\p ―Mbiꞌ ndxèꞌ ngogaa loo nuꞌ. Ngue luꞌ mbiꞌ xleyꞌ mbiꞌ loo mèn gulàaz nuꞌ par seꞌ mèn mod coꞌ ndxàp mèn. No ale mbez mbiꞌ loo nuꞌ indxàalte quix nuꞌ cón cheꞌn contribución loo mbiꞌ coꞌ lèe Ces coꞌ nac gobiern coꞌ ndyub ciuda Rom. No ale yende cón ndxòn mbiꞌ. Mbez mbiꞌ leꞌ mbiꞌ nac Crist, coꞌ nee diꞌs, nac mbiꞌ rey.
\p
\v 3 Sya, mnibdiꞌs Pilat loo Jesús. Ndxab Pilat:
\p ―¿Chéꞌ, lìcqueꞌ, lùu nac rey coꞌ ñibeꞌ loo mèn nación Israel, càꞌ?
\p Jesús mcàb. Ndxab Jesús loo Pilat:
\p ―Aa. Lùu yub ngue beza loon nalleꞌ.
\p
\v 4 Ngoloa, sya, ndxab Pilat loo mèn coꞌ ngòc jef coꞌ más ñibeꞌ loo nguleyꞌ no loo rye mèn coꞌ ngureriꞌ:
\p ―Indxegaade nec thìb xquin mbiꞌ ndxèꞌ loon, cara.
\p
\v 5 Per mèna sate más mbli par ngolaꞌs Pilat diꞌs coꞌ mbez mèn. Mbez mèna loo Pilat:
\p ―Mbiꞌ ndxèꞌ ngue luꞌ xleyꞌ mbiꞌ loo mèn par mtlo mèn, mbos xtùuz mèn no mseꞌ mèn mod coꞌ ndxàp mèn, mèn coꞌ nac mèn rye yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn jude, por cón cheꞌn conꞌ coꞌ ngue luꞌ mbiꞌ loo mèna. No nalleꞌ mtloleꞌ mbiꞌ, ndluꞌ mbiꞌ mèn par ned leꞌn yèezyaꞌ coꞌ nac ned yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile. Más de cona, mtloleꞌ mbiꞌ, ngue luꞌ mbiꞌ xleyꞌ mbiꞌ loo mèn par nedrèꞌ, ne.
\s Tad Jesús mdooxùꞌ loo thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Herod.
\p
\v 6 Coꞌseꞌ mbìn Pilat diꞌsa, mnibdiꞌs Pilat loo mèna:
\p ―¿Chéꞌ nac mbiꞌ baꞌ mèn cheꞌn làaz mèn galile, càꞌ?
\p
\v 7 Coꞌseꞌ ndxab mèn loo Pilat: Aa, nacqueꞌ mbiꞌ mèn cheꞌn làaz mèn galile, mtelꞌ Pilat mèn par mbeꞌ mèn Jesús loo Herod tac Herod ngòc gobernador coꞌ mnibeꞌ loo mèn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile. No leꞌxqueꞌ leꞌn huiza ngo Herod leꞌn ciuda Jerusalén.
\v 8 Coꞌseꞌ gunèe Herod Jesús, anzeꞌf mdyac lezoꞌ Herod. Tac ndxàcleꞌ tiemp anzeꞌf mblyaꞌs Herod huiꞌ Herod loo Jesús. Ante ndxòn Herod cón cheꞌn Jesús no maste. No mbez Herod ndooreꞌ: ¿Pól zin thìb huiz no zin thìb ze huiꞌen loo Jesús no li Jesús thìb yalguzyeꞌ loon?
\v 9 Herod mnibdiꞌs huax conꞌ loo Jesús. Per Jesús yende cón mcàb.
\v 10 Ngure mèn coꞌ ngòc jef coꞌ más ñibeꞌ loo nguleyꞌ no mèn coꞌ ngòc maistr coꞌ mbluꞌ cón cheꞌn ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn tiempa loo Herod. Mèna sate más mquexùꞌ mqueꞌ fals Jesús thìb mod tedib mod loo Herod.
\v 11 Sya, mtlo Herod, no mtlo solndad coꞌ mque no Herod, mbli Herod ngòc nguàal conꞌ con Jesús con solndad coꞌ ngure no Herod. Ale asembli Herod, mnibeꞌ Herod loo solndad par mtegoc solndad Jesús thìb ned larꞌ coꞌ nabeꞌs natoxcuaꞌ xal xab rey. Ngoloa, mbere Herod, mtelꞌ Herod solndad, mbeꞌ solndad Jesús loo Pilat tedib vez con mèna.
\v 12 Leque huiza mbere Herod, ngòc amiu Herod con Pilat tedib vez tac ndooreꞌ gàc conꞌa yende mod ñèe Herod loo Pilat tac ngòc Pilat ngolo ngolaꞌs cheꞌn Herod.
\s Mèn mquexùꞌ mqueꞌ fals Tad Jesús par guth mèn Tad Jesús.
\r (Mt. 27.15–26; Mr. 15.6–15; Jn. 18.39—19.16)
\p
\v 13 Sya, mbli Pilat mandad mqueltàa rye jef coꞌ más ñibeꞌ loo nguleyꞌ, no mèn nac zinꞌ, no taamas mèn coꞌ nziriꞌ loo Pilat.
\v 14 Ndxab Pilat loo rye mèna:
\p ―Guꞌ mbiꞌth no mbiꞌ baꞌ loon. Mbez guꞌ leꞌ mbiꞌ ngue li leꞌ mèn ndxos xtùuz no ndli mbiꞌ nzi yátbèe mèn par nzi li mèn ngòc nguàal conꞌ. Per guꞌ nonqueꞌ no ndaꞌqueꞌ guꞌ cuent leꞌ daa mbral noleꞌ cón cheꞌn mbiꞌ baꞌ loo guꞌ. Guꞌ ñee yende chó xquin mbiꞌ no yende chó xtol mbiꞌ coꞌ ndli par yigaa mbiꞌ loon xalqueꞌ nac conꞌ coꞌ mbez guꞌ ndli mbiꞌ.
\v 15 No neꞌ neꞌ loo Herod ngagaa mbiꞌ loo xquin mbiꞌ no xtol mbiꞌ. Ndxeꞌlequeꞌ, mtelꞌ Herod mbiꞌ loon tedib vez. Ngolo gunee guꞌ yende cón tar li mbiꞌ par naquinqueꞌ gath mbiꞌ no zyálꞌqueꞌ gath mbiꞌ.
\v 16 Per nalleꞌ, daa ñibeꞌ loo solndad ya taꞌ solndad cheꞌn mbiꞌ. Yiloa, laꞌen bii mbiꞌ.
\p
\v 17 Cad linꞌ coꞌseꞌ ndli mèn nación Israel lni pasc, mque no mèna thìb costumbr. Leꞌn huiz lnia nteláꞌ gobiern thìb pres. Cona, leꞌn huiz lnia mnibeꞌ mèna loo Pilat teláꞌ Pilat thìb pres coꞌ ngue leziꞌf coꞌ ndlyaꞌs mèna lyáꞌ. Pilat mblyaꞌs nteláꞌ Pilat Jesús loo mèna.
\v 18 Per ryete mèna thidte mcàb, ngrozèe mèna. Ndxab mèna loo Pilat:
\p ―Fcàa mbiꞌ baꞌ. Beth thidtene. Más huen blaꞌ ryoꞌ Barrabás par bii Barrabás.
\p
\v 19 Mèn nac zinꞌ mqueꞌ Barrabás leziꞌf por thìb revuelt coꞌ mbli Barrabás leꞌn ciuda Jerusalén no por thìb mèn coꞌ mbeth Barrabás.
\p
\v 20 Pilat mbere ndxab loo mèna:
\p ―Na ndlyazqueꞌ làan Jesús.
\p
\v 21 Per mèna sate más cabii mbez yèe loo Pilat. Mbez mèna:
\p ―Fqueꞌ Uꞌ mbiꞌ baꞌ loo cruz. Fqueꞌ Uꞌ mbiꞌ baꞌ loo cruz.
\p
\v 22 Sya, mbyon vez ndxab Pilat loo mèna:
\p ―¿Chonon ndlyaꞌs guꞌ ñibeꞌen loo mèn par queꞌ mèn Jesús loo cruz? ¿Chó conꞌ yeꞌrsinꞌ mbli Jesús, àꞌ? Yende chó xquin no xtol Jesús ndxegaa loon par, con provech, ñibeꞌen loo mèn guth mèn Jesús. Xalqueꞌ niin loo guꞌa, na ñibeꞌ loo solndad ya taꞌ solndad cheꞌn Jesús. Yiloa, ñibeꞌen loo guꞌ: Laꞌ guꞌ bii Jesús.
\p
\v 23 Per mèna thidte ngòc. Tolo mbli nèe mèna mnaꞌb mèna diꞌs loo Pilat par ñibeꞌ Pilat loo mèn queꞌ mèn Jesús loo cruz. No axta con gust ngrozèe mèna, no mèn coꞌ ngòc jef coꞌ más ñibeꞌ loo nguleyꞌ, tac mbliqueꞌ Pilat conꞌ coꞌ mblyaꞌs mèna.
\v 24 Ale mnibeꞌ Pilat lezoꞌ Pilat li Pilat coꞌ lyaꞌs mèna li Pilat.
\v 25 Sya, mnibeꞌ Pilat loo mèn par ngua loꞌ mèn Barrabás leziꞌf, Barrabás coꞌ ndxab mèn ryoꞌ leziꞌf. Barrabás mqueꞌ leziꞌf por revuelt coꞌ mbli Barrabás no por mèn coꞌ mbeth Barrabás. Ngoloa, mdaꞌ Pilat Jesús loo mèna. Nee mèna cón li no mèna Jesús.
\s Trèꞌ ndluꞌ leꞌ mèn nda queꞌleꞌ Tad Jesús loo thìb cruz.
\r (Mt. 27.32–44; Mr. 15.21–32; Jn. 19.17–27)
\p
\v 26 Coꞌseꞌ nda no mèna Jesús par queꞌ mèna Jesús loo cruz, ale mbree mcà mèna thìb mbiꞌ coꞌ ngòc mèn cheꞌn làaz mèn ciren. Mbiꞌa ngroꞌ lèe Mon. Leꞌpeꞌ ndxàc conꞌa ndyeꞌth mbiꞌ, ngua mbiꞌ huan. Ale asal too mbiꞌ mèn coꞌ nda nque Jesús loo cruz, mnibeꞌ yèe mèna loo mbiꞌ par hueꞌ mbiꞌ cruz cheꞌn Jesús no tyoo nque mbiꞌ xís Jesús ned nda Jesús.
\p
\v 27 Anzeꞌf thìb mènbiꞌ nda nque xís Jesús. No anzeꞌf huax mèngot nda nque xís Jesús. Mèngota mbínꞌ no mbez yèe yath mèngota gunèe mèngota Jesús tant nxi lezoꞌ mèngota ñèe mèngota cón gàc loo Jesús.
\v 28 Per Jesús mbuiꞌ loo mèngota. Ndxab Jesús:
\p ―Mèngot cheꞌn ciuda Jerusalén, neꞌgónꞌte guꞌ no neꞌtyóode guꞌ por cón chenen, ey. Más huen ftenꞌ guꞌ no bínꞌ guꞌ por cón cheꞌn conꞌ coꞌ gàc loo guꞌ no por cón cheꞌn conꞌ coꞌ gàc loo xinꞌ guꞌ yiloa.
\v 29 Tac zin thìb huiz no zin thìb ze coꞌseꞌ gab mèn: Huen nda mèn coꞌ neꞌgácte tyan xinꞌ. No huen nda mèn coꞌ thidtenequeꞌ neꞌnquée loode xinꞌ. No huen nda mèn coꞌ thidtenequeꞌ neꞌngàazte xinꞌ.
\v 30 Huiza tlo mèn, gab mèn loo yii no loo den: ¿Cón ngàc yii no den baꞌ? ¿Cón gàc huan baꞌ? Ale huen gàc lyàa yii baꞌ no den baꞌ loo naꞌ par guth yii baꞌ no den baꞌ naꞌ leque yigaa naꞌ loo mèn yeꞌrsinꞌ coꞌ yiꞌth yéꞌ huizeꞌ.
\v 31 Tac cheleꞌ mèn guthxùꞌ daa, daa coꞌ nac xal thìb xanꞌ yaa nayèe, aleꞌqueꞌ guꞌ, mèn ciuda Jerusalén, masreꞌ conꞌ yeꞌrsinꞌ neꞌ gàc li mèn loo guꞌ, guꞌ coꞌ nac xal thìb xanꞌ yaa biiz.
\p
\v 32 Nda no mèna chop mbiꞌguth mèn con Jesús par thidte junt guth mèna ryop mbiꞌa con Jesús.
\v 33 Coꞌseꞌ mzin mèna con Jesús loo thìb dèn coꞌ mbez mèn tiempa lèe quèe yéc mèn, tya mqueꞌ mèna Jesús loo thìb cruz. Mqueꞌ mèna ryop mbiꞌguth mèna loo cruz cuat Jesús, ne. Thìb mbiꞌ mquée loo cruz ladlì cuat Jesús. Tedib mbiꞌ mquée loo cruz ladrebes cuat Jesús.
\v 34 Láth ngue queꞌ mèna Jesús loo cruz, ndxab Jesús loo Diox:
\p ―Pay, ftonꞌ Uꞌ xquin mèn ndxèꞌ no xtol mèn ndxèꞌ tac prob mèn ndxèꞌ neꞌñeede no neꞌtaꞌde mèn cuent cón ngue li no mèn ndxèꞌ daa.
\p Leꞌ solndad na, mdith no dad loo xab Jesús par ñee solndad ñeeneꞌ chó solndad li gan gàc cheꞌn solndad xab Jesús.
\v 35 Huax mèn ngure tya. Nzi huiꞌ mèn xal ndxàc mèna ngue queꞌ mèna Jesús loo cruz. No axta mèn nac zinꞌ cheꞌn ciuda Jerusalén mxìis no Jesús hora. No ngòo xyàn lezoꞌ mèna ñèe mèna Jesús. Mbez mèna loo xtàa mèna:
\p ―Mbiꞌ baꞌ mteláꞌ chol mèn loo yaltìi no loo conꞌ ryes. Per nase ndlyaꞌs naꞌ huiꞌ naꞌ leque mbiꞌ li par lyàa mbiꞌ coꞌteꞌ ngue mbiꞌ baꞌ. No leque mbiꞌ li par lyáꞌ mbiꞌ loo conꞌ ryes cheleꞌ mbiꞌ, lìcqueꞌ, nac Crist coꞌ Diox mcui par xoꞌf zinꞌ mbiꞌ thìb zinꞌ coꞌ ñibeꞌ Diox loo mbiꞌ.
\p
\v 36 Ale note solndad coꞌ nziriꞌ tya, mxìis no Jesús. Ale mbii gax solndad loo Jesús. No mdaꞌ solndad thìb loo vin coꞌ nac vin nala par ngu yèe Jesús.
\v 37 No mbez solndad loo Jesús:
\p ―Cheleꞌ lùu nac rey coꞌ ñibeꞌ loo mèn nación Israel, leque lùu bli par lyàal coꞌteꞌ nguel baꞌ.
\p
\v 38 No mbli Pilat mandad par mqueꞌ mèn plá diꞌs loo thìb leꞌ yeꞌs loo cruz gáp loo yéc Jesús coꞌ ngòc diꞌstèe grieg no diꞌstèe latin no diꞌstèe hebre coꞌ mbez: Mbiꞌ ndxèꞌ nac rey coꞌ mnibeꞌ loo mèn nación Israel.
\p
\v 39 Làth xtauꞌa, thìb mbiꞌguth mèn coꞌ mqueꞌ loo cruz cuat Jesús, asembli mbiꞌ, mbez mbiꞌ ngòc nguàal diꞌs loo Jesús. Ndxab mbiꞌ:
\p ―Cheleꞌ lùu, lìcqueꞌ, nacpeꞌ Crist, leque lùu bli par lyáꞌl no bli par lyáꞌ nuꞌ, ne.
\v 40 Per tedib mbiꞌ coꞌ ngue tedib lad cuat Jesús mbyoo xtàa mbiꞌ. Ndxab mbiꞌ loo xtàa mbiꞌ:
\p ―Tuaꞌleꞌ nguel coꞌteꞌ nguel baꞌ. No ¿beꞌ ncàb rol loo Jesús, càꞌ? Inzyebtel ñèel Diox, ndee.
\v 41 Part cón cheꞌn naꞌ, mzyalqueꞌ naꞌi, ngue naꞌ trèꞌ. Ngue guix naꞌ xquin naꞌ por cón cheꞌn conꞌ yeꞌrsinꞌ coꞌ mbli naꞌ. Per prob mbiꞌ baꞌ yende chó conꞌ yeꞌrsinꞌ mbli mbiꞌ. No ngue mbiꞌ coꞌteꞌ indxàalte quée mbiꞌ.
\p
\v 42 Sya, ndxab mbiꞌ ropa loo Jesús:
\p ―Tad Jesús, fteꞌ lezoꞌ Uꞌ cón chenen coꞌseꞌ gàc tiemp coꞌ ñibeꞌ Uꞌ loo mèn loo izlyoꞌ ndxèꞌ, ndee Uꞌ.
\p
\v 43 Jesús ndxab loo mbiꞌa:
\p ―Lìcpeꞌ baꞌi, na ngue nii lool: Leque nalze yòo nol daa coꞌteꞌ nac parais.
\s Tad Jesús nguthleꞌ loo cruz.
\r (Mt. 27.45–56; Mr. 15.33–41; Jn. 19.28–30)
\p
\v 44 Hora casqueꞌ nde yáal rol huiz. Leque hora, dib athu loo izlyoꞌ mcuau tac mcuau loo huiz. No axta hor mquée guyon bzyè mbembìi loo huiz. Mtenìi huiz loo izlyoꞌ tedib vez.
\v 45 Leque hor coꞌ mcuau loo huiza, Diox mbli ale mbryed grolthe vel coꞌ ngue leꞌn templ tiempa.
\v 46 Sya, ngrozèe yath Jesús. Ndxab Jesús loo Diox:
\p ―Pay, yey, nase fcàayaꞌ Uꞌ alm daa no xpii daa.
\p Ngolo ndxab Jesús diꞌsa, chàa, nguth Jesús.
\p
\v 47 Coꞌseꞌ gunèe capitán cheꞌn ciuda Rom ngòc conꞌ ryes tínꞌa, ndxab capitana:
\p ―¡Ay, Dioꞌs! Lìcpeꞌ baꞌi, mbiꞌ baꞌ ngòc mbiꞌ nalì no mbiꞌ nambìi loo Uꞌ, Diox.
\p
\v 48 Ryete mèn coꞌ ngure tya, mèna gunèe rye conꞌ ngòc. Mxen mèna ned, ndyàa mèna. No taa nguin mèna yaꞌ mèna pech mèna. Mbez mèna: ¡Ay, Dioꞌs! ¿Xá ñaa conꞌ ngòcleꞌ? tant nzyeb mèna.
\v 49 Per ryete mèn coꞌ mblibeꞌ Jesús, no mèn coꞌ huen huen mdaꞌ cuent cón cheꞌn Jesús, no ryete mèngot coꞌ mdoo nque xís Jesús axta coꞌseꞌ ngroꞌ Jesús leꞌn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile, mèna ngure tith loo Jesús par mbuiꞌ mèna conꞌ coꞌ ngòc loo Jesús.
\s Trèꞌ ndluꞌ leꞌ mèn ngua caꞌs thebol Tad Jesús.
\r (Mt. 27.57–61; Mr. 15.42–47; Jn. 19.38–42)
\p
\v 50 Ngolo ngòc ryethe conꞌa, mbiꞌth thìb mbiꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Chè. Mbiꞌa ngòc mbiꞌ yèez Arimate coꞌ nac thìb yèez cheꞌn làaz mèn jude. Ngòc mbiꞌa thìb jef loo mèn nación Israel. Ngòc mbiꞌ mbiꞌ ndac no mbiꞌ nalì no mbiꞌ nambìi loo Diox, ne.
\v 51 Chèa ndub quee lezoꞌ pól gàc tiemp coꞌseꞌ ñibeꞌpeꞌ Diox loo mèn. Por cona, neꞌngòode lezoꞌ Chè thidte ngàc Chè con mèn coꞌ mqueltàa coꞌ thidte ngòc par mbli mèn conꞌ yeꞌrsinꞌ loo Jesús.
\v 52 Ngolo nguth Jesús, negadiꞌs ngua Chè loo Pilat par mnaꞌb Chè loo Pilat taꞌ Pilat lugar teche Chè thebol Jesús loo cruz. Mdaꞌqueꞌ Pilat lugar loo Chè.
\v 53 Ngolo mteche Chè thebol Jesús loo cruz, mchiꞌx Chè thìb sab lad thebol Jesús. Ngoloa, ngua lo Chè thebol Jesús leꞌn thìb yeꞌr quèe coꞌ mdenꞌ mèn ndooreꞌ. Leꞌn yeꞌr quèea yende chó thebol tarte caꞌs mèn.
\v 54 Huiz coꞌseꞌ ngòc ryethe conꞌ tínꞌa loo Jesús, huiza ngòc huiz vispr coꞌ ngòc huiz yub lni cheꞌn pasc. Hora, casqueꞌ ndub bix huiz no nde zèleꞌ izlyoꞌ.
\p
\v 55 Ryete mèngot coꞌ ngroꞌ no Jesús leꞌn rye yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile, ryete mèngota ngua tee huiꞌ ro yeꞌr quèe. No mbuiꞌ mèngota xá mod mchiꞌx Chè sab lad thebol Jesús no xá mod mblo Chè thebol Jesús leꞌn yeꞌr quèea.
\v 56 Coꞌseꞌ mbere mèngota, ndyeꞌth mèngota par liz mèngota, mbli nab mèngota perfum no te perfum. Ngoloa, mbli mèngota descans huiz sabda tac huiza ngòc huiz coꞌ ndli mèn descans xal mnibeꞌ ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn nación Israel tiempa.
\c 24
\s Trèꞌ ndluꞌ cón cheꞌn conꞌ coꞌ ngòc coꞌseꞌ ngro xban Tad Jesús.
\r (Mt. 28.1–10; Mr. 16.1–8; Jn. 20.1–10)
\p
\v 1 Coꞌseꞌ nde yinìi izlyoꞌ huiz doming coꞌ nac ner huiz cheꞌn sman, tatabeꞌ ñaa mbeꞌth izlyoꞌ ngua rye xaꞌgota ro yeꞌr quèe lyoꞌ coꞌteꞌ mcaꞌs mèn thebol Jesús.
\v 2 Mbeꞌ mèngota te perfum coꞌ mtoxcuaꞌ mèngota ro yeꞌr quèe lyoꞌa par tà mèngota tea lad thebol Jesús. Coꞌseꞌ mzin mèngota ro yeꞌr quèe lyoꞌ, ale ndoo xalꞌ ro yeꞌr quèe lyoꞌ.
\v 3 Mèngota ngòo leꞌn yeꞌr quèe lyoꞌ par huiꞌ mèngota máa thebol Tad Jesús. Per coꞌseꞌ ngòo mèngota leꞌn yeꞌr quèe lyoꞌa, ya yende thebol Jesús leꞌn yeꞌr quèe lyoꞌ.
\v 4 Ale mzyeb mèngota no mbos xtùuz mèngota axta neꞌ neꞌ ñee mèngota cón li mèngota coꞌseꞌ gunèe mèngota ndoo chop xaꞌbiꞌ loo mèngota. Noc xab xaꞌbiꞌa thìb xab coꞌ ante nquée xnìi.
\v 5 No de tant mzyeb mèngota coꞌseꞌ gunèe mèngota xaꞌbiꞌa, mblàa quèe mèngota yéc mèngota par loo yòo. Sya, ndxab xaꞌbiꞌa loo mèngota:
\p ―¿Chonon nde cuaꞌn guꞌ Tad Jesús coꞌ ngue tee banleꞌ, àꞌ, yey?
\v 6 Yende Tad Jesús trèꞌ, ey. Tad Jesús ngro xbanleꞌ. Fteꞌ lezoꞌ guꞌ xal ngòc diꞌs coꞌ mdaꞌ Tad Jesús cuent loo guꞌ coꞌseꞌ ngo no Tad Jesús guꞌ leꞌn yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile thìb cuaꞌa,
\v 7 coꞌteꞌ mdaꞌ Tad Jesús cuent loo guꞌ leꞌ Tad Jesús coꞌ mbiꞌth yáal loo izlyoꞌ xalqueꞌ ndxáal chol mèn, Tad Jesús yigaaqueꞌ yaꞌ mèn yeꞌrsinꞌ. No queꞌqueꞌ mèna Tad Jesús loo cruz. No yilo son huiz ryo xban Tad Jesús làth mèn nguth.
\p
\v 8 Axta syareꞌ mteꞌ lezoꞌ mèngota diꞌs coꞌ mdoodiꞌs Jesús loo mèn leꞌn yèezyaꞌ coꞌ nac yèezyaꞌ cheꞌn làaz mèn galile.
\v 9 Coꞌseꞌ mbere mèngota, ndyeꞌth mèngota, ngua mèngota ro yeꞌr quèe coꞌteꞌ ngua caꞌs Chè thebol Tad Jesús, mdaꞌ mèngota cuent conꞌ ngòc loo mèngota loo rye siꞌ fthìb myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús coꞌ hueꞌ diꞌs no coꞌ teꞌth diꞌs cón cheꞌn Tad Jesús loo mèn loo izlyoꞌ no loo taamas mèn coꞌ neꞌnqueltàa node myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús hora.
\v 10 Mèngot coꞌ ngua taꞌ cuent no coꞌ ngua teꞌth loo ryete siꞌ fthìb myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús, mèngota ngòc Mari cheꞌn yèez Magdala, no tedib xaꞌgot coꞌ ngroꞌ lèe Juan, no tedib Mari coꞌ ngòc xnaꞌ Cob, no taamas mèngot coꞌ mqueltàa no mèngota.
\v 11 Per ndxeꞌlequeꞌ, myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús mxac ale mquée mbii yéc mèngota, cona, tataa mbez mèngota. No ale neꞌngalaꞌste myenꞌ diꞌs coꞌ mdaꞌ mèngota cuent loo myenꞌ.
\p
\v 12 Mastaleꞌ neꞌngalaꞌste rye myenꞌ diꞌs coꞌ ndxab mèngota loo myenꞌ, per Pedr ngroꞌ, mxen Pedr ned. Ngua tee huiꞌ Pedr ro yeꞌr quèe lyoꞌ. Coꞌseꞌ mzin Pedr ro yeꞌr quèe lyoꞌ, huen huen mbuiꞌ Pedr. Gunèe Pedr ante sab coꞌ mchiꞌx Chè thebol Jesús nax thìb lad leꞌn yeꞌr quèea. Ndyeꞌth Pedr par liz Pedr. No ante mbuiꞌ no ante gunaa Pedr. No anzeꞌf ndyóo Pedr cón cheꞌn conꞌ coꞌ ngòc.
\s Chop mbiꞌ nda toodiꞌs cón cheꞌn xá mod nguth Tad Jesús coꞌseꞌ mdoo ryop mbiꞌ ned, ndyàa ryop mbiꞌ par ned yèez Emaús.
\r (Mr. 16.12–13)
\p
\v 13 Leque huiza mdoo chop myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús ned. Ndyàa myenꞌ par thìb yèez coꞌ ngroꞌ lèe Emaús. Yèeza nziriꞌ thìb distans coꞌ neꞌ siꞌ fchop kilometr par coꞌteꞌ nziriꞌ ciuda Jerusalén.
\v 14 Nda toodiꞌs ryop myenꞌ cón cheꞌn conꞌ coꞌ ngòc loo Jesús.
\v 15 Láth ndyoodiꞌs ryop myenꞌa thìb conꞌ no tedib conꞌ cón cheꞌn conꞌ mbli no mèn Jesús, chàa, ngroꞌ too yub Jesús loo ryop myenꞌa. Nda no Jesús ryop myenꞌ.
\v 16 Mastaleꞌ ngüiꞌ ryop myenꞌ loo Jesús, ale ngòc tont myenꞌ. Neꞌnglibeꞌde myenꞌ no neꞌndaꞌde myenꞌ cuent leꞌ Jesús nac mbiꞌ coꞌ nda no myenꞌ.
\v 17 Láth nda tee no Jesús myenꞌ, mnibdiꞌs Jesús loo myenꞌ. Ndxab Jesús:
\p ―¿Chó cuent ndyoodiꞌs guꞌ láth ndoo guꞌ ned, ndyeꞌth guꞌ, yey? ¿Chonon nalyat ndeꞌb ro guꞌ, àꞌ?
\p
\v 18 De loo ryop myenꞌa, thìb myenꞌ coꞌ ngroꞌ lèe Cleof mcàb loo Jesús. Ndxab Cleof loo Jesús:
\p ―Ryete mèn non cón cheꞌn conꞌ coꞌ ngòc leꞌn ciuda Jerusalén leꞌn huiz ndxèꞌ no maste. ¿Chéꞌ angoluxte lùu nac mbiꞌ coꞌ ngo tya coꞌ inonte cón cheꞌn conꞌ coꞌ ngòc, càꞌ?
\p
\v 19 Sya, ndxab Jesús loo ryop myenꞌ:
\p ―¿Cón ngòc, yey?
\p Cleof ndxab loo Jesús:
\p ―Cón cheꞌn conꞌ ngòc loo Jesús coꞌ ngòc mbiꞌ yèez Nazaret, yey. Jesús ngòc thìb mbiꞌ coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox. No ngòc Jesús thìb mbiꞌ roo mbiꞌ xèn loo Diox no loo mèn loo ryethe conꞌ mbli Jesús no ryete diꞌs coꞌ mdoodiꞌs Jesús.
\v 20 No ale mbli rye mèn coꞌ nac nguleyꞌ no mèn coꞌ nac gobiern loo nación naꞌ par mcuaꞌn mèna mod mdaꞌxùꞌ mèna Jesús leque loo xtàa mèna. No mquexùꞌ mqueꞌ fals mèna Jesús. Ngoloa, ngua queꞌxùꞌ mèna Jesús loo cruz axta nguth yub Jesús loo cruz.
\v 21 Nuꞌ ngure quee lezoꞌ leꞌ Jesús li par coꞌ Jesús no teche Jesús mèn nación Israel laꞌs yaꞌ mèn coꞌ nac ngolo ngolaꞌs cheꞌn mèn nación Israel. Per más de cona, nalze ngolo son huiz ngòc conꞌa. No mcaꞌs mèn Jesús.
\v 22 Nalxtilꞌ, tatabeꞌ ñaa mbeꞌth izlyoꞌ, ndxep mèngot coꞌ mqueltàa no nuꞌ ngua ro yeꞌr quèe lyoꞌ coꞌteꞌ mcaꞌs Chè thebol Jesús. Mèngota mzeb nuꞌ goze xtilꞌa. No mbli mèngota ante mbuiꞌ nuꞌ no ante gunaa nuꞌ.
\v 23 Mdaꞌ mèngota cuent loo nuꞌ leꞌ mèngota neꞌngnèede thebol Jesús leꞌn yeꞌr quèe lyoꞌ. Más de cona, mdaꞌ mèngota cuent loo nuꞌ mxyoꞌf loo chop angl loo mèngota. No ndxab angl loo mèngota leꞌ Jesús naban.
\v 24 Ngoloa, lueg lueg mxen plá myenꞌ coꞌ ndxàc xtàa nuꞌ ned. Ngua tee huiꞌ myenꞌ ro yeꞌr quèe lyoꞌa. No gunèe myenꞌ, lìcqueꞌ, naca xal mdaꞌ mèngota cuent loo nuꞌ. Per neꞌ myenꞌ neꞌñèede máa Jesús.
\p
\v 25 Sya, ndxab Jesús loo ryop myenꞌa:
\p ―Aa que naad guꞌse. Indaꞌde guꞌ cuent cón cheꞌn diꞌs coꞌ mbìn guꞌ. Tarte yaꞌx xnìi yéc guꞌ no tarte yaꞌx xnìi lezoꞌ guꞌ. Tatabeꞌ naad guꞌ no nguud guꞌ par yilaꞌs guꞌ rye diꞌs coꞌ mdeꞌth mèn coꞌ ndxab Diox póla cón cheꞌn Jesús.
\v 26 ¿Chéꞌ ndli guꞌ cuent inaquinte tataa ndactìi Crist ryethe conꞌa ndooreꞌ yòo Crist loo béꞌ par gàc conꞌ roo conꞌ xèn loo Crist, càꞌ?
\p
\v 27 Sya, mtlo Jesús, mdaꞌ Jesús cuent cón cheꞌn diꞌs coꞌ ndub loo rye libr coꞌ nac xtiꞌs Diox coꞌ ndaꞌ cuent cón cheꞌn Jesús. Mtlo Jesús con libr cheꞌn Moisés. Beꞌ taa beꞌ taa tolo mdaꞌ Jesús cuent loo ryop myenꞌ xal mdaꞌ rye libr coꞌ mqueꞌ mèn yeꞌs, mèn coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox cuent cón cheꞌn Jesús.
\p
\v 28 Coꞌseꞌ nda zin gax myenꞌ ro yèez coꞌteꞌ zin myenꞌ, Jesús mbli xal mèn coꞌ beꞌ tyoo ned nda.
\v 29 Per ryop myenꞌa mbli fuerz mbyanꞌ Jesús. Ndxab myenꞌ loo Jesús:
\p ―Byanꞌ no nuꞌ, mbiꞌ. Izlyoꞌ mzyèleꞌ. No ndeleꞌ yálꞌ izlyoꞌ, yey.
\p Sya, mbyanꞌ no Jesús myenꞌ liz myenꞌ.
\v 30 Láth ndub no Jesús ryop myenꞌ loo mes par hua rsè no Jesús myenꞌ sa yèth, mxen Jesús yèth. Ndxab Jesús loo Diox:
\p Diox quix Uꞌ, Diox, nuꞌ hua rsè sa yèth.
\p Sya, mbli rol Jesús yètha. Mdaꞌ Jesús rolgà yètha loo ryop myenꞌa.
\v 31 Leque hora, ale chàa, mdyub xnìi yéc myenꞌ no, chàa, mdyub xnìi lezoꞌ myenꞌ. Syareꞌ, mdaꞌ myenꞌ cuent leꞌ mbiꞌa nac Jesús. Texal mdaꞌ myenꞌ cuent leꞌ mbiꞌa nac yub Jesús, chàa, mdyonꞌ Jesús loo ryop myenꞌ.
\v 32 Sya, ndxab thìb myenꞌ loo xtàa myenꞌ:
\p ―¿Chéꞌ ndyacl neꞌngdaꞌde gust lezoꞌ naꞌ no neꞌngyeꞌthte lezoꞌ naꞌ coꞌseꞌ mbìn naꞌ mdaꞌ mbiꞌ cuent loo naꞌ no ngue go xoꞌf mbiꞌ cón cheꞌn diꞌs coꞌ ndub loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox loo naꞌ coꞌseꞌ mdoodiꞌs no mbiꞌ naꞌ ned ndyeꞌth naꞌ, càꞌ? Lìcqueꞌ, axta gust mbyanꞌ lezoꞌ naꞌ coꞌseꞌ mbìn naꞌ diꞌsa, ¿léꞌ?
\p
\v 33 Leꞌ sya, leque hora, yende izlyoꞌ, mxen ryop myenꞌ ned. Mbere ryop myenꞌ nda myenꞌ par ciuda Jerusalén par ngua sálꞌ myenꞌ taamas myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús tya. No ngua taꞌ myenꞌ cuent loo ryete siꞌ fthìb myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús no taamas mèn coꞌ mqueltàa no myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús leꞌn ciuda Jerusalén.
\v 34 Sya, pente ngòo ryop myenꞌ leꞌn nyòo coꞌteꞌ nzo siꞌ fthìb myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús. Sangmtlo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús, mdaꞌ myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús cuent loo ryop myenꞌa:
\p ―Lìcpeꞌ baꞌi, Tad Jesús ngro xbanleꞌ. No más de cona, Mon gunèeleꞌ Tad, cara.
\p
\v 35 Syareꞌ, noo noo mtlo ryop myenꞌ, mdaꞌ myenꞌa cuent loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús xal ngòca loo myenꞌ coꞌseꞌ mdoo ryop myenꞌ ned ndyàa myenꞌ par yèez Emaús no xá mod mblibeꞌ myenꞌ Jesús. No mdaꞌ myenꞌ cuent leꞌ Jesús ngòc mbiꞌa coꞌseꞌ mbli rol mbiꞌa yèth.
\s Ngoloa, Tad Jesús mbluꞌ loo loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Tad Jesús.
\r (Mt. 28.16–20; Mr. 16.14–18; Jn. 20.19–23)
\p
\v 36 Tatabeꞌ ngue taꞌ ryop myenꞌa cuent conꞌ coꞌ ngòc loo myenꞌa loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús coꞌseꞌ, chàa, ngroꞌ too Jesús loo rye myenꞌa. No gunii Jesús Diox loo myenꞌ. Ndxab Jesús loo myenꞌ:
\p ―Ftac lezoꞌ guꞌ axta plóthe no blec see tee lezoꞌ guꞌ, ndee guꞌ, ey.
\p
\v 37 Per myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús no mèn coꞌ nziriꞌ no myenꞌa anzeꞌf mzyeb axta neꞌ neꞌ ñee myenꞌ no axta neꞌ neꞌ ñee mèna cón li myenꞌ no cón li mèna. Tac mbli ryete mèn xtùuz leꞌ thìb xpii mbyuꞌ loo loo mèna coꞌseꞌ gunèe mèna ngroꞌ too Jesús loo mèna.
\v 38 Per Jesús ndxab loo ryete mèna:
\p ―¿Chonon nzyeb guꞌ, ey? ¿Chonon nzi gàn lezoꞌ guꞌ no ndxàc chop lezoꞌ guꞌ, àꞌ?
\v 39 Huiꞌ guꞌ laꞌs yan no huiꞌ guꞌ niin. Yub daa ndoo loo guꞌ. Buàal guꞌ daa. No huen huen huiꞌ guꞌ loon. Thìb xpii ingue node bélꞌyòo. No neꞌ neꞌ ingue no xpii zith xal ngüiꞌ guꞌ loon ndoon trèꞌ.
\p
\v 40 Ngolo ndxab Jesús diꞌsa loo mèna, mbluꞌ Jesús laꞌs yaꞌ Jesús. No mbluꞌ Jesús nii Jesús loo mèna.
\p
\v 41 Per coꞌseꞌ ñèe Jesús leꞌ myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús no mèna tarte yilaꞌs diꞌs coꞌ ngue bez Jesús loo myenꞌ no loo mèna tant ndyac lezoꞌ myenꞌ, no tant ndyac lezoꞌ mèna, no tant ngüiꞌ no ñaa myenꞌ no mèna cón cheꞌn Jesús, Jesús ndxab loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús no loo mèna:
\p ―¿Chéꞌ nzo chó conꞌ ngue no guꞌ coꞌ mbyanꞌ xoꞌf par huana trèꞌ, ey?
\p ―Aa. Nzoca, ndxab myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús loo Jesús.
\p
\v 42 Sya, mdaꞌ myenꞌ thìb leꞌ bélꞌ mbèel mbyeꞌx loo Jesús no mdaꞌ myenꞌ thìb leꞌ mcuꞌs coꞌ nzo mzin loo Jesús par nduhua Jesús.
\v 43 Mxen Jesús mbèela no mcuꞌsa. Nduhua Jesús conꞌa loo myenꞌ.
\v 44 Ngoloa, ndxab Jesús loo mèna:
\p ―Conꞌ coꞌ mxaclen ndxèꞌ coꞌ gunèeleꞌ guꞌ, leꞌi ngòc loon xal mdoodizlen loo guꞌ coꞌseꞌ beꞌ ngo non guꞌ ndooreꞌ gàca loon. Ngòc conꞌa loon par ngòcqueꞌ no mdyaaqueꞌ no mdyubqueꞌ diꞌs ryete diꞌs coꞌ ndub loo libr coꞌ nac ley coꞌ mxoꞌf Moisés loo mèn cón chenen. No mdyaaqueꞌ ryete diꞌs coꞌ mqueꞌ ryete mèn coꞌ mdeꞌth diꞌs coꞌ ndxab Diox yeꞌs cón chenen, no xal nac diꞌs coꞌ ndub loo libr cheꞌn Salmos cón chenen. Leꞌi ngòcqueꞌ loon.
\p
\v 45 Axta syareꞌ mbli Jesús gan nguàaꞌd myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús diꞌs no mdaꞌ myenꞌ cuent cón cheꞌn diꞌs coꞌ ndub loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox.
\v 46 Ndxab Jesús loo myenꞌ, ne:
\p ―Tataa ndub diꞌs loo libr coꞌ nac xtiꞌs Diox leꞌ Crist mquinqueꞌ gath. No yilo son huiz coꞌ nguth Crist, naquinqueꞌ ngro xban Crist làth mèn nguth.
\p
\v 47 Tolo ndxab Jesús loo myenꞌ:
\p ―No nalleꞌ, por derech, naquinqueꞌ teꞌth mèn no co mèn yalbàn cón chenen loo mèn rye nación coꞌ nziriꞌ dib athu loo izlyoꞌ. Tlo mèn teꞌth mèn cón chenen par ned ciuda Jerusalén. Gab mèn no teꞌth mèn cón chenen loo mèn coꞌ ndxàp xquin no coꞌ ndxàp xtol loo Diox par lyàa yéc mèn no lyàa lezoꞌ mèn par tataa mod zyeꞌ mod coꞌ ndxàp mèn loo Diox par tonꞌ Diox xtol mèn loo mèn.
\v 48 Guꞌ nac mèn coꞌ ya teꞌth no coꞌ ya taꞌ cuent cón chenen tac guꞌ nonqueꞌ no ndaꞌqueꞌ guꞌ cuent ryethe conꞌ cón chenen desde coꞌseꞌ mtlo mque teeꞌen axta coꞌseꞌ nguth daa no ngro xban daa.
\v 49 Huiꞌ guꞌ nexa. Daa ñibeꞌ lyàa Xpii Natúꞌ loo guꞌ coꞌ mcàbgòn xuden Diox lyàa loo guꞌ. Per ndlyazen cued guꞌ leꞌn ciuda Jerusalén ndxèꞌ axta zin huiz no zin ze coꞌseꞌ gàc huiz coꞌ lyàa Xpii Natúꞌ loo guꞌ. Xpiia ryoꞌ loo béꞌ. Xpii Natúꞌa lyath no guꞌ par gác li guꞌ conꞌ roo no conꞌ xèn loo mèn ned ya que tee guꞌ por cón cheꞌn conꞌ roo no conꞌ xèn coꞌ nzo laꞌs nii Diox no coꞌ nzo laꞌs yaꞌ Diox.
\s Tad Jesús nda quée loo béꞌ loo myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Tad Jesús.
\r (Mr. 16.19–20)
\p
\v 50 Ngolo mdoodiꞌs Jesús ryete diꞌsa loo myenꞌ, mbeꞌ Jesús myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús thìb lad ro ciuda Jerusalén gaxte coꞌteꞌ nziriꞌ yèez Betañ. Tya, mblit Jesús yaꞌ Jesús loo myenꞌ. Mdeꞌf Jesús yaꞌ Jesús loo myenꞌ. Tataa mbli Jesús par mbluꞌ Jesús loo myenꞌ leꞌ Jesús liqueꞌ huen ya myenꞌ ned ya myenꞌ yiloa.
\v 51 Láth mdeꞌf Jesús yaꞌ Jesús loo myenꞌ, xèegà xèega mquée Jesús gáp loo béꞌ. Mquée Jesús loo béꞌ loo myenꞌ.
\v 52 Leꞌ myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús na, mcòoꞌ yéc no mdub xib myenꞌ xinꞌ mtéꞌth Jesús loo Jesús láth nda quée Jesús loo béꞌ. No ngurez myenꞌ Diox. Ngolo ngurez myenꞌ Diox, ndyac tínꞌ lezoꞌ myenꞌ. Ngoloa, mbere myenꞌ, ndyeꞌth myenꞌ par ned leꞌn ciuda Jerusalén tedib vez.
\v 53 No toloqueꞌ nque tee myenꞌ ndxòo ndryoꞌ myenꞌ leꞌn templ atate huiz par mbez myenꞌ loo Diox: ¡Ay, Dioꞌs! Susqueꞌ conꞌ roo conꞌ xèn ndluꞌ Uꞌ no ngue li Uꞌ loo mèn dib athu loo izlyoꞌ. Taandxèꞌqueꞌ gàca.